Mamífers que són capaços de respirar per l'anus

 
Ha sigut comprovat per un grup de científics de la Universitat Mèdica Ontològica de Tòquio que els porcs i alguns rosegadors poden respirar mitjançant els intestins en situació d'emergència, quan pateixen una insuficiència respiratòria.

El recte té una malla fina de vasos sanguinis que tenen un gran torrent sanguini, per això els medicaments subministrats per l'anus passen a la sang gràcies a eixe torrent. Per tant, també poden subministrar oxigen per ahí en els rosegadors i porcs (amb els que van fer l'experiment). L'experiment consistia a deixar-los en insuficiència respiratòria a tots i a uns, mitjançant gasos o líquids, administrar-los oxigen pel recte i a altres, sense subministrament. Els rosegadors sense oxigen pel recte van poder sobreviure 11 minuts mentre que els que tenien oxigen per recte van aguantar 50 minuts.

Actualment s'investiga si és possible recolzar-se amb aquest tipus de ventilació en els humans en cas d'emergència perquè està podria ser menys invasiva que els complexos protocols tecnològics com a ventiladors i pulmons artificials.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

 

 

 

Es pot beure alcohol després de rebre la vacuna contra el coronavirus?

Quan van aparéixer les vacunes, Rússia va prohibir el consum d'alcohol abans, durant i després de la vacuna, va sorgir la pregunta de si els vacunats poden beure alcohol o no.

És cert que l'alcohol destil·lat i les drogues actuen com immunosupressors, pareguts a l'estrés, i alguns alcohols com la cervesa no afecten directament al sistema immunitari, però sí que tenen efectes negatius secundaris. En un documental de la BBC, es prenien mostres de gent que havia begut alcohol i gent que no i la gent que presentava alcohol, tenia un nivell de limfòcits reduïts, cosa que afecta el sistema immunitari.

Perquè la vacuna tinga efecte és necessari que el sistema immunitari estiga en les seues millors condicions, per tant, beure alcohol no hauria de fer-se en les dates pròximes a la vacunació perquè l'alcohol té repercussions greus al llarg del temps en el sistema immunitari, com afirma a directora del Centre de Recerca de Virus de la Universitat de CaliforniaIlhem Messaoudi.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Mare o pare amb la sensació de tenir el ‘cervell fregit’?

 

Amb la pandèmia l'estrés ha incrementat notablement, sobretot en els pares i mares que afirmen no poder dormir i tenen un constant malestar. La psicòloga Susana Martín diu que a causa de la pandèmia ens hem vist forçats a atendre moltes coses i a aïllar-se socialment.

Existeix l'estrés bo (eustrés) que és aquell que ens permet ser productius mantenir-nos actius, quan aquest s'allarga, es converteix en disestrés, fa que minve la nostra productivitat perquè com el cervell no descansa té la sensació que estem en perill i solament ens centrem en els detalls, açò ens impedeix distingir allò rellevant d'allò poc important. En la quarantena l'eustrés s'ha transformat en disestrés, en un grau més alt als pares perquè han d'atendre també totes les necessitats dels seus fills així com classes en línia o ajudar-los amb els deures, tot això compaginant-ho amb el teletreball.

El disestrés, tot sumat de la falta d'exercici per estar tancats a casa, afecta el son, cosa que causa insomni. Dormir malament repercuteix en la realització de les funcions fisiològiques, en la nostra productivitat, memòria i energia, les quals seran de baixa qualitat. Segons estudis per evitar aquest disestrés cal mantenir una rutina, ser estricte en el nostre treball, desconnectar de la tecnologia i cuidar-se (fer exercici, menjar bé, dormir...).

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

 

 

Els fumadors ocasionals també compleixen criteris d'addicció a la nicotina

 Els investigadors de la Facultat de Medicina de Penn State i la Universitat de Duke (els EUA) en un estudi van trobar que moltes de les persones que fumen d'un a quatre cigarrets per dia o menys, compleixen amb els criteris d'addicció a la nicotina i, per tant, han de ser considerats per a rebre tractament. En el passat es consideraven addictes aquells que només els pacients que fumaven al voltant de 10 cigarrets al dia. Jonathan Foulds, professor de Ciències de la Salut Pública i Psiquiatria i Salut Conductual en Penn State assenyala que en aquest estudi demostra que molts fumadors ocasionals poden ser addictes als cigarrets

També suggereix que els professionals sanitaris han de ser més precisos a l'hora de preguntar sobre la freqüència del consum de cigarrets. De fet, en avaluar l'addicció a la nicotina, els metges han de tenir en compte fins a 11 criteris recollits en la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5). però solen preguntar soles quants cigarrets fumen al dia, fumar de tant en tant es percep com menys nociu que fumar molt, però també comporta importants riscos per a la salut, reconeix Oliver, qui pensa que els sanitaris veuen als fumadors ocasionals com no addictes i creuen que no necessiten tractament, però aquest estudi suggereix tot lo contrari.

Els investigadors van avaluar a 6.700 fumadors per si complien els criteris del DSM-5 per al trastorn per consum de tabac, van descobrir que el 85% dels fumadors diaris eren addictes en un grau o en un altre (lleu, moderada o greu). Una quarta part dels addictes només fumaven menys d'una vegada a la setmana, concreta Foulds. Els investigadors van trobar que la gravetat de l'addició al cigarret, segons l'indicat pel nombre de criteris complets, augmentava el nombre d’addictes, un 35% dels quals fumaven ocasionalment.

Link notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

Febre, nàusees i marejos, els efectes secundaris d'una infermera que va participar en els assajos de la vacuna de Pfizer

La infermera Kristen R. Choi explica en un article, publicat en The Journal of the American Medical Association, la seua experiència com a voluntària en els assajos de la vacuna de Pfizer-*BioNTech contra el coronavirus, en el qual diferencia la seua reacció a la primera dosi, amb un lleuger dolor en el braç i la segona dosi del preparat, amb la qual va tenir febre alta, nàusees i marejos.

La vacuna de Pfizer té dues dosis, la primera no va molestar quasi però en la segona, el seu braç ràpidament estava adolorit en el lloc de la injecció, molt més que la primera vegada i al final del dia, es vaig sentir marejada, destemprada, amb nàusees i un mal de cap terrible. La seua temperatura era de 37,4 ° C i a la nit es va despertar i es va prendre la temperatura, el termòmetre marcava 40,5 °C. Desprñés va baixar a 37,5 °C de temperatura, però l'endemà, tots els símptomes havien desaparegut, excepte la inflor de l'espatlla i que continuava adolorit el lloc de la injecció.

Aquests són els efectes adversos en el grup d'intervenció d'adults de 18 a 55 anys després de rebre la segona dosi: fatiga (75%), mal de cap (67%), esgarrifances (33%) , dolor muscular (25%), febre (17%) i dolor articular (17%). L’infermera afirma que tots els que reben la segona dosi tindran aquestes o més reaccions.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

 

Per què els gens podrien ser clau per als tractaments de la Covid-19?

Els investigadors han identificat tractaments potencials per a la Covid-19 després del descobriment de cinc gens associats amb la forma més greu de la malaltia segons un estudi. Es van identificar els gens involucrats en dos processos moleculars: immunitat antiviral i inflamació pulmonar.

Investigadors de la Universitat d'Edimburg van fer el descobriment en estudiar l'ADN de 2.700 pacients en 208 unitats de vigilància intensiva (UCI) al Regne Unit i van trobar diferències clau en cinc gens d’immunitat viral i inflamació pulmonar dels pacients de l'UCI en comparació amb les mostres proporcionades per voluntaris sans. Els gens són IFNAR2, TYK2, OAS1, DPP9 i CCR2 i expliquen parcialment per què algunes persones patixen greument la Covid-19, mentre que altres no es veuen afectades.

Havent identificatels gens, l'equip va poder predir l'efecte dels tractaments farmacològics en els pacients, perquè algunes variants genètiques responen de manera similar a fàrmacs particulars. Per exemple, una reducció en l'activitat del gen TYK2 protegeix contra Covid-19 i hi ha una classe de medicaments antiinflamatoris que produeixen aquest efecte. També un augment en l'activitat del gen INFAR2 crea protecció, perquè és probable que imite l'efecte de alliberar proteïnes per les cèl·lules del sistema immunitari per a defensar-se dels virus.

 

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

La ‘nova sexualitat’ i les lliçons apreses en el confinament

Les autoritats sostenen que molts dels nous casos es deuen a l'assistència a grans esdeveniments, on el risc de transmissió és major, i insisteixen que nous brots podrien fer marxa enrere a l'avanç aconseguit. Però, què hi ha del sexe?

Tot dependrà de si la gent continua tenint por a la Covid-19 i de quant temps passe fins a l'aparició d'un tractament efectiu o una vacuna. Això voldrà dir que caldrà adoptar més mesures preventives, amb la qual cosa és més fàcil que es queden interioritzades, sobretot en les relacions esporàdiques.

Un altra solució és l'augment d'una altra forma de relacions sexuals: les virtuals. És una eina que ja s'havia anat utilitzant, però amb la pandèmia ha augmentat potencialment. Que substituïsca a les presencials encara és impensable, però mentre dure la desconfiança degut a la pandèmia, l’ús de les xarxes per ligar s'incrementarà i amb això, tots els seus riscos.

 Notícia 

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

 

 

 

 

 

Què hem de saber sobre la febre?

 

La febre ha estat associada des de sempre a tota mena de sentiments i situacions relacionats amb l'augment de temperatura, però realment, és un dels signes més comuns de l'existència d'alguna malaltia, ja que emprem l'augment de la temperatura corporal com a mecanisme de defensa davant una malaltia o davant un procés inflamatori amb l'objectiu de danyar als organismes patògens i que el cos siga un lloc menys còmode per a ells, pel fet que a la majoria de virus i bacteris els resulta complicat sobreviure amb una temperatura elevada.

Encara que la nostra temperatura vària per com estem, quan estem en repós la temperatura baixa i quan estem en moviment, augmenta lleugerament, la més baixa l’assolim quan dormim perquè tot el cos es relaxa. Per tant, la nostra temperatura sol variar entre 35 i 37ºC i hi ha tres tipus de febre quan superem aquests valors: febrícula (37,5 °C), febre (a partir de 38 °C) i febre d'urgència (a partir de 40 °C).

L’hipotàlem diu al cos que necessita augmentar la temperatura i comença a realitzar diferents accions com fer-nos tremolar per a produir calor, per això tenim sensació de fred, i una vegada que passa la febre o aconseguim baixar-la, l’hipotàlem torna a regular-se. i notem calor de sobte.

Link notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Marcats per la por, l'estrès, l'ansietat i la depressió

 

La pandèmia compleix tots els requisits per a estressar-nos a gran escala perquè és una situació traumàtica, global: no hi ha cura a la Covid, hi ha morts, dificultats laborals i personals, canvis en l'organització i les rutines diàries i, socialitzem menys, els èssers humans som socials. Segons la psicòloga, l'estrés crònic mata a través del suïcidi, la violència i atacs al cor.

Hi ha diversos estudis sobre l'impacte del confinament i la Covid en la salut mental, aquests estudis assenyalen que al voltant del 22% senten estrés i ansietat quan es veuen allunyats durant un llarg període de temps de les seues rutines i persones volgudes i es troben més tristes de l'habitual, el que crea depressió.

A part d'incrementar-se els nivells d'estrés i depressió, també s'ha intensificat el consum d'addiccions com el joc en línia poc saludables per a la salut mental perquè crea ansietat. A banda, hem de relacionar-nos a través de la tecnologia, per tant, les activitats socials estan molt limitades i, finalment també han sorgit problemes per a dormir degut a les preocupacions, la por de contagiar-se, les dificultats laborals i econòmiques i poca exposició solar. Aquest confinament ha causat un clar augment de l’estrés, ansietat i depressió.

Notícia 

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2