Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rn01420. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rn01420. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de maig del 2021

Com detectar de forma més eficaç el gluten



Investigadors han trobat una forma més ràpida de localitzar el gluten amb un biosensor a través d'un procés de senyalització simple. Un equip d'investigadors coordinats per Ramón Martínez Máñez, han treballat en el desenvolupament de mètodes per a trobar el gluten i evitar la ingestió d'aquesta proteïna.

Aquest biosensor està compost per un film d'alúmina anòdica nanoporosa carregat amb un tint fluorescent i cobert amb un aptàmer que reconeix la proteïna del gluten. En presència de la proteïna del gluten, l'aptàmer es desplaça de la superfície del biosensor, que fa obrir l'obertura dels porus i que isca el fluorescent.

El sensor ha sigut vàlid en mostres de menjar real. Això vol dir que és possible la detecció del gluten a través d’un procés simple d’alimentació. Han comprovat que té un temps de detecció de 60 minuts. 

dimarts, 25 de maig del 2021

Aquest nou biosensor ajuda al diagnòstic precoç de càncer de mama



Un equip espanyol ha desarrollat un prototip d'un nou biosensor per a detectar de forma ràpida el càncer de mama. Hui en dia, la mamografia és la tècnica més utilitzada per al diagnòstic, però té algunes contraindicacions, com la exposició a la radiació i una menor especificitat en dones joves amb teixit mamari dens. El desenvolupament d'aquest prototip de biosensor es troba dins del camp de la biòpsia líquida, és a dir, com a través d'una anàlisi de sang es pot detectar la presència de càncer.

Aquest biosensor ofereix els resultats en molt poc temps, entre 30 i 60 minuts i té molt baix cost. Està compost per un nanomaterial que facilita la detecció en plasma de microARN miR-99a-5p del càncer de mama. Ramón Martínez Máñez, director científic del CIBER i professor de la UPV, explica com funciona el sistema de diagnòstic: els nanoporos del biosensor es carreguen amb un colorant –rodamina B– i es tanquen amb un oligonucleótido.

Al interactuar amb la mostra de plasma, si no detecta la presència del microARN, les portes dels porus continuen tancades. En canvi, en presència del miR-99a-5p, aquelles portes s'obrin i s'allibera el colorant. El canvi en l'alliberament del colorant pot relacionar-se amb pacients sanes o amb càncer de mama.



dijous, 7 de gener del 2021

Millores en els trasplantaments de retina obrin noves vies per a tractar la pèrdua de visió


Un nou estudi realitzat en ratolins i humans descriu noves vies de tractament per a la recuperació de la visió, com el trasplantament de cèl·lules mare modificades que siguen capaces de reaccionar enfront del senyal de rescat emesa per les cèl·lules retinianes moribundes. Les cèl·lules retinianes moribundes envien un senyal de rescat a les cèl·lules mare perquè reparen el mal ocular.

Un equip va modificar les cèl·lules mare perquè expressaren una abundància de receptors per a Ccr5 i Cxcr6, dos senyals cel·lulars. Després de trasplantar-les, aquestes eren més propenses a moure's cap a les cèl·lules retinianes moribundes, rescatant-les de la mort i preservant la seua funció.

Un dels principals obstacles en l'ús de cèl·lules mare per a tractar la pèrdua de visió és la seua baixa capacitat de migració i integració cel·lular en la retina. Una vegada trasplantades les cèl·lules, aquestes necessiten arribar a la retina i integrar-se a través de les seues múltiples capes.

La degeneració retiniana és incurable, causa discapacitats visuals i, en la gran majoria dels casos, ceguera. Les teràpies amb cèl·lules mare han sigut una de les grans idees per a tractar les afeccions degeneratives de la retina. 

 

NOTICIA ORIGINAL 

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

dimarts, 15 de desembre del 2020

Realitzat el primer trasplantament d'úter a Espanya

El 5 d'octubre, l'Hospital Clínic de Barcelona va realitzar el primer trasplantament d'úter a Espanya. Va ser realitzat pel cap del Servei de Ginecologia, Francisco Carmona, i el cap del Servei d'Urologia i de Trasplantament renal, Antonio Alcaraz. Es va poder realitzar gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra.  

Va ser intervinguda perquè tenia la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení, que significa que les dones naixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. Aquesta síndrome afecta a 1 de cada 5000 dones en el món.

El trasplantament d'úter es divideix en dues fases: l'extracció de l'úter realitzada mitjançant cirurgia robòtica i la seua implantació en una cirurgia oberta. La duració va ser d'unes 12 hores per a l'extracció, i d'unes quatre per a la implantació. Després d'haver tingut el seu primer cicle menstrual, en uns mesos se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament.

Una vegada haja complit el seu desig de ser mare, se li retirarà l'úter per laparoscòpia. Fins hui s'han dut a terme al voltant de 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels quals s'han gestat més de 20 recents nascuts vius.



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

dilluns, 2 de novembre del 2020

BO-112, el primer fàrmac espanyol que millora l'eficàcia de la immunoteràpia en pacients amb càncer

 


L'avanç científic ha desenvolupat noves maneres de combatre la patologia com la teràpia làser, la dirigida o la immunoteràpia. Aquesta última nova investigació, permetrà una major eficàcia d'ella en malalts oncològics en els quals aquest tractament no acabava de fer efecte sobre el tumor. Es diu BO-112 i és el primer fàrmac espanyol que ha demostrat millorar l'evolució del càncer en combinar-se amb la immunoteràpia basada en anticossos anti PD-1. L'Hospital General Universitari Gregorio Marañón i la Clínica Universitat de Navarra són les institucions que han acabat de finalitzar l'assaig clínic en fase I.

Aquest tractament s'aplica per vena i el que fa és 'espavilar' al nostre sistema immune i a les nostres defenses perquè siguen elles les que ataquen al tumor. El sistema immune no és capaç d'activar-se en un percentatge important d'aquests pacients aleshores el que es fa amb aquest tractament és injectar BO-112 directament on està el tumor i es combina amb la immunoteràpia que no havia funcionat anteriorment. El fet d'introduir aquest compost directament en les cèl·lules cancerígenes resulta essencial perquè el fàrmac faça efecte.

Ignacio Melero diu que s'ha demostrat que el procediment d'injectar un anàleg viral dins de tumors en pacients és segur i que, a més, posa en marxa mecanismes que faciliten la resposta inmunológica. Enrique de Miguel, radiòleg de l'Hospital Gregorio Marañón, assenyala que, per a l'administració de fàrmacs antitumorals, també s'utilitza com a suport l'ecografia.

Vint-i-huit pacients van participar en l'assaig clínic, els malalts que patien melanoma, càncer de pulmó i càncer renal no van presentar millora amb la immunoteràpia d'anti-PD-1 però al sotmetres a la combinació d'aquest tractament amb el fàrmac BO-112, el càncer es va estabilitzar en 10 dels pacients i el tumor va disminuir de grandària en altres tres.

Al veure que els pacients van millorar amb aquest fàrmac els investigadors van veure que s'havia produït una activació del sistema immune major que en aquells pacients en els quals la combinació no va funcionar. Els bons resultats han fet possible fer nous assajos clínics tant com dins del país com fora.
 
 
 

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

dijous, 22 d’octubre del 2020

Els joves hauran d'esperar fins a 2022 per a vacunar-se contra la Covid

 

 


La gent jove haurà d’esperar-se fins el 2022 per a ficar-se la vacuna contra la Covid-19 ja que els primers que es posaran la vacuna seran els grups d’alt risc. La gent pensa que a principi de l’any 2021 ja hi haurà una vacuna, però no serà així, perquè no es poden produir tantes vacunes per a tots. Els primers vacunats seran els treballadors sanitaris que estan en primera línia de batalla contra la pandemia i després els ancians i persones amb més risc.


Una persona jove i sana haurà d’esperar fins el 2022 per a ser vacunada. En aquests moments hi ha una desena de vacunes que es troben en la fase 3 d’assajos clínics, aquests assajos servixen per a veure la eficacia i descartar possibles efectes secundaris. Quaranta assajos de vacuna es troben en la tercera fase i dos-cents estan en proves de laboratori, el que ens indica el interés que hi ha en el sector farmacèutic i biotecnològic.

Fins que no estiguen els resultats de la fase 3 no sabrem quines i quantes vacunes seran segures i efectives. Aquests resultats podrien ser efectius el próxim any, després hauran d’aprovar les vacunes. La OMS ha sol·licitat tenir accés als resultats per agilitzar el procés en tot el món. Es tracta de vacunes que seran utilitzades amb mils de milions de persones, així que hem d’estar segurs de que la decisió siga correcta. 




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2