La ciència permet portar el laboratori dins del pacient per a tractar el càncer

S’han creat dos dispositius que avaluen els medicaments més adequats per al càncer,introduint-se en el cos i en el teixit tumoral viu, obrint el pas a més tractaments personalitzats per a càncers com el de mama, pell o pròstata o limfomes. Aquests dispositius permeten la selecció del tractament més eficaç per a cada individu, abans d'iniciar una teràpia sistèmica del càncer amb més efectes secundaris. A més poden agilitar el desenvolupament dels tractaments provant l'eficàcia dels medicaments candidats, en dosis molt xicotetes, alhora que eviten que els pacients presenten efectes secundaris. Encara que els investigadors poden ja examinar les cèl•lules o el teixit tumoral en un cultiu per a determinar la susceptibilitat o la resistència a un medicament, aquest mètode no capta el tumor en el seu microambient natiu, com les cèl•lules immunitàries o els gots sanguinis adjacents.
 Per a provar l'acció dels medicaments directament en el tumor viu, l'equip d'Oliver Jonas en Cambridge i els seus col•laboradors de New York, van fabricar un microdispositiu implantable que administra fins a 16 medicaments o combinacions de fàrmacs diferents. Aquest dispositiu, llarg i cilíndric, de tres mil•límetres, i que conté diminutes borses de medicaments, es pot implantar dins d'un tumor amb una agulla com les quals s'empren en les biòpsies. Els medicaments creen “microrreactors” on interactuen amb el tumor. Al cap de 24 hores, s'extrau el dispositiu amb una agulla i s'analitza el teixit tumoral per a determinar la susceptibilitat a cada medicament o als medicaments combinats. Aquest dispositiu podria ajudar-nos a identificar els millors agents de quimioteràpia i les combinacions per a cada tumor abans d'iniciar l'administració sistèmica de quimioteràpia,aconseguint així, la precisió.

Per la seua banda, el grup de Richard Klinghoffer, va brodar el mateix problema d'una manera diferent. Els investigadors van dissenyar una plataforma de microinjecció portàtil que pot administrar petites dosis de fins a vuit medicaments o combinacions de medicaments dins del tumor. CIVO, com la criden, està dissenyada per a usar-se en tumors prop de la superfície de la pell, com el limfoma o els tumors cutanis i de mama. Al cap d'un a tres dies després de la injecció, el tumor es pot extraure per mitjans quirúrgics i així avaluar la capacitat de cada medicament per a destruir les cèl•lules canceroses adjacents. Aquest mètode va ser comprovat en ratolins, i va donar bon resultat, amb efectes secundaris molt lleus. Gràcies als comentaris dels pacients i dels metges es va refinar el disseny i ús del dispositiu en incorporar imatges per ecografia (ultrasò) per a dirigir la col•locació de les agulles. Quan es va tractar a gossos que ja patien limfoma, aquests tampoc van presentar senyals de toxicitat quan se'ls va injectar amb el dispositiu. Actualment s'està duent a terme un estudi clínic de CIVO en pacients amb limfoma.
La ciència permet portar el laboratori dins del pacient per a tractar el càncer

El càncer de pàncrees podria involucrar a altres òrgans, la qual cosa dificulta el seu tractament

«La forma en la qual es diagnostica el càncer de pròstata està en crisi»

Vídeo

El sucre ja no és tan dolç

Van llançar una campanya que recordava els riscos de l'excessiu consum de sucre i es va demanar a les autoritats un etiquetatge més clar que ajudara al consumidor a identificar gran part del sucre ocult en aliments. Segons la campanya de 25 grams, aquesta és la quantitat que es deuria consumir, però les estadístiques indiquen que el consum mitjà a Espanya és de 112 grams diaris. D'aquests grams el 75% està ocult en aliments processats que el seu etiquetat no és clar per al consumidor.

Però Espanya no és l'únic país en el qual el consum de sucre comença a considerar-se ja un ingredient clau en l'epidèmia d'obesitat (juntament amb els hàbits de vida sedentaris). Coincidint amb la campanya 25 grams, el SACN ha obert una consulta pública per tractar de reduir el consum diari fins a un 5% des del 10% que té com a objectiu actual. L'OMS ho manté en el 10%, però han reconegut que "busca analitzar si reduir aquesta ingesta real al 5% aportaria majors beneficis a l'organisme". Els especialistes en nutrició recorden que una sola llauna de 33 mil•lilitres d'un refresc ensucrat, superaria ja aquest 5% de ingesta dolça al dia, sense aportar al mateix temps cap tipus de valor nutricional més enllà d'aquestes calories 

L'alt consum de sucres en adults està associat amb l'increment de l'obesitat. També existeix una relació entre les begudes dolces i la diabetis tipus 2, mentre que en nens està clarament demostrat que aquests refrescs es relacionen amb l’obesitat. Han pensat com protegir als nens dels anuncis de menjar que apareixen en televisió, ja que el 20% dels 19.000 anuncis que els nens veuen a l'any en horari infantil televisiu és de menjar i beguda amb alt contingut en sucre. o imposar algun tipus d'impost al sucre d'origen industrial.

Cal tindre en compte que no es tracta de tenir una dieta completament diferent a la que tenim ara, sinó tractar de reemplaçar el sucre per alternatives més saludables. Per exemple, aigua o llet descremada en lloc de refrescs i una peça de fruita en lloc d'una chocolatina. Es proposa adoptar un sistema de 'etiquetat semàfor' en els aliments, que ajudi a identificar al consumidor la quantitat de sucre de cada producte mitjançant els colors verd, groc o vermell.

El sucre ja no és tan dolç
Nutrició 
Les bondats del greix 'bronzejada' 
Vídeo

El perill d'abusar del omeprazol

Quan parlem de vitamines, tenim en ment que és necessari prendre fruites i verdures per tenir uns nivells acceptables. No obstant això, un no pot imagina que un dèficit d'una vitamina, com la B12, puga portar a problemes com la demència, un dany neurològic, anèmia i altres complicacions.
No és fàcil relacionar que aquests problemes puguen tindre el seu origen en fàrmacs tan coneguts com el omeprazol, molt utilitzat per a evitar múltiples problemes, sobretot la irritació per reflux gàstric o per a la protecció gàstrica enfront de medicaments agressius. No obstant això, un estudi acaba de relacionar la ingesta perllongada d'aquest i altres medicaments similars amb una falta d'aquesta vitamina.

S’aproxima que entre el 10 i el 15% dels adults majors de 60 anys tenen deficiència de vitamina B12. Per a la seva absorció partint d’una dieta (està present sobretot en productes d'origen animal, com la carn), es requereix el funcionament normal de l'estómac, pàncrees i intestí prim. L'àcid gàstric és essencial, ja que  allibera aquesta vitamina dels aliments, permetent que s’afegisca a certes proteïnes.

Si l'àcid de l'estómac es redueix, com ocorre quan es prenen aquests fàrmacs, aquesta unió no es produeix ni tampoc l'absorció completa de la vitamina. Aquest dèficit perllongat, de no tractar-se, derivarà en múltiples problemes, com els esmentats.

Investigadors d’Estats Units, van avaluar aquesta relació en un gran grup de població: 25.956 pacients amb un diagnòstic de dèficit d'aquesta vitamina van ser comparats amb 184.1999 persones sense aquest trastorn entre 1997 i 2011. També es va controlar la seva exposició a fàrmacs antiulcerosos: divitits en dos grups. El primer grup format per inhibidors de la bomba de protons   (medicaments com el omeprazol, exomeprazol) i el segon grup format per  antagonistes dels receptors H2 de la histamina ( ranitidina o la famotidina).

Les persones que van prendre diàriament un medicament del primer grup durant dos o més anys tenien 65% més de probabilitats de tindre nivells baixos de vitamina B12 que els qui no havien ingerit aquests fàrmacs durant un període tan llarg. També aquells que es medicaven amb els del segon grup, presentaven un risc un 25% major d'aquest dèficit vitamínic. Quant a les dosis més perilloses, es va comprovar que prendre diàriament 1,5 comprimits es va associar amb un risc d’un 95% superior a aquesta deficiència en comparació a quan la ingesta diària era inferior a 0,7 píndoles. Aquest article planteja una evidència epidemiològica amb mínima importància clínica fins al moment.


El perill d'abusar del omeprazol

Espanya autoritza un fàrmac que no arribarà a totes les dones per igual

Andalusia, la segona comunitat amb major mortalitat per malaltia cardiovascular 

Vídeo

 Un anticonceptiu hormonal augmenta el risc de VIH

L'ús d'un anticonceptiu hormonal injectable molt utilitzat en l'Àfrica subsahariana incrementa "moderadament" el risc de contreure la infecció per  VIH. L'anticonceptiu es denomina acetat de medroxiprogesterona de dipòsit més conegut com DMPA. Aquest anticonceptiu l’utilitzen al voltant de 41 milions de dones en tot el món, la majoria en els països africans. Per a saber si aquest mètode implicava un increment del risc van analitzar 12 estudis observacionals ja publicats, en un metanàlisis  que, en total, va comptar amb la participació de 39.560 dones

El resultat va ser que, l’increment del risc de contagi del virus VIH per a dones usant DMPA en comparació d'aquelles que no utilitzen cap anticonceptiu o utilitzen altres mètodes anticonceptius, es va xifrar en un 40%, per tant ho van considerar un progrés moderat de contagi.

 No obstant això, s'ha de tindre en compte que el major risc és, sobretot, per a dones amb més possibilitats d'adquirir el virus per altres motius. Per tant van afegir que "L'augment moderat de risc observat en el nostre treball no és suficient per justificar una retirada completa del DMPA en dones en general"

Noticia principal

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

vídeo 

La varicel•la puja un 13,2% a l'any de retirar la vacuna de les farmàcies

La incidència de la varicel•la va augmentar un 13,2% en 2014 respecte de l'any anterior a Espanya, a causa que el Ministeri de Sanitat va decidir, al 2013, suspendre la venta del medicament en farmàcies. En 2014 es van notificar 160.956 casos de varicel•la; l'any anterior van ser de 142.180, a pesar de l'ascens es manté per baix del que es considera índex epidèmic, que mesura la relació entre el que succeeix i el que s'esperava que succeís. 
La decisió del Ministeri de Sanitat va ser presa a causa de que s'afirmava que hi havia un excés de vacunació.
Abans que es decidira restringir la venda del fàrmac, la vacuna s'havia de posar als 12 anys. Però molts pediatres la prescrivien molt abans, i es subministrava en dues dosis, una entre els 12 i 15 mesos i una altra entre els dos i tres anys. Les societats científiques de Pediatria, Vacunología i Medicina Preventiva recomanen aquesta opció ja que segons van afirmar, quan es va ordenar la retirada del producte del mercat, el 90% dels casos es donen abans dels 12 anys i el 15% dels contagis presenta complicacions que s'evitarien amb el medicament.
Entre ells, l'enciclopèdia mèdica digital Medline esmenta que, “en rares ocasions” pot provocar, encefalitis, artritis, miocarditis, pneumònia i síndrome de Reye .
Normalment la varicel•la és una malaltia infecciosa que quan cursa en xiquets no sol tenir complicacions. Per això els metges partidaris de retardar la vacunació opinen que en comptes de gastar recursos en el fàrmac, es pot, simplement, esperar a que les persones s'immunitzin de forma natural: passant la malaltia.
En adults el transcurs de la malaltia no és tan greu, i pot oferir complicacions. Aquestes poden ser especialment greus en embarassades. Per això la recomanació de Sanitat és que, qui no hagi passat la varicel•la, es vacuni en arribar a l'adolescència.
La malaltia es queda latent a l'organisme i reapareix en alguns casos (situacions de baixada de defenses, estrès) com un herpes zòster . Els partidaris de posar la vacuna de manera generalitzada argumenten que amb ella s'eviten les possibles complicacions en xiquets i la seva reaparició en adults en forma de les molestes neuropaties. Els contraris defensen la immunització natural i l'estalvi que pot suposar (el seu preu de venda al públic actual supera els 70 euros per dosis).

Noticia principal

 Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Les noves teràpies contra el càncer de pulmó estan donant "excel•lents" resultats en augmentar la supervivència. 

Les noves teràpies contra el càncer de pulmó estan donant "excepcionals" resultats en els assajos clínics ja que estan permetent augmentar la supervivència dels pacients, fins i tot, d'aquells en estats més greus. En 2015 les taxes de mortalitat per càncer de pulmó seran superiors a les de càncer de mama per primera vegada entre les dones europees. Aquest augment de la taxa de defuncions procedeix de dones que fa anys van començar a consumir tabac, ja que el càncer de pulmó apareix anys més tard de començar aquest hàbit i no es sol manifestar fins que la malaltia està ja avançada. Hi ha altres causes que afavoreixen la seva aparició, per exemple, l'exposició contínua al asbest, petroli, níquel o al gas radó.

D'altra banda, el oncòleg ha destacat l'avanç en la individualització dels tractaments i ha insistit en els beneficis que estan aportant els nous medicaments als pacients en els assajos clínics ja que aconsegueixen que sigui el propi organisme el que "aniquili" el tumor.

Es tracta de fàrmacs inhibidors de la traducció de senyals que permeten bloquejar els estímuls que reben les cèl•lules, interferint en la seva replicació, disseminació a distància o, fins i tot, induint la mort de les cèl•lules cancerígenes. Aquests tractaments van a estar disponibles per als pacients en molt poc temps, ja que l'escenari de la teràpia del càncer de pulmó està canviant de forma molt ràpida. Finalment, s’ha recomanat als pacients amb càncer de pulmó avançat que participin en els assajos clínics ja que van a avançar "molt millor" en la millora de la malaltia.

 noticia principal 

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2  

video

Estómacs de laboratori a partir de cèl•lules mare

Els avanços en teràpia cel•lular estan aconseguint el desenvolupament d'òrgans de laboratori que permet conèixer millor la base fisiològica del cos humà.
 L'últim assoliment en aquest camp és l'aconseguit per investigadors nord-americans que han pogut desenvolupar a partir de cèl•lules pluripotents i cèl•lules mare mini estómacs humans.

Les cèl•lules pluripotents van ser manipulades per expressar o inhibir en determinats moments certs gens relacionats amb el desenvolupament embrionari. Després de l'exposició a un mitjà amb àcid retinòic durant 24 hores es va observar la formació d'esferes d'estómacs.

Per promoure el creixement tridimensional i la morfogènesi, es van transferir aquestes esferes en una matriu semisòlid i van tornar a exposar-les en àcid retinòic altres 72 hores. Es va poder observar la formació de l'antre gàstric, la part més distal de l'estómac. Diverses setmanes després, entre tres i quatre, les esferes (menors de 100 micromilímetres de diàmetre) van ser expandits a organoides (amb un diàmetre entre dos i quatre mil•límetres) amb un complex epiteli columnar. A més, una anàlisi realitzada en el dia 34 va demostrar que aquests mini estómacs tenien una estructura molt similar a la dels estómacs de fetus humans.

És la primera vegada que s'han generat organoides d'estómacs humans a partir de cèl•lules pluripotentes. Aquest treball ha ajudat a identificar com es forma l'estómac humà durant el desenvolupament embrionari. Específicament han identificat diversos processos clau que dirigeixen indiferenciades cèl•lules mare a formar el teixit tridimensional de l'estómac

D'altra banda, els investigadors van donar un pas més en aquest treball ja que van infectar aquests mini òrgans amb el bacteri “Helicobacter pylori”.
Volien demostrar que els organoides estomacals humans poden utilitzar-se per estudiar com actua aquest bacteri generant les primeres etapes de la malaltia gàstrica. Aproximadament, la meitat de la població mundial està infectada amb la h. pylori, que causa les úlceres pèptiques i càncer d'estómac quan s'injecta el bacteri en el*organoide, l'H. pylori es comporta com si estigués en un estómac normal. Aquest bacteri s'uneix a la mucosa de l'estómac, infecta les cèl•lules i causa les primeres etapes de la malaltia gàstrica.

Mitjançant aquest tipus de recerques podem provar si aquests organoides poden utilitzar-se per a teràpies basades en trasplantaments que el seu objectiu sigui reparar estómacs danyats. Estan induint úlceres gàstriques en ratolins i, posteriorment, els trasplantaren organoides gàstrics humans en la ferida per provar si empelten i si ajuden en el procés de reparació.
En un futur calgui combinar diverses tècniques per obtenir òrgans més desenvolupats.
Noticia principal: 
Noticia relacionada:
Noticia relacionada: 

Vídeo relacionat:

Una mescla errònia, culpable de la mort de 15 xiquets en Síria

La Organització Mundial de la Salut ha analitzat el que va causar que a mitjans de setembre, moriren 15 xiquets menors de dos anys, després de prendre la vacuna de la varicel.la. La mort d'aquests xiquets va ser deguda a que mesclaren la vacuna d'aquesta i la vacuna de la rubèola  amb Atracurium, un relaxant muscular, en lloc de fer-ho amb el dissolvent adequat. Les mescles errònies es van distribuir en quatre equips de vacunació durant el segon dia de la campanya d'immunització en Idelb.

 En vista dels falliments i a l'espera d'aclarir la situació, Nacions Unides suspengué la campanya de vacunació contra la varicel.la en aquesta zona de Síria. La OMS recorda que la vacunació es una de les necessitats de salut més bàsiques i fonamentals ,sobre tot en situacions d'emergència, per tal de protegir a les poblacions del risc de contraure una enfermetat que siga altament contagiosa.  Pot causar complicacions greus, com la minigitis i la pneumònia, arribant a ser molt més letals en països amb desnutrició i deficient accés a l'atenció sanitària, on la infecció pot matar fins un 10% dels afectats.

La OMS insta a tots els professionals sanitaris a que recuperen la confiança en les vacunes i asseguren el accés a les mateixes a tots els xiquets.


Noticia principal 

Noticia relacionada

Noticia relacionada


Vídeo:

Creen una proteïna que impedeix la propagació de un tumor cancerós

Creen una proteïna que impedeix la propagació d'un tumor cancerós

Un equip d'investigació d'Estats Units ha trobat un mètode per a detindre la metàstasi, evitant que dos tipus de proteïnes interaccionen i provoquen l'expansió del càncer. Aquesta expansió és desenvolupa de la següent manera; quan dos tipus de proteïnes de Gas 6 s'enllacen amb dos d'Axl, les senyals generades permetent a les cèl·lules canceroses abandonar el lloc original del tumor i migrar fins altres parts del cos per a formar en elles nous nòduls cancerosos.

El mètode desenvolupat ha consistit en la creació d'una proteïna que bloqueja la metàstasi, la qual cosa suposa un tractament tan eficaç com la quimioteràpia tradicional però millor, ja que no apareixen els efectes secundaris d'aquesta.
La majoria dels pacients que sucumbeixin davant el càncer ho fan a conseqüència de la metàstasi, raó per la qual els metges tracten de parar o fer més lenta aquesta amb quimioteràpia, però aquests tractaments no són per desgràcia molt efectius i tenen greus efectes secundaris.
L'equip va partir d'una proteïna modificada artificialment per donar lloc a una còpia inofensiva de la proteïna d'Axl, de manera que les proteïnes de Gas 6 s'enllacen a elles i s'evita que es genere la senyal que activa el procés de la metàstasi, mantenint les proteïnes de Gas6 immòbils i impedint que  viatgen pel torrent sanguini i s'enllacen amb proteïnes Axl vertaderes.
Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Vídeo: