Amb peces de Lego un jove construïx la sea pròpia pròtesi

David Aguilar tenia una malaltia rara congènita des de naixement que va afectar el seu pectoral dret i a l'avantbraç del mateix costat. Tenia un braç mal format i xicotet a causa de la síndrome de Poland.

Als nou anys va tindre la fantàstica idea de construir-se amb peces de Lego una espècie de pròtesi. Va posar les peces de Lego al voltant del seu braç i li ho va ensenyar als seus pares. Els va dir que era un nou invent amb el que podia agafar objectes i doblegar el braç.

Son pare publicava vídeos d’ell, i gràcies a això, va donar conferències i va ser entrevistat per mitjans de mig món.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Dotar robots de l'habilitat que els humans tenim per a moure'ns en una multitud

Els humans normalment no estem pensant en cada un dels moviments que haurem d'executar per a evitar xocar contra altres persones.

Gràcies a l'equip de Luis Sentis, de l'Escola Cockrell d'Enginyeria en la Universitat de Texas, en la ciutat nord-americana d'Austin, els robots podrien prompte posseir una funcionalitat semblant. Han aconseguit demostrar en un robot bípede una nova tècnica d'equilibri semblant a l'humà.

Traduint una habilitat humana dinàmica i física essencial, l'equip va poder usar la fórmula numèrica per a programar el seu robot Mercury, que va ser construït i assajat en el transcurs de sis anys.

   

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Nanotecnologia

A finals de 1959 va sorgir la tecnología a escala nanométrica.Richard Feynman va exposar aquesta idea i 20 anys més tard,gràcies a les grans millores en tecnologia,està més prop que mai poder crear complexos robots nanometrics.


Gracies a les ferramentes proporcionades per la nanotecnología,están sorgin grans avanços en diferents enfermetats com el càncer i neurodegeneratives autoinmunes i moltres altes.


En el camp dels diagnostics,la nanotecnología intenta desarrollar i millorar els sistemes de detecció d’enfermetats ya existents.Demoment,aquesta tecnologia ya a aconseguit trobar tumors,però és molt més eficaç i s'està expandint més ràpidament en els diagnostics in vitro.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

La indústria tecnològica vol més dones estudiant ciències.

La formació tecnològica s'ha convertit en part fonamental de qualsevol currículum, assegura Pilar López, Presidenta de Microsoft Ibèrica. Facilitar la formació tecnològica a les jóvens en les primeres etapes escolars ajudaria a despertar el seu interés per la ciència i la tecnologia, desenrotllar la seua curiositat per aquest camp i animar-les a emprendre carreres STEM.

Pilar López destaca que a Espanya les dones representen el 18% dels professionals de la indústria de la tecnologia i que només el 19% dels treballadors del sector TIC té una dona com a cap, quelcom que ve a demostrar d'una banda la baixa presència de dones en estes carreres i d'altra banda que continua existint un sostre de vidre, és a dir, que les dones encara tenen problemes per a accedir a llocs directius


Encara que les xiques utilitzen ordinadors i Internet tant com els xics, la probabilitat que aquelles consideren la possibilitat d'estudiar una carrera relacionada amb la tecnologia és cinc vegades menor", assegura la UIT en el seu informe

Noticia original

Noticia relacionada

El robot philae

Quan aquest dimecres el mòdul Philae de la missió Rosetta es va posar sobre el cometa 67P / CG, no ho va fer de cop, sinó rebotant dues vegades molt lentament per la feble gravetat. Entre el primer aterratge i el segon van transcórrer gairebé dues hores. Després, uns minuts més tard, la nau va quedar en el lloc on es troba ara. Encara que no es disparessin les seves arpons, un problema que va propiciar els rebots, sembla que Philae i els seus instruments funcionen correctament.
La primera anàlisi de les dades de l'aterratge del mòdul Philae, que ahir es va desprendre de l'orbitador Rosetta i va fer història en ser el primer a posar-se en un estel, suggereix que va rebotar dues vegades abans d'establir-se a la superfície del cometa. Els tècnics continuen treballant per confirmar la localització i condicions exactes d'aquest 'aterrador'.

El pilot automàtic de les abelles

El neuro-científic australià Mandyam Srinivasan de la Universitat de Queensland i els seus companys van tenir la curiositat d’analitzar l’habilitat d’aterrar que utilitzen les abelles per desenvolupar un sistema d’aterratge per a robots aeris.

Uns animals tan petits com són i que, a més, manquen de visió binocular, com poden aterrar sense cap problema? Resulta que posseeixen una espècie de pilot automàtic biològic que els ho permet.
La diferència de les abelles respecte de nosaltres, és que aquestes graduen la velocitat. A mesura que s’acosten a l’objectiu van reduint-la de manera proporcional (pilot automàtic), cosa que els humans no sabem fer.
Els científics utilitzaren una pista d’aterratge en forma espiral que va alterar els comportaments de les abelles i provocà que no foren capaces de controlar-ho.
Els diferents estudis realitzats i els coneixements adquirits estan siguent utilitzats per a desenvolupar un sistema d’aterratge per aparells voladors autònoms que no necessiten radars o sonars.

Noticia original

Noticies relacionades:
- El després de la noticia:
- Informació sobre les abelles:

Video:

La tecnologia pot ser la nova causa de falta de son

La Associació Americana de medicina en la seua última reunió va informar sobre un nou problema que afecta a la nova societat tecnologia amb trastorns de la son i del ritme cardíac.

Amb les noves tecnologies es habitual quedar-se fins ha hores inapropiades de la nit xatejant amb el smarthphone,buscant informació amb el ordinador o veient vídeos amb la tablet.Aquest fet,cada vegada més habitual ens pot dur a problemes seriosos ja que ens pot trastornar el cicle de la son a causa de les emissions de llum que rebem d´aquestos aparells.



Al igual que la nostra oïda de varies funcions (Entre elles captar els sonids i l'equilibri) L'Ull te diverses funcions apart de la de la vista.L´ull s'encarrega de quan percebem menys llum enviar celules ganglionals al cor.Aquestes disminueixen el ritme cardiac per a que siga més fàcil poder adormir-se.Aquestes cel·lules no poden ser enviades per l´ull al cos si aquest percibeix llum encara que siga artificial.

Dit açò cal controlar-se amb les noves tecnologies i aprendre a utilitzar-se amb una mida adequada

Notícia Original:

Afecta la tecnologia a la manca de son?

La resposta es sí. Tot comença quan els fotoreceptors(que permeten la visió) i les cèl·lules ganglionars(que vigilen el ritme circadià), situats a la retina, perceben quan es de nit i actuen la secreció de melatonina. 
Si aquest procés es veu alterat per la percepció de les llums blaves com les dels aparells tecnològics, es produeix el trencament del ritme circadià. També afecta als patrons alimentaris, a l'activitat cerebral i a la regeneració cel·lular. A gran escala estaríem parlant de conseqüències com l'obesitat, la diabetes, la bipolaritat e inclús càncer.

El mes aconsellable seria canviar(almenys a les hores de foscor) les llums blaves, per altres roges o taronja, ja que la longitud de les ondes d'aquestes són menors.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada 2