Nou crani de l'extint i temible tigre Dents de Sabre.

Després de la troballa de les restes d'un tigre Dents de Sabre en el jaciment arqueològic de Schöningen a Alemanya, un llarg examen dels fragments del crani en la Universitat de Leiden als Països Baixos va posar de manifest que l'animal era un exemplar de la varietat europea del tigre Dents de Sabre. El recent descobriment constitueix el tercer exemple d'aquest gran felí depredador procedent de Schöningen. La troballa de les restes ho va fer l'equip de Jordi Serangeli, de la Universitat de Tubiga a Alemanya.

Llargues arpes, ullals afilats i corbats, i la grandària corporal d'un lleó adult: aquesta espècie de tigre Dents de Sabre (Homotherium latidents) era un seriós competidor en la caça, així com un perillós depredador, per als humans de la seua època.

La nova troballa mostra que fa 300.000 anys, els tigres Dents de Sabre no eren tan rars en la zona i època com es creia fins a no fa molt.

Aquest tercer tigre Dents de Sabre descobert ofereix un gran potencial per a la recerca científica: gràcies a l'excel·lent nivell de conservació en el jaciment, l'interior del crani compta amb trets que denoten la forma i l'estructura del cervell del Homotherium. Examinant les imatges detallades d'aqueixos trets indicatius de les estructures cerebrals, l'equip de científics espera obtenir informació sobre la capacitat visual i l'auditiva d'aqueixa temible bèstia, així com dels seus hàbits alimentaris.

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo 

Rinoceronts de Java, amenaçats per desastres naturals.

Només queda una població salvatge de rinoceronts de Java amb uns 60 individus a tot el món, de manera que l'espècie es troba en perill crític d'extinció i la caça il·legal suposa una de les seves principals amenaces. Però, no obstant això, un nou estudi, publicat aquesta setmana a Conservation Letters, revela que aquests rinoceronts podrien extingir-se del tot pels desastres naturals.

Aquests animals viuen al Parc Nacional d'Ujung Kulon (Indonèsia), als peus del volcà Krakatoa i prop de l'estret de Sunda, una àrea de plaques tectòniques convergents que causen terratrèmols i provoquen tsunamis. Segons els investigadors, un sisme submarí d'uns 10 metres d'altura possiblement passi en els propers 100 anys, el que posarà en perill al 80% de l'àrea del parc.

Per evitar-ho, els autors proposen establir noves poblacions de rinoceronts lluny d'aquestes zones. Per a fer-ho, s'hauran d'identificar i assegurar nous llocs amb la voluntat política i social per avcançar i establir-se, així com veure els exemplars que poden ser adequats per a la translocació. A més els investigadors també suggereixen augmentar el nombre de població.

Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

El segon animal més gran del món, enfront de la costa de Catalunya.

Rorquals de fins a 24 metres de llarg s'acosten cada any al litoral de Sitges a la recerca de krill.

Visiten les aigües enfront de la costa de Catalunya cada any. Són rorquals o balenes comunes, la segona espècie animal més gran del planeta. Poden aconseguir els 24 metres de longitud, una mesura que solament superen les balenes blaves.

Edmaktub, porta sis anys documentant la seva presència en el litoral de la comarca del Garraf.

Des de 2011, han identificat amb fotos i vídeos a més de 90 exemplars diferents. La seva presència, diuen els experts, és un símptoma del bon estat d'aquestes aigües.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Blanquejament de corall

La plaga de la corana d’espines anomenada tecnicament com Acanthaster planci, esta destruint els oceans.Es desplaça a 20 metres per hora i pot devorar 4 metres quadrat.Esta més prop de ser controlada,gràcies a l'últim descobriment d'un equip de científics australians i japonesos,



La Gran Barrera de Coral d'Austràlia està amenaçada pel canvi climàtic. Els corals estan adaptats a viure a una determinada temperatura i no soporten l'escalfament de les aigües. La llum, o la falta de nutrients, afecta a aquests organismes la simbiosi dels quals amb unes algues anomenades zooxantelas es veu alterades. La seua mort és fa notar de forma explícita, quan deixen al descobert els seus esquelets,deixant un color blanc als corals anomenat banquejament de l'escull.

Noticia relacionada

Noticia Original

Noticia relacionada

Video

IDENTIFIQUEN L’ESPÈCIE D’UN EMBRIÓ DE DINOSAURE TROBAT EN ELS ANYS 90

El 1993 uns agricultors de Henan (Xina) van trobar un embrió i els ous fòssils d’una espècie de dinosaure, Oviraptor, al qual van batejar com Beibeilong després de ser estudiats als Estats Units, on van ser presentats a la revista National Geographic.

Aquests ous encontrats mesuren 45 centímetres de llarg i pesen uns cinc quilograms, fins hui, compleixen les característiques per ser l’oviraptorosaurios més gran mai trobada, a part de la rapidesa dels ous al créixer. 

Observant aquests ous, els investigadors van mesurar aproximadament el tamany d’aquest dinosaure en l’etapa adulta, huit metres de llarg i unes tres tonelades de pes.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo

L'olfacte humà no és pitjor que el dels animals

Que els animals tenen millor olfacte que nosaltres és una creença que sempre ha estat vigent fins ara. L'investigador John McGann de la Universitat de Rutgers en Nova Jersey (EUA) ha presentat un estudi en la revista Science que ve a desmuntar el mite.


La capacitat de l’ésser humà a l’hora d’apreciar una olor no es posada en dubte, ja que l’ésser humà distingeix amb increïble subtilesa les diferents tonalitats d’una aroma. El sentit de l’olfacte que els humans tenim pot ser fins i tot millor que el d’altres animals, encara que depèn per a quines coses. Alguns exemples sobre la diferència entre l’olfat humà i l’animal són: els éssers humans som més sensibles que els gossos a un compost que es troba en els plàtans; els 1.000 diferents tipus de receptors relacionats amb l'olor que posseeixen per exemple els ratolins, supera amb escreix als nostres 400.


McGann afirma en les seves recerques que l'home és capaç de destriar entre un bilió d'olors diferents, altra dada que comunament es redueix a tan sol 10.000 aromes.



Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Troben restes del caiman prehistòric que va habitar a Catalunya fa 16 milions d'anys

Els fòssils trobats en la conca del Vallès-Penedès en la dècada dels 90 confirmen ara que l'espècie Diplocynodon ratelii va habitar en la Península Ibèrica fa 16 milions d'anys.

El rèptil Diplocynodon ratelii habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles en el que avui és Catalunya.L'estudi destaca la xicoteta grandària del rèptil, segons els cranis, de no més d'un metre de longitud total.

L'abundància dels fòssils de fauna trobats en els Casots fa que el grup de recerca tinga gran interès a reobrir les excavacions. Els cientificos pretenen recuperar més restes de fòssils que contribuïsquen a millorar el coneixement que es té sobre el paleoambient. Açò haurà de realitzar-se amb el vistiplau de l'Ajuntament de Subirats que és el propietari dels terrenys.






Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

La robòtica, la nova clau per al 'boom' del test genètic

Un de cada 580 xiquets nascuts a Espanya pateix una de les famoses “enfermetats rares”. Per aquestes xifres s’ha posat en marxa la búsqueda de tests genètics millors per detectar mutacions o problemes.

Els tests actuals tenen una fiabilitat del 70%, una xifra molt baixa, per això, la empresa nordamericana Counsyl ja està treballant en un sistema molt millorat. Consta d’una seqüenciació completa de l'exó del gen que permet detectar 176 malalties amb una fiabilitat del 99%.

Per a ajudar als tests tambè fa falta robòtica. Han dissenyat robots analitzadors de milers de mostres d’ADN i braços per moure mostres. Encara és un sistema molt reduït però que te que seguir treballant-se.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Un gegant marí ve a veure'ns

El rorcual comú, el segon major animal del planeta, s'alimenta aquests dies al costat de les costes catalanes i passarà l'estiu fregant les valencianes

No fa falta recórrer molts kilòmetres del planeta per a veure la balena blava . El rorcual comú es passeja cada primavera per les costes del litoral català i en estiu se'n va cap a les costes valencianes .

Molts exemplars acudeixen aquests dies per a alimentar-se a les costes del Garraf en Barcelona , al costat de les platges de Sitges. Moltes d'elles passaran d'ací unes setmanes per sota dels penya - segats de Dénia (Alacant) .

Les seues dimensions són espectaculars: pot assolir als 24 metres de longitud ( el doble d'un autobús) i a les 70 tones de pes ( com una dotzena d'elefants africans . Però així i tot és difícil de veure-lo, ja que passa el 90% del temps submergit en l'aigua i sempre està en moviment fins i tot quan està dormint .

Quan aquest animal ix a la superfície no es comporta com els altres cetacis , és a dir no salta fora de l'aigua , ni alça la majestuosa cua abans de submergir-se.

Notícia Original 

Notícia Similar 1

Notícia Similar 2

Dues grans ones de lava travessen el cràter més actiu del Sistema Solar

L'alineament de dos grans llunes de Júpiter , ( Europa i Ío ) ha permès que puga'm observar amb millor claredat els fenòmens volcànics que ocorren en la superfície de Ío . El crater Loki Patera , que te un llac de lava actiu , ha sigut destruït per dos grans ones de lava opostes que han recorregut els seus 200 kilòmetres de diàmetre.


Aquesta és la conclusió que han arribat un equip d'astrònoms estadounidenses de la Universitat de California en Berkeley . Quan hi han analitzat les erupcions d'aquest volca que és el més actiu de tot el Sistema Solar . Aquestes dades han sigut publicades en la revista Nature en la que reconeix les observacions astronòmiques de Ío.

Els investigadors han estudiat una llum infrarroja que emet aquesta lluna volcànica de Júpiter , la temperatura del cràter a incrementat per un moviment.

Notícia Original 

Notícia Similar 1 

Notícia Similar 2

França prohibeix els dofins i orques en captivitat

El Ministeri de Medi ambient publica un decret on diu que els parcs aquatics de França no podran adquirir nous animals ni criar-los, sols mantenir els que tenen i amb unes normes més estrictes.

Les organitzacions animalistes veuen aquesta mesura com el camí cap a la fi dels circs marins.

Ségolène Royal va signar una primera versió del text, que enduria les normes per a assegurar la protecció de les espècies, millorar el seu benestar i suprimir el sofriment animal. Però després de saber que alguns animals són drogats en captivitat, "ha volgut ser més radical"

Prohibeix l'ús de clor per a tractar l'aigua, el contacte directe entre el públic i els animals, així com les immersions de la gent en els estanys. Els establiments tenen sis mesos per a adaptar-se a les noves normes, i fins a tres anys per a expandir els seus estanys.

"En concret, açò significa que s'acaben els programes de reproducció, d'intercanvis o d'importació. Sense la possibilitat de renovar els cetacis, significarà la fi dels circs marins en el nostre territori", han expressat cinc associacions animalistes.

El text va ser discutit amb associacions de protecció de la naturalesa i els animals i ha sigut aprovat després d'un any d'anàlisi, segons el Ministeri.


Notícia original

Vídeo

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Més de 6000 espècies estàn amenaçades per l’explotació de productes.

L’explotació de recursos naturals per l’home és una de les principals causes de la pèrdua de la biodiversitat.

Uns investigadors han fet un estudi i un mapa que reflecta l’impacte que l'explotació de recursos té en la biodiversitat de diferents països. Però no sols són l’explotació de recursos, també per exemple, la construcció d’infraestructures o l’agricultra.

Keiichiro Kanemoto, de la Universitat de Shinshu de Japó, revela que “a Brasil podem trobar al tatí lleó daurat que es troba amenaçat pel turisme i altres animals ramaders, ja que Estats Units consumeix molta carn brasilera”.

Fan aquest estudi i asseguren que si les cadenes de subministrament consideraren els seus estudis i proporcionaren informació sobre les amenaces, els consumidors podrien optar a triar productes amigables amb el medi ambient.

Parla d’Espanya i explica que hi ha una amenaça al linx ibèric, sobretot. També hi ha una gran explotació en l’oli d’oliva ja que té un a demanda molt alta en països com Estats Units, Regne Unit, França, Mèxic i Xina.

Notícia original

Vídeo

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Una franja de llum habitada en el cel busca explicació científica

Abans, els humans veien les aurores boreals com una espècie de cortines verdoses o vermelloses. L’origen es trobava en les partícules carregades que viatgen amb el vent solar. Quan arriben a l’atmosfera, es veuen redirigides per la magnetosfera que les concentra a les regions polars, xoquen contra els àtoms i les molècules atmosfèriques i exciten als electrons que els envolten.

Les aurores boreals són més vistoses o no depenent de l’activitat solar, de la intensitat i la quantitat de partícules que xoquen contra l'escut magnètic que ens protegeix de la radiació del Sol.


Van pensar que era un arc de protons , però finalment van dir que no. Més tard, un professor va veure que a 300 quilòmetres d'altitud, la temperatura s'incrementava fins als 3.000 graus i hi havia una franja de gas de 25 quilòmetres d'ample que surava cap a l'oest. I van batejar aquest nou fenomen com a Steve. Però a hores d’ara encara no saben al 100% el que és.



Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

La gran amenaça dels esculls de coral té els seus dies contats.

Acanthaster planci, aquesta perillosa predadora de la Gran Barrera, que es desplaça a 20metres per hora i capaç de devorar fins a 4 metres quadrats de coral al dia, té els seus dies contats.

La seqüenciació del seu ADN  ha permés bussejar i pdonar amb els responsables de la secreció d'unes proteïnes que són importants per a controlar la població d'aquest voraç animal. En aquest treball, es va poder veure la labor que fa l’ordenació dels fragments d’ADN de la Acanthaster planci.


El biòleg Bernard Degnan i l’Institut de Ciència i Tecnologia  de Okinawa, Japó, van fer un estudi en el qual es descriu la secreció per part d'aquests estels d'uns enzims que estan involucrades en la comunicació entre aquests animals. Finalment, van dir que es tractava d'unes proteïnes conegudes com a factors de senyalització, que actuen com a marques o petjades que poden ser interpretades per altres individus i veure alterat el seu comportament.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

Primer dia "sense carbó" a Regne Unit des de la Revolució Industrial

El Regne Unit ha celebrat el seu primer dia "sense carbó" des de la Revolució Industrial.


L'ocorregut ens fa albergar esperances en un transformació radical cap a una economia baixa en carboni en el termini d'altres deu anys.Gareth Redmond-King, va celebrar la notícia com "tota una fita en la revolució de l'economia verda".



El 27 de març es va marcar un nou rècord quan la solar va produir sis vegades més que el carbó i va arribar al 15% del pastís energètic en un sol dia.El Regne Unit és ja la sisena potència mundial en energia solar amb 11.642 gigavatios instal·lats.



Noticia principal

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Creant vida del no-res.

Crear vida a partir de la matèria inert ha semblat sempre l'última frontera de l'arrogància humana, la línia que l'home no hauria de intentar creuar mai.


Venter, malgrat ser conegut per la seua carrera empresarial, aquesta acabarà sent la seua gran contribució a la biologia fonamental. La seua persecució a una de les preguntes més profundes de la història: Què és la vida?

Doncs aquest home ja té una resposta sòlida: la vida són 473 gens.

Fins i tot les preguntes més profundes requereixen finançament per respondre-les. El seu projecte de crear vida a partir de la matèria inert, té objectius pràctics molt ambiciosos, com dissenyar un bacteri que aprofite la llum solar amb tan eficàcia que puga conrear-se unes quantes hectàrees per alimentar d'energia una ciutat.

Una de les més xocants és que, dels miserables 473 gens que són suficients per construir un bacteri de vida autònoma, ni més ni menys que 149 tenen una funció completament desconeguda per a la biologia actual.

Es pot veure com una vergonya, però també com un estímul: la matèria fosca de la genètica necessita més llum. I més diners.
 Craig Venter (cientific i empresari)

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Descobreixen noves variants genètiques poc freqüents que podrien estar vinculades a la vellesa extrema

Investigadors de la Universitat de Boston (Estats Units) han identificat noves variants genètiques poc freqüents que podrien estar vinculades amb una vellesa 
molt perllongada i amb un menor risc cardiovascular i d'Alzheimer.

La longevitat extrema és tot un desafiament per als científics, que busquen explicacions genètiques que determinen per què algunes persones tenen tan bona salut que perllonguen la seva vida més enllà d'un segle i es converteixen en centenàries.
En aquest cas, una revisió de quatre estudis genètics va permetre recopilar una gran mostra de 2.070 persones per veure la supervivència dels qui havien nascut l'any 1900. Els investigadors van analitzar les variants genètiques associades a la longevitat per identificar aquelles que podien estar lligades a una vellesa extrema.

Així, van identificar noves variants de promoció de la longevitat extrema en els cromosomes 4 i 7, al mateix temps que van confirmar altres variants en polimorfismes d'un sol nucleòtid que ja s'havien associat prèviament amb aquest fet. A més, en dos dels conjunts de dades dels quals els investigadors tenien comptabilitzada la prevalença de malalties relacionades amb l'edat, van trobar certs al·lels de longevitat que també es van associar amb una reducció significativa del risc de malaltia cardiovascular i hipertensió.

Noticia Original
Noticia 1
Noticia 2
Video

Aprovat el primer tractament amb cèl·lules mare externes al pacient

Per fí es possible la teràpia cel·lular per tancar les fístules provocades per la malaltia de Crohn.
Investigadors espanyols han desenolupat un tractament a partir de cèl·lules mare procedents del greix de persones sanes i ja està demostrat científicament que funciona.

El fàrmac és el fruit de 14 anys de recerca de diverses entitats públiques i privades espanyoles i els resultats s'han publicat a la revista The Lancet.

Les ferides tarden més en cicaritzar a causa de la contaminació, i la malaltia de Crohn es autoinmune.
Aquest nou tractament cel·lular simplifica molt a la cirugia ja que l'operació consisteix en aplicar cèl·lules mare en l'obertura de la fístula.

L'equip de García Olmo estima que el tractament estarà disponible als quirofans dels hospitals a partir de l'any que ve.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VÍDEO

El mateix impacte que va crear la Lluna va formar també l'escorça terrestre

Més del 90% de l'escorça terrestre està feta de minerals rics en silici, com a feldspat o quars. Però d'on procedeix tot aquest material?

La teoria establerta sosté que tots els ingredients de l'escorça continental de la Terra es van formar com a conseqüència de l'activitat volcànica. Ara, no obstant això, els investigadors Don Baker i Kassandra Sofonio, de la Universitat McGill, a Canadà, acaben de publicar en Earth and Planetary Science Letters una possibilitat completament diferent: alguns dels aquests components "van ploure" sobre la superfície des de l'atmosfera primerenca, molt densa després d'un enorme impacte, el mateix que també va donar origen a la Lluna.



Els científics, en efecte, creuen actualment que un cos planetari de la grandària de Mart es va precipitar en el passat (fa uns 4.500 milions d'anys) contra la "proto-Terra", fonent-la i convertint la seva superfície en un vast oceà de magma. Després de la brutal col·lisió, que va crear suficients enderrocs per formar la Lluna, la superfície terrestre es va ser refredant gradualment fins a fer-se sòlida.

Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2

Video

El segon animal més gran del món, enfront de la costa de Catalunya

Aquest animal és una ballena comuna o rorquales i és la segona més gran del món. Pot aconseguir els 24 m de longitud i visita cada any les costes de Catalunya.

Segons els experts, la seua presencia es deguda a la búsqueda de kril però també indica el bon estat de les aigües catalanes.

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2