Un mapa mostra l'empremta humana a la Terra

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat un mapa que mostra la petjada humana a la Terra al costat d'una sèrie d'imatges i dades recollides mitjançant satèl·lits.

Per realitzar el mapa, l'ESA va utilitzar la visió radar dels satèl·lits d'observació de la Terra perquè així poden detectar estructures verticals pròpies de les construccions humanes i perquè per als astronautes en òrbita resulta molt difícil detectar a simple vista els signes de la presència humana . Només quan és de nit, es poden observar els llums encesos. Durant dos anys, els satèl·lits van recollir més de 180.000 imatges en alta resolució de la superfície terrestre.

Cambi climatic Espanyol.

Espanya dispara les emissions de CO2 després   de la parada de la crisi

Espanya havia aconseguit comensar a disminuir les emisions de CO2 cumplint amb el protocol de Kioto o amb pactes de la unio Europea. Pero açó no es degut a un bon cambi mental cap al be global i la contaminacio, sino al fet economic de crisi que ha estat patint Espanya els darrers anys, la gent ha tornat a pujar les emisions de dioxid de carboni  en els dos ultims anys degut a una posible pauta o ixida de la crisi. Espanya s'allunya així de la tendència europea. Els 28 paisos porten anys reduint les seves emissions conjuntament. 

El cas del carbó és especialment llamatiu. En una Unió Europea cada vegada més verda i sana, Espanya seguix apostant per aquest combustible, el més contaminant de les fonts d'energies fòssils gastades per generar electricitat. Espanya és el país que més va augmentar el seu consum de carbó l'any passat, segons destaca l'última edició del BP Statistical Review

     LA PÈRDUA D'HÀBITAT AMENAÇA
               ALS FELINS DEL MÓN.
 
Gairebé la meitat de les 36 espècies de felins que viuen en estat salvatge en el món estan amenaçades, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Però la manca d'estudis sobre la seva principal amenaça, la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat, limiten l'establiment d'estratègies de conservació eficaces. Així ho confirma un treball que només ha pogut seleccionar 162 articles científics sobre aquesta amenaça que perjudica clarament al linx ibèric.

El linx ibèric o linx pardina (Lynx pardinus) és un felí molt semblant al serval, però més gran i molt semblant també al linx nòrdic (Lynx lynx), del que sovint se n'ha considerat una subespècie.

Descubierto un gen responsable de los cánceres de próstata más agresivos

El cáncer de próstata es el más frecuente en varones en España (27.800 diagnósticos en 2012, según los datos de la Sociedad Española de Oncología Médica, Seom). Aunque la mayoría tiene un tratamiento sencillo, es el tercer cáncer por mortalidad en hombres, con 5.481 fallecimientos en 2012, solo por detrás de las neoplasias colorrectales y de pulmón. Ello se debe a que hay un 15% especialmente agresivo (los llamados cánceres resistentes a la castración), indica el oncólogo del Mount Sinai de Nueva York Josep Domingo-Domenech, que es investigador principal de un equipo que ha encontrado un gen, el GATA2, especialmente ACTIVO en estos tumores más peligrosos. Han publicado el trabajo en Cancer Cell, en la que es portada.

Descobreixen un «nucli dins del nucli» de  

                          la Terra

     

     Un grup de geòlegs de les universitats d'Illinois, als Estats Units, i de Nanjing, a la Xina, acaba d'anunciar a Nature Geosciences el descobriment d'un segon nucli terrestre. O, més exactament, d'un nucli dins del nucli del nostre planeta. El sorprenent troballa ha estat possible gràcies a una nova tecnologia d'interpretació i lectura d'ones sísmiques, que ha permès als investigadors aprofundir fins al centre mateix de la Terra. Van utilitzar ondes similars a les que s’use per a vore el que pasa dins dels pacients i van detectar un altre material dins del nucli.

       PINTURES RUPESTRES MES ANTIGUES DEL MON
                               
                                      

La cova del Castell de Cantàbria (nord d'Espanya) podria tenir les pintures rupestres més antigues datades fins al moment, segons es va publicar ahir a Nature News.

Amb 1 data aproximada de 40.800 anys, les pintures de la cova del Castell de Cantàbria han estat datades com una de les primeres realitzades pels humans moderns, encara que també van poder haver estat realitzades pels Neandertals. Segons assenyala A. Pike, investigador arqueòleg de la Universitat de Bristol (Regne Unit), basant aquests resultats en les datacions realitzades pel seu equip, després d'estudiar dotzenes de pintures d'un total d'11 coves del nord d'Espanya. No obstant això, segons LG Straus (expert de la Universitat de nou Mèxic, Alburquerque), és una afirmació especulativa, ja que està basat en una datació que es podria veure alterada per contaminacions de les mostres estudiades.

   NEARDENTALS I HOMO SAPIENS, PRIMS LLUNYANS

                                

L'investigador Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, al costat d'un equip científic format per desenes d'investigadors de tot el món ha conclòs un dels seus projecte més interessants, la seqüenciació completa del genoma de l'home de Neandertal. Com resultat d'aquesta investigació s'ha descobert que aquesta espècie ha deixat la seva empremta en nosaltres.

El que fins ara eren conjectures sobre l'encreuament d'aquestes dues espècies d'homínids, ha passat a ser una certesa, el 2% del genoma de l'Homo sapiens, excepte en els Homo sapiens africans, "pertany" als nostres familiars Neandertals.

Un compost del bròquil o la coliflor millora alguns símptomes de l'autisme.

 
               
Aconsegueix un benefici en factors com irritabilitat, letargia, moviments repetitius, hiperactivitat, motivació i els gestos, la interacció social i en la comunicació verbal.
En concret, els investigadors de l'Hospital MassGeneral Infantil i l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins han trobat evidències que el tractament diari amb sulforafano, una molècula que es troba en aliments com el bròquil, la coliflor i la col, pot millorar alguns símptomes d'espectre autista.

LA TIERRA ENTRA EN LA ERA DEL ANTROPOCENO

Un grup internacional d'investigadors proposa canviar el nom a l'època actual a causa de l'terrible impacte deixat al planeta per l'activitat humana.
 


L'home pot ser un animal terrible, possiblement l'únic dedicat a destruir amb afany la seva pròpia llar i font d'alimentació. L'activitat humana ha fet desaparèixer ecosistemes a tot el món, ha canviat la qualitat de l'aire, ha influït en el clima global i ha exterminat d'una o altra manera centenars i centenars d'espècies. Un prestigiós planter de científics advertia fa dos anys a la revista Science que la Terra s'aproxima a un col · lapse mediambiental imminent i irreversible si no es prenen aviat les mesures adequades. Fa tan sols uns mesos, altres experts afirmaven en la mateixa revista que el món es troba immers en la seva sisena extinció massiva, i no per catàstrofes naturals. Aquesta és la nostra empremta al planeta i els científics creuen que és tan profunda que ha de posar nom a tota una era: es diu Antropocè, l'era dels éssers humans.