Clonen una planta després de 30.000 anys de congelació.

Aconsegueixen clonar una planta a partir dels teixits d'un fruit que ha estat congelat durant 30.000 anys a Sibèria en un cau d'esquirol.

Fa 30.000 anys havia un esquirol que, com els esquirols actuals, guardava fruits secs i llavors per als moments d'escassetat. Hi ha esquirols que excaven caus a terra, de vegades gelat. Dipositen una mica de palla i van aculando menjar. Allà en aquesta "cambra del tresor" l'esquirol de la nostra història va acumular fruits i llavors que en aquest Paleocè tardà no es va menjar, potser perquè va ser ella mateixa depredada abans per un altre animal. El cau i el seu contingut van acabar sent congelats per la glaciació.

L'esquirol fa temps que va desaparèixer però, molt més tard, uns investigadors russos van arribar a aquesta regió de nord-oest de Sibèria per explorar uns sediments depermafrost d'entre fa 30.000 i 32.000 anys, en les rodalies del riu Kolyma. En una de les excavacions van descobrir aquest tresor de llavors del passat.

Els sediments estaven cohesionats fermament entre si i farcits de gel, el que feia que fos impossible cap filtració aigua. D'aquesta manera es va crear una "càpsula del temps" totalment aïllada de la superfície durant més de 30.000 anys.

Aquesta càpsula del temps es situava a 38 metres sota la superfície sota capes de sediments que contenen ossos de grans animals, com els de mamuts, rinoceronts llanuts, bisons, cavalls i cérvols.

Stanislav Gubin, un dels autors de l'estudi, ha passat anys buscant caus d'esquirols en el permafrost siberià.

Aquest investigador i els seus companys d'equip es van portar les llavors al laboratori i, encara que ja no podien germinar, van aconseguir extreure teixits que van poder clonar i així fer reviure una planta després de res menys que 30.000. És la planta més vella a ser regenerada per aquesta tècnica o qualsevol altra. Els teixits biològics poden sobreviure, per tant, milers d'anys conservats en gel natural.

Aquest èxit demostra que el permafrost pot servir com a repositori natural d'antigues formes de vida i marca un rècord mundial en recuperació d'éssers del passat. A més dóna esperances que algun dia potser puguem tornar a veure els mamuts caminar sobre la Terra o vegem altres espècies animals i vegetals ja extintes.

L'exercici físic activa una classe de cèl·lules mare.

Un equip d'investigació ha determinat que hi ha un tipus de cèl • lula mare adulta present en el múscul que reacciona a l'exercici físic.

Aquest descobriment podria mostrar un vincle entre l'exercici físic i la salut muscular. Els resultats de la investigació podrien conduir a noves tècniques terapèutiques que facin servir aquestes cèl • lules per rehabilitar teixit muscular danyat o prevenir o remeiar la pèrdua de múscul provocada per l'envelliment.

El següent objectiu del grup de recerca és determinar si aquestes cèl • lules contribueixen a la disminució de massa muscular a mesura que la persona envelleix. Les dades preliminars suggereixen un declivi de les cèl • lules mare mesenquimàtiques en el múscul segons augmenta l'edat. L'equip espera desenvolupar una teràpia combinada, que utilitzi estratègies moleculars i tècniques basades en cèl • lules mare per impedir la pèrdua muscular associada a l'edat.

Encara que l'exercici físic és la millor estratègia per preservar el teixit muscular a mesura que envellim, no tothom pot fer exercici de la manera que seria desitjable. Les discapacitats poden limitar les oportunitats per fomentar el creixement muscular.

Es crea una impressora capaç d'imitar els ossos.

S’ha creat una impresora 3D que és utilitzada per a crear osos a partir d’un material molt similar al teixit ossi, el qual servirá per a reparar lessions.Els ingeniers diuen que la substància es pot afegir a l’os natural danyat i actuar com andami per a crear noves cèl•lules.El equip de desarrotlladors d’eixe novedós procediments asegura que la substància es disol sense efectes negatius evidents.
Els investigadors estimen que els metges tindràn la possibilitat d’utilitzar aquesta técnica per a crear i remplaçar el teixit ossi al poc temps.
La profesoa Susmita Bose va ajudar en la realització de l’estudi en l’Universitat de Washington asegura que aquest teixit també es pot utilitzar per a remplatzar dents, i que aquest nou teixit será capaç de reparar lessions.



Videos relacionats:

(No he trobat el video en espanyol, a la pàgina de l'enllaç, baix del tot, està el video en espanyol).

Enllaç d'on s'ha extret l'informació:
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/12/111130_impresora3d_huesos.shtml

Nova advertència sobre el desgel de l'Àrtic.

Segons com adverteix l’Administració Atmosfèrica i oceánica Nacional, l’Àrtic continua incrementant un desgel en els mesos d’estiu i una major quantitat de vegetació.
La temperatura de l’aire aquest estiu va ser 1’5 graus major que la mitja dels previs 3 anys segons els autors de l’estudi. Els últims 5 anys han sigut els que menor nivel de gel ha tingut desde que hi està registrat.
Aquestos canvis tenen conseqüències que també afecten a la fauna. Els osos polars i les morses están perdent el seu hábitat, mentre que l’àrea on consegueixen els aliments les balenes està creixent.
L’agència adverteix que l’artic és el refrigerador del planeta, i que si el gel es desfà, la temperatura global augmentarà notablement. I la seua pèrdua provoca l’aparició de majors àrees d’aigua oscura, que suposa que aquesta energía solar s’absorvixca, contribuint encara més en l’augment de la temperatura terrestre.

Video relacionat:



Enllaç d'on s'ha extret l'informació:
http://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/12/111201_ultnot_deshielo_artico_eeuu_fp.shtml

Aclaren el misteri de l'Aurora Difusa

Una nova investigació ha resolt dècades de debat científic. Un equip d'investigadors ha trobat l'enllaç final entre els electrons atrapats en l'espai i el resplendor en l'atmosfera superior conegut com aurora difusa.

Aquesta investigació ajudarà als científics a comprendre millor la meteorologia espacial, cosa que serà útil per als satèl•lits.Permpetrà un coneiximent més detallat sobre les tempestes espacials.

L’enigma sempre ha estat en com aquestos electrons arriben a l’atmosfera, perque els científics sempre han sabut que els electrons bombardegen l’atmosfera superios, però solen ser atrapats molt més amunt, en el camp magnètic de la terra.

Els científics sempre han debatut si les ones de ràdio de baixa freqüència podrien escampar els electrons atrapats a l’atmosfera, i deprés d’quest nou estudi, ha quedat demostrat que les VLF (ones de molt baixa freqüència) són les responsables d’aquest fenòmen.

Font d'informació:
http://www.amazings.com/ciencia/noticias/291110c.html

Pàgines relacionades:
http://www-istp.gsfc.nasa.gov/Education/Mtail.html

Primera operació amb ètix a un fetus amb espina bífida

Especialistes de l'Hospital de la Vall d'Hebron s'han convertit en el primer equip del món en operar, amb una nova tècnica basada en una mena de parxes de col • lagen i elastina, a un fetus de 24 setmanes amb espina bífida que ha fet possible el naixement del nadó que li permitiran el poder caminar, i altres avantatges davant l’enfermetat.

L’enfermetat coneguda com a espina bífida, és una malformació que provoca el tancament de la columna vertebral i la medul • la espinal, que fa que el líquid amniòtic estigui en contacte amb el sistema nerviós, que provoca greus perjudicis a alguns sistemes, com l’aparell locomotos o excretor.
L’intervencio va consistir en obrir l’úter (com a una cesària), quan el fetus estava a mitja gestació, per a poder accedir a l’esquena del fetus i corregir la malformació amb els parxes i sellar la medul•la del líquid amniòtic.

El Fetus va naixer per cessària, per a evitar algún moviment brusque o la pressió que exerseix un part, per a evitar el malestimament del parxe de colàgen.

Enllaç d'on s'ha extret la informació:
http://www.abc.es/salud/noticias/operan-exito-vall-dhebron-feto-10515.html

Pàgines web relacionades:
http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/espina_bifida.htm