EXPLOSIONS EN MINIATURA PER A UN ENFRONTAMENT BIOLÒGIC

Tirs curtíssims d'un làser d'un bilió de watts per a destruir nanocristals en explosions diminutes, és una aplicació d'unes noves i poderoses màquines. És bàsic, per exemple, conéixer com és una proteïna de membrana d'una cèl·lula per a saber com s'enganxa el virus de la sida per a infectar-la i poder desarrollar medicaments que ho impedisquen.

A pesar dels avanços, en els últims 50 anys i recents ferramentes com els sincrotrons, un nou tipus de làser, XFEL, que ja funciona als Estats Units i que s'està construint a Europa, emet ràfegues de polsos més curts i de major energia, la qual cosa teòricament dóna molta millor resolució.

La primera confirmació prové d'un experiment realitzat en el làser de rajos X del laboratori nord-americà SLAC per un equip internacional liderat per científics del laboratori europeu DESI. Amb polsos de només 30 femtosegons han aconseguit obtindre informació de nanocristals del complex fotosistema, i a pesar que els destruïx instantàniament amb la seua enorme energia per centímetre quadrat. És el pols més curt que s'ha aconseguit fins ara i els resultats són sorprenents.






http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/10/actualidad/1326191845_474311.html

Proteïna capaç de mitigar l'envelliment del cor, cervell i músculs.

Noves investigacions de La Universitat de Harvard han demostrat que una proteïna que anteriorment havien comprovat que enfortia els cors dels ratolins vells ara també rejoveneix músculs esquelètics en ratolins i el cervell.

Dos equips de científics han investigat a fons la proteïna comú en humans i ratolins anomenada GDF11. Amb els seus experiments i estudis realitzats pogueren comprovar que aquesta proteïna ajudava a millorar la capacitat física, així com la capacitat olfactiva d’uns xicotets rosegadors que equivalien als humans en 70 anys.

En anteriors investigacions es veié que al fer transfusions de sang de ratolins joves als més vells el funcionament del cor dels més vells experimentava una notable millora. Aleshores els investigadors deduïren que aquesta millora era deguda a la proteïna GDF11 que es troba en concentracions més altes en la sang dels ratolins joves.

L’aplicació en humans que pot tindre aquest descobriment és que es puga crear un tractament que continga aquesta proteïna per a tractar el desgast que pateix el cor al llarg dels anys. Està previst que en un període de 3 a 5 anys es puga posar en pràctica aquest tractament en humans.

Notícia Original

Notícies ralcionades:
- L'elixir de la joventut podria estar en la sang.
- Proteinuria i risc d'embòlia. 

Vídeo:

Investiguen una terapia contra el càncer que no danye les cèl·lules sanes.

Una investigació realitzada per espanyols ha estat publicada recentment afirmant haver trobat un tractament contra el càncer que no danye les cèl•lules sanes. Aquest descobriment s’ha realitzat al mutar selectivament una cèl•lula cancerígena.

José Pedro Cerón ha declarat a la revista Royal Society of Chemistry que per mitjà de l’electroquimioterapia pretén mutar cèl•lules cancerígenes. Segons aquest científic de la Universitat de Murcia aquesta tècnica transmet polsos elèctrics que obrin porus en la membrana de la cèl•lula i també trenca la molècula d’ADN que provoca el tumor. Tot açò sense danyar les cèl•lules que romanen sanes.

Cal dir que aquest procés ha estat provat prèviament en simulacions teòriques de les mutacions de l’ADN, però ara ja hi ha els resultats esperats com per a poder provar la tècnica en teixits vius i, més endavant, en humans.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- Descobert el mecanisme que crea els nòduls de pit.
- Els "ratolins avatar" colaboren en la terapia personalitzada contra el càncer 

Vídeo:

La dieta de la mare influeix en l'expressió dels gens dels seus fills.

Investigadors observen que la dieta de la mare pot afectar el seu fill i també l'alimentació de la mare abans de la concepció.

Els experiments realitzats en animals han demostrat que l'exposició a determinats factors externs és el que fa que un gen s'expressi o es mantingui apagat. 

Aquest fet explicaria el cas dels bessons idèntics, el fet que un tingui una patologia no vol dir que l'altre la tingui. 

Investigadors del Grup de Nutrició Internacional MRC de la Facultat de Medicina i higiene Tropical de la London School, analitza la nutrició de la mare en el moment de la concepció, en la modificació de l'ADN de la seva descendència.

Per fer comprovacions els autors de l'estudi van seleccionar a dones i van mesurar les concentracions de nutrients a la sang. Van observar que la dieta de la mare tenia un efecte significatiu en les característiques de l'ADN dels seus fills. 

Paula Domínguez-Salas ens explica que els nadons concebuts en l'estació plujosa presenten millor taxa de metilació. 

Quant a la hipermetilació o la hipometilació pot ser positiu o negatiu en funció de quina la informació genètica estigui activada o apagada.

- Noticia original.

- Noticies relacionades:

  

    - Guia d'alimentació y salut UNED.

    - Nutrició

- Video.

Les estructures cerebrals en què home i dona diferixen

Després de revisar 20 anys d'investigacions neurològiques a la cerca de les diferències estructurals entre el cervell de l'home i el de la dona, un equip de científics ha presentat els resultats d'este metaanálisis de tota la informació rellevant.
Després de revisar 20 anys d'investigacions neurològiques a la prop dels diferències estructurals entre el cervell de l'home i el de la dóna, un equip de científics ha presentat els resultats d'este metaanálisis de tota la informació rellevant.
A l'observar amb major detall, les diferències en volum entre ambdós sexes, van resultar estar ubicades en algunes regions molt específiques. Entre estes es troben algunes parts del sistema límbico i el sistema que s'ocupa del llenguatge.
Concretament, els hòmens, com a mitjana, van resultar tindre majors volums i densitats de teixit més altes en: amígdala esquerra, hipocamp, corfa insular i putamen; densitats més altes en un sector del lòbul dret del cerebel i en el claustrum esquerre; i volums majors en els girs parahipocámpicos anteriors bilaterals, els girs cingulados posteriors i altres, el precuneus, els lòbuls temporals, el cerebel, l'amígdala dreta, l'hipocamp i el putamen. Per la seua banda, les dones, com a mitjana, van resultar tindre una densitat més alta en el pol frontal esquerre; i majors volums en el pol frontal dret, alguns girs, l'àrea de Brodmann 45 (pars triangularis) , el planum temporale / opercle parietal, el gir cingulado anterior, la corfa insular, el gir d'Heschl, en precuneus i tàlems bilaterals, gir parahipocámpico esquerre, i corfa occipital lateral.

NOTICIA ORIGINAL:

NOTICIAS RELACIONADAS:

El hombre tiene el cerebro más grande que la mujer

Las conexiones neuronales de tu cerebro varían si eres hombre o mujer

VIDEO:

MUSCULS ARTIFICIALS QUE FARAN ALS ROBOTS MILLORS QUE ALS HUMANS

La creació de músculs artificials està un passet més prop, però no parlem només de músculs artificials que imiten exactament als músculs humans, si no que a més els superaren amb diferencia. L'avanç ha sigut realitzat per científics de la Universitat de Texas, i seran capaços d'expandir-se i contraure's fins en un 220% en qüestió de milisegundos amb tan sols aplicar-li un simple voltatge, són mes fort que l'acer i mes durs que el diamant. Com no podia ser d'una altra forma, açò s'aconseguix gràcies a la nanotecnologia, concretament milions de nano-fibres trenades unes amb altres creant així un material flexible i al mateix temps extremadament fort i resistent. També serà lleuger, tot just 1.5 mil•ligrams del material és prou per a cobrir una àrea de 30 metres quadrats. Donada la seua altíssima resistència a la temperatura (poden operar des dels -196°C fins als 1538°C) , podran ser utilitzats en operacions extremes terrestres però també en futur en missions espacials.

Videos:


noticias relacionadas:

- Fabrican musculos artificiales con hilo de pescar 100 veces mas potentes


- Los cientificos utilizan tanza e hilo para crear musculos

noticia original:

Perquè continuem perdent les claus de casa?

A  les oficines d’objectes perduts trobem coses de tot tipus, des de mòbils fins a  cadires de rodes, el que demostra el caràcter de la memòria humana. Però… I la quantitat d’objectes que nosaltres mateixa extraviem en la nostra pròpia casa? .
Una persona extravia de mitjana uns 9 objectes quotidians i necessita 15 minuts per a tornar-ho a trobar i aquest fet no te res a veure en l’edat, es dóna tant en joves com en adults. Estudis revelen que les causes d’aquestos lapsus de memòria són per herència genètica, a acusa de la variació en el gen receptor de dopamina D2 (DRD2) que les fa  més propenses als fallos de memòria, i a banda cal sumar l’extrés, la fatiga, les múltiples faenes que portem a terme i en casos més greus depressions o trastorns per dèficit d’atenció.
El que ocorre es un fallo entre el moment en que deixem un objecte en un lloc on no som capaços de activar la nostra memòria per tal de codificar el que estem fent i entre quan intentem recuperar aquesta informació. Per exemple, si deixem unes ulleres de sol al damunt del moble de l’entrada de casa,el nostre hipocamp “fa una foto” del moment, foto a  la que recurirem quan fem memòria per tal de buscar les ulleres. Si no prestem atenció en el moment en que codifiquem la informació (fem la foto) haurem perdut el objecte.
Influeixen ací els canvis d’ànim entre el moment de codificació i el de recuperació o també si hem sofert necessitats primàries entre aquest període.

Fins ací la genètica i el funcionament del nostre cervell però aquestos lapsus també tenen que veure en la vida moderna d’avui,tan frenètica i amb sobrecàrrega d’informació, per això aquesta desmemòria es anomenada pels científics “síndrome de la vida ocupada”. Els mateixos científics posen solucions per as impedir-ho, com adjudicar un lloc en casa per a cada cosa i sempre deixar-ho allí, recitar en veu alta el que fas, com per exemple, “Vaig a deixar les claus damunt l’aparador” o inclús imaginar-se , abans d’anar a comprar, allò que ens fa falta realment i que sempre se’ns oblida comprar, com per exemple, hauríem de visualitzar una barra de pa, un pollastre i unes tomaques.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Truc per a trobar les claus perdudes

Com evitar ser despistat-Psicoblog

Video:
A continuación un video amb alguns consells per a exercitar i millorar la nostra memòria :

Nou planeta extrasolar de tamany similar al de la terra.

El planeta Kepler186F es troba a uns 500 anys llum de la Terra en la constel•lació del Cisne i és el més exterior dels 5 planetes que giren al voltant de una estrela mes freda que el nostre Sol.
Es una miqueta més gran que la Terra  i es troba dins de “zona habitable”, és a dir, la distancia respecte al astre que li confereix energía es la adequada per a que l’aigua ni s’evapore ni es congele.

A sigut trobat per l’equip de la NASA gràcies a les dades del tepelscopi Kepler. Aquestos  han trobat el seu tamany però no la massa, aleshores no poden determinar la seua densitat, ni saber si es tracta d’un planeta rocallós o no.
L’estrella al voltant la qual gira es més menuda i més freda que el Sol, però també consumeix el seu combustible de manera mes lenta. Aquestes característiques li confereixen la possibilitat de buscar vida en els planetes del seu voltant.

Una de les incògnites més interessants de la ciència és si la vida pot sorgir en altres planetes o és algo propi del nostre. El que està segur es que amb el descobriment de planetes com aquest ,on encara queda molt per determinar,  és podrà saber la resposta a aquesta popular pregunta.




Noticia original:
Noticia  relacionada:

Vìdeo

Un cáncer antic.

Un equip d'arqueòlegs han descobert al Sudan l'esquelet d'un home que hauria patit un càncer metastàtic fa més de 3.200 anys . Es tracta d'un dels càncers més antics Les restes d'aquest home , d'edat entre els 25 i els 35 anys, es van trobar l'any passat en una tomba al Sudan.
Una anàlisi dels ossos ha revelat que l'home patia un càncer metastàtic , però no han pogut afirmar si aquest va morir a causa d'aquesta malaltia.
A dia d'avui és l'esquelet més antic d'un humà amb un càncer de tipus metastàtic.
Els exàmens realitzats mostren que  la forma de les petites lesions òssies només podia haver estat causada per un càncer de teixit tou, encara que l'origen exacte de la malaltia no es pot determinar únicament a partir dels ossos.
L'esquelet , podria ajudar-nos a comprendre la història del cáncer, i aixi entendre millor la seua evolució.
Proves radiogràfiques han permès contemplar lessions en els ossos , amb metàstasi clares en les clavícules , omòplats , vèrtebres , o pelvis .
De moment , només poden especular sobre els orígens d'aquest càncer.

Notícia original.

Noticies relacionades.
-Un càncer d'ossos amb 12.000 anys d'antiguitat
-El risc de patir càncer d'ovari augmenta amb el sobrepès

Video.

El trencalòs remunta el vol a Espanya .

El trencalòs ( Gypaetus barbatus )    ha estat en perill d' extinció desde el 1956 segons  el catàleg espanyol d'espècies amenaçades  i al  costat del linx o l'ós bru és una de les espècies més singulars i més amenaçades de la fauna ibérica.

La  persecució humana  va acabar amb ella  però al ara tot al contrari  amb l'ajuda de l'home , l'espècie està tornant a recuperar els seus hábitats naturals . La Fundació per a la Conservació del Trencalòs    ha estat treballant durant 10 anys per a que  alguns exemplars tornen als Pics d'Europa i aquest hivern s'ha format la primera parella d'aus  a Astúries

La població reproductora està confinada als Pirineus (Aragó , Catalunya i Navarra ) així espanya és el país europeu amb major nombre de trencalòs .


Federico Ramos  va dir  que la seua feina i la finalitat era  : « Volem que torni a les zones on va estar , que són totes les serralades espanyoles »  i no hi es quede únicament a les zones pirineiques.
L'Estratègia Nacional per a la Conservació del Trencalòs  té en el pla  de repoblar amb aquesta éspecie llocs on històricament hi va habitar i poc a poc ho estàn acosnegint .


Notícia original

Notícies relacionades :

  -eldiariomontanes.es :


Video :

Un escàner que prediu l'infart??

Una nova tecnologia desenvolupada per científics escocesos permet detectar un atac cardíac abans de que es produïsca.
 Es tracta d'un escàner que il·lumina els punts de les artèries amb major acumulació de greix i que poden provocar els coàguls que desencadenen la paràlisi del múscul cardíac.
Gràcies a este dispositiu, els especialistes podran diagnosticar la malaltia abans del primer infart.


Els investigadors, dirigits pel cardiòleg Dr. Marc Dweck, van utilitzar un traçador radioactiu que genera una imatge detallada del cor i il·lumina els depòsits perillosos en les artèries, per a poder analitzar-los posteriorment en les exploracions d'alta resolució.

 La localització dels punts de risc obri les portes a tractaments basats en l'ús d'estatina o aspirina, en canvis alimentaris dràstics o en insercions de stents en les artèries per a facilitar la seua obertura.

L'equip va provar el detector en 40 pacients que havien patit ja un atac de cor, de manera que només va corroborar els danys produïts en pacients obstruïts.

No obstant això, esta tecnologia s'empra des de fa temps en la detecció de tumors en pacients amb càncer. L'infart agut de miocardi (o atac de cor) és la primera causa de mort en el món, segons l'Organització Mundial de Salut (OMS) .
 Este nou mètode de diagnòstic podria reduir el nombre de defuncions al revelar el risc cardiovascular abans del primer infart.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

Lentilles per a mesurar els nivells de glucosa en sang.

iKnife: un bisturí intel·ligent que detecta teixits cancerígens.

Video:

                                                                                               Miguel Aparicio Malchirant 2n BatB

Descoberta una nova espècie de delfí de riu a Brasil.

La comunitat científica ha descobert una nova espècie de delfí de riu a Brasil, el primer descobert des del final de la Primera Guerra Mundial, en 1918. 

L'animal, l'espècie del qual és només la quinta coneguda del seu tipus en el món, va ser trobat en el riu Araguaia i es calcula que hi ha prop de 1.000 exemplars en les aigües del riu brasiler.

Els investigadors responsables d'aquest descobriment, publicat en la revista científica Plos One i reflectit per la BBC, afirmen que esta espècie es va separar d'altres espècies fluvials d'Amèrica del Sud fa més de dos milions d'anys. 

Els dofins de riu es troben entre les criatures més rares del món. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN),  fins ara només hi havia quatre espècies de dofí de riu conegudes fins al moment, i tres d'elles es troben en La Llista Roja d'animals en perill crític d'extinció. 

Aquests animals tendeixen a tindre pics llargs que els permeten caçar peixos en el fang del fons dels rius. El que sembla curiós es que aquesta espècie de delfí es troba en una àrea on la gent els veu tot el temps, són un gran mamífer en què ningú es fixaba. 

L'equip de científics va recollir mostres d'ADN de "dofins de riu" dels rius Araguaia i Tocantins, i van descobrir que eren diferents de totes les altres espècies a Brasil.

 Hrbek va descobrir que l'espècie batejada com Inia araguaiaensis té només 24 dents per mandíbula, a diferència dels 25 a 29 en altres espècies, la qual cosa sugereix que l'espècie es va formar uns 2,08 milions d'anys arrere quan la conca de l'Araguaia-Tocantins es va separar de la resta del sistema fluvial de l'Amazones. 

La nova espècie "Inia araguaiaensis" està seriosament amenaçada per la construcció de preses en ambdós rius "Araguaia i Tocantins", que fins i tot podríen arribar a causar l'extinció d'aquesta espècie de delfí.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

Descubierta una nueva especie de mamífero en los Andes.

El lesula, nuevo mono africano

  

                                                                                               Miguel Aparicio Malchirant 2n BatB

Descobrixen una causa genètica del síndrome de Tourette

Una rara mutació genètica que altera la producció d'histamina en el cervell és una causa dels símptomes típics de la síndrome de Tourette, segons els resultats d'una investigació recent.

El síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per tics nerviosos, és a dir moviments o vocalitzacions que es generen de manera sobtada, involuntària i en reiterades ocasions.

La malaltia afecta un percentatge d'al voltant de l'1 per cent dels xiquets, i a un percentatge menor d'adults. Els tics comencen en mitat de la infància i aconseguixen la seua màxima expressió al començar la pubertat. El síndrome de Tourette no és una malaltia que pose en perill la vida del pacient, però pot limitar-li prou en alguns aspectes, sobretot els socials.

El que han descobert per ara l'equip de Christopher Pittenger i Lissandra Castellan Balden, de la Universitat Yale en New Haven, Connecticut, Estats Units, suggerix que certs fàrmacs, ja existents i que actuen sobre els receptors d'histamina en el cervell, podrien tindre una utilitat addicional, al servir també per a tractar la síndrome de Tourette.


En 2010, els investigadors de la Universitat Yale van constatar que una família amb nou membres que patixen el síndrome de Tourette portava una mutació en un gen cridat HDC, que interferix en la producció d'histamina. El nou treball demostra que esta mutació causa els símptomes típics de la malaltia. Els ratolins amb la mateixa mutació desenrotllen símptomes semblants als de la síndrome de Tourette, tal com ha verificat l'equip de Christopher Pittenger i Lissandra Castellan Balden.

Noticia original:

Noticies relacionades:

- Una posible nueva vía para tratar el trastorno obsesivo-compulsivo y el síndrome de Tourette

- Niños: Síndrome de Tourette

video:

M, la proteïna 'descarada' que podria ser la clau per acabar amb múltiples infeccions.

Diversos centres liderasts pel Scripps Research Institute van trobar una estranya proteïna que podria amagar la resposta a les infeccions cròniques.

Per intentar entendre aquest procés, els investigadors van estudiar el micoplasma, un paràsit que infecta a les persones de manera crònica i que té preferència per la superfície cel · lular.

Van analitzar mostres d'anticossos de la sang de pacients de mieloma múltiple, per veure si responien a una sèrie d'espècies de micoplasma.


Una de les proteïnes que els anticossos reconeixien era el Mycoplasma genitalium, que causa infeccions de transmissió sexual en humans. Amb diferents mostres, tots els anticossos reaccionaven a la proteïna.



La proteïna M. genitalium havia evolucionat en un tipus de proteïna 'descarada', que s'adheria a qualsevol anticòs que trobés. Les conseqüències per a l'organisme i en concret per al sistema immunològi eren estranyes.


Una proteïna que s'acobli a qualsevol anticòs podria actuar com un esquer universal, anul · lant així les respostes de l'organisme als patògens, ja que els anticossos s'anirien feia aquesta proteïna en lloc d'on haurien d'anar.

Expliquen els investigadors que si es confirma aquesta propietat d'esquer universal d'anticossos de la Proteïna M , podria modificar genèticament de manera que es dirigís a grups específics de cèl · lules B, servint fins i tot per tractar certs tipus de limfomes.

La proteïna M ofereix nou material per a investigació i purificació d'anticossos a gran escala.

- Noticia original.

- Noticies relacionades:

  - Tipus de protreïnes.
  - Estructura de les proteïnes.

- Video: