Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ratolins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ratolins. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de novembre del 2019

RATOLINS CONDUINT COTXES


Durant molts anys els científics han utilitzat la llimitada intel·ligència de les rates per entendre millor el funcionament del nostre organisme. Sempre s’ha pensat que aquests animalets jugaven en una lliga molt inferior a la humana, però a lo millor estàvem minusvalorant-los. 

Perquè recentment, un grup de científics ha entrenat uns ratolins per a que condueixen un cotxe fet a escala per la Universitat de Richmond per a arribar a la recompensa que en aquest cas es tractava de formatge. En aquest experiment disenyat per Kelly Lambert s’ha mesurat el nivell d’estrés de les rates. S’ha pogut observar que quan dominen la conducció s’estressen menys. Però que les rates que anaven de passajeres s’estressaven més que el conductor.

Això demostra que les rates són molt més intel·ligents del que pensava la comunitat científica, i açò s’haurà de tenir en compte en investigacions futurs amb rates.

Notícia original (anglés)


diumenge, 11 de gener del 2015


Un implant flexible fa caminar a ratolins paralítics

Una de les tècniques que ajuden a tractar las lesions en la mèdula espinal es col·locar un dispositiu electroestimulador baix la duramadre. El problema es que estes pròtesis són rígides i freguen amb el teixit nerviós quant es mou, causant inflamació, cicatrius i menyspreu a les poques setmanes.

Un equip internacional de científics, liderats des de l’Escola Politécnica Federal de Lausana (EPFL) en Suiza, ha creat un dispositiu flexible i elàstic que es pot implantar a la mèdula espinal per a estimular-la, elèctrica i químicament, sense causar fricció ni dany tissular. O han batejat com ‘duramadre electrònica’ (e-Dura).
150108_ratones_infograf2-EPFL

Quant aquest implant s’ha insertat en la mèdula de rates paralítiques, els roedors han aconseguit tornar a caminar després d’un període d’entrenament. Els investigadors han confirmat que transcurrits dos mesos no es detecta ningun menyspreu, i calculen que el dispositiu podria funcionar fins casi 10 anys en un pacient humà.

Segons els autors, el potencial de l’aplicació dels nous implants es enorme, ja que també podria ajudar en els tractaments de la epilèpsia, l’enfermetat de Parkinson i la teràpia contra el dolor. El equip te previst realitzar practiques clíniques amb éssers humans, i ja preparen el prototip per a la seua comercialització.



dimarts, 6 de maig del 2014

Una proteïna rejoveneix el cervell de ratolins

Aquest experiment dirigit per  investigadors de la Universitat de Harvard    és va durar a terme injectant la proteïna a ratolins vells que havíen perdut capacitats per l’ envelliment, Han aconseguit tornar-la a  recuperar, i açó és molt importnat per als humans ja que también disposem    d 'ella

"No podia recordar una troballa més emocionant “  aixi és com Doug Melton, codirector del Centre de Teràpies amb Cèl • lules Mare i Medicina Regenerativa de Harvard anunciava el comunicat d'un dels avanços més grans al món de la medicina

La causa, la proteïna GDF11  ja que han averiguat la increïble capacitat per restaurar les funcions del cervell i els músculs que es perden amb l’edat

És feren dos estudis i en tots dos casos els resultats van ser similars i  permitiren saber amb  certessa els resultats  ja l’estudi amb aquesta proteína té  l'avantatge que mostra al natural el funcionament de la proteína

Va concloure diguent que amb l'avan podrem encontrar  la resposta a: perquè els joves són més forts? per la quantitat de la proteïna GDF11.

Notícia original : 


Notícia relacionada :

-La vanguardia 

- ABC Salud  

Video

dilluns, 18 de febrer del 2013

Desactiven en ratolins la capacitat de sentir el fred



Un equip de científics de la Universitat de Southern Califòrnia (EUA) han aconseguit eliminar dels ratolins la sensibilitat al fred mitjançant l’extracció d’unes neurones.  Aquests van mantenir la sensació de calor i la sensació táctil.


S'havia observat que una proteïna anomenada TRPM8, canal iònic present en cèl • lules nervioses, era la responsable de la sensació de fred.
La qual s’activa amb les baixes temperaturas i amb agents químics refrescants.
Els científics van desactivar, les neurones dels ratolins que presentaven la proteïna TRPM8, i els va permetre avaluar l'acció específica d'aquestes cèl • lules nervioses.
 Aquest fet podría tenir aplicacions en el tractament del dolor.
Van utilitzar un grup control de rosegadors normals i un altre d'animals amb les neurones TRPM8 desactivades i els van col • locar en una superfície amb diferents temperatures, entre 0 º C i 50 º C, per la qual podien desplaçar-se lliurement.
Els científics van observar que els ratolins del grup control es possaven  en les zones de temperatura al voltant dels 30 º C, evitant les zones més fredes i les més calentes.
Els que els havient extret les neurones TRPM8 sol evitaven les regions més calentes.
Per tant, els animals sense aquestes cèl • lules nervioses no poden sentir el fred, però sí la calor.

- Noticies relacionades.
  - Receptors i efectors.

- Video:


dijous, 15 de març del 2012

Obesitat en ratolins


El que estava clar era que les persones amb sobrepès tenien més probabilitat a tenir tumors, però el mes inesperat de tot ha sigut la notícia de que s’ha trobat una base genètica que ho pot explicar .
La troballa es la següent:
Els ratolins amb varies copies del gen PTEN, que es un anticancerígen poten, poden menjar molt mes que els demés ratolins sense engordar tant com ho farien els altres que manquen de copies d’aquest gen.
La relació es mol senzilla; amb el doble de copies del gen PTEN, la massa dels animals es un 28% inferior , es clar seguint la mateixa dieta que els seus congènits.
La causa està en el camp de la obesitat d’aquestos temps : la grassa parda.
Aquest teixit el que provoca es un aflaquiment, quan aquesta s’activa i açó es un dels efectes del gen PTEN.
-Noticia relacionada


Video: