Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "ciencia". Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "ciencia". Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de març del 2020

Científics xinesos desvetllen la porta d'entrada del coronavirus a les cèl·lules humanes


 


El treball, publicat aquest dimecres a Science, s'endinsa en escales de 2,9 Armstrongs, equivalents a diezmilmillonésimes de metre, per estudiar la ACE2, una proteïna humana fonamental perquè el nou coronavirus pugui causar una infecció. Fins ara se sabia que el nou coronavirus fa servir una proteïna en forma d'agulla que encaixa en la ACE2 com una clau en un pany. Fins ara no s'havia descrit a l'complet l'estructura d'aquesta proteïna humana. La proteïna ACE2 té un paper fonamental en la producció d'angiotensina, una molècula que controla la pressió sanguínia.


Aquesta proteïna s'expressa en els pulmons, el cor, els ronyons i els intestins, i la seva falta provoca malalties cardiovasculars. L'equip de científics xinesos que signa el treball, de l'Institut d'Estudis Avançats Westlake, a Hangzhou, i la Universitat Tsinghua de Pequín, han estat els primers a descriure la forma exacta d'aquesta proteïna humana. Junts, aquests dos treballs aporten la descripció més detallada a nivell molecular de el primer pas d'una infecció i mostren la forma de desenvolupar anticossos que es puguin unir bé a la proteïna S de virus, bé a la proteïna ACE2 de les cèl·lules humanes i bloquejar així la infecció.

Noticia relacionada 
Noticia Original







diumenge, 1 de març del 2020

UN ROBOT AMB FORMA DE SERP PER A OPERACIONS DE BÚSQUEDA

[Img #59300]

Les serps viuen en entorns molt diversos, que van des de deserts fins a boscos tropicals. Gràcies a estudiar com es mouen aquestes serps, l'equip de Chen Li i Qiyuan Fu, de la Universitat Johns Hopkins, ha aconseguit crear un robot serp que pot reptar.

L'equip de Li primer va estudiar com una serp tant en deserts com en boscos podien combinar-la amb els camps de la robòtica, la biologia i la física per estudiar els moviments dels animals a la recerca d'ensenyaments aplicables a la construcció de robots.

Li i els seus col·laboradors van realitzar una sèrie d'experiments per a despres crear un robot per imitar els moviments. Al principi van tenir dificultats aixina que van instal·lar un sistema de suspenció com els dels cotxes.

Si el comparem amb altres estudis, aquest va ser molt més ràpid (fins al punt d’igualar la velocitat de la serp) i més estable. L’únic problema va ser que el sistema de suspenció consumeix més electricitat.


NOTICIA ORIGINAL
https://noticiasdelaciencia.com/art/36913/nuevo-robot-serpiente-para-operaciones-de-busqueda-y-rescate-de-personas

NOTICIA 1
https://www.voanoticias.com/a/tecnologia-serpiente-robot/5298399.html

NOTICIA 2
https://www.univision.com/noticias/cientificos-crean-un-robot-serpiente-para-misiones-de-busqueda-y-rescate-video


divendres, 28 de febrer del 2020

MENJAR MENYS RETARDA LA VELLESA



Les dades aportades per aquest estudi, guiat per Juan Carlos Izpisúa, a Califòrnia escatimar en les calories que s'ingereixen diàriament millora el sistema immunològic, redueix la inflamació en tot el cos, retarda les malalties que apareixen amb l'edat i, en general, afavoreix una vida més llarga i sana. Així ho demostra amb un anàlisi de diferents tipus de cel·lules de rates.

Fa temps que s'intenta acotar científicament l'efecte de la restricció calòrica en l'envelliment. Un bioquímic va demostrar que reduir les calories en rates les feia viure d'uns tres anys a quatre.

Aquestes recerques s'han reproduït en diferents models d’animals on també s'ha vist que a més de sumar anys, la restricció calòrica retarda l'aparició de malalties típiques de la vellesa, com el càncer, la diabetis o la demència.

Amb aquest nou treball, s'explica l'efecte a nivell cel·lular d'ingerir un terç menys de la quantitat normal de menjar. Els nostres resultats identifiquen gran quantitat de característiques associades a l'edat i que s'eviten. Entre elles, estan la senescència o l’envelliment cel·lular, l'esgotament de cèl·lules mare...

Vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=zyf66vIwLeI

noticia 1 

dilluns, 3 de febrer del 2020

ELS MICROBIS DEL INTESTÍ SÓN CAPAÇOS DE PREDIR LA NOSTRA MORT




Dos estudis científics conclouen que el «microbioma» resulta molt més fiable a l'hora de predir malalties, i fins i tot el risc de morir en els següents 15 anys.

Un equip d'investigadors acaba de descobrir que el nostre «microbioma», el genoma combinat dels microbis que viuen en els nostres cossos és capaç, també, de predir la nostra salut futura, i fins i tot de dir-nos les probabilitats que tenim de morir en els propers 15 anys . «I arribem a la conclusió -escriben- que els indicadors microbiómicos superen la genètica humana en la predicció de el fenotip de l'hoste».

En el segon estudi, els investigadors van observar el vincle entre el microbioma d'una persona i la seva esperança de vida. I les dades revelen que les persones amb una abundància de bacteris Enterobacteriaceae, una família de bacteris potencialment infeccioses, tenen un 15% més de probabilitats de morir en els propers 15 anys.




dimecres, 29 de gener del 2020

L'estació espacial capta centellejos gamma i elfs


El 10 d’Octubre del passat any 2019, mentre la Estació Espacial Internacional sobrevolava Indonesia, es van capta un raig lluminós molt potent dins d’un núvol. Els instruments d’investigació observàren un centelleig de radiació gamma i un anell de llum ultraviolada col·loquialment anomenat “elf”.



Aquesta setmana certs científics amb renom han donat els resultats de l’investigació. Han trobat els anomenats terrestrial gamma ray flashes (TGF), fenòmens violents, observats tant amb el satèl·lit òptic com el ultraviolada.


Els TFG son descàrregues molt altes d’energia X i gamma curtes i molt escasses. Per la seua part, els elfs expandeixen la llum ultraviolada per dalt dels núvols. Un científic conegut afirma que aquests fenòmens recents son nous i poc investigats, però mostren ascpectes molt violents de l’atmòsfera terrestre i tindrán un impacte fort en el circuit elèctric global terrestre.




Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

dimarts, 12 de novembre del 2019

El major estudi genètic de la metàstasi revela nous tractaments contra el cànce



Gràcies a l'avanç de la medicina, el càncer ja no és sinònim de mort. Més del 50% de tots els tumors que es diagnostiquen cada any és curable i és probable que el percentatge augmente en els propers anys. Les coses són més difícils quan un tumor s'ha expandit a altres òrgans, el que els metges coneixen com metàstasi, que és responsable de 9 de cada 10 morts per càncer.

En molts casos, les metàstasis són resistents als tractaments i encara no s'entenen bé els mecanismes moleculars que permeten la seva aparició. Aquesta és la veritable frontera de la investigació contra la malaltia.


Sorprenentment, fins ara no s'havien fet grans estudis per entendre la metàstasi des d'un punt de vista genètic. Les anàlisis del genoma del càncer es compten per milers, però la immensa majoria només ha seqüenciat l'ADN del tumor primari, que és com el seu llibre d'instruccions biològiques. Una vegada el càncer s'ha estès, és molt rar que les lesions metastasiques es extirpen i es seqüencie el seu genoma complet, de manera que la bastida genètic de la metàstasi segueix sent bastant desconegut.



Noticia original
Noticia relacionada

















dijous, 13 de juny del 2019



Superbacteries , un risc per a la salut global que ens afecta a tots.

Resultado de imagen de superbacterias

José Ramos Vivas a analitzat el problema de la resistència als antibiòtics i els risc que comporten per a una crisi sanitària en el futur. Per a fabricar antibiòtics utilitzem compostos fets per bacteris i fongs per a lluitar entre si i els antimicrobians són el resultat aconseguit.
Està demostrat que alguns antibiòtics no són eficaços contra bacteries resistents.
El seu excessiu ús dels medicaments ha provocat una situació on estan aparesquen i propagant-se més bacteries.

Noticia Original:

Noticies relacionades:



dijous, 9 de maig del 2019

Descoberta una nova espècie de ximpanzé extinguit.



             Descoberta una nova espècie de ximpanzé extinguit.


Un estudi genètic acaba d' anunciar un capítol desconegut de sexe entre espècies com els bonobos i els ximpanzés, fa uns 450.000 años, uns 100.000 abans de que aparesqueren en Àfirica els primers Homo Sapiens.Aquesta és la primera volta que es descobreix un cruze entre espècies que no són 
humanes, aquest treball ha analitzat el genoma de 59 ximpanzes i 10 bonobos que són les dos races més paregudes a la humana aquests dos tenen algunes diferències com que els ximpanzés són més grans i violents i en canvi els bonobos són més pacifics i lleugers.

Els investigadors diuen que l’ADN trobat en el genoma del bonobo és d’una espècie de ximpanzé de fa uns 400.000 anys i que aquests es van cruzar fa uns 3 o 4 milions d’anys, aquesta espècie pot haver aportat gens que reforcen el seu sistema immune entre altres característiques.

Noticia original:
https://elpais.com/elpais/2019/04/29/ciencia/1556537639_728962.html

Noticies relacionades:
https://www.agenciasinc.es/Noticias/Descubierto-un-nuevo-linaje-de-chimpance-extinto-en-el-ADN-de-bonobo

https://www.elespanol.com/ciencia/ecologia/20161027/166233850_0.html

Video:
https://www.youtube.com/watch?v=3UmNeGvgNhc