Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tolsàllacers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tolsàllacers. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de maig del 2017

Descobreixen noves variants genètiques poc freqüents que podrien estar vinculades a la vellesa extrema


Investigadors de la Universitat de Boston (Estats Units) han identificat noves variants genètiques poc freqüents que podrien estar vinculades amb una vellesa 
molt perllongada i amb un menor risc cardiovascular i d'Alzheimer.

La longevitat extrema és tot un desafiament per als científics, que busquen explicacions genètiques que determinen per què algunes persones tenen tan bona salut que perllonguen la seva vida més enllà d'un segle i es converteixen en centenàries.
En aquest cas, una revisió de quatre estudis genètics va permetre recopilar una gran mostra de 2.070 persones per veure la supervivència dels qui havien nascut l'any 1900. Els investigadors van analitzar les variants genètiques associades a la longevitat per identificar aquelles que podien estar lligades a una vellesa extrema.


Així, van identificar noves variants de promoció de la longevitat extrema en els cromosomes 4 i 7, al mateix temps que van confirmar altres variants en polimorfismes d'un sol nucleòtid que ja s'havien associat prèviament amb aquest fet. A més, en dos dels conjunts de dades dels quals els investigadors tenien comptabilitzada la prevalença de malalties relacionades amb l'edat, van trobar certs al·lels de longevitat que també es van associar amb una reducció significativa del risc de malaltia cardiovascular i hipertensió.

El mateix impacte que va crear la Lluna va formar també l'escorça terrestre


Més del 90% de l'escorça terrestre està feta de minerals rics en silici, com a feldspat o quars. Però d'on procedeix tot aquest material?

La teoria establerta sosté que tots els ingredients de l'escorça continental de la Terra es van formar com a conseqüència de l'activitat volcànica. Ara, no obstant això, els investigadors Don Baker i Kassandra Sofonio, de la Universitat McGill, a Canadà, acaben de publicar en Earth and Planetary Science Letters una possibilitat completament diferent: alguns dels aquests components "van ploure" sobre la superfície des de l'atmosfera primerenca, molt densa després d'un enorme impacte, el mateix que també va donar origen a la Lluna.



Els científics, en efecte, creuen actualment que un cos planetari de la grandària de Mart es va precipitar en el passat (fa uns 4.500 milions d'anys) contra la "proto-Terra", fonent-la i convertint la seva superfície en un vast oceà de magma. Després de la brutal col·lisió, que va crear suficients enderrocs per formar la Lluna, la superfície terrestre es va ser refredant gradualment fins a fer-se sòlida.

dimarts, 9 de maig del 2017

Una franja de llum habitada en el cel busca explicació científica


Durant molts anys, els humans van veure les aurores boreals com una espècie de cortines verdoses o vermelles. La ciència va explicar que l’origen d’aquelles llums en el cel es trobava en les partícules carregades que viatgen amb el vent solar. En arribar a l'atmosfera terrestre, es veuen redirigides per la magnetosfera terrestre, que les concentra a les regions polars. Allí, xoquen contra els àtoms i les molècules atmosfèriques i exciten als electrons que els envolten. Com els electrons tendeixen a tornar al seu estat normal, alliberen l'energia que els van transmetre els missatgers solars i ho fan emetent llums de colors. L'oxigen emet la llum verda i la vermella i el nitrogen la blava.

Depenent de l'activitat solar i de la intensitat i la quantitat de partícules que xoquen contra l'escut magnètic que ens protegeix de la radiació del Sol, les aurores són més o menys vistoses i es poden veure més al sud de les regions polars, el lloc on són habituals.

Recentment, s'ha començat a conèixer l'observació del que alguns consideren un nou tipus d'aurora. Des de fa anys, aficionats a l'observació d'aurores boreals fotografien un tipus de llums que no són exactament com les aurores habituals. Es tracta, d'una espècie de franja habitada més o menys inclinada que apareix en latituds lleugerament més al sud de l'habitual.





Noticia Original



dilluns, 30 de gener del 2017

Mor ‘Granny’, l'orca més vella del món


L’orca més vella del món la qual el seu nom original era J2, encara que tots la coneixien per Granny. Els científics que seguien els seus hàbits en les aigües Vancouver i Seattle diuen que està morta després de varios mesos sense albirar-la, segons recull la BBC.

Havia aconseguit gran popularitat gràcies al seu extraordinari rècord d'edat, pel qual la hi considerava l'orca més anciana del planeta. Els científics l'estudiaven, al costat d'altres femelles majors per aprendre sobre la menopausia d'aquestes cetáceas, un tret que solament comparteixen amb les humanes.

Un científic Kenneth Balcomb deia: És una de les poques balenes residents de les quals no sabem l'edat exacta perquè va naixer molt abans que comensara l'estudi. La vaig veure per última vegada el 12 d'octubre de 2016 mentre nadava cap al nord molt per davant de les altres", 








Noticia Original

Video

Noticia similar 1

Noticia similar 2


















La producció d'òvuls a partir de cèl·lules mare podria salvar al gairebé extint rinoceront blanc


El rinoceront blanc és originari de la sabana africana, aquest mamífers s'han reduït dràsticament a causa de la caça furtiva, que busca les seues banyes i els conflictes a la regió.

Aquest rinoceront blanc del nord, està en perill d'extinció a l'actualitat sols queden tres exemplars amb vida. (Un mascle i dues femelles) viuen a kenya. Aquesta espècie fins i tot en zones protegides presenta una taxa de natalitat precària per això la comunitat internacional està utilitzant l'ús de cèl·lules mare germinals per tal de salvaguardar-ho.

Hayashi, ha aconseguit produir amb èxit òvuls de iPS d'un ratolí del que van néixer cries on va declarar que ha proporcionat a l'equip alemany orientació tècnica per procedir amb la recerca.


Video














dijous, 8 de desembre del 2016

Científics espanyols resten importància a la superlluna y senyalen que es repetirá el próxim 14 de decembre


Els cientifics diuen que la superlluna es va dir per a donar-li importància al fet que el satèl·lit anava a estar mes prop de la terra, però que va ser una cosa normal i coincideix amb la fase de la lluna plena amb el punt de l’òrbita del satèl·lit més a prop de la terra anomenada perigeo

El director del planetari de Pamplona Javier Armentia a explicat que la superlluna del 14 de novembre no va ser ningún fenòmen. A tots els efectes, la lluna era igual que la del mes anterior perque el nostre ull no es capaç de distinguir i no te memòria.

Es diu que el pròxim 14 de desembre tornarem a veure aquesta superlluna. Encara que serà complicat apreciar aquest fenòmen a simple vista.

Resultado de imagen de seper lluna


Noticia Original

Noticia similar 1


El canvi climàtic modifica el codi genètic dels éssers vius del planeta




Degut al avanços científics i al mal us d’aquests els gassos i residus han alterat la nostra atmòsfera, contribuïnt a un canvi climàtic.

Un estudi publicat en “science” amb el qual colabora BirdLife diu que aquests canvis es veuen alterats en les persones en els animals i en els cultius.

Una Universitat de Florida a estat fent estudis i mostra un 80% dels 94 processos ecològics que formen als ecossistemes marins, això també es veu afectat per els residus dels vaixells i la contaminació dels rius que desenboquen en el mar.

L’informe també ens diu que aquest canvi es molt important per comprendre les conseqüències de l’escalfament global.





Noticia Original

Noticia Similar 1