CÀNCER DE MAMA EN HÒMES: UNA REALITAT POC CONEGUDA

Encara que el càncer de mama és generalment vist com una malaltia de dones, un poc menys de l’1% de tots els càncers de mama es produïxen en els hòmes, pel que és més comú del que la majoria de gent pensa. El sexe masculí també té teixit mamari, generalment en quantitats molt més xicotetes que en les dones i estan exposats a nivells més baixos d'estrogen i progesterona.

En casos extranys, el càncer de mama masculí pot ser degut a les condicions específiques que resulten en nivells més alts d'estrogen. Com per exemple en el síndrome Klinefelter, on els malalts no poden produir prou testosterona, o prenen estrògens per al canvi de gènere i també a causa de les malalties cròniques del fetge o l'obesitat i, inclús, després de la pèrdua d'un testicle.

Hi ha diferències ètniques en la incidència de càncer de mama masculí. En l'África subsahariana, 7-14% de casos de càncer de mama ocorren en els hòmes. En Estats Units, les taxes són més altes en els hòmens afroamericans. Mentres que la més baixa està en els hòmes hispans. Els hòmes que tenen nivells relativament alts d'hormones femenines tenen un major risc de desenrotllar càncer de mama.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

L’alopècia, un risc per al cor

Un estudi publicat a la revista British Medical Journal ens informa de que aquells homes en caiguda de monyo  a la part de la coroneta tenen més risc de patir una malaltia coronària. Els participants de l’estudi van participar en aquest durant 11 anys, i tot i tindre al voltant de 800 estudis solament sis
complien els requisits. Els homes que perdien monyo a la zona de la coroneta augmentaven el risc de patir una malaltia coronaria en un terç , a més entrant en edats més adultes (55-60 anys) el risc augmentava fins un 44%.

Altres estudis comparaven la salut general entre homes alopècics i altres que no ho eren i el risc era major en homes joves ( 84%) i menor a homes més majors ( 70%). Altre factor influent, era la intensitat de l’alopècia, sempre i quan aquesta es produira a la zona de la coroneta.

Els autors de l’estudi diferenciaren les zones de la calvície per tal d’analitzar més detingudament les dades dels anàlisi, així els nivells eren: calvície  frontal, part alta-coroneta, combinada o ninguna. Els homes en alopècia frontal i en la coroneta tenien un 69% de patir malalties coronàries respecte als que no patien alopècia, però si l’alopècia era a la part alta s’incrementava un 52%, deixant en menor risc als homes en alopècia frontal ( 22%).

Les raons encara no són molt clares però incloïen possibilitats com de que la calvície siga indicador de resistència masculina, indicador de resistència a la insulina, o un augment de la sensibilitat de la testosterona, factors relacionats d’una o altre forma amb a malaltia cardiovascular.
Així l’estudi conclou en que els estudis relacionen la calvície de la coroneta està més relacionada  amb l’aterosclerosis que altres calvícies, per el que els homes que la pateixen deurien de revisar la seua salut cardiovascular en freqüència, especialment els més joves.

Vídeo relacionat



Notícia original

Notícies relacionades:
Alopècia als 20, perill de càncer de pròstata

Una medicina per a l’artritis posa fi a l’alopècia

Hormones als ossos, mascles més fèrtils

El resultat d’un estudi realitzat amb ratolins mostra que la manca de l’hormona osteocalcina generada als ossos, podria ser la causa d’infertilitat en homes, ja que aquesta indueix un mecanisme que augmenta les probabilitats de tenir descendència.

Aquesta hormona es coneguda per regular l’energia però, després de la investigació, s’ha comprovat que té un paper important en la producció de testosterona, fonamental per a les funcions de l’aparell reproductor masculí.

En un principi, l’estudi tenia l’objectiu de trobar una relació entre les hormones dels teixits ossis i els estrògens però, el que es descobrí fou que els experiments no donaren resultat amb els ratolins femella sinó amb els mascles. S’observà que la descendència d’aquells ratolins a qui se’ls havia mutat per tenir més osteocalcina, era d’una grandària major. Així, si aquest descobriment, una vegada passats els tests convenients, podria ser utilitzada per tractar la infertilitat masculina.

- Notícia original

- Altres noticies interesants

• Obesitat i fertilitat
• Tabac, alcohol, café, estrés i fertilitat

- Videos relacionats

Cervell d'home, cervell de dona

Després d’un experiment realitzat a 2002 amb individus de curta edat, es va demostrar que els de sexe masculí tenien predilecció per joguets com balons, camions, etc., joguets amb caràcter masculí. En canvi, els de sexe femení, varen escollir les nines i els utensilis de cuina. Però el diferent de l’experiment fou que els individus eren primats. Açò demostrava que, per més que es fera jugar als xiquets amb nines i a les xiquetes amb balons per promoure la igualtat, això no tenia cap base científica.
Molts estudis han demostrat que existeixen diferències entre el cervell d’una dono i d’un home però una pregunta circula encara per l’aire: si aquestes diferències influeixen en el comportament.
Als manuals de medicina trobem com a diferències en la grandària del cervell, que als homes és major, i el temps que tarda en madurar, tardant més en les dones. Sempre s’ha comparat la grandària amb la funcionalitat del cervell però, una vegada més tot és ideologia ja que en relació la grandària, tot depèn de la corpulència de l’individu.
Es diu també que les dones tenen més matèria gris que els homes, que processem de manera diferent uns neurotransmissors, la serotonina, encarregats de la sensació de benestar. Si aquestos neurotransmissors disminueixen, els homes es tornen més agressius i les dones tenen tendència a la depressió.
També s’ha tractat la intel•ligència, dient que els homes utilitzen més la part esquerra del cervell, al contrari que les dones. D’ací s’afirma que les dones són més imprevisibles, el que demostra que necessiten més ansiolítics. Així i tot, tot és relatiu i no es pot formular cap teoria que generalitze els diferents comportaments clínics.
El cervell és molt complex i va sofrint canvis al llarg de tota la nostra vida. Hi ha estructures que es modifiquen en tan sols un dia i d’altres que tarden anys. El moment on més canvis desenvolupa és en l’etapa d’infantessa i pubertat, sobretot a la primera, on es desenvolupen unes estructures que li permeten aprendre nous coneixements.
Tot açò ens du a la conclusió de que no s’han d’aplicar polítiques d’igualtat sense una base científica, ja que no es pot tractar igual a qui no ho és. Per aquest motiu, ja hi ha escoles on es tornarà a impartir les classes per separat, per a que les dones puguen desenvolupar el lideratge que no es dona davant dels xics.
Podem concloure amb l’afirmació que les diferències entre ambdós sexes naixen i es fan, però que depenen també de factors genètics, hormonals i ambientals.

Noticia original

Pàgines relacionades

• Cervell d'home i dona, les diferències
• Cervell: home i dona.