El Teide, tercer volcà més gran de la Terra

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una altitud de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.

 Atès el seu historial eruptiu i la seva localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té algunes petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent, així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna d'altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) una mena de guardià de la porta d'aquell inframón.

A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'altitud, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud. Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100  m a Guajara. El mateix cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.135 m),[1] tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.

El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'hi accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m i arriba gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, i cal un permís per ascendir els darrers 200 m.

El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l'Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).

Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.

En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo relacionat

Pantanada de Tous de 1982

La Pantanada de Tous (popularment la pantanà) és el nom amb què es coneix la gran inundació ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 com a conseqüència del trencament de la presa de Tous a causa de les pluges torrencials que arribaren als 700 mm/dia en algunes zones de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 16.000 m3/s que arrasà la Ribera del Xúquer.

En algunes localitats, les pluges arribaren a 1000 mm en total des del dia 19 al 21. No obstant això, la magnitud del desastre es va multiplicar quan, a les 19:15 h del dia 20 d'octubre, i després d'unes quantes hores en les que la presa de Tous desbordava per dalt, es va trencar.

El trencament del pantà de Tous originà una riuada al Xúquer de 16.000 m3/s superior fins i tot a la de 1864 i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Alzira.

La zona inundada abastà els 290 km² de superfície. L'autopista A-7 i la via fèrria de Silla a Gandia tingueren també un important paper en la retenció de les aigües.

Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents. Molts dels habitatges van ser perduts definitivament. Fins i tot, pobles com Gavarda i Beneixida, es traslladaren d'ubicació en els anys posteriors (tot i que alguns veïns intentaren reconstruir els habitatges a la seua ubicació original).

Els danys superaren els 60.000 milions de pessetes, només en la província de València. Els afectats van optar per diverses vies per tal de ser recompensats econòmicament. Alguns d'ells, que van optar per la via judicial, van estar esperant en els tribunals més de vint anys per a cobrar les compensacions.

La Pantanada de Tous ha estat la catàstrofe més gran en la història moderna del País Valencià, només comparable, potser, amb la Gran Riuada de València.









Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo

Erupció de l'Eyjafjallajökull en 2010

Les erupcions de l'Eyjafjallajökull del 2010 foren una sèrie d'esdeveniments volcànics que esdevinguèren al volcà Eyjafjallajökull a Islàndia i les seves conseqüències socials, polítiques i econòmiques a Europa.

L'activitat sísmica va començar a finals del 2009, arribant a l'erupció volcànica del 20 de març de 2010, amb nivell 1 de l'Índexd'Explosibilitat Volcànica(VEI). Una segona erupció des del 14 d'abril, va provocar un intens núvol de cendra, que es va estendre pel continent europeu causant una interrupció del trànsit aeri i afectant a milions de passatgers a tot el món.

Primera erupció

A finals de desembre el 2009, va començar l'activitat sísmica a l'entorn de l'àrea volcànica de l'Eyjafjallajökull, amb milers de petits terratrèmols (la majoria de magnitud 1-2 Mw).

L'erupció sembla que va començar el 20 de març de 2010, entre les dos quarts d'onze i dos quarts de dotze de la nit, hora local (UTC), a uns quilòmetres a l'est de la glacera de l'Eyjafjallajökull.

Segona erupció

El 14 d'abril de 2010, després d'una breu pausa, va començar una nova erupció, aquesta vegada al cràter superior, al centre del glaciar, causant el desgel d'aquest i les crescudes dels rius propers, provocant l'evacuació de més de vuit-centes persones. El riu Markarfljót es desbordà i causà danys materials a la primera carretera d'Islàndia, la Hringvegur, que va ser tallada en un tram de 400 metres. Aquesta erupció va ser de naturalesa explosiva, estimant-se que va ser entre deu i vint vegades superior a l'anterior de març. Donat que aquesta erupció es va produir sota el gel glacial, la lava expulsada va patir un ràpid refredament, provocant la formació de petits fragments de vidre, que van ascendir dins la columna de cendra. La seva presència a les capes altes de l'atmosfera és molt perillosa pels avions,sent també potencialment perilloses per a la salut.

De la cendra llançada per l'erupció només una mica va caure sobre algunes àrees deshabitades d'Islàndia. La major part va ser escampada pels vents de l'oest, desplaçant-se per l'espai aeri del continent europeu.

El fum i la cendra de l'erupció redueix la visibilitat i les partícules microscòpiques de roca, vidre i sorra poden fondre's pel calor dels motors dels avions, i solidificar-se després, causant pèrdua de potència als motors i inutilitzar les turbines, amb la possibilitat que els avions s'aturin. Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Alemanya, França,Regne Unit i fins a una vintena més d'estats europeus van tancar el seu espai aeri completament, mentre que altres com Noruega, Rússia, Espanya o Itàlia ho van fer parcialment, afectant a milions de passatgers. Aena va tancar diumenge al matí els aeroports de Catalunya, Illes Balears, Aragó, Navarra, La Rioja, País Basc,Cantàbria i Astúries, reobrint-los hores després, a dos quarts de quatre de la tarda.

Aerolínies d'Alemanya i Països Baixos han fet vols de prova per a avaluar el risc del núvol de cendra, donat que no se sap quan trigarà el núvol a dissoldre's.

L'Associaciódel Transport Aeri Internacional (IATA) ha estimat que les aerolínies de tot el món perdran al dia uns 148 milions d'euros durant la interrupció del trànsit aeri.

Ací tenim algunes de les imatges que representen la situació del núvol de fum ocasionat pel volcà:

Notícia originalNotícia relacionadaVídeo

L'aigua contaminada

De 20 a 25 litres d'aigua per dia és el que necessita cada ésser humà per assegurar les seues necessitats bàsiques: per beure, cuinar i higiene. No obstant, 1 de cada 6 persones al món (894 milions de persones) no té accés a un bé tan necessàri com ho és l'aigua.

Mals com la diarrea, tan fàcils de curar en països desenvolupats, és una de les principals causes de mort en xifres globals. El 88% dels casos de mort per diarrea es deuen a la manca d'accés a fonts d'aigua netes, escassetat d'aigua per a la higiene i per deshidratació.

Actualment 2,5 bilions de persones, incloent gairebé 1 bilió de nens viu sense ni tan sols els processos bàsics d'higiene causa de la falta d'aigua. Es calcula que cada 20 segons mor un nen a causa d'aquesta causa. Un procés tan senzill com rentar-se les mans amb sabó podria reduir les morts per diarrea en un 47%.

En zones com l'Àfrica Subsahariana el tractament de la diarrea suposa més del 12% del pressupost sanitari.

Els recursos hídrics en xifres:

-Només el 2,5% de l'aigua del planeta és dolça i apta per al consum humà, el 97,5% restant el representa l'aigua salada d'oceans i mars.

-Aquest 2,5% es divideix en un 30% d'aigües subterrànies, 70% de gel i neu cobrint zones muntanyoses i només el 0,3% és aigua corrent de llacs i rius.

-L'atmosfera conté aproximadament 13.000 quilòmetres cúbics d'aigua.

Com fem servir l'aigua?

-70% és emprat en tasques de reg

-22% és utilitzat per la indústria

-8% per a ús domèstic

-Els països desenvolupats fan ús del 50% de tots els recursos hídrics potables del planeta, mentre que els països en desenvolupament només arriben a un 18%.

L'ús de l'aigua ha doblat a la taxa de creixement de la població durant l'últim segle. El desenvolupament de la indústria i de la cultura del consum i el malbaratament són les principals responsables.

Es calcula que per a l'any 2025, en menys de 15 anys, 800.000.000 de persones estaran vivint en països o regions amb absoluta carestia d'aigua, i dos terços de la població mundial estarien exposats a dures sequeres.

Com contaminem l'aigua?

D'acord a les dades de Word Water Assessment Programme (WWAP) es llancen 2 milions de tones d'escombraries produïda pels humans al dia. Tots aquestes deixalles i residus són llançats al mar i als altres aqüífers.

El 70% de les escombraries industrials generades en països en desenvolupament són abocats sense tractar a l'aigua.

El Sector de l'Alimentació és un dels més contaminants per a les reserves d'aigua, els països en desenvolupament són els responsables del 54% de la contaminació, mentre que els països desenvolupats contribueixen amb un 40%.

A més de receptor d'escombraries i productes contaminants, l'aigua és el gran transmissor. Mitjançant l'acció d'aigües subterrànies la contaminació d'una zona específica pot estendre a diversos milers de quilòmetres a la rodona.

Notícia original

Altra notícia relacionada

Vídeo relacionat

Cimera de Paris 2015 (COP21)

Al desembre de 2015, Paris fou escenari d'una nova Cimera sobre el Canvi Climàtic. Després del tractat durant 20 anys abans, aquesta esperaven que fóra la cita definitiva de la qual s'esperava que ixira un compromís vinculant internacional per a la reducció dels gasos d'Efecte Hivernacle, incluint les grans potències com: Xina, Russia i EEUU.

Hi ha raons per pensar que la Conferència de les Parts o COP 21 de París, ha marcat un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a la consecució d'un compromís vinculant i definitiu per a la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera a partir de l'any 2020. Fins a aquesta data (desmbre de 2015) durava l'ajornament que, des de la COP de Copenhaguen, es va fer al Protocol de Kyoto, el qual marcava una retallada en les emissions de CO2 del 15% per als països signants respecte al que emès a 1990.
Al costat dels seus socis de la Unió Europea, França, elegida com a seu per a aquesta COP 21, farà tot el possible perquè la Unió conserve el seu lloc capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. El president de la República, J.F. Hollande, va anunciar, en el seu discurs a la conferència mediambiental de Polònia, que defensaria una posició ambiciosa, centrada en l'objectiu de reduir en les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 40% el 2030 i un 60% en 2040 (respecte al 1990 ), en el marc de les properes discussions europees. 

L'objectiu fonamental d'aquesta conferència ha sigut llimitar l'augment de la temperatura global en menys de 2ºC.

La manca d'èxit de les anteriors cimeres ha estat, en gran mesura, la no ratificació de l'acordat per part de les grans potències i alguns països desenvolupats, que són els causants de més de la meitat de les emissions contaminants. No obstant això, aquesta situació sembla que ha canviat en part durant els últims anys.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo 1
Vídeo 2

L'ESCALFAMENT GLOBAL

El terme Calentament Global es refereix a l'augment gradual de les temperatures de atmosfera i oceans de la Terra que s'ha detectat en l'actualitat, a més del seu continu augment que es projecta a futur.
Ningú posa en dubte l'augment de la temperatura global, el que encara genera controvèrsia és la font i raó d'aquest augment de la temperatura. Tot i això, la major part de la comunitat científica assegura que hi ha més que un 90% de certesa que l'augment es deu a l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle per les activitats humanes que inclouen desforestació i la crema de combustibles fòssils com el petroli i el carbó. Aquestes conclusions són avalades per les acadèmies de ciència de la majoria dels països industrialitzats.

Si es revisa el gràfic de les temperatures de la superfície terrestre dels últims 100 anys, s'observa un augment d'aproximadament 0.8ºC, i que la major part d'aquest augment ha estat en els últims 30 anys.
La projeccions a partir de models de clima van ser resumits en el Quart Informe de l'IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) el 2007. Indiquen que la temperatura global probablement seguirà augmentant durant el segle XXI, l'augment seria d'entre 1.1 i 2.9ºC a l'escenari d'emissions més baix i entre 2.4 i 6.4ºC en el de majors emissions.

Un augment de la temperatura global resultarà en canvis com ja s'estan observant a nivell mundial, podem enumerar:
1. Augment dels nivells del mar
2. Canvis en el patró i quantitat de precipitacions
3. Expansió dels deserts subtropicals
L'augment de la temperatura que s'espera serà més gran en els pols, especialment a l'Àrtic i s'observarà un retrocés de les glaceres, gels permanents i gel en els mars.
Altres efectes inclourien clima extrem més freqüent, el que inclou sequeres, onades de calor,  i precipitacions fortes. S'esperen extincions d'espècies a causa dels canvis de temperatura i variacions fortes en el rendiment de les collites.
Es postula que si l'augment de la temperatura mitjana global és major a 4ºC comparat amb les temperatures preindustrials, en moltes parts del món i als sistemes naturals no podran adaptar-se i, per tant, no podran sustentar les seves poblacions circumdants. En poques paraules, no hauran recursos naturals per sustentar la vida humana en les condicions actuals.

Notícia original

Vídeo relacionat
Video relacionat 2

Notícia relacionada

TERRATRÈMOL A LLORCA

El terratrèmol de Llorca va sacsejar la Regió de Múrcia l’11 de maig de 2011 a les 18.47, sent les principals afectades Llorca i Totana, i va deixar 9 morts i 293 ferits. La magnitud del terratrèmol va ser de 5,1 graus a l’escala sismològica de magnitud del moment, i va estar precedit per altre de 4,5 graus. Es van comptabilitzar 40000 afectats en una població d’uns 92000 habitants.

El fet de que es produira en una de les zones més sismològiques de la península Ibèrica, la profunditat de l’hipocentre i el tipus de sòl va fer que fóra més destructiu i que s’arribara a notar inclús fins a Madrid i Andalusia.

La zona de fricció entre la placa eurasiàtica i l'africana, que es mou cap al nord-oest respecte de l'eurasiàtica,  provoca una línia sísmica que s'inicia a les Açores i que acaba al costat occidental de l'estret de Gibraltar. A partir d'aquí, la deformació s'estén en dues direccions: cap a les Serralades Bètiques i cap a la zona del nord del Magrib. Les falles de la Regió de Múrcia tenen fracturació pràcticament en totes direccions i tots els sistemes de falles són sísmicament actius. Són zones d'especial risc les valls del Guadalentí, d'origen tectònic, i del Segura o la serra de Carrascoy.

El sisme principal, de magnitud 5,1 a l'escala sismològica de magnitud de moment (MW), va ocórrer l'11 de maig a les 18:47, hora local, a uns 2,5 quilòmetres al nord-est de Llorca, la localitat més afectada, a una profunditat extremadament superficial d'1 km, segons estimacions del Servei Geològic dels Estats Units (USGS), i de 3 km, segons l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya (IGN).

Les dues sacsejades principals van estar localitzades molt a prop l'una de l'altra, aproximadament sobre la traça de la branca nord de la Falla d'Alhama de Múrcia, una de les falles actives amb més longitud de la península Ibèrica, d'entre 40 i 50 quilòmetres. Els especialistes locals confirmaren que es tractava d'un lliscament horitzontal de la falla.  Inicialment, l'USGS va estimar que la magnitud del sisme era de 5,3 (MW), i el Centre Sismològic Euro-Mediterrani, juntament amb l'IGN, de 5,2 graus a l'escala de Richter (ML). Hores més tard les dues agències científiques van rebaixar la xifra a 5,1 MW. 

El 80% dels edificis de Llorca, una ciutat de 92.694 habitants, van resultar afectats pel sisme; els tècnics, després d'avaluar-ne l'estat de cada un individualment, els marcaven a l'entrada segons el codi de colors següent: verd si s'hi podia entrar, groc si s'hi podia entrar amb precaució i només uns minuts per recollir pertinences personals, i vermell si estava prohibit accedir-hi. Tanmateix, la marca vermella a un habitatge no implicava necessàriament la demolició del mateix. Un cop un total de 26 equips d'arquitectes i aparelladors van revisar els edificis del municipi, el 60% van estar declarats habitables i al voltant d'uns 700 edificis van ser marcats en vermell.

Primeres reaccions

Poc després del terratrèmol el Govern espanyol va activar la Unitat Militar d'Emergències (UME), una unitat de les Forces Armades Espanyoles que és responsable d'actuar en cas de desastre. 340 membres de tres batallons (Bétera, Torrejón de Ardoz i Morón de la Frontera) es van desplaçar a Llorca sota la direcció del Coronel del batalló de Bétera. A ells se'ls en van afegir 130 més de diverses provinences. Els militars van instal•lar tres campaments amb els corresponents hospitals de campanya amb 3.500 llits, on els veïns eren atesos per membres de la Creu Roja i Protecció Civil. Des d'una oficina improvisada a la Plaça d'Espanya Protecció Civil i la UME van informar els ciutadans sobre l'estat dels seus immobles. Els dies següents al moviment sísmic, els cossos policials espanyols van penjar un decàleg de recomanacions a la xarxa social Tuenti en cas de nous terratrèmols.

El govern de l'Equador va instal•lar un consolat mòbil al campament de la zona del Huerto de la Rueda per gestionar contingències. Les classes a les escoles van ser suspeses fins al dilluns 16 de maig, cinc dies després del terratrèmol.

Notícia original

Vídeo 

Vídeo 2

Notícies relacionades:

- http://www.laverdad.es/murcia/local/terremoto-lorca/

- http://elpais.com/elpais/2011/05/11/actualidad/1305101854_850215.html

- 

Riuada del Vallès

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d’aigua que va causar 700 víctimes i moltes pèrdues materials.

Les causes d'aquesta riuada foren diverses:
- Meteorològiques:
El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.
 Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.
Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.
Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m3/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m3/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m3/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m3/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs.
- Geogràfiques
El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2.
- Geològiques
Les característiques geològiques de la zona, amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe.
- Urbanístiques
El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats.
També tingué diversos efectes sobre la població, sobretot a llocs com: Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Sant Adrià de Besòs. La inundació va causar unes 700 víctimes i unes pèrdues estimades de 2.700 milions de pessetes.
Després de la catàstrofe, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va prendre les mesures pertinents per redreçar el cabal del riu, ampliant el seu llit i construint defenses de formigó.

Noticia original

Nova erupció del volcà de Colima

El Volcà de Colima és un estratovolcà ubicat als llímits dels estats de Colima i Jalisco a Mèxic. Actualment és el volcà més actiu de tot el territori mexicà. El Volcà de Colima o Volcà del foc s'eleva a 3860m.
Les seues erupcions estan considerades com explosives. Al llarg de 500 anys el volcà ha tingut més de 40 explosions desde 1576. La més violenta fou la de 1913, però en 2005 es va produir una columna eruptiva que va alcançar els 4km sobre el volcà, desprenent cendres de roques i piroclasts i produint una gran explosió.
Actualment va començár a presentar activitat mínima que està en constant vigilància.
Ara existeixen, tant en els estats de Colima i Jalisco, un nombre de poblacions vulnerables davant d'una possible erupció. El dipòsit de fluxos piroclàstics, pluja de tosca i cendres i de fluxos de fang o lahars, podrien afectar en primera instància a les poblacions de La Yerbabuena, La Becerrera, Barranca de l'Aigua entre moltes altres en l'Estat de Jalisco, i en segon terme a altres poblacions d'ambdós estats una mica més allunyades com són Formatgeria, ciutat Guzmán, Tuxpan, la ciutat de Colima, vila d'Álvarez, Comala i Cuauhtémoc, per citar algunes.
El volcà de Colima durant el 2005 va presentar una activitat explosiva que no va superar el VEI 3, es va caracteritzar pel desenvolupament de doms i la seva destrucció gairebé immediata, a través d'explosions que van formar columnes eruptives que van aconseguir altures entre els 4500 i 9000 m., així com el desenvolupament de fluxos piroclàstics que van aconseguir fins a 3.5 km de distància del cràter. Després dels esdeveniments explosius es van generar emissions de cendra que es van distribuir en general cap als quatre punts cardinals, aconseguint distàncies de fins a 100 km.
Com a conseqüència d'aquesta última, es va formar un cràter que va aconseguir en ocasions una profunditat de fins a 60 m. L'activitat ha anat en augment, de manera que els governs dels estats han estat en extrema vigilància de l'activitat volcànica.
El 7 de gener de 2013 va presentar una explosió que va generar una columna de cendra volcànica que es va elevar a més de 3 km d'altura.
El 21 novembre 2014 registre una gran explosió que va generar una columna de cendra volcànica que es va elevar més de 3 km d'altura. Així mateix, va generar una allau de flux piroclàstic que, no va causar danys a la població aladeña. Cal recordar que, aquest succés va ser el que va destruir ciutats com Pompeia i Herculà quan el Vesuvi va llançar gran quantitat flux piroclàstic, sent 5 vegades més calenta que l'aigua bullint i destruint el suaus teixits de les persones que no van aconseguir escapar.
Una de les erupcions que va tenir repercussió en l'activitat diària de les persones, va ser sens dubte la registrada l'gener 3, 2015 a les 10:00 hrs aproximadament (hora de Mèxic), la qual va tenir una explosió de 3 km i la cendra llançada es va expandir a Mazamitla, Zapotiltic, Ciutat Guzmán, Tonila, Tamazula, Vall de Juárez, totes elles localitzades en l'Estat de Jalisco.
El 16 de gener del 2015 se va produir una columna eruptiva, que va llançar cendres de roca i piroclasticos. Novament el 21 de Gener va produir una columna eruptiva que va alçar 4 km, cal destacar que el 21 de gener és l'aniversari d'un terratrèmol al territori colimense.

Noticia original

El mòdul Philae aterra a un cometa

El mòdul Philae es va enviar al cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko i aterrà el dimecres després de separar-se de la sonda mare “Rosetta”. El mòdul ha començat a enviar dades de dos dels experiments que es van aconseguir posar en marxa sobre el cometa.
Segons ha informat la ESA (Agència Espacial Europea), durant la nit van començar a funcionar els sensors dissenyats per a l’estudi de la densitat i les propietats tèrmiques i mecàniques de de la superfície del cometa.
L’espectòmetre APXS, posat també en marxa ha detectat partícules alfa i raigs X per recollir informació sobre la composició elemental de la superfície.
El mòdul Philae rep poques hores de llum solar, cosa que dificulta les proves previstes, ja que aquest es carrega mitjançant panells.
El mòdul, està recolzat amb tan sols dos de les seues potes, i la tercera la té en l’aire, per tant, la seua vida depen de la bateria de dos dies, i dels panells solars. L’ESA calculà que el mòdul rebria sis o set hores de llum diaries, però no ha sigut així i tan sols en rep una i mitja.
El Philae es comunica a través de Rossetta i les senyals a la Terra apleguent 28 minuts després, ja què viatgen a la valocitat de la llum, però les naus es troben a 511 milions de quilòmetres.

Noticia original

Reducció dels gasos de l'efecte hivernacle

Nacions Unides demana al països que eliminen les emissions de l’efecte hivernacle per al 2100.

En quan un grup de 800 científics ha elaborat una síntesi durant els darrers 13 mesos i no ha deixat espai per al dubte ni oportunitat alguna per a la inacció.A partir d’ara tractaran de firmar el nou protocol de Kyoto, en la cimera del clima de les Nacions Unides a Paris en 2015. Amb presència de grans líders com Obama o Hu Jintao ja fallà la cimera de Copenhague al 2009; però es diu que aquest nou informe és més precís i més fort i el nivell de confiança és major.L’ésser humà influeix molt sobre els sistemes climàtics, i si no es fa res al respecte, “el canvi climàtic augmentarà les probabilitats de patir impactes severs, generalitzats i irreversibles per a la gent i per als ecosistemes”, segons el treball. Es diu què hi ha moltes solucions i que es permetrà el desenvolupament econòmic humà, però que es necessita la voluntat del canvi.Aquest informe repassa els fets i observacions relacionades amb el canvi climàtic. Els oceans s’han escalfat, la quantitat de neu i gel ha disminuït, el nivell del mar ha augmentat i la concentració de gasos per l’efecte hivernacle ha augmentat fins un nivell sense precedents. Els oceans han acumulat un 90% de l’energia acumulada en els sistemes climàtics des del 1971. Fora dels aspectes científics, també es centra en l’anàlisi econòmic de l’acció contra el canvi climàtic.Segons l’IPCC, el cost econòmic de la mitigació, de les mesures per frenar l'augment de temperatura i evitar que superi els 2 graus centígrads fins a l'any 2100 costarà un 0,06% del producte interior brut mundial cada any. Però, en el mateix període, s'espera que el PIB global augmenti almenys un 300%.

Noticia original