La investigació sobre anatomia i la funcionalitat dels pits revela que cada pit és únic, com una empremta dactilar. No hi ha dos pits iguals ni tan sols en el mateix cos d'una dona. Els pits canvien fins un 46% durant l'embaràs per la necessitat de desenvolupar uns conductors i unes cèl·lules protectores de llet per a alimentar al xiquet.
La forma i la grandària dels pits són diferents abans i després de cada presa. Al llarg del dia el volum de llet varia segons la demanda de cada xiquet, així el pit produirà més o menys llet i augmentarà la grandària més o menys. Així mateix, canvien tornant-se flàccids i perden l'elasticitat amb el pas del temps. Els factors que més afecten als pits són l'embaràs i la pèrdua de pes.
Encara que hages deixat l'hàbit de fumar mesos abans de la concepció, el ADN en la sang del cordó umbilical i les cèl·lules de la placenta són la causa dels canvis en la placenta. Els gens de la placenta són els que desenvolupen el paper més important en el creixement del fetus.
Un canvi en aqueixos gens pot tindre conseqüències en l'embaràs i després en la salut del xiquet. El desenvolupament d'una placenta artificial ens indicaria els efectes dels contaminants atmosfèrics que respirem ,així com l'estudi de les molècules en el nostre organisme.
És més comú en dones entre 30 i 40 anys que en homes.
La causa d’aquest símptoma no es coneix. Es diu que és una infecció viral, però se sospita que el causants d'aquesta malaltia poden ser l'estrés, la depressió, les infeccions bacterianes o un desequilibri hormonal. Els símptomes més freqüents solen ser fatiga o malestar , dolors, problemes amb pensar o concentrar-se, problemes per a dormir i marejos.
Les persones que tenen aquesta malaltia reclamen més drets, més atenció i sobretot, més fons per a investigar, per a així, poder tractar a totes les persones que pateixen aquesta malaltia.
Un equip d'investigadors han desenvolupat un nou biosensor per a ajudar a detectar el càncer de mama al més prompte possible. El càncer de mama és el tipus de tumor més freqüent entre les dones al nostre país.
Hui dia, la mamografía es la tècnica que utilitzen per al diagnòstic. Però amb el nou prototip de biosensor, a través d'una anàlisi de sang ajuda a detectar la presència de càncer. És una prova senzilla d'utilitzar, de baix cost i en poc temps, ja que entre uns 30 i 60 minuts, s'obtenen els resultats.
Amb el desenvolupament d'aquest biosensor es detecta el tumor molt més ràpid, i això pot ser molt beneficiós per a les dones.
El primer estudi genètic mundial ha demostrat que el consum excessiu de café a llarg termini pot elevar la quantitat de lípids en la sang, la qual cosa augmenta significativament el risc de malaltia cardiovascular .
Segons la investigació, aquesta correlació és tant positiva com dependent de la dosi, cosa que significa que com més café beu, major és el risc de ECV.
El cafestol és present principalment en begudes sense filtrar, com els cafés de premsa francesa, turcs i grecs, però també està en els espressos, que és la base de la majoria dels cafés fets per baristas, inclosos els lattes i els caputxino. S'estima que cada dia es consumeixen en el món 3.000 milions de tasses de café. Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a nivell mundial, i s'estima que es cobren 17,9 milions de vides cada any.
Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Granada ha revelat que les dones que pateixen estrés tant en el moment previ de quedar-se embarassades com durant la concepció tenen quasi el doble de probabilitat de tindre una xiqueta que un xiquet.
Per a això, es van avaluar a 108 dones des de les primeres setmanes d'embaràs fins al part, registrant els seus nivells d'estrés abans, durant i després de la concepció mitjançant la concentració del cortisol en pèl i diferents test psicològics.
Posteriorment, els científics de la UGR van registrar diferents variables de part i el sexe del bebé en nàixer. «Els resultats trobats van ser sorprenents, ja que mostraven que les dones que van donar a llum xiquetes mostraven en les setmanes prèvies, durant i posteriors al moment de la concepció majors concentracions de cortisol en pèl que les que van tindre xiquets»
La comunitat científica encara no ha trobat tractaments específics eficaços contra la covid, després d'un any de pandèmia.
Però estan utilitzant el plasma ja que és la part líquida de la sang i inclou els anticossos.
Una opció més sofisticada que la transfusió directa és l'elaboració d'un preparat industrial amb una major concentració d'anticossos específics, les immunoglobulines hiperinmunes. La tercera via, molt més complexa, és la identificació d'anticossos molt potents per a la seua multiplicació en el laboratori: els denominats anticossos monoclonals, amb un cost de desenes de milers d'euros per persona.
La síndrome X fràgil és la patologia de discapacitat intel·lectual hereditària més comuna, després de la síndrome de Down. Es produeix per una modificació del gen FMR1 en el cromosoma X, que elimina la producció de l'anomenada proteïna de retard mental . Les persones amb altres trastorns relacionats amb el cromosoma X fràgil presenten alteracions en el gen FMR1, però continuen produint certs nivells de la proteïna. En canvi, el SXF neutralitza per complet aquesta substància necessària per a l'òptim funcionament del cervell i el desenvolupament normal dels trets físics.
Aquesta patologia afecta a 1 de cada 1.250 homes, mentre que en les dones la proporció és 1 de cada 2.500. La diferència en la incidència entre els sexes es deu al desordre genètic del trastorn.
La síndrome X fràgil no té cura. No obstant això, és possible tractar algunes complicacions associades al trastorn, com els canvis en el comportament, les dificultats en el llenguatge, el dèficit d'atenció i la hiperactivitat.
El sol esment de la quimioteràpia porta malsons a moltes persones amb càncer. L'efectivitat d'aquests tractaments ha fet que siga molt utilitzats mancant una altra opció malgrat els seus indesitjables efectes adversos .
El càncer de mama és el tercer en casos a Espanya , per darrere del colorectal i el de pròstata , i el primer en dones, segons la Societat espanyola d'Oncologia Mèdica. Encara que en veritat no s'ha de parlar de càncer de mama en general. En ser un dels tumors més freqüents ha sigut també dels més estudiats, i s'ha subdividit a grans trets en tres grups, cadascun amb múltiples subdivisions.
L'estudi sí ha tingut en compte els més avançats estudis sobre agressivitat del càncer, l'anàlisi de 21 gens mitjançant la tecnologia Oncotype. Es van considerar candidates a l'estudi a les quals donaven menys de 25 en l'aqueixa escala de valoració del sistema, que va de 0 a 100. En el treball s'ha estudiat a 5.015 dones, de les quals 792 eren espanyoles, i a la meitat se li va retirar la quimio; a l'altra meitat se li va mantindre el tractament tradicional.
És molt important que els xiquets/adolescents coneguen com reaccionar davant un cas d'emergència d'alguna persona pròxima a ells, tenint alguns coneixements bàsics i de primers auxilis
En els centres educatius hauria d'existir un infermer o infermera escolar i és necessari que el professorat tinguera coneixements bàsics per a identificar, demanar ajuda i donar una primera assistència fins a l'arribada del personal sanitari.
L'ideal seria ensenyar com més prompte millor i adaptar coneixements a l'edat dels escolars.
Els pares també tenen un paper important en aquestes situacions ja que transmeten als fills la importància de saber manejarse en aquestes situacions.
Segons l'investigador Matthijs Valstar hi hauria un altre parell de glàndules salivals entre la cavitat nasal i la gola.
Les glàndules salivals produeixen un litre al dia de saliva la qual lubrica la boca per a facilitar en parlar i engolir, transporten els sabors dels aliments per a percebre'ls en menjar i fins i tot té poder curatius en netejar de gèrmens i accelerar la cura de les ferides.
Estudiant uns cranis els investigadors van notar dues glàndules planes llargues i primes dins del cap cobertes per dos tubs que connecten oïdes amb gola.
Van disseccionar dos cadàvers i van trobar les glàndules que eren molt semblants a les glàndules salivals també estaven connectades a grans conductes del drenatge que canalitzen el líquid d'un lloc a un altre. La ubicació no és molt accessible i es necessita una imagenología molt sensible per a detectar-les.
Aquesta troballa explica el perquè les persones que se sotmeten a radioteràpia per a càncer de cap o coll, acaben amb sequedat crònica i problemes en engolir. Amb les tècniques tradicionals hauria de ser més fàcil detectar les glàndules tímides enfront de la cambra ara que se sap com buscar-les.
El dia 19 d'octubre se celebra el dia del càncer de mama. Cada vegada els tractaments són més personalitzats amb major eficàcia i tolerància a les persones. L'objectiu és allargar el temps de controlar la malaltia per a augmentar la supervivència i reduir els efectes secundaris.
Si també es tracta amb immunoteràpia augmenten la probabilitat d'arribar a una cirurgia sense restes del tumor.
Hem de modificar hàbits de vida poc saludables com una no alimentació saludable o el sedentarisme.Una hora d'exercici abans del tractament és una eina més dins del tractament.