Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomía. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomía. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de febrer del 2020

La foto del Sol amb major resolució mai realitzada

Resultado de imagen de foto del sol com mayor resolucion
El telescopi solar Daniel K. Inouye de la National Science Foundation ha difós la imatge amb major resolució que es coneix del Sol, una fotografia que permet avançar en la comprensió de l'estrela i els seus impactes en el nostre planeta. Estes primeres imatges del telescopi solar mostren una vista en primer pla de la superfície del Sol i el patró de plasma turbulent «hirviendo» que la cobrix.

Les estructures en forma de cèl·lules, cada una de la grandària de Texas , reflectixen moviments violents que transporten la calor des de l'interior del Sol fins a la seua superfície. Eixe plasma solar calent s'eleva en els centres brillants de les cèl·lules, es refreda i després s'afona davall de la superfície en carrils foscos, un procés conegut com a convecció.

«Ara podem compartir estes imatges i vídeos, que són els més detallats del nostre Sol fins a la data. El telescopi solar podrà mapejar els camps magnètics dins de la corona del Sol, on ocorren erupcions solars que poden afectar la vida en la Terra. El telescopi millorarà la nostra comprensió del que impulsa el clima espacial i, en última instància, ajudarà als pronosticadors a predir millor les tempestats solars».

El Sol és un «reactor nuclear gegant», segons la National Science Foundation, «que crema uns cinc milions de tones de combustible d' hidrogen cada segon». Tota eixa energia irradia a l'espai en totes direccions i la xicoteta fracció que colpeja la Terra fa possible la vida. En la dècada de 1950, els científics van descobrir que un vent solar bufa des de la nostra estrela fins als bords del sistema solar. També van concloure per primera vegada que vivim dins de l'atmosfera d'esta estrela.

Noticia original


dimarts, 21 de gener del 2020

Per què la nostra galàxia té forma d'espiral?



Hi ha dos tipus de galàxies el·líptiques i espirals. Quan l’univer era mes jove solien ser galaxies espirals però ara que és més vell solen ser el·líptiques. Tambe quan mes petites son mes probabilitat de que siguen espirals.


Els xocs entre galàxies també destrueix la forma espiral de les galàxies. Les galàxies el·líptiques han deixat de formar estrelles pero les que son espirals encara conserven moltes estrelles joves i fins i tot segueixen formant estrelles noves, com passa a la Via Làctia.

En els braços es on més estrelles i han,estes quan vénen per darrere xoquen i s'acumulen i això fa que els braços espirals siguin cada vegada més grans. Les galaxies també tenen un bulb al centre i té una població estel·lar més vella.

Aquest fet va ser descobert per una astrofísica nord-americana anomenada Vera Rubin.

Noticia Original
 
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2


divendres, 17 de gener del 2020

Un nou cos celeste detectat a la nostra galàxia



Prop del forat negre que hi ha en el centre de la nostra galàxia, els astrònoms han descobert alguna cosa que els ha desconcertat: es tracta d'un tipus de cos celeste desconegut fins ara, que sembla gas però es comporta com una estrela, i que han batejat com a objectes G.Fins ara s’han conegut sis objectes mes batejats coma a G2,G3,G4,G5 i G6.Va ser en 2005 quan l'equip d'investigadors liderat per l'astrònoma Andrea Ghez,va identificar un objecte inusual en el centre de la Via Làctia.Set anys després es va descobrir un altre objecte estrany anomenat G2.Es creu que l'origen de G2 és un sistema de dues estreles que havien estat orbitant aquest forat negre juntes i que s'havien fusionat.


-FUSIÓ DE DUES ESTRELES BINARIES

Un procés de fusió de dues estreles tarda més d'un milió d'anys a completar-se, segons Ghez, que creu que aquest tipus d'unions còsmiques podria estar ocorrent en l'univers amb més freqüència del que es creu, i fins i tot ser un fenomen bastant comú. La forma en la qual les dues estreles d'un sistema binari interactuen entre elles i amb el forat negre és molt diferent a la manera en què una estrela individual es relaciona amb una altra estrela individual i el forat negre.

Notícia Original
Notícia Relacionada


Noves proves apunten que l'estrella més propera hi ha un segon planeta

Hi ha molts exoplanetes però estan molt lluny així que l'anunci en 2016 que l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri, albergava un planeta va ser acollit amb gran entusiasme. Propera b, com va ser batejat aquest món, seguia estant massa lluny com per enviar una nau espacial a explorar-però quatre anys llum és una distància que potser en el futur puguin recórrer vehicles espacials fabricats amb tecnologies que encara no existeixen, com les que estudien en el projecte Breakthrough Starshot per enviar minúscules naus a aquest sistema solar. Estudis posteriors han refredat les esperances que l'exoplaneta més proper a la Terra pugui albergar algun tipus de vida, però sembla que hi ha altres possibilitats. Si es confirma la seva existència, alguna cosa que esperen fer amb futures observacions realitzades per Gaia, la sonda de l'Agència Espacial Europea que escaneja la nostra galàxia per fer un cens d'estrelles.

Obtindran informació sobre com es formen els planetes de baixa massa al voltant d'estrelles de baixa massa com Propera Centauri.

Dades recollides durant 17 anys
 Per realitzar aquest estudi, els científics van usar dades recollides durant 17 anys amb els telescopis que l'Observatori Europeu Austral té a Xile. «La tècnica que estem fent servir és la de les velocitats radials que consisteix a mesurar el moviment que produeix el planeta en el seu estel quan l'orbita. Planetes petits i allunyats són molt difícils de detectar per aquesta tècnica. A més, com més mons es detectin en un sistema, més difícil serà detectar objectes addicionals per la dificultat en interpretar les múltiples senyals que veurem en els nostres dades.

Per tant, sí que podria haver ara planetes més petits a distàncies intermèdies entre la de Propera b i Propera c ».

dimarts, 10 de desembre del 2019

Descobert Higía, el planeta més nan de sistema solar


Imagen de Higía tomada por el Telescopio Muy Grande, en Chile

El planeta Higia és el planeta mes nan de tots. És el quart més gran del cinturó d'asteroides després de Ceres, Vesta i Pallas. Fins al moment hi ha cinc planetes nans confirmats: Plutó, Ceres, Eris, Makemake i Haumea.
Higia significa el nom de la deessa grega de la salut i la higiene. El diàmetre d'Higía és de 430 quilòmetres.

Per a ser un planeta nan te que tindre unes caracteristiques: orbita al voltant del Sol i no ha aclarit de la seva òrbita altres cossos. La tercera condició, que tingui gravetat pròpia i per tant tingui forma rodona. Ixa l'han estudiada amb 1 Telescopi Molt Gran (VLT). Higia és quasi esferica.

L'investigador Pierre Vernazza, de el Laboratori d'Astrofísica de Marsella, va dir: "Gràcies a aquestes imatges, Higía pot ser reclassificada com un planeta nan, per ara el més petit de el sistema solar".





dimarts, 12 de novembre del 2019

Què li passarà al Sol quan mori?



El sol es va formar fa uns 4.600 milions d'anys i és calcula que dure uns 10.000 milions d'anys. Ara s'encontra en gairebé mitat de vida i el seu Nucli Solar aquest està molt calent com a uns 15 milions de graus. En el que porta de vida a crescut un 20%.


Quan s'acabe l'hidrogen comensara a cremar el heli i ahí comensara a acabarse la vida de l'estrella. En la fase en què estem és diu Seqüència Principal i s'acabarà quan ja no hi haja hidrogen i després sera la Gegant Vermella que és quan comensara a cremar l'heli. Al acabar-se el hidrogen, el nucli començarà a comprimir. Els investigadors encara no saben si arribara a una mida d'entre 150 a 200 vegades de què el que te ara i és pregunten si s'engulira a la terra, perquè si creix tant donen com engolits a mercuri i venus, de totes formes la temperatura anirà pujant i la vida al nostre planeta serà impossible.

Noticia Original
Noticia Relacionada1
Noticia Relacionada2

dimecres, 6 de febrer del 2019

Què és un forat negre?



Un forat negre és una regió finita de l'espai en l'interior hi ha una concentració de massa elevada per generar un camp gravitatori tal que cap partícula material, ni tan sols la llum, pot escapar d'ella.

En astronomia, és un astre amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Res que es troba dins de l’horitzó pot escapar-ne. El terme “forat negre” no s’ha d’entendre com “forat” en el sentit usual, sinó com una regió de l’espai de la qual no es pot escapar, ni tan sols la llum, per això se’ls anomena “negres”.

En el centre d’un forat negre, un punt molt petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a radi zero. Estos punts demostren que la relativitat general no és apta per descriure’ls, i que es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L’horitzó d’esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l’interior del qual ja només hi ha el un camí que marca la gravetat. L’ergosfera és la part que queda per fora de l’horitzó d’esdeveniments, i encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre forma un disc d’acreció.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:






dimarts, 5 de desembre del 2017

La pèrdua del firmament



Durant aquests últims anys, la il·luminació nocturna terrestre, ha anat augmentant poc a poc, fins a un punt en el qual la foscor és quasi inexistent. Però el problema no és solament que no podem veure les estrelles, sinó que va més enllà.

Estudis realitzats per diverses associacions i universitats, demostren que aquest excés d’il·luminació està afectant a molts mamífers (entre ells nosaltres) i a moltes espècies d’insectes nocturns, els quals no polinitzen tant com abans (a llarg termini açò comportarà menys biodiversitat).
Però tot i que els especialistes no paren de fer crides d'atenció, cada any continua havent un augment preocupant d’il·luminació, el qual no té intenció de rebaixar-se.

Si no solucionem prompte aquesta contaminació lluminosa, veurem greus consequències en un futur cada vegada menys llunyà. Per això els experts aconsellen disminuir el consum de llum i utilitzar bombetes  LED, les quals podrien solucionar una mica el problema.


Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Video relacionat

divendres, 12 de maig del 2017

El mateix impacte que va crear la Lluna va formar també l'escorça terrestre


Més del 90% de l'escorça terrestre està feta de minerals rics en silici, com a feldspat o quars. Però d'on procedeix tot aquest material?

La teoria establerta sosté que tots els ingredients de l'escorça continental de la Terra es van formar com a conseqüència de l'activitat volcànica. Ara, no obstant això, els investigadors Don Baker i Kassandra Sofonio, de la Universitat McGill, a Canadà, acaben de publicar en Earth and Planetary Science Letters una possibilitat completament diferent: alguns dels aquests components "van ploure" sobre la superfície des de l'atmosfera primerenca, molt densa després d'un enorme impacte, el mateix que també va donar origen a la Lluna.



Els científics, en efecte, creuen actualment que un cos planetari de la grandària de Mart es va precipitar en el passat (fa uns 4.500 milions d'anys) contra la "proto-Terra", fonent-la i convertint la seva superfície en un vast oceà de magma. Després de la brutal col·lisió, que va crear suficients enderrocs per formar la Lluna, la superfície terrestre es va ser refredant gradualment fins a fer-se sòlida.

dimecres, 1 de març del 2017

Encontren 7 planetes similars a la Terra

Aquests 7 planetes nous, giren al voltant d'una menuda estrela anomenada la Trappist 1, situada a 40 anys llum de la Terra.
Es la primera vegada que es troben exoplanetes molt similars a la terra que giren sobre una mateixa estrela i que estiguin fora del nostre sistema solar. Podem afirmar que te semblances perquè hi ha la possibilitat de encontrar aigua i vida.
L'estrela es diu Trappist 1, nombrada així segons algunes fonts pel nom del telescopi, però altres i diuen que es diu així per una cervesa elaborada en alguns monestirs de Bélgica. Les característiques d'aquest serien una masa equivalent a la décima part del Sol y menys de 4000 graus de diferencia amb aquest. Respecte a la distancia amb els exoplanetes es similar al nostre sistema, ja que alguns planetes estan en zones habitables on l'aigua està liquida i també una temperatura adequada.
Podríem afirmar que en termes astronòmics està relativament prop, però amb la tecnología actual hi es imposible d'arribar. La expedició mes llunyana va ser a 5 hores llum que hi va ser a Plutó.
Segons afirma la NASA en comunicats aquests descobriments no confirmen l'existència de vida, però si les condicions òptimes.
Aquests planetes giren al voltant de l'estrella enana roja entre 1.5 i 12 dies, ja que estan molt més prop de ella que la Terra del Sol.

Noticia Original


Noticies Relacionades
Noticies Relacionades


Video:

diumenge, 29 de gener del 2017

MISSIÓ ESPACIAL A UN PLANETA DESAPAREGUT DEL SISTEMA SOLAR

Durant els mesos passats, l’agència espacial d’Estats Units ha estat investigant el que podria haver sigut un planeta al passat. Aquest cos és 16 Psique, situat al Cinturó d’Asteroides, entre Mart i Júpiter, el qual va ser el nucli d’un antic planeta i que ha anat perdent la resta de capes amb el pas del temps.



Durant el temps d’investigació s’han adonat que aquest cos està format per ferro i níquel, cosa estranya als asteroides, ja que la gran majoria estan composts per roques i gel. La qual cosa afavoreix a la investigació, perquè el fet que els nuclis siguen metàl·lics fa impossible la seua visita.

Aquesta missió l’han anomenada Psyche i serà enviada amb destí Psique l’any 2023, amb l’objectiu d’arribar set anys després.



Notícia Original: http://elpais.com/elpais/2017/01/05/ciencia/1483641461_214543.html

divendres, 20 de gener del 2017

Astrònoms prediuen una explosió que «canviarà el cel» en 2022



Un equip d'astrònoms edirigits per Larry Molnar han predit que dins de cinc anys, en 2022, es produirà una explosió que serà perfectament visible des de la Terra. Serà una cosa mai vist fins ara.

Segons la predicció d'aquest científic, es tracta d'un sistema binari i que, segons els càlculs, es fondran l'any 2022,produint una explosió catastròfica. En aquest moment, l'estel resultant augmentarà espectacularment la seua lluentor i es convertirà, durant un temps, en l'objecte més brillant del firmament

Molnar va començar a estudiar l'estel KIC 9832227 a la fi de 2013.

El primer que va fer va ser observar com el color de l'estel es relacionava amb la seua lluentor, la qual cosa li va portar a determinar que es tractava, definitivament, d'un sistema binari.

A partir d'ací, Molnar explica com Daniel Van Noord, estudiant del Calvin College, «va aconseguir determinar un període orbital molt precís amb les dades del satèl·lit Kepler.

Molnar i els seus col·legues passaran tot l'any pròxim examinant KIC 9832227 en totes les longituds d'ona. Si les prediccions són correctes, serà la primera vegada que un grup d'astrònoms aconsegueix captar el moment en què els dos membres d'un sistema binari d'estels es fusionen, i estudiar a més al detall el que succeeix durant els anys que precedeixen a l'explosió.

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2


dimecres, 18 de gener del 2017

Dos forats negres 'propers' a la nostra galàxia ixen a la llum




Es tracta de dos forats negres supermasius situats en el cor de les galàxies pròximes a la Via Làctica. Aquests forats negres van ser presentats en el Congres de la Societat Astronòmica Americana a Grapevine, Texas (EEUU).

Un d'ells es troba en la galàxia espiral NGC 1448, situada a 38 milions d'anys llum, mentre que el segon ha sigut localitzat en IC 3639, a 170 milions d'anys llum.

Els dos forats han segut descuberts per un telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR (sigles de Nuclear Spectroscopic Telescope Array).

La NASA diu que aquestos dos forats negres son els motors centrals del que els astrònoms denominen núclis gal·làctics actius, que són objectes molt brillant i amb una font d’energia molt gran.




Notícia Real

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

dijous, 12 de gener del 2017

Dos forats negres propers a la nostra galàxia assorteixen a la llum




Es tracta de dos forats situats en el cor de galàxies properes a la Via Làctia que han estat presentats el cap de setmana passat durant el Congrés de la Societat Astronòmica Amèrica. S'han descobert gràcies a un potent telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR.

La NASA diu que aquests forats negres són els motors centrals pels quals els astrònoms denominen nuclis galàctics actius i objectes extremadament brillants que inclouen fonts d'energia  i aleshores el nucli galàctic brilla tant a causa de unes partícules que hi ha al voltant d'un forat negre amb altes temperatures i emitint radiació.

Els forats es situen darrere d'un núvol de gas i pols, un dels forats es situa a 38 milions d'anys i l'altre a 170 milions d'anys llum.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

VÍDEO





dimarts, 22 de novembre del 2016

Científics del IAC descobreixen una superterra propera



S’ha descobert un planeta del tipus superterra amb al voltant de 5.4 masses terrestres , GJ 536 b, per un estudiant de doctorat de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i de la Universitat de la Llacuna (ULL) (Espanya) i pels seus directors.



Es troba al voltant d’un estel molt brillant i no es situa a la zona habitable de la mateixa, aquest estel és molt més petit i fred que el Sol i és observable des de tots dos hemisferis. A més, també han descobert un cicle d’activitat magnètica similar a la del Sol a l’estel.
És un candidat atractiu per a investigar la composició de l'atmosfera gràcies a la lluentor de la seua estrella i el seu curt període orbital.



Estan investigant planetes rocosos ja que solen aparèixer en grups d’estels d’aquest tipus i altres superterres i sols s'ha descobert de moment aquesta, la GJ 536 b.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES