S'ha descobert que algunes de les substàncies pertanyents al cacau contenen una sèrie d'efectes terapèutics. Per això es recomana menjar cacau de forma quotidiana, ja que farà augmentar la memòria, la calma, la satisfacció...
Un grup de científics d'una universitat d'Itàlia han revelat que una porció periòdica actua com un suplement dietètic per a afrontar diferents tipus de deteriori cognitiu, a causa de la presència d'unes substàncies anomenades flavonols.
Encara que aquests beneficis varien en funció de l'edat. Per exemple per als més vells, millora l'atenció, la fluïdesa verbal, processament mental... Per a les persones amb problemes per a dormir aquest aliment els proporcionarà efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular i poden augmentar el volum sanguini cerebral.
Una enorme massa de gel, exactament 4320 km² de superfície, s’ha desunit de la plataforma de Roone, en el mar de Weddell. L'anomenat A-76, se l'ha considerat l'iceberg més gran de l’actualitat i ha superat a l'A-23A, d’uns 3880 km² (anterior iceberg més gran).
Va ser constatat pels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea. Aquests per oferir una idea de les magnituds de l’enorme bloc de gel, ho van comparar amb Mallorca. Segons ells, supera l’illa amb quasi 1000 km² més. L’A-76 mesura 170 km de llarg i 25 km d’ample. Aquestes dades van ser convalidades pel centre Nacional de Gel d’EEUU emprant imatges de Sentinel-1.
Sentinel-1 ens permet obtenir imatges durant tot l’any de tot el territori de l’Antàrtida, gràcies als dos satèl·lits dels quals consta. Normalment, els icebergs es nomenen a partir del quadrant antàrtic en el qual van ser detectats i consegüent amb un nombre seqüencial. Més tard si aquest es fractura, amb una lletra seqüencial.
La llum és precisa i essencial per a tots els éssers vius, des d'humans fins a animals i plantes. En aquests últims té una funció quasi evident, poder realitzar la fotosíntesi. En els humans també té un paper fonamental. La llum afavoreix a tindre un bon estat d'ànim per a poder executar diferents activitats com ara relacionar-se, anar al treball... A més disminueix la pressió sanguínia i la incidència d'infeccions respiratòries, entre altres.
Els ritmes circadiaris ( circadiari significa "al voltant d'un dia") són canvis físics i mentals, que responen principalment a la llum i l'obscuritat, i afecten la majoria d'éssers vius. Aquests canvis s'adapten lentament a les variacions de llum al llarg de l'any, ja que aquesta varia depenent de l'estació de l'any en la que és trobem. Però el problema podria esdevenir-se per la sortida a altre país, on la llum és completament diferent. Aleshores s'origina un desastre dels ritmes circadiaris pel canvi del fus horari, conegut com el jet lag. Bàsicament es diu, que el nostre rellotge intern s'ha descontrolat.
Existeix una mena de deprecio que tan sols està present durant la mateixa època de l'any, la TAE. Quan s'aproxima l'hivern i la falta de llum solar, es produeix més melatonina i aquesta causa la somnolència. En canvi, es produeix menys serotonina que l'aliem amb la depressió.
El primer exosquelet ha sigut creat per la científica Garcia Amanda amb la fi de poder ser utilitzat per tots els menuts que pateixen parálisis cerebral o una atrofia muscular espinal. La paràlisis és una de les malalties més ordinàries a Espanya que afecten entre 2 i 2.5 per cada mil nascuts. En canvi, l’atròfia tan sols está present en unes 400 families espanyoles.
Tot va començar en el moment que Garcia Amanda va conèixer a una pacient pediátrica tetrapléjica. Desde aquell instant es va dedicar expressament al desenvolupament i perfeccionisme dels exoesquelets biònics, bautissats com Atles 2030. Tenen un pes de 12 kg i estan fabricats d’alumini i titani, i la seua funció principal és imitar els moviments dels músculs humans. I aconseguir que aquells xiquets amb l’ajuda d’aquest puguen donar el seus primers passos.
Ara el més important és democratitzar-lo per a que estiga a la disponibilitat de tots els menuts possibles, a l’igual que puga començar a generalitzar-se el seu ús en hospitals i clíniques de rehabilitació, citava la científica.
La gran aventura espacial de l'humanitat fins a altres planetes i satèl·lits, no sols suposa reptes tècnologics, sinó que també té un risc anyadit per a la supervivència dels essers vius més enllà de la Terra. Entre els diversos efectes que la vida de l'espai provoca en els astronautes destaquen la descalcificació dels ossos, l'alteració de la son i dels ritmes circadianis, la pèrdua de visió, l'augment de la tempertaura corporal, l'atrofia dels músculs, les alteracions del sistema immunitari i l'increment del risc de càncer.També afecta al cos a nivell cel·lular, així com a les seues conseqüències per a la salut a llarg plas, encara que avui en dia és bastant llimitat.
Les dades recollits a partir d'experiments amb rates i mostres de 59 astronautes, mostren multiples alteracions en les celules a causa dels viatges espacials: danys a l'ADN, disfunció mitocondrial, canvis en la llonguitut dels telòmers, estrés oxidatiu... Els investigadors van observar que a més, els mitocondris eren especialment sensibles a la radiació i la microgravetat típiques de l'espai exterior.
La present investigació suposa un gran pas per a aprofundir en el coneixement sobre com la vida a l'espai afecta a la biologia humana. No obstant això, dada l'enorme complexitat del funcionament del nostre organisme, és d'esperar que en els propers anys es descobreix més alteracions i danys sobre la salut, sobretot a llarg termini. Aquesta informació resultarà imprescindible per conèixer la viabilitat de missions espacials de llarga durada amb astronautes, com un hipotètic viatge a Mart.
Desde el passat mes estan començant-se a administrar les primeres vacunes enfront al COVID-19 en Europa, però les autoritats britàniques i sud- africanes anunciaven la trobada de dos noves variants de coronavirus, posiblement més contagioses. El 14 de desembre al Regne Unit es va trobar la variant VOC 202012/01 amb un total de 23 mutacions, que en qüestió de setmanes va suplantar als altres coronavirus en Londres. Ja s'ha detectat en 31 païssos, inluint Espanya. També a Sud-africa anunciaven la presència de la nova variant 501Y.V2 s'havia imposat als altres coronavirus en tres provinvies del país. És més transmisible i està associat a pacients amb major càrrega viral.
És a dir, podria ser que aquesta variant fora la dominant del sur-est d'Inglaterra perque el virus es transmitira més fàcilment, però també degut al fred i a les compres nadalenques, que va fer que es descontrolara la curva de contagis i que es multiplicara el virus.
Sonia Zuñiga, una investigadora, ha comentat que es necessari aislar al virus i dur a terme una bateria de proves en cultius cel:lulars i animals de laboratori, que mostren si realment es transmiteix millor o més ràpid.
Si aquest virus es caracteritza per un total de 23 mutacions, resulta que huit d'elles afecten a una part del virus que determina el transmisible que es la porteína S
S'ha descubert que algunes de les substàncies pertanyents al cacau contenen una sèrie d'efectes terapéutics. Per això es recomana menjar cacau de forma quotidiana, ja que fara augmentar la memòria, la calma, la satisfacció...
Un grup de científics d'una universitat d'Italia han revelat que una porció periòdica actua com un suplement dietètic per a afrontar diferents tipus de deteriori cognitiu, a causa de la presència d'unes substàncies anomenades flavanols.
Encara que aquestos beneficis varien en funció de l'edat. Per exemple per als més vells, millora l'atenció, la fluidesa verbal, precesament mental... Per a les persones amb problemes per a dormir aquest aliment els proporcionarà efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular i poden augmentar el volum sanguini cerebral.
Les cèl·lules apoptòtiques, o «moribundes», poden reviure durant el temps suficient per promoure el seu reemplaçament.
L'apoptosi, o mort cel·lular programada, és un procés que contribueix a la renovació natural de les cèl·lules, especialment en la sang, la pell i el revestiment de l'intestí. En els seus estudis amb la mosca de la fruita, uns experts de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts, han descobert que, a l'intestí d'aquest insecte, les cèl·lules destinades a morir poden entrar breument en un estat similar al dels «no morts», el que provoca la proliferació de les cèl·lules mare intestinals que les reemplaçaran.
Per a això, les cèl·lules apoptòtiques fabriquen una proteïna que s'uneix a la seua pròpia membrana plasmàtica, el que estimula la producció d'unes molècules nocives anomenades espècies reactives d'oxigen. Aquestes fan que les cèl·lules immunitàries de l'insecte es desplacen fins al teixit. Un vegada allí, produeixen uns missatgers moleculars que activen una proteïna de les cèl·lules moribundes, la qual porta a les cèl·lules mare veïnes a multiplicar-se. Les cèl·lules que es troben en aquest estat de mort transitòria podrien ser importants per a la renovació dels teixits d'altres organismes, inclosos els humans.
Avui en dia associem la puresa alimentària al que és natural. Això significa que moltes de les que consideravem impures, com al bruticia, la floridura, els bacteris, la pols ara les considerem proves d’un aliment pur, al contrari d’una fruita imperible amb pesticides i conservants.
Un grup d’especialistes van realitzar entrevistes amb 69 persones sobre temes de menjar biològic, aliments de proximitat i suplements dietètics. La conclusió va ser evident: els enquestats preferien el concepte del "natural" i es mostraven recelosos davant els productes tractats per prolongar la seua vida útil. Al contrari, fins fa poc, ’l’esterilitat' es relacionava amb qualitats alimentàries positives. Segons els investigadors, el canvi d'actitud sobre el que caracteritza un menjar 'net' ha anat passant a partir dels anys 70. Abans la preocupació per la seguretat alimentària era major, i existia la percepció que com més estèril fora el producte, major seria la seva qualitat. La presència de terra i brutícia en un prestatge de menjar hagués estat impensable, ja que en aquells dies es temia als bacteris i els microorganismes.
El que busquem és 'netejar' els nostres cossos del que considerem com a productes químics nocius, i cada vegada més persones creuen que ho aconseguiran consumint aliments "purs" i "naturals", que són la qualitats que s'associen entre altres als orgànics. Aquesta tendència també està relacionada per la preocupació global pel canvi climàtic, el deteriorament mediambiental, i l'impacte de la producció alimentària sobre els ecosistemes.
Segons un nou estudi de la Universitat de Maryland, Estats Units, els pacients hospitalitzats per Covid-19, que prenen diàriament una dosi baixa d’aspirina, tenen un menor risc de complicacions, a diferència dels pacients que no en prenen.
Aquest estudi ofereix un medicament barat i accesible per a tothom, amb un perfil de seguretat que podria ajudar a prevenir complicacions greus. Si aquesta troballa es confirma, faria de l'aspirina el primer medicament de venta lliure disponible per a reduir la mortalitat en els pacients de Covid-19.
Les infeccions pel Covid-19 augmenten el risc que es formen perillosos coàguls de sang al cor, pulmons… per això cal prendre una dosi baixa d’aspirina. Encara que l’ús diari pot augmentar el risc d'hemorragies importants. Els pacients que tenen riscos de sangrat degut a alguna malaltia crònica, poden no ser capaços de prendre una aspirina amb seguretat
Per a dur a terme el treball, van revisar els registres d’uns 500 pacients de Covid-19, de 55 anys de mitjana. Al voltant d’un 44% d’ells prenien aspirina, i per això tenien menys riscos de conectar-se a un ventilador, de morir en l’hospital...
En diverses fonts, s’aconsella que tant un adult com un xiquet, deu beure al voltant de 2 l diàriament, seguint la regla de 8x8, que implica beure 8 gots d’aigua (240 ml cada un). En canvi, altres estudis ho discrepen, perquè diuen que cada cos és un món i que no cal obligar a ningú a beure una determinada quantitat. Està clar que beure aigua conté una llarga llista de beneficis per al cos, ja que la hidratació és fonamental, però si ens’n passem de la quantitat aconsellada, pot derivar en problemes greus.
Uns d’eixos problemes seria la dissolució de sodi en la sang, que causaria una inflamació en el celebre i en els pulmons, així com problemes cardíacs. A més, les cèl·lules augmentarien de mida, perquè les sals s’haurien dissolt en major quantitat de líquid, i provocaria que el sistema urinari retinguera més líquid de l’habitual. Per això deguem evitar beure més de 10 gots d’aigua diaris, tenint en compte que molts aliments contenen líquid.
Al contrari pot ocórrer que no hàgem begut la suficient aigua, i açò causaria una deshidratació. Els principals símptomes de la deshidratació serien: principalment el mal estar i el mareig, cansaci, orina de color groguenc, tindre molta set, llavis i ulls secs…
Un grup d’experts van examinar a centenars de nadons en un estudi en la Facultat de Medicina Perelman, Estats Units, i confirmen que la llet materna concedeix diversos beneficis per als petits: conté anticossos que ajuden a evitar que el nadó enmalaltisca, proporcionen un efecte protector contra els virus patògens…
Al nàixer, els nadons no disposen de ninguna colonització, però al mes de vida les poblacions de bacteris ja estan ben desenvolupades, amb quantitat de virus que aconsegueixen els mil milions per gram de contingut intestinal. Els virus resulten ser depredadors que creixen en els primers bacteris que colonitzen l’intestí del nadó. Als quatre mesos, els virus ja poden replicar-se en les cèl·lules humanes i emmalaltir als humans.
Es va observar un gran efecte protector de la lactància materna, que va eliminar l'acumulació d'aquests virus potencialment patògens. Una altra conclusió d'aquest treball va ser que la llet materna podia ser protectora encara que de vegades es barrejara amb la llet en pols. Aquests avanços ens han ajudat a entendre millor el perquè d’alguns nadons enmalalteixen i desenvolupen infeccions que posen en perill els seus primers mesos de vida.
