Rinoceronts de Java, amenaçats per desastres naturals.

Només queda una població salvatge de rinoceronts de Java amb uns 60 individus a tot el món, de manera que l'espècie es troba en perill crític d'extinció i la caça il·legal suposa una de les seves principals amenaces. Però, no obstant això, un nou estudi, publicat aquesta setmana a Conservation Letters, revela que aquests rinoceronts podrien extingir-se del tot pels desastres naturals.

Aquests animals viuen al Parc Nacional d'Ujung Kulon (Indonèsia), als peus del volcà Krakatoa i prop de l'estret de Sunda, una àrea de plaques tectòniques convergents que causen terratrèmols i provoquen tsunamis. Segons els investigadors, un sisme submarí d'uns 10 metres d'altura possiblement passi en els propers 100 anys, el que posarà en perill al 80% de l'àrea del parc.

Per evitar-ho, els autors proposen establir noves poblacions de rinoceronts lluny d'aquestes zones. Per a fer-ho, s'hauran d'identificar i assegurar nous llocs amb la voluntat política i social per avcançar i establir-se, així com veure els exemplars que poden ser adequats per a la translocació. A més els investigadors també suggereixen augmentar el nombre de població.

Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

Detecció de granotes mitjançant el moviment ondulatori de l'aigua

Les serenates del mascle de granota túngara dins d’una llacuna poden fer que passe una gran nit, però també poden  fer que el seu “amic”, el ratpenat, acabe amb la seua vida. Encara que la granota visualitze el perill i detinga el seu cant, aquesta genera ones en l’aigua, que el ratpenat detecta i fa que puga localitzar la seua víctima de totes formes.

L’equip de Mike Ryan, de la Universitat de Texas, i Wouter Halfwerk, de la Universitat de Leiden (Països Baixos) han demostrat la capacitat que tenen els ratpenats d’utilitzar l’ecolocalització per a casos com aquests. Aquesta capacitat ens demostra el grau de sofisticació que han adquirit en “armament” els ratpenats.

Aquesta granota mascle natural de l’Amèrica Central i del Sud, al cantar, infla i desinfla el seu sac vocal, fet que a més de ser visible i produir so, genera ones en la superfície de l’aigua. Els investigadors han demostrat que els ratpenats Trachops cirrhosus  ataquen abans a una granota que produeix ones en l’aigua que a una que no ho fa.
No obstant, els ratpenats perden aquest avantatge quan la superfície de la llacuna està coberta per una capa de fulles, ja que impedeix que l’ona es propague per l’aigua.

Noticia original 

Noticies relacionades

-Nova espècie de gripau que es mimetitza amb les fulles mortes 

  -Les vibracions de l’amor en la teranyina d’una aranya Viuda Negra


Vídeo relacionat