Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tormoricoa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tormoricoa. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2019

Podem viure els humans a Venus?

Els científics sols parlen de trobar vida a Mart, poder viure allí o poder anar, però sempre parlem sobre el planeta roig. Venus està més a prop de la Terra que Mart, així que podríem intentar-ho. La NASA pensa que es pot aconseguir viure els humans a Venus.

                        

Venus és el planeta més calent del Sistema Solar després del Sol. Ademés en Venus la pressió atmosfèrica és 92 vegades més gran que la de la Terra i aquest planeta no té llunes. Encara i tot, es pareix bastant a la Terra ja que tenen quasi el mateix tamany, massa i formació geològica, sols que Vnus és un poc més menut que la Terra.

Sols per assemblar-se tant a la Terra, no és possible viure allí, encara que la NASA pensa que hi ha una manera. Es poden construir ciutats per damunt dels núvols de Venus, la qual cosa permetria als humans habitar allí.



NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

dijous, 2 de maig del 2019

Hi ha més planetes on es podria viure?

Moltíssima gent en el món ha començat a buscar planetes on es pot viure més o menys amb les mateixes condicions que la Terra durant la celebració del Global Azure Bootcamp.
Cada vegada hi ha més probabilitats de trobar exoplanetes, ja que aquesta investigació és una de les que més ràpid s’està desenvolupant en l’àrea d’astrofísica moderna.

  

El satèl·lit Kepler va ser llançat i va estar en òrbita al voltant del sol durant quasi 10 anys i aquest buscava astres extrasolars que tingueren el tamany paregut al de la Terra, però. El satèl·lit no ho va aconseguir, així que la NASA va llançar a TESS, Transiting Exoplanet Survey Satellite, un altre satèl·lit que tenia 4 lents per capturar imatges. Aquest tenia un camp de visió de 400 voltes més gran que Kepler i seria capaç de descobrir molts planetes. Finalment, va veure el moviment reflex dels planetes.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


divendres, 1 de febrer del 2019

Els anells de Saturn són més joves que el planeta

Un estudi ha medit factors dels anells de Saturn i s’ha vist que els anells no es van formar al mateix temps, sinó que són molt més recents que el planeta. Aquest estudi es va fer gràcies a la nau Cassini, on es va demostrar que Saturn es va crear en la fase primera del Sistema Solar, no com els anells.

Es diu que el planeta té 4.500 milions d’anys, mentre que els seus anells tenen tan sols de 10 a 100 milions d’anys. 

 
Fins ara, la nau Cassini s’havia situat per fora dels anells de Saturn, però a la seua fase final, es va col·locar entre aquests i el planeta per a poder estudiar els efectes gravitatoris dels dos de manera separada.

 
NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2
 

dijous, 10 de gener del 2019

Chang’e-4 cap a la Lluna

 La primera setmana de desembre de 2018 es va llançar una nau anomenada Chang’e-4 cap a la Lluna i si té èxit, serà la primera sonda en arribar a un lloc desconegut per a la humanitat.

 Va volar 110 hores i va entrar en òrbita lunar. Quan estava a 129km de la Lluna, va encendre el seu motor per les ordres enviades del centre de control de Pequin, després es va desaccelerar per a entrar en òrbita lunar el·líptica en el punt més a prop de l’astre a uns 100km.


 El següent pas, és que el centre de control ajuste l'òrbita de la sonda al voltant de la Lluna i prove les comunicacions entre la sonda i el satèl·lit de retransmissió. El centre de control seleccionarà posteriorment el moment oportú per a fer aterrar la sonda en el costat ocult de la Lluna.

 Les tasques científiques de la missió Chang’e-4 inclouen l'observació astronòmica de ràdio de baixa freqüència, l'anàlisi del terreny i relleu, la detecció de la composició mineral i estructura de la superfície lunar superficial i el mesurament de la radiació de neutrons i àtoms neutres.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


divendres, 23 de novembre del 2018

El segon exoplaneta més prop del Sistema Solar

Un equip d’astrònoms espanyols ha descobert el segon exoplaneta més proper al Sistema Solar. Aquest és un món molt gelat que orbita l’estrella Barnard, una enana roja, que està a 170º baix zero. Amb la nova generació de telescopis es podrà aconseguir una foto directa d’aquest planeta.


L’astrònom Edward Emerson Barnard va descobrir l’enana roja, que està a 6 anys llum de la Terra. Durant moltes dècades, es va pensar que hi havia un planeta en Barnard, on un any dura 233 dies. El planeta està a menys distància de la seua estrella que la Terra, però té menys energia perquè és més menut i inactiu, a part, aquest té un moviment cada vegada que fa una òrbita, i gràcies al moviment, s’ha aconseguit saber la massa mínima del planeta que és 3’2 vegades la Terra.

Els científics no saben molt sobre la seua composició, però es diu que podria ser un miniNeptú i probablement no és habitable. Aquest planeta, està suficientment prop de la Terra com per a poder-li fer fotos i veure si té atmosfera. Segons diu un astrònom de la universitat de Buenos Aires, és un gran pas per al desenvolupament de la ciència d’exoplanetes.


Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Les cèl·lules HeLa ajuden a la medicina

Henrietta Lacks estava preocupada perqùe va traure sang per la vagina i va anar a l’hospital John Hopkins. El seu ginecòleg li va veure un tumor al coll de l’úter i va agafar una biopsia del teixit cancerós. Més tard li va posar un tractament però no va funcionar i la dona va morir.
 
 
Abans de morir, el ginecòleg li va donar una part de la biopsia al seu amic George Gey. Ell es guardava el de molts pacients i les cèl·lules es morien als pocs dies, però els d’esta dona es replicaven cada 24 hores i les enviaven a altres centres per a investigar. George Gey li va posar de nom HeLa i va ser la primera línia cel·lular humana immortal. Ha passat molt de temps i aquestes cèl·lules han servit molt en la medicina. 

Fins uns anys després, la família de Henrietta Lacks, no es va entrar que les seues cèl·lules encara estaven vives. Es diu que morirà abans la humanitat que la cèl·lula HeLa. Pot ser siga aquesta una forma d’immortalitat?