Embrió d'humà i mono

Uns investigadors de la Xina i els Estats Units han introduït cèl·lules mare humanes en embrions de primats amb açò han aconseguit que cresquen embrions quimèrics.

Van fer un experiment i van injectar a cada embrió de mono 25 cèlul·les humanes,al dia següent es van detectar cèl·lules humanes en 132 embrions.Al cap de 10 dies,103 dels embrions quimèrics seguien desarollantse.Pero en el dia 19,sols tres quimeres seguien vives.


La investigació ha proporcionat coneixements sobre l'evolució humana i també ajuda per al desenrotllament de tractaments contra malalties.Han aconseguit que els embrions de mono sobrevisquen i cresquen fora del cos de la mare durant un determinat període de temps.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Detecten 'cèl·lules zombis' en el cervell humà després de la mort

Una investigació de la Universitat d'Illinois a Chicago (els Estats Units) mostra que unes certes cèl·lules cerebrals romanen actives poques hores després de la mort. El gen "zombi" és específic d'una mena de cèl·lula glial. Després que una persona perd la vida, aquestes cèl·lules creixen i brollaran apèndixs llargs.

Jeffrery Loeb, autor de l'article, va explicar: “La majoria dels estudis assumeixen que quan el cor deixa de bategar, tot en el cervell es deté, però no és així.Va realitzar experiments simulant la mort observant la reacció de tots els gens humans en una gran quantitat de teixits cerebrals recol·lectats de 0 a 24 hores.

Així, van descobrir que prop del 80% dels gens van estar relativament estables durant 24 hores. Es va demostrar que uns altres estaven relacionats amb l'activitat del cervell humà. Però el tercer grup, els anomenats "zombis", van augmentar la seua activitat, mentre que les neurones van disminuir.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Una hormona masculina podria ser clau per ajudar a curar el càncer de mama

Uns investigadors han vist que la utilització d'andrògens naturals o un nou medicament androgènic van demostrar tenir una potent activitat antitumoral, fins i tot més efectiva que en tractaments estàndards.


Tot i que els andrògens són les hormones sexuals masculines, també es troben en nivells baixos en les dones, de manera que els científics es van centrar en analitzar el seu paper com a possible tractament d'alguns tipus de càncer de mama en què la malaltia es propaga usant els estrògens , les hormones femenines, a través dels receptors de les cèl·lules.


Els científics tenen previst començar un assaig clínic en el segon trimestre del 2021.En aquestes proves participaran pacients amb càncer de mama metastàtic amb receptors d'andrògens i d'estrògens positius que hagin fracassat en el tractament endocrí.




 

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

La cura per a l'alzheimer

L'alzheimer és una malaltia molt complexa en la que es veuen involucrades moltes connexions neuronals amb neurotransmissors distints, fet que dificulta les investigacions mèdiques reeixides.En canvi,poc a poc estan més prop de trobar la capellà de la malaltia, o almenys la forma de frenar o ralentitzar el seu desenrotllament.




Investigadors espanyols han desenrotllat una molècula, denominada ASS234 que tractaria el deteriorament cognitiu bloquejant l'agregació de la proteïna amiloide en el cervell i estimularia la transmissió colinérgica i monoaminérgica, per la qual cosa els símptomes de la patologia millorarien considerablement.




Estos nous avanços podrien acosta la capellà, o almenys frenar el desenrotllament, d'una malaltia que en l'actualitat afecta una de cada quatre famílies espanyoles. Per a això és necessari que continue la investigació, i invertir més recursos i més diners per a trobar la capellà a una malaltia que en este país afecta una de cada deu persones majors de 65 anys i quasi a la mitat dels majors de 85 anys.




Noticia original:
Noticia relacionada1:
Noticia relacionada 2:

Algunes vacunes contra el coronavirus poden provocar vulnerabilitat davant la sida

Algunes de les vacunes que desenvolupen les principals farmacèutiques per fer front al coronavirus podrien provocar vulnerabilitat davant la sida. Aquesta és l'advertència que ha llançat aquest dilluns la revista Science basant-se en les teories d'un grup d'investigadors que ja el 2007 van descobrir que una vacuna experimental contra el VIH va ocasionar un increment en el risc de contraure la sida en algunes persones.

Les preocupacions d'aquests científics es traslladen avui a la vacuna contra la Covid-19, principalment perquè algunes de les farmacèutiques candidates, desenvolupen les últimes etapes de la seva investigació en regions que ja han patit epidèmies de VIH, com a Sud-àfrica.

L'origen d'aquest problema rau en una soca modificada coneguda com adenovirus 5, que transporta el gen de la proteïna de superfície de l'virus que causa la sida.Un anàlisi va descobrir que les persones que havien estat infectades naturalment amb Ad5 abans de rebre la vacuna https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000594.htmes van tornar especialment vulnerables a aquesta infección.En 4 vacunes Covid-19 vacunes contra el coronavirus poden provocar vulnerabilitat davant la sida


Noticia original:
Noticia relacionada 1:
Noticia relacionada 2:

Nova teràpia per a la malaltia dels ossos de vidre

Un grup d'investigadors de l'Institut d'Investigació Sanitària Biocruces han desenvolupat estratègies terapèutiques per als pacients amb Osteogènesi Imperfecta (OI), anomenada 'malaltia dels ossos de vidre.

Una enfermetat on patixen nombroses i repetides fractures òssies de forma espontània, durant la seua activitat quotidiana o després de patir mínims traumatismes que comporten a l'aparició de severes deformitats dels ossos llargs i columna, i a un dèficit important del creixement. Desafortunadament, no existix encara un tractament curatiu

El grup de Cèl·lules Mare i Teràpia Cel·lular, dirigit per la doctora Clara Rodríguez, de l'Institut d'Investigació Sanitària Biocruces, s'especialitzen en el desenrotllament d'estratègies terapèutiques per als pacients amb (OI). Este grup està liderant, junt amb els Servicis de Genètica i Pediatria a més de la Unitat d'Immunologia de l'Hospital Universitari Encreuaments, un assaig clínic pioner amb teràpia cel·lular per a pacients pediàtrics amb aquesta enfermetat. L'objectiu d'este assaig és demostrar la seguretat i eficàcia de la infusió de cèl·lules mare sanes en xiquets afectats de (OI) greu.

 

NOTÍCIA ORIGINAL


NOTÍCIA RELACIONADA 1


NOTÍCIA RELACIONADA 2