Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mesasvilan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mesasvilan. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de març del 2011

Dis-me que uses llana i et diré qui eres.


Quan veiem una dona molt ben vestida amb una bossa de cocodril diem: “ Quina poca vergonya.. pobre cocodril” quan veiem
una altra dona amb un abric de visó diem: “ Ja veus, matar a un podre animalet, per un capritx” quan veiem a una home molt mudat amb una cartera de pell de serp diem: “ Que barbaritat, com pot tenir eixa cartera, pobra serp... quin fàstic”
Però.. quan veiem algú amb un jersei de llana diem: “Pobra ovelleta, el que a tingut que patir...”, la resposta es no, la llana està considerada com una tipus de material més, per a realitzar jerseis, faldes, jaquetes, com si fora el cotó, amb la diferència que aquest per extraure’l, no es realitzen les barbaritats que si pateixen les obelles.
Austràlia, Nova Zelandia i Regne Unit són els grans productors de llana del món, i com a grans criadors, entenen que les ovelles són “coses o artefactes” que produeixen llana i per això, les esquilen, sense cap cura, llescant en molts dels casos trossos de la seva carn. Se'ls oblidà, fa dècades, que són éssers vius, que senten dolor, por i solitud ja que la seua prioritat es aconseguir la major quantitat de llana possible. Però fan moltes altres barbaritats, el seu patiment comença ja, poques setmanes després de nàixer, on a les ovelles se'ls perforen les orelles, se'ls talla la cua i als mascles se'ls castra sense anestèsia, fent una incisió i extraient els testicles, o li col•loquen una lliga en els testicles que els talla la circulació fins que se'ls atrofiïn, produint-los un excessiu dolor.
O també, per variar una mica, cal saber que a la llana de
les ovelles es dipositen paràsits i insectes que posen els seus ouets , que després són capaços de devorar viva a l'ovella. Els criadors o grangers australians i de Nova Zelandia per prevenir aquest atac de puces i insectes, practiquen una cruel operació anomenada “mulesing” que consisteix a col•locar a les ovelles de cap per amunt i lligar les seves potes entre barres de metall per (sense anestèsia) tallar trossos de carn de la grandària d'un plat, al voltant de la seva cua. D'aquesta manera les puces no s'allotjaran en l'ovella, doncs no els agrada la carn viva. Però, aquestes ferides s'infecten i les puces ataquen de qualsevol manera.
Per a concloure, cal dir que, en el present ser un usuari del comerç de la llana és recolzar el negoci que involucra el sofriment de milers d'animals. Existeix roba alternativa a la llana. Vos convide a que ens unim a la moda compassiva, es a dir, no comprem res que involucri l'ús de la llana i pell en general.

  • VÍDEO RELACIONAT



diumenge, 20 de març del 2011

Les paneroles, úniques supervivients a un holocaust nuclear

Aquells insectes com les paneroles, que ens resulten tan fastigoses, i que amb una simple xafada podríem desfer-se d’elles podrien sobreviure a desastres nuclears, segons un entomòleg. La supervivència de les paneroles i altres insectes en un escenari d'holocaust nuclear seria probable, gràcies a les característiques biològiques d’aquestes espècies. Els insectes es veuen "afectats" per la radiació però és la seua alta capacitat de reproducció o la menuda grandària les que suposen algunes de les avantatges que tindrien nombrosos grups d'insectes enfront d'altres espècies com, per exemple, els éssers humans en una situació d'holocaust nuclear. En el cas de la reproducció, les generacions dels insectes són molt curtes, a diferència dels mamífers. Per això, sorgeix una major probabilitat que desenvolupen genotips resistents a qualsevol agent letal, fet que no pot ocórrer en animals amb un creixement més lent. Els mamífers, entre uns altres. Pel que fa a la seua grandària, aquesta els suposaria un avantatge clar. Hi ha refugis on els nivells de radiació no arriben, els insectes es poden ficar en qualsevol fissura i probablement els afectaria mínimament. Per tant després d’una catàstrofe nuclear o d’algun altre tipus, probablement sols podríem veure un grup de paneroles marejant les seues antenetes.

- Efectes d'una explosió nuclear

  • VÍDEO RELACIONAT
Qué farien les paneroles si.... soles existiren elles al món?

dijous, 17 de març del 2011

De 120 a 110.

La velocitat a les carreteres a disminuït de 120km a 110 km, una proposta amb la que es pretén reduir el consum de combustible i l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera. Però la rebaixa del límit màxim de velocitat permès tindrà també un efecte recaptatori via multes. Aquesta mesura, no obstant això, no tindrà el seu reflex en el carnet per punts.
Baixar la velocitat dels vehicles de 120 a 110 quilòmetres per hora suposarà un estalvi d'emissions de 8 milions 212.316 tones de diòxid de carboni. Amb aquesta mesura els conductors gastaran un 15% menys en gasolina o un 11% en gasoil i a més a més es calcula que s’estalviaran 1.400 milions d'euros pel que suposa a l'any reduir la velocitat. Esperem amb aquesta nova normativa obtenir els resultats que es calculen i sobretot que es reduïsquen les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, un gas que augmenta el temut efecte d’hivernacle.

Una explosió nuclear al Japó podria ser catastròfica.

L'energia nuclear és un procés físic-químic en el qual s'allibera gran quantitat d'energia. L'ús de l'energia nuclear representa tants avantatges com a inconvenients. El principal avantatge de l'energia nuclear és, sens dubte, l’elevada capacitat de produir energia elèctrica. Però d'altra banda es generen una gran quantitat de residus nuclears molt perillosos i difícils de gestionar. Aquest inconvenient s’està manifestant a gran escala al Japó. L’illa a estat l’objectiu de les catàstrofes naturals i els danys que aquestes provoquen.
Un terratrèmol, un tsunami i per si fora poc l’illa presenta un gran nombre de paperetes per a que es produeixca una explosió nuclear. Una explosió nuclear podria causar danys catastròfics a curt i a llarg termini en els humans i en tot ser vivent que es trobe al voltant d'aquesta nació, sense importar la llunyania, ja que la matèria radioactiva fàcilment es transporta amb el vent a milers i milers de quilòmetres. El problema que es planteja a Japó es molt seriós, el sistema de refredament que manté a una temperatura constant els reactors a sofrit diversos danys i per tant si la temperatura augmentara molt podria aplegar al punt on el contenidor on està el material radioactiu podria fondre’s, i si es fon, no hi ha gens que detingui les radiacions. Això causa terribles danys a la salut, esperem que es puga parar abans.

-Explosió nuclear a Chernòbil
  • VÍDEO RELACIONAT

diumenge, 13 de març del 2011

La xocolata regula la pressió arterial.

Des de sempre s’ha dit que la xocolata es afrodisíaca, s’ha utilitzat en molts àmbits com el massatges, rebosteria... però, investigadors de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica després de diversos estudis han afirmat que la xocolata pot regular la pressió arterial. El cacao té alt contingut de certs polifenoles aquest component podria ser d'utilitat per millorar el funcionament vascular i així prevenir o atenuar el desenvolupament d'hipertensió, disminuint el risc de malaltia cardiovascular. No obstant això, aquestos components, no sols es troben al caco, també podem trobar-ne en altres aliments d’origen vegetal. L'objectiu final és bolcar aquests coneixements en els camps de la nutrició i la farmacologia. Un descobriment, que millorarà la nostra pressió arterial d’una forma molt dolça.

dissabte, 12 de març del 2011

Superat càncer de cervell amb cèl·lules mare.

Una nena supera un càncer de cervell després de ser tractada amb cèl•lules mare del seu propi cordó umbilical. El primer cas a Espanya. Alba, així li deien a la nena, va néixer sana però als dos anys se li va diagnosticar un Meduloblastoma, un càncer de cervell molt poc freqüent. Afortunadament, els pares de Alba varen conservar les cèl•lules mare de la sang de cordó umbilical a l’ institució Crio-Cord, que que te les seues instal•lacions a Bèlgica i Holanda. A Alba se li va extirpar la major part del tumor i va ser sotmesa a cicles de quimioteràpia per eliminar completament les cèl•lules tumorals. Però en aquesta última fase, la quimioteràpia no solament destrueix el tumor sinó també el sistema sanguini del pacient; per això, calia recompondre aquest sistema amb cèl•lules mare i per tant es va procedir al trasplantament de cèl•lules mare de sang del seu propi cordó umbilical, aquestes es van multiplicar i van començar a generar glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes, iniciant així la regeneració del seu sistema sanguini. Catorze mesos després del trasplantament, la nena ha reconstruït completament el seu sistema sanguini i gaudeix d'una vida normal, amb les lògiques revisions periòdiques.

-Tumors cerebrals
  • VÍDEO RELACIONAT

divendres, 11 de març del 2011

L'absència de Rb1 podria evitar la sordera.

A diferència de les cèl•lules auditives dels peixos, els amfibis i les aus, aquestes cèl•lules en mamífers paren la seva proliferació i diferenciació en les diferents cèl•lules durant una edat primerenca de la vida. Fet que produeix sordera i per tant tenim ací la resposta a perquè perguem oida quan ens fem majors, no obstant això la sordera també pot veure’s afectada per altres factors com la presa d’ algunes drogues o a l'excessiu soroll al que s'exposen les persones en la vida urbana. Però es possible una solució a aquest problema. Segons un estudi portat a terme pels investigador de l’hospital de Massachusetts, aquestos van analitzar la relació entre la proliferació i diferenciació a través de manipular l'expressió del gen Rb1, que regula la forma en la qual les cèl•lules paren de dividir-se. Quan la proteïna Rb1 està absent, les cèl•lules auditives poden diferenciar-se fins a continuar la proliferació. Un descobriment revolucionari que millorarà la vida d’aquelles persones que pateixen o poden patir en un futur la pèrdua total o parcial d’aquest sentit tant important.


L'osteopatia una medicina alternativa.

L’osteopatia, una ciència que desgraciadament no coneguem tots els avantatges, que no són pocs, que aquesta ens podria aportar per una falta d’informació. Per començar aclarirem que l’osteopatia és una medicina manual però no medica que considera que els medicaments que el cos necessita es troben en el mateix cos. Aquesta ciència no sols busca alleujar el dolor que pugem sentir sinó trobar l’origen que el provoca, per a que aquest no es torne a repetir. L'objectiu és retornar-li al cos els seus eixos estructurals perquè tota la resta del cos puga funcionar adequadament, i si això ocorre, el dolor i la malaltia no tenen oportunitat de desenvolupar-se. El cos necessita un temps després
de la sessió per acomodar-se a aquesta nova informació que li va ser donada. És per això que en algunes ocasions el dolor no cedeix en l'instant, sinó que ho va fent a poc a poc a mesura que es va adaptant a aquests nous eixos. Els osteopates entenen el llenguatge dels teixits i per tant sabran el que ens ocorre i com remeiar-ho, però per això cal estar segurs de que acudim a un professional en la matèria que a completat la seua formació, ja que si no s’assegurem d’això podríem empitjorar el nostre problema, sent pitjor el remedi que la malaltia.

  • ALTRES PÀGINES RELACIONADES:
-Osteopatia en infants.
  • VÍDEO RELACIONAT

dimecres, 5 de gener del 2011

Augmenta la proliferació de medusa "Pelagia noctiluca"

Quan anem a la plaja a l'estiu, de segur que veiem alguna medusa, això si tenim la sort de que no ens pica. L'extensió i intensitat de les proliferacions de la medusa "Pelagia noctiluca" cada vegada és major. A les plajes cada vegada trobem més meduses aquest fet es deu a la sobrepesca i l'escalfament actual de l'aigua del mar.

Com que els hiverns cada vegada són més càlids, s'afavoreixen les condicions necessàries per a la reproducciò de la medusa "Pelagia noctiluca".

Aquesta espècie prolifera a les costes espanyoles, on hi ha més aliment que a les zones oceàniques. A més, aquesta espècie pot reproduir-se de manera ràpida si les condicions li són favorables i aconseguir grans densitats durant tot l'any, especialment com hem si els hiverns són càlids.

L'augment de meduses al llarg de l'any afecta directament a les pesqueres, a l'aqüicultura i al turisme, pels seus efectes tòxics i el verí de les cèl·lules urticants i per aparèixer sobretot a l'estiu, la qual cosa causa un important efecte soci-econòmic.

Pàgines relacionades:

dimarts, 4 de gener del 2011

Paper fet amb pedra.

Sense arbres, sense aigua, sense clor i fotodegradable, un nou paper que es fa a partir de pedra calcària, guix o marbre, arriba amb l'objectiu de convertir-se en l'alternativa ambiental a l'elaborat amb fibra de cel·lulosa tradicional. Aquest tipus de paper anomenat "Terraskin" està compost per un 80 per cent de pols mineral i un 20 per cent d'una resina no tòxica, que actua com a aglutinant, per tant no precisa fusta, no gasta aigua ni la contamina, no requereix blanquejat, utilitza un 50 per cent menys d'energia que el convencional i un 50 per cent menys d'emissions de CO2 en la seva incineració, necessita un 30 per cent menys de tinta i és degradable amb una exposició al sol d'entre tres a nou mesos.

Els materials pels quals està compost aquest tipus de paper permet produir un material molt resistent a l'aigua, al greix i als trencaments. De moment "Terraskin" només va a comercialitzar-se a nivell industrial, però esperem que poc a poc s'estenga ja que si tot el paper del món fora d'aquest nou material s'estalviaria la tala de més de tres mil milions d'arbres.

Pàgines relacionades.

Pluja d'ocells.

La mort de fins a 5.000 ocells que van caure sobre Beebe (Arkansas) poc abans de la mitja nit del 31 de desembre va poder obeir a l'impacte de rajos, calamarsa o als focs artificials.


El veterinari estatal d'Arkansas, després de realitzar autòpsies a 17 dels ocells morts, la majoria d'ells turpiales sergents d'ala vermella, mostren que tenien l'estómac buit, la qual cosa elimina la possibilitat d'enverinament. Es va assegurar també que les aus van caure mortes al sòl i no van morir a causa de l'impacte. Aquesta classe d'aus volen en esbarts molt grans i compactes cosa que fa pensar que podien haber sofrit una col·lisió massiva en l'aire. Cal tindre en compte que l'estat d'Arkansas és propici a sofrir fortes tempestes i tornats, cosa que també ha pogut provocar la mort de les aus.

Els rajos i l'impacte de calamarsa a gran altura, van poder haver provocat directament la mort de les aus. Com que les morts es varen produïr la nit de fi d'any es possible que els focs artificials foren els causants de la mort de les aus, ja que els ocells són animals "fràgils" que poden ser víctimes amb facilitat d'un esdeveniment d'estrès.
Malgrat que la mort massiva d'ocells és motiu de gran especulació, aquesta no és la primera vegada que es registra un incident d'aquest tipus a Arkansas.

Noticies relacionades.
Vídeo relacionat:

dilluns, 3 de gener del 2011

Càncer colorrectal, cada vegada més controlat. Tècnica "Flexi-Scope" .

Una nova prova que consta de cinc minuts és capaç de reduir en gran mesura els pacients que pateixen càncer colorrectal. Aquesta classe de tumors són la segona causa de mort per càncer a tot el món, després del de pulmó. Aquelles persones que moren a causa d'aquesta malaltia ho fan perquè no es dectada a temps. Per aquesta raó la nova prova per a detectar el càncer de colón, denominada Flexi-Scope, té com a finalitat fer-ho de la forma més eficient i ràpida possible a diferència de la tècnica actual la colonoscopia on el pacient es sotmet a sedants.

Aquesta nova tècnica consisteix en un tub prim amb una
càmera que s'introdueix al recte amb la finalitat d'examinar la part inferior del intestí gruixut i observar qualsevol tipus de creixement anormal o pòlip que pugua arribar a tornar-se cancerós. L'extracció d'aquests pòlips poden reduir el desenvolupament de la malaltia, a més, pot evitar les morts per càncer colorrectal.

Aquest nou mètode s'esta introduïnt poc a poc als programes nacionals de detecció del cáncer, ja que pot salvar milers de vides i evitar el sofriment de moltes persones i les famílies d'aquestes.

Noticies relacionades.


Un nou tractament per al càncer d'ull.

El càncer d'ull, és una malaltia que a pesar de ser igual de perjudicial que qualsevol altre tipus de càncer, no es té tan present e inclús no obtenim la suficient informació sobre aquest, a diferència d'altres malalties. Aquest pot ser de diverses classes, però el més comú i perillós es diu melanoma el qual es pot desenvolupar en persones de qualsevol edat i pot resultar letal si s'estén a òrgans vitals com el fetge o els pulmons.

El càncer d'ull és una malaltia, el tractament de la qual és la radioteràpia, un tactament que danya severament els globus oculars. Aquest fet en la majoria dels pacients provoca un efecte secundàri molt pergucial, la ceguesa total o parcial.

Gràcies a l'avanç de la medicina ara existeix un nou mètode, considerat com a “revolucionari”, que millora l'anterior. Aquest nou mètode defensa la possibilitat d'injectar un oli de silicona dins de l'ull per protegir-lo en un %55 de la radiació perjudicial que s'utilitza per tractar la malaltia, amb la finalitat d'evitar l'indesitjable efecte secundari de perdre la vista.

Noticies relacionades.

La teràpia genètica en micos llança bons resultats contra el mal de Parkinson

El Parkinson es una malaltia que ve donada per la pèrdua de dopamina, aquest fet provoca en el malalt un descontrol en els moviments corporals. Fins ara, aquesta a estat una malaltia crònica i l'únic tractament conegut a sigut administrar als pacients medicaments que augmenten el nivell de dopamina en el cervell, aquest tractament, no es del tot acertat ja que deriva en un trastorn motriu anomenat disquinesia.

Aquest tractament serà millorat, després de la teràpia genètica realitazada a un grups de micos.

Per a simular la malaltia, els científics van administrar als micos una neurotoxina que provoca la malaltia fins que els animals van mostrar els tremolors, la rigidesa i la postura inestable que són símptomes característics del mal de Parkinson.

El nou tractament que es sugereix té els seus inicis en inserir al cervell dels micos tres gens crucials en la producció de la dopamina. L'observació dels animals durant més de tres anys va revelar un restabliment dels nivells de dopamina, va corregir els trastorns motrius i no va tenir efectes secundaris. Ja s'està realitzant una prova clínica d'aquest tractament en éssers humans. Es tracta d'una nova porta oberta per als malalts de Parkinson.

Noticies relacionades.

diumenge, 2 de gener del 2011

Els xumets, retarden i dificulten la parla dels menuts.

Els menuts que fan ús dels biberons o tenen com a costum xuclar-se el dit, tenen més risc de patir problemes de pronunciació que retarden el desenvolupament de la parla. La costum comuna de molts xiquets de introduir-se coses a la boca, impedeix als xiquets exercitar adequadament la musculatura facial, essencial per a parlar amb claredat.

Segons una enquesta realitzada a Xile, un xiquet que use el xumet per més de tres anys o que es xucle el dit, té tres vegades més de probabilitats de patir problemes en la pronunciació. En l'enquesta, també es va poder observar que el risc de patir retards en el desenvolupament del llenguatge és molt menor entre els bebés que comencen a usar el biberó després dels nou mesos. Aquest fet, ens porta a la conclusió de que almenys, en els primers mesos de vida del menut, seria recomanable que aquest s'alimentara per la lactància materna.

Noticies relacionades:

Vídeo relacionat:

dijous, 30 de desembre del 2010

Stents arterials bidegradables.

Una nova revolució a aplegat a la medicina els stents arterials ja no són per sempre, ara són biorreabsorbibles.

Els stents bioreabsorbibles són una espècie de malles d'un polímer que es degrada a poc a poc amb el pas temps, aquest fet permet que es duga a terme la seua funció com a suport de la paret

de l'artèria durant un parell de mesos, però després deixen via lliure per si cal tornar a actuar en la zona. Si aquest mecanisme funciona es reduirà el temps en el qual el pacient ha de prendre anticoagulants.

Utilitzar aquests stents bioreabsorbibles porta avantatges importants, com em dit queda lliure la paret del got, que és més natural i que segrega algunes hormones i a més es redueix el temps durant el qual el pacient ha de prendre anticoagulants la qual cosa evita el risc d'hemorràgies. Si el pacient pateix aterosclerosis, és més fàcil de tractar. A més, s'evita un dels problemes actuals ja que en una artèria amb un stent metàl·lic no es pot fer un by-pass.

Noticies relacionades:

Video relacionat:


dijous, 14 d’octubre del 2010

Enzim que protegeix al cervell, ajudaria a combatre l'Alzheimer

Restaurar els nivells d'un enzim protector del cervell ofereix un nou enfocament per al desenvolupament de tractaments contra la malaltia d'Alzheimer.

Els experts van dir que l'enzim SIRT1 ajudaria a prevenir la formació d'un tipus tòxic de la proteïna tau que extermina les cèl·lules cerebrals en les persones amb malaltia d'Alzheimer. Aquest és definitivament el primer pas cap a la troballa de noves estratègies per reduir la tau.

Les persones amb Alzheimer solen tenir nivells baixos de SIRT1, i els medicaments que ajuden a augmentar aquests nivells evitarien la formació d'aquest tipus tòxic de tau.

L'equip va estudiar la relació entre la SIRT1 i una forma de tau que està fortament vinculada amb la malaltia d'Alzheimer denominada p-tau.

Els experts van trobar que ratolins genèticament modificats per mancar d'aquest enzim eren més propensos a produir la forma tòxica de tau. Quan l'equip va provar un químic que restaura els nivells de SIRT1, es va detenir la formació de p-tau. La troballa ofereix un nou enfocament per reduir els nivells de tau en les persones amb Alzheimer.

Moltes companyies, han estat treballant en fàrmacs que activin la SIRT1, que es pensa que controla moltes malalties relacionades amb l'envelliment.

L'Alzheimer és una forma progressiva i fatal de demència que mata a les cèl·lules cerebrals, la qual cosa provoca deterioració constant en la memòria i el pensament, fins que la persona perd la capacitat de cuidar de si mateixa.

Els actuals remeis poden tractar els símptomes, però cap pot detenir l'avanç de la malaltia, que afecta a uns 26 milions de persones a tot el món. Aquesta es una nova esperança.

NOTÍCIA ORIGINAL


ALTRES NOTICIES RELACIONADES

VIDEO

Explicació científica del Alzheimer




Com es sent una persona amb Alzheimer

La vista cansada abunda en els espanyols.

A Espanya 23,6 milions de persones utilitzen ulleres, lents de contacte o tots dos sistemes per contrarestar els seus defectes visuals
L' hipermetropia, amb o sense astigmatisme, associada a la presbícia o vista cansada, és el defecte visual més estès a Espanya, amb 5.954.793 persones que ho sofreixen al nostre país. (12,8% de la població total espanyola). Just darrere d'aquest defecte, i també dins del grup de la vista cansada, es situa la miopia, que afecta a 5.495.204 persones. La presbícia (o vista cansada) no es pot detenir, només pal·liar les seves molèsties
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Visual (14 d'octubre), experts destaquen que “la millor prevenció és la revisió anual dels ulls per un professional de la visió” i apunten els símptomes més freqüents de la hipermetropia: cansament ocular, maldecaps freqüents, enrogiment, picor i/o coïssor d'ulls i dificultat per a la lectura i escriptura.

El creixement de les diòptries depèn de cada persona,
sobretot de l'edat en la qual apareix, i de si es realitzen activitats de prop o no d'una manera freqüent; per exemple, l'ús diari i continuat de l'ordinador.

La presbícia és una part natural del procés d'envelliment i afecta a tota la població, entre els 40 i els 65 anys. En aquesta franja d'edat les diòptries augmenten. El creixement de les diòptries en aquest cas es produeix per la pèrdua d'elasticitat del cristal·lí. És a dir, encara que no s'usin ulleres, la presbícia va aparèixer i les diòptries van a seguir creixent de la mateixa manera que si s'usen. Les ulleres pal·liaran les molèsties de la presbícia, però no frenaran el seu augment.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTICIES RELACIONADES


VIDEO

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Amb revisions, menys càncers de mama

Un estudi fet amb més d'un milió de dones a Suècia mostra que avançar l'edat a la qual es fan les mamografies redueix fins a un 29% les morts per càncer de mama.

El debat sobre la conveniència de les mamografies està obert a Estats Units, on alguns estudis recents afirmen que fer-les molt aviat pot ser perjudicial a llarg termini per a les dones, ja que la mateixa radiació actuaria com un promotor del càncer.

En aquest sentit, encara que deixant el cas del càncer de mama apart, s'ha plantejat a Espanya amb la nova llei de salut pública, que preveu restringir les proves generalitzades per reduir-les a població de risc.

En aquesta decisió hi ha un altre factor: el cost de les proves. En sanitat, el factor cost-benefici és una variable indispensable per decidir què pràctiques es recomanen o imposen. En un món sense limitacions financeres, l'ideal seria que tot el mut es mirés tot, per evitar emmalaltir. Però això no és realista, i per això cal tenir en compte el benefici enfront del cost, encara que sone tan radical, en aquest cas, com pensar quant mereix la pena gastar per salvar 586 vides que, potser, podrien no perdre's si la dona es fes altres revisions, com les revisions mèdiques manuals per detectar embalums.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTICIES RELACIONADES

VIDEO


Menut, però útil aparell

Detectar que un tumor es propaga d'un òrgan a un altre pot ser clau per impedir les complicacions de la metàstasi. I un microxip dissenyat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) pot ser una eina crucial en aquesta lluita. El dispositiu utilitza les diferents propietats de les cèl·lules tumorals davant els ultrasons (mida i densitat) per separar de les altres que circulen pel torrent sanguini.

L'aparell és de plàstic i té el tamany d'una moneda. Té un petit canal on s'introdueix sang del pacient. Aquest flux s'analitza i permetrà, una ràpida anàlisi sense necessitat de recórrer a biòpsies.
"És un mètode completamentari no invasiu, ja que no cal introduir en la mostra de sang cap tipus d'element extern. El sistema pot fer-se més selectiu canviant les condicions de treball, des del potencial que s'usa fins el diàmetre dels conductes i la velocitat de pas, el que pot permetre detectar unes cèl lules determinades o fer un escombrat gran (és més fàcil si passa més sang i va més poc a poc).
No és l'únic avanç en el camp dels microxips que s'ha conegut recentment L'empresa Progenika ha fabricat un que permet detectar les mutacions que predisposen a un tipus de càncer de pàncrees.


ALTRES NOTICIES RELACIONADES:

VIDEO