'Oceanotitan', un nou dinosaure del Jurassic Superior de Portugal

Un grup de paleontòlegs portuguesos i espanyols ha identificat a Portugal, una nova espècie de dinosaure, a la qual han anomenat Oceanotitan.

Un equip de paleontolegs Portuguesos i Espanyols ha descobert una nova espècie de dinosaure sauròpode al qual han anomenat Oceanotitan, les restes d'aquesta nova espècie van ser descoberts en les roques sedimentàries que afloren a la zona costanera de Praia de Valmitão, els fòssils estan actualment dipositats a la Societat d'Història Natural a Torres Vedras, on es conserva una de la majors col·leccions de fòssils vertebrats.

Els autors d'aquest treball d'investigació presenten una descripció detallada de les restes fòssils i identifiquen el conjunt de característiques noves. Oceanotitan és a més una peça clau en la comprensió de part de la història evolutiva dels sauròpode, reconeixent-se com un dels membres més antics i primitius, que serà un dels dels grups de dinosaures sauròpodes més diversificats posteriorment durant el període Cretaci . 

La identificació d'aquesta nova espècie confirma la gran diversitat de sauròpodes representada al Jurassic Superior de Portugal comparable amb les faunes conegudes en el Jurassic Superior de Nord Amèrica i Àfrica, la denominació de la nova espècie fa referència a Oceanotitan que significa "gegant dels oceans" perquè l'exemplar va ser trobat a la costa atlàntica, aquest estudi ha estat liderat pel paleontòleg portuguès Pedro Mocho.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Detecten una bola de foc sobrevolant la Mediterrània

El fenomen es va produir com a conseqüència de l'entrada en l'atmosfera terrestre d'una roca procedent d'un asteroide a una velocitat d'uns 65.000 quilòmetres per hora

Els detectors que operen projecte SMART de la Universitat de Huelva han gravat el pas de una bola de foc sobre el mar Mediterrani a una velocitat de 65.000 Km/h

Segons ha informat hui l'investigador principal del projecte SMART, el professor de la De Huelva, José María Madiedo, a través de la xarxa d'observació Meteoroides.net, aquesta bola de foc va ser gravada a les 3.00 de la passada matí.

El fenomen es va produir com a conseqüència de l'entrada en l'atmosfera terrestre d'una roca procedent d'un asteroide a una velocitat d'uns 65.000 quilòmetres per hora, la bola de foc es va iniciar a una altura d'uns 85 quilòmetres davant de les costes del Marroc, des d'on va continuar en direcció nord-est per finalitzar una altitud d'uns 31 quilòmetres sobre el mar. A causa de la seva gran lluminositat, la bola de foc ha pogut ser vista des de més de 500 quilòmetres de distància.

Aquest esdeveniment s’ha registrat per els detectors del projecte SMART que operen en el marc de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-oest d'Europa.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Unes pinces acústiques fan levitar diversos objectes alhora amb la força del so

Investigadors de la Universitat Pública de Navarra i la Universitat de Bristol han aconseguit per primera vegada manipular en l'aire diverses partícules, de manera independent i en les tres dimensions, amb l'única ajuda del so.

La levitació acústica de múltiples objectes i de forma independent es produeix quan en utilitzar ones ultrasòniques i pujar molt el volum, es genera un camp acústic que permet moure petits objectes sense tocar-los, les aplicacions d'aquestes pinces acústiques són variades, per exemple futures pantalles 3D amb voxels, unitats cúbiques d'un objecte tridimensional equivalents als píxels actuals en objectes 2D.

Un altre avantatge és que els dispositius acústics és que són 100.000 vegades més eficients que els óptics.Les pinces òptiques són una tecnologia fantàstica, però sempre estan perillosament a prop de matar les cèl·lules que manipulen. En canvi, amb la versió acústica, generem forces de la mateixa magnitud, però amb molta menys energia.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Nou model matemàtic per trobar forats negres

Investigadors de les universitats de Còrdova, Màlaga i la Federal de Santa Catarina del Brasil han desenvolupat un model matemàtic que permet trobar forats negres en regions de l'espai on els mètodes clàssics fallen.

L'explicació matemàtica a l'Univers ha posat en ocasions contra les cordes a la física teòrica. Fa quatre anys, es provava matemàticament la impossibilitat que hi hagi fenòmens com els forats negres en certes regions de l'espai. No obstant això, recentment, es van detectar per primera vegada les anomenades ones gravitatòries generades per la fusió de dos forats negres, descobriment que va propiciar el premi Nobel de Física el 2017.

Motivats per aquesta circumstància, la comunitat científica continua discutint com explicar matemàticament aquests fenòmens. I en aquest context, un equip de matemàtics de les universitats de Còrdova, de Màlaga i de la Federal de Santa Catarina del Brasil proposen un model matemàtic més ampli que les aproximacions clàssiques utilitzades habitualment per la física teòrica, que amplia les possibilitats de caracterització de els tipus de forats negres en diferents regions.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Més trets inusuals d'un asteroide amb un estrany color blau

Un equip internacional, del Laboratori Lunar i Planetari dependent de la Universitat d'Arizona als Estats Units, ha completat una investigació sobre aquest anòmal cos celeste que és responsable de la pluja d'estrelles fugaces.

Phaethon es distingeix per dues raons: sembla ser un dels "més blaus" entre els asteroides o cometes amb tonalitat similar en el sistema solar; i la seva òrbita el porta tan a prop del Sol que la seva superfície s'escalfa fins a uns 800 graus centígrads, prou com per fondre l'alumini, els astrònoms també s'han sentit intrigats per Phaethon per altres raons. Té les qualitats d'un asteroide així com les d'un estel, a jutjar per la seva aparença i pel seu comportament.

Phaethon sempre apareix com un puntet al cel, igual que milers d'altres asteroides, i no com una taca borrosa amb una cua, com un estel. No obstant això, Phaethon és la font de les Gemínides, que són una pluja anual d'estrelles fugaces (meteors).

Aquests científics estan ara duent a terme observacions de 2005 UD, un altre asteroide blau petit del qual es creu que està relacionat amb Phaethon, per veure si comparteixen les mateixes propietats estranyes

 

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Descobert a Catalunya el fòssil més antic d'un esquirol volador

Un equip internacional d'investigadors liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha trobat en el jaciment de l'Abocador de Can Mata, a Catalunya, el primer esquelet fòssil d'un esquirol volador, d'11,6 milions d'anys d'antiguitat. Les restes confirmen que l'espècie era de grans dimensions (de fins a 1,6 quilos), similar a la majoria d'espècies de esquirols voladors gegants que viuen en l'actualitat al sud d'Àsia.

Al jaciment de l'Abocador de Can Mata, un equip internacional de científics ha recuperat més de 80 ossos de l'esquelet, incloent un crani i diversos elements de les extremitats anteriors i posteriors, d'un esquirol voladora, pertanyent a l'espècie Miopetaurista neogrivensis. Les anàlisis, que es publiquen a la revista elife, confirmen que era planejadora i que va viure fa 11,6 milions d'anys, els ossos són tan grans que inicialment els científics van pensar que havien trobat restes d'un primat


Entre els mamífers, només els ratpenats presenten un vol propulsat, però diversos grups que no estan estretament relacionats entre ells han desenvolupat membranes per planejar. Aquests inclouen els lèmurs voladors o alguns marsupials. No obstant això, els esquirols voladors són els únics mamífers planadors que han tingut èxit evolutiu, ja que es coneixen fins a 52 espècies diferents.


El gran nombre de peces recuperades ha permès generar un model tridimensional de l'esquelet.

 

Notícia


Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2