L'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron (VHIO) , ha fet una investigació que consistix en el fet que han analitzat l'activitat dels gens en un càncer i han descobert que no sols les mutacions genètiques que conté ajuda a decidir el millor tractament a cada un dels pacients.
La teràpia ha respost a les teràpies dirigides que consisteix en aquelles que ataquen a les molècules dels tumors. Cada una de les teràpies és eficaç contra molt pocs càncers, en concret contra els que no tenen la molècula concreta. Per això hui en dia és habitual analitzar el genoma dels tumors per a saber les mutacions que té l'ADN i quins fàrmacs poden atacar.
Tal vegada els fàrmacs no ataquen a l'ADN sinó que ataquen les proteïnes que es produïxen a partir de l'ADN.
La proteïnes es fabriquen a partir d'un fragment de l'ADN, un fragment primer ha de produir una molècula que s'anomena ARN missatger, a partir de l'ARN missatger es fabriquen.
Troben una empremta del peu d'un home d'uns 70 quilos de pes. Fins al moment, és el rastre humà més antic que s'ha fet en tot el continent americà. Ha sigut descoberta a Xile (lloc arqueològic de Pilauco, sud de Xile) i es diu que té 15.600 anys. En el continent s'han trobat moltes altres empremtes molt antigues, però no tan antigues com aquesta.
El geòleg Mario Pino ha explicat, que en el lloc on s'ha trobat l'empremta ha sigut possible gràcies al material orgànic de la planta que es trobava, el material que van usar per a identificar-la, netejar-la, etc... era carboni 14.
En la revista científica PlosOne un grup de científics de la Universitat del sud de Xile (ubicada en la ciutat d'Osorno, a més de 800 km al sud de la capital, Santiago) van publicar el seu treball, que tractava sobre les excavacions que van realitzar en el 2007 en el lloc de Palacio. En este lloc, en el territori que hi havia, van conviure una espècie humana amb enormes mamífers. Els mamífers van deixar una empremta terrible. En el 1986 durant la construcció, es van extraure les primeres peces, procedents d'animals.
En març del 2018, en una illa, al llarg de la costa de la Columbia Britànica (oest de Canadà) es van descobrir empremtes de passos humans. Diuen que aproximadament es calcula que tenen 13.000 anys, la qual cosa fa que es consideren els descobriments més antics d'Amèrica del Nord.
Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) (Espanya) ha identificat un nou factor que regula la capacitat dels fibroblastos associats a càncer (cridats CAFs) de promoure el creixement cancerigen i la invasió tumoral en diversos tipus de càncer, com el càncer de mama, d'ovaris i de còlon.
Calvo és investigador Ramón i Cajal de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria (IBBTEC) , centre mixt d'investigació Universitat de Cantàbria, CSIC i Govern de Cantàbria.
Segons explica l'investigador: “el càncer no està només compost de cèl·lules cancerígenes, sinó que, com en qualsevol altre òrgan, hi ha també una àmplia proporció de cèl·lules “normals“, com són les cèl·lules endotelials que formen vasos sanguinis que nodrixen al tumor fibroblastos, que generen estructures que mantenen els teixits, els òrgans i cèl·lules immunes que patrullen els òrgans i ho defenen d'agents patològics, entre altres”.
Newton, Einstein i Stephen Hawking van aconseguir grans avanços per a explicar els misteris de l’univers, però hi ha una faena que a pesar dels seus treball i esforços, que encara està molt atrasada.
Hui sols sabem de què està fet el 5% de l’univers: el 95% del que queda està format per dos materials invisibles i desconeguts: la energia oscura i la materia oscura.
Lo poc que sabem de elles és que està basat en els seus efectes sobre la gravetat.
Els científics no saben realment que són realment ixes substàncies, però els seus models teòrics donen pistes sobre com funciona.
La materia oscura ocupa una gravetat que manté a les galàxies unides; la energía oscura, al contrari, exerceix una força de repulsió que és la que fa que l’univers creixca.
S’han observat que la materia oscura i l’energia son fenòmens separats,però el nou estudi de la Universitat d’Oxford planteja que en realitat les dos forman part del mateix, els dos són igual d’extranys i de misteriosos.
L'astrofísic Jaime Farnes, autor de l'estudi; planteja que algunes substàncies conformen un “fluid oscur” de gravetat negativa. El fluit segons la teoria seriosa la substància de què està fet el 95% de l'univers.
Estos objectes no són un concepte nou i és suposa que son possibles. És diuen objectes de massa negativa o gravetat negativa, que és el mateix que el fluit oscur que va proposar Farnes.
D'esta manera Farnes proposa un model que intenta explicar com els forçes d’atracció i repulció tenen una substància que manté a l'univers unit però en una constant expanció.
Farnes en alguns comunicats va escriure com li va anar la seua teoria aleshores ell va escriure que el resultat va ser fabulós i que els energies oscure és podien unificar.
Judy Perkins ha esquivat dos vegades a la mort. La primera, fa 10 anys després d'un càncer de mama. La segona, fa a penes 20 mesos quan un tumor metastàsic en la mamella li va causar un càncer en el fetge de la grandària d'una pilota de tenis. Però Judy va haver de guardar en un calaix la llista de desitjos a complir abans de morir que va arribar a fer. Una teràpia "miracle" li va salvar la vida i la notícia va donar la volta al món. Però fins ara només s'ha aplicat als EUA.
Això pot canviar gràcies a una jove investigadora espanyola, Alena Gros de 38 anys. Segons ha sabut Paper, està donant actualment els primers passos perquè en un o dos anys es puga iniciar a Espanya un estudi semblant a què va ajudar a Judy a alliberar-se del càncer metastàsic pel que a penes li donaven tres mesos de vida. Inclús compta amb els seus tres primers possibles candidats.
Alena Gros va estar set anys treballant amb el científic responsable de la curació de Judy Perkins, el nord-americà Steve Rosenberg. Fa nou anys, després d'acabar el seu doctorat, se'n va anar a Estats Units molt contenta perquè el mateix Rosenberg l'havia seleccionat per a formar part del seu equip en el National Càncer Institute. «Su investigació em pareixia molt interessant. Amb este estímul, Alena va creuar l'Atlàntic, per aprender la seua tècnica, portar-la a Espanya i que els pacients del nostre país també pogueren beneficiarse.
Ara, porta dos anys capitanejant el grup d'Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) , a Barcelona, i, encara que ella voldria que tot fora més ràpid i senzill, la realitat és que este tipus d'assajos tan personalitzats requerixen molt treball i paciència.
Sanitat ha detectat els primers casos de dengue en España. Dos familiars adults contagiaren la enfermetat en un viatge a Càdiz i Murcia en agost. Amb esta informació, una certa alarma es va escampar ràpidament entre els medis de comunicació i la població. Lo important amb aquestos casos és mantinde la calma ja que tenen el el risc de transmició molt baix. De fet l’aparició del dengue en España soles és questió de temps. Actualment van apareixer situación similars en altres paisos d’Europa. no hi ha res per a preocuparse.
Cada vegada hi ha més viatges que visiten zones tropicals, on el virus del dengue és endèmic és més endèmic, algunes persones tornen al seu país d’origen amb el virus en la sang. Quan arribe al seu país un mosquit tigre pica a la persona que està infectada i després pica a un altra i automàticament és molt difícil ja que el virus dura molt poc de temps a la sang.
De moment, la millor forma d'evitar el dengue és controlant la població de mosquits i establint mecanismes de vigilància al voltant dels casos importats de la malaltia. És important que quan es detecte un possible cas importat d'escarafalls o una altra malaltia transmesa per mosquit, el metge explique al pacient les recomanacions per a evitar que un mosquit local li pique durant el període de viremeua (per exemple, usar repel·lent de mosquits durant eixe període)
La possibilitat de tindre clean upbrots de dengue i altres malalties transmeses per mosquit com el chikingunya al nostre país augmenta cada vegada més. És per açò que és necessari invertir en el disseny de mecanismes de vigilància, control i resposta a la introducció d'estes malalties en el nostre territori.
