El dinosaure amb ales de ratpenat

Aquest animal ha sigut trobat a la província de Liaoning en Xina per membres de l’Acadèmia Xina de Ciències. També s’ha pogut esbrinar que va viure fa aproximadament 163 milions d’anys, el seu pes era pròxim als 200 grams i el seu cos estava cobert de plomes, encara que les ales eren membranoses.

Ha sigut nomenat Ambopteryx longibrachium i el fòssil pertany a la família dels escansoriopterígids, els quals eren xicotets dinosaures amb plomes que tenien mans allargades i dits llargs amb els quals es desplaçaven pels arbres. En 2015 un altre equip va descobrir, gràcies a altres fòssils, que els animals d’aquesta família tenien la capacitat de plantejar o fins i tot volar curtes distàncies.

Encara que el fòssil pertany a la família dels escansoriopterígids, té notables diferències com que presenta una extremitat anterior més ampla entre altres coses. També, el Ambopteryx no era capaç de volar, pel que s’ha arribat a la conclusió que el Ambopteryx va ser un experiment de curta duració en la naturalesa ja que les plomes van acabar imposant-se.

Notícia


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

L'increïble home minvant

En el 2003 es van trobar en un jaciment de la illa de Flores (Indonèsia) diversos esquelets 'Homo floriesensis' que mesuraven només un metre d'altura. Sembla que, aïllats com estaven en una illa sense grans depredadors, no van haver de lluitar contra enemics perillosos i tampoc tenien necessitat d'amagar-se, que és un bon motiu per encongir; de manera que van créixer només fins a l'altura que la seva genètica va desitjar. 

Aquesta és l'altura ideal per a l'ésser humà, segons els antics illencs de Flores. Nosotros, en cambio, generación tras generación vamos creciendo más, mucho más de lo que necesitamos. 

Nosaltres, en canvi, generació després de generació anem creixent més, molt més del que necessitem. Ells diuen que els alts viuen menys, ja que el cor ha de fer un esforç per bombar sang fins a les llunyanes extremitats, i així es va cansant. Segons certs càlculs, cada centímetre que supere els 152 suposa sis mesos menys de vida.En realidad todo lo que pase del canon floriesensis -un metro- es pura pérdida y despilfarro.



Notícia original

Noticia relacionada

Video

Els homes prehistòrics podien alterar els ossos sense ferramentes

Un equip d'investigació espanyol ha realitzat un estudi comparatiu entre marques de mossos en ossos descoberts a Atapuerca, amb mossos humans fets experimentalment. El treball ha sigut realitzat per investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

Una de les conclusions extretes és la gran capacitat que tenien els hominins per a modificar els ossos sense necessitat de ferramentes, a més del paregut entre els mossos fets pels humans amb els dels carnívors.

A l'hora d'identificar en els conjunts arqueològics les marques de dents, pot existir un gran volum d'animals que no és poden descartar per la seua similitud. No obstant, els carnívors tenen unes dents ''secodontes'', i els hominins ''bunodontes''.

Estes diferències han permés crear un model amb criteris morfològics per a identificar les marques de dents humanes.

Estes marques han sigut atribuides normalment a alguna espècie no humana, però treballs anteriors van constatar que els humans poden realitzar moltes modificacions que queden grabades als ossos durant la masticació. Este estudi ha permés concloure que el rang de modificacions és mes ampli del que és pensava.

Les dimensions d'alguns tipus de mossos van ser estudiades amb microscopis electrònics amb el fi d'obtenir més models que ajuden més avant a interpretar millor els materials arqueològics que s'obtinguen en el futur.

Aquest estudi ha trobat molts paral•lels entre els mossos humans realitzats experimentalment i altres situades a alguns jaciments. Gràcies a tot açò s’ha pogut establir un patró de les modificacions fetes pels mossos als ossos sense l’ús de ferramentes.

Notícia original

Més notícies relacionades:

• Fa 13000 anys els humans ja reciclaven
• Els neandertals utilitzaven les plumes d'aus amb fins ornamentals

Video: