Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pontferrerb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pontferrerb. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de maig del 2014

Les estructures cerebrals en què home i dona diferixen




Després de revisar 20 anys d'investigacions neurològiques a la cerca de les diferències estructurals entre el cervell de l'home i el de la dona, un equip de científics ha presentat els resultats d'este metaanálisis de tota la informació rellevant.
Després de revisar 20 anys d'investigacions neurològiques a la prop dels diferències estructurals entre el cervell de l'home i el de la dóna, un equip de científics ha presentat els resultats d'este metaanálisis de tota la informació rellevant.
A l'observar amb major detall, les diferències en volum entre ambdós sexes, van resultar estar ubicades en algunes regions molt específiques. Entre estes es troben algunes parts del sistema límbico i el sistema que s'ocupa del llenguatge.
Concretament, els hòmens, com a mitjana, van resultar tindre majors volums i densitats de teixit més altes en: amígdala esquerra, hipocamp, corfa insular i putamen; densitats més altes en un sector del lòbul dret del cerebel i en el claustrum esquerre; i volums majors en els girs parahipocámpicos anteriors bilaterals, els girs cingulados posteriors i altres, el precuneus, els lòbuls temporals, el cerebel, l'amígdala dreta, l'hipocamp i el putamen. Per la seua banda, les dones, com a mitjana, van resultar tindre una densitat més alta en el pol frontal esquerre; i majors volums en el pol frontal dret, alguns girs, l'àrea de Brodmann 45 (pars triangularis) , el planum temporale / opercle parietal, el gir cingulado anterior, la corfa insular, el gir d'Heschl, en precuneus i tàlems bilaterals, gir parahipocámpico esquerre, i corfa occipital lateral.

NOTICIA ORIGINAL:

NOTICIAS RELACIONADAS:

El hombre tiene el cerebro más grande que la mujer

Las conexiones neuronales de tu cerebro varían si eres hombre o mujer

VIDEO:

dimecres, 30 d’abril del 2014

MUSCULS ARTIFICIALS QUE FARAN ALS ROBOTS MILLORS QUE ALS HUMANS





La creació de músculs artificials està un passet més prop, però no parlem només de músculs artificials que imiten exactament als músculs humans, si no que a més els superaren amb diferencia. L'avanç ha sigut realitzat per científics de la Universitat de Texas, i seran capaços d'expandir-se i contraure's fins en un 220% en qüestió de milisegundos amb tan sols aplicar-li un simple voltatge, són mes fort que l'acer i mes durs que el diamant. Com no podia ser d'una altra forma, açò s'aconseguix gràcies a la nanotecnologia, concretament milions de nano-fibres trenades unes amb altres creant així un material flexible i al mateix temps extremadament fort i resistent. També serà lleuger, tot just 1.5 mil•ligrams del material és prou per a cobrir una àrea de 30 metres quadrats. Donada la seua altíssima resistència a la temperatura (poden operar des dels -196°C fins als 1538°C) , podran ser utilitzats en operacions extremes terrestres però també en futur en missions espacials.




Videos:


noticias relacionadas:

- Fabrican musculos artificiales con hilo de pescar 100 veces mas potentes


- Los cientificos utilizan tanza e hilo para crear musculos

noticia original:



dilluns, 10 de febrer del 2014

Descobrixen una causa genètica del síndrome de Tourette


Una rara mutació genètica que altera la producció d'histamina en el cervell és una causa dels símptomes típics de la síndrome de Tourette, segons els resultats d'una investigació recent.

El síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per tics nerviosos, és a dir moviments o vocalitzacions que es generen de manera sobtada, involuntària i en reiterades ocasions.

La malaltia afecta un percentatge d'al voltant de l'1 per cent dels xiquets, i a un percentatge menor d'adults. Els tics comencen en mitat de la infància i aconseguixen la seua màxima expressió al començar la pubertat. El síndrome de Tourette no és una malaltia que pose en perill la vida del pacient, però pot limitar-li prou en alguns aspectes, sobretot els socials.

El que han descobert per ara l'equip de Christopher Pittenger i Lissandra Castellan Balden, de la Universitat Yale en New Haven, Connecticut, Estats Units, suggerix que certs fàrmacs, ja existents i que actuen sobre els receptors d'histamina en el cervell, podrien tindre una utilitat addicional, al servir també per a tractar la síndrome de Tourette.


En 2010, els investigadors de la Universitat Yale van constatar que una família amb nou membres que patixen el síndrome de Tourette portava una mutació en un gen cridat HDC, que interferix en la producció d'histamina. El nou treball demostra que esta mutació causa els símptomes típics de la malaltia. Els ratolins amb la mateixa mutació desenrotllen símptomes semblants als de la síndrome de Tourette, tal com ha verificat l'equip de Christopher Pittenger i Lissandra Castellan Balden.


Noticia original:

Noticies relacionades:

- Una posible nueva vía para tratar el trastorno obsesivo-compulsivo y el síndrome de Tourette

- Niños: Síndrome de Tourette

video:

divendres, 31 de gener del 2014

Tècnica comparable a la dels míssils guiats, per a destruir virus de la SIDA dins del cos

 Uns científics han creat una tècnica, per ara només en fase experimental, que permet matar cèl•lules infectades pel virus VIH , que estan fora de l'abast de les teràpies convencionals per a combatre al virus 

Usant com a model d'estudi a ratolins que tenen el sistema immunitari compost per cèl•lules humanes, l'equip de J. Víctor García, de la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill, Estats Units, ha demostrat que un anticòs combinat amb una toxina bacteriana pot penetrar en l'interior de les cèl•lules infectades amb el VIH i matar-les, encara que la teràpia antirretroviral estàndard no haja aconseguit tindre efecte.

Per a la gent amb SIDA, la teràpia antirretroviral 
pot reduir la quantitat de virus en el cos a nivells no detectables. Amb estos tractaments, el virus roman "silenciat", o es reproduïx a taxes molt baixes, però el cas és que persistix, a pesar de les combinacions de fàrmacs usades contra ell. Si el tractament és interromput, el virus comença a replicar-se de manera significativa novament. Açò significa que les persones amb VIH han de consumir medicació durant la resta de la seua vida. Per a la majoria dels pacients, estes teràpies no estan exemptes d'efectes secundaris.

El sistema de rastreig usat pel "misil" és l'anticòs, que és capaç de reconéixer cèl•lules que estiguen expressant en la seua superfície una proteïna viral específica, que delata la presència del VIH.

Quan el míssil es troba amb una cèl•lula infectada pel virus de la SIDA, l'anticòs s'enllaça a l'esmentada proteïna vírica i allibera la toxina (el cap explosiu)



noticia original;


noticies relacionades:

- revelan vacuna contra el sida 


- desarrollan vacuna contra el sida



videos:



dimecres, 30 d’octubre del 2013


Les galetes Oreo son tan adictives com la cocaína 


 Investigadors de neurociència del comportament del Connecticut Collage, als Estats Units, han demostrat que les famoses galletes Oreo són tan addictives com la cocaïna, almenys per a les rates de laboratori .
 I curiosament, com els humans, estos rosegadors solen obrir la galleta i menjar-se en primer lloc la crema que conté en el centre. En un estudi dissenyat per a fer llum sobre el potència addictiva dels aliments  rics en greix i en sucres, (Joseph Schroeder i els seus estudiants) van descobrir que l'associació entre la sensació de plaer i el consum de cocaïna o morfina que establixen les rates és idèntica a la que s'establix en el centre cerebral del plaer quan es consumixen galetes Oreo. El que és més, el nombre de neurones que activaven les galetes era superior al que s'encenia amb el consum de cocaïna. Açò confirma la idea que els menjars amb abundants greixos i sucres ens estimulen de la mateixa manera que una droga i generen una forta addicció, la qual cosa "explica per què algunes persones no poden resistir-se a estos aliments a pesar de saber que són roïns per a ells". L'estudi es presentarà el pròxim mes en la conferència anual de la Societat Americana de Neurociencia  que se celebra a Califòrnia.."

Per això recomanen els experts una dieta variada i rica en tot tipus d'aliments. Fer esport i no tindre una vida sedentaria.Gran avantatge la dieta mediterrania, rica en sabors, colors i textures. I que ens ajuden a tindre una vida sana. Encara que un kebap o hamburguesa del mc donals mai sta de mes.




Noticies relacionades:

-Top: los 7 alimentos más dañinos para tu salud y tu corazón

-La verdad de mc donals

Videos:



diumenge, 13 d’octubre del 2013

Una roca llunyana amb restes d'aigua va poder ser la base d'un antic exoplaneta habitable



Gràcies a les observacions del telescopi espacial Hubble i el gran telescopi Keck d'Hawaii , científics britànics i alemanys han analitzat la pols i les runes que rodegen la nana blanca GD61.

Esta firma química informa de que el material va pertànyer alguna vegada a un cos més gran originàriament compost per un 26% d'aigua. Esta quantitat és comparable a la que tenen alguns asteroides del cinturó principal en el nostre sistema solar. Per comparar, la Terra només té un 0,023% d'aigua.

Estem absolutament segurs de que este oxigen procedix de l'aigua, ja que coneixem bé este procés químic en altres parts de l'univers, i amb una probabilitat molt alta es tracta d'aigua

Ja s'havia confirmat la presència d'aigua fora del nostre sistema solar, per exemple en l'atmosfera de planetes gegants gasosos, però ara es tracta de la primera vegada que es troba en cossos rocoses o restes d'asteroide, per la qual cosa és de gran interés per a entendre la formació i evolució d'exoplanetas propicis per a la vida.

La troballa d'aigua en un asteroide de grans mides -uns 90 km de diàmetre- implica que existixen 'bloques de construcción' per a formar exoplanetas habitables". En este cas els 'bloques' s'han trobat al voltant de GD61 però, segons els investigadors, podrien existir entorn d'estreles mare semblants en altres parts de l'univers.

L'estudi suggerix que l'aigua pot sobreviure -posiblemente davall de la superfície d'un planeta- a les altes temperatures que es generen en l'evolució d'una estrela com el Sol cap a les nanes blanques, i que potser GD61 va poder haver tingut planetes com la Terra orbitant-la en el passat.

Noticia original:


Noticies relacionades:

- Agua en la atmosfera de otros planetas


- Agua en el sistema solar


Videos: