Alerta sanitària a Perú després de la misteriosa mort de centenars de pelicans i dofins

 Les banderes vermelles a les platges prohibeixen consumir peix cru a la terra del Ceviche. Les autoritats sanitàries peruanes han donat l'alarma per la misteriosa mort de centenars de dofins i pelicans sense causa justificada.

El Ministeri de Salut va posar en marxa aquest cap de setmana una "alerta sanitària" per instar " la població a abstenir d'acudir a les platges" en l'àrea de Lima i la costa nord del país fins que es coneguen les causes de la mort dels animals.
En menys de dues setmanes més de 1.500 pelicans han estat trobats morts a gairebé 200 km de la costa, a Piura, a la frontera amb Equador, i a Lambayeque, a 790 km al nord de Lima, segons les xifres del Departament d'Agricultura.
D'altra banda, els cossos de prop de 900 dofins han mort encallats a la costa nord del país entre gener i abril.
 Després de demanar cautela davant la possibilitat d'un virus en el cas dels dofins, el Ministeri de Medi Ambient ha rebutjat, de moment, la hipòtesi d'un dany col•lateral de la xarxa de pesca o una possible contaminació de l'aigua.
Una ONG, l'Organització per a la conservació científica dels animals aquàtics (Orca) atribueix les morts de dofins en les activitats d'exploració de les companyies petrolieres a la zona, que en la seva opinió genera un "impacte acústic".
 En cas de dubte, els funcionaris del sector salut a les zones més afectades han demanat als residents de la zona de no menjar peix cru, evitar la natació i allunyar-se de les platges on els animals eren trobat mort.

En un editorial al diari 'El Comerç', l'exministre de Salut Uriel García afirma que és la "sobrepesca" de determinades espècies d'anxova, que alimenten els pelicans, el que fa morir de fam i no una malaltia.

Un expert en meteorologia, Abraham Levy, va dir que està d'acord que l'escalfament de les aigües del Pacífic que poden estar relacionats amb el fenomen del Niño podria explicar aquests fenòmens recents.

Noticia original 

Noticia relacionada:
- Mortandad de peces en Cartagena

Video:

Adaptació genètica exclusiva de l'ésser humà que va potenciar el desenvolupament cerebral

Uns 300.000 anys enrere, els humans es van adaptar genèticament per ser capaços de produir quantitats significatives dels àcids grassos omega-3 i omega-6. Aquesta adaptació va poder ser crucial per al desenvolupament de la capacitat cerebral única dels humans moderns.

El cervell i el sistema nerviós humans contenen grans quantitats d'àcids grassos poliinsaturats, i aquests són essencials per al desenvolupament i funcionament del cervell. Aquests àcids grassos omega-3 i omega-6 només apareixen en grans quantitats en pocs aliments, com per exemple en els peixos grassos. Els nostres cossos també produeixen aquests importants àcids grassos a partir de determinats olis vegetals.

L'equip d'Adam Ameur i Ulf Gyllensten, de la Universitat d'Uppsala a Suècia, ha examinat a fons els gens de dos enzims clau necessàries per produir els àcids grassos omega-3 i omega-6 a partir d'olis vegetals. Aquests investigadors han comprovat que els humans tenim una variant genètica única que possibilita una major producció. Aquesta adaptació genètica per produir major quantitat d'àcids grassos omega-3 i omega-6 només és present en l'ésser humà i no en ximpanzés, goril•les, i micos rhesus, els nostres parents evolutius vius més propers. Tampoc van posseir aquesta variant genètica dels neandertals ni els homínids de la Caverna Denisova (els nostres parents evolutius extints més propers a part dels neandertals).

La capacitat cerebral dels humans moderns no té precedents. Aquesta adaptació genètica per a una producció més eficient d’omega-3 i omega-6 a partir d'olis vegetals es va desenvolupar a l'Àfrica fa uns 300.000 anys, dins la línia evolutiva que va conduir als humans moderns, i probablement ha estat al llarg de la història un factor important per a la supervivència humana en ambients amb accés limitat a menjar que tingués àcids grassos.

Durant l'evolució inicial dels humans, quan hi havia un dèficit general d'energia, aquesta variant va fer possible que els nostres avantpassats pogueren obtenir la quantitat d'àcids grassos poliinsaturats necessària per a la gran capacitat cerebral que caracteritza l'espècie humana.

Amb les actuals condicions de vida en les nacions industrialitzades, on l'escassetat de menjar ja no és una amenaça generalitzada com sí que ho va ser sovint en el passat de l'espècie, aquesta adaptació genètica contribueix a moltes persones amb dietes inadequades a generar un major risc de desenvolupar trastorns com ara malalties cardiovasculars.

Noticia original    

Noticies relacionades:

-Error genético favoreció el desarrollo del cerebro humano.

- Identifican seis genes clave en el funcionamiento del cerebro.

Video:

El mar podria inundar zones urbanitzades de la costa de Biscaia durant el segle XXI

 Un estudi dut a terme per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre Tecnològic AZTI-Tecnalia ha estimat que a finals de segle les àrees inundables a la costa de Biscaia podrien triplicar les actuals. Els resultats d'aquest treball és fruit de l'anàlisi de les crescudes extremes causades per la combinació de les oscil•lacions de les marees i els canvis en el nivell del mar.
Segons aquest estudi, a finals del segle XXI, el 50% de les àrees que podrien inundar-se corresponen a terrenys urbanitzats, tant residencials com industrials.

Per desenvolupar el model de predicció, els investigadors han considerat dos escenaris climàtics possibles: un amb canvis moderats i un altre més negatiu.

Per a cada un d'ells, l'estudi ha tingut en compte els efectes de la pujada gradual del nivell mitjà del mar per l'escalfament i el desglaç, així com els canvis en les tempestes i el seu impacte en els nivells del mar extrems (efectes de pressió atmosfèrica i vent). Totes dues contribucions han estat obtingudes a partir de simulacions de models numèrics.
Aquesta metodologia ha permès establir els nivells màxims que es preveu assolir al llarg del segle XXI, sota els supòsits dels escenaris considerats, pel que fa a la situació actual.
Aquest estudi dóna una idea de la variabilitat regional del nivell del mar i riscos d'inundació, i per tant proporciona la informació necessària per a la formulació de mesures eficaces d'adaptació als canvis extrems del nivell del mar.

Noticia original 

Noticies relacionades:

-Inundaciones Tan Caudalosas Como el Amazonas Pueden Asolar Partes de Europa en Este Siglo 

-El vertiginoso deshielo del Ártico abre la ruta marítima del noroeste.

Video:

Un derivat de plantes demostra propietats anticancerígenes

La investigadora Sonsoles Hortelano estudia una substància obtinguda d'unes plantes freqüents a Espanya i ha demostrat, en assaigs, un efecte antitumoral, segons un estudi de l'Institut de Salut Carles III que publica la revista Oncogene. Els científics han batejat la substància com hispanolona, i la seva principal característica és que actua contra uns receptors cel•lulars, els anomenats TRAIL, que no existeixen en les cèl•lules sanes. "Últimament hi ha un retorn a la natura per buscar substàncies", indica la investigadora Sonsoles Hortelano.

Els autors destaquen el paper dels derivats de plantes per al tractament de malalties com el càncer. Un 60% dels actuals fàrmacs antitumorals tenen aquest origen. Però això era l'habitual fa un segle. L'aspirina (de l'escorça del salze blanc), la quinina (del quino, que va donar lloc a la tònica) tenen el mateix origen. També un anticanerígen recent, com el taxol (del teix). El mateix succeeix amb el Iondelis, que s'obté d'una alga.En molts casos el derivat vegetal es considera un punt de partida sobre el qual es treballa als laboratoris millorant aspectes com la via d'administració i la rapidesa d'efecte, a part de la seva intensitat, indica Hortelano.

En aquest cas les plantes de les quals s'ha obtingut la substància són la Ballota hispànica coneguda com manrubio vermell i la Galeopsi angustifolia.

Els assajos amb la substància s'han realitzat en cultius i animals (rates). Entre els seus mecanismes d'acció està que indueixen a la mort programada (apoptosi) de les cèl•lules tumorals. S'ha vist que tenen una activitat important en algunes leucèmies. Això és perquè aquest tipus de tumors necessiten quantitats menors de medicaments, indica Hortelano. I, a més, resulta molt poc tòxica per les cèl•lules sanes. Encara que no està en l'article publicat, el laboratori ha provat la hispanolona en combinació amb altres fàrmacs, com una forma de reduir les dosis dels agressius anticancerígens.

Totes aquestes característiques indiquen que el descobriment és un punt de partida "bastant prometedor", afirma Hortelano. Sempre dins dels marges en què es mou aquest tipus d'investigacions. Ara caldrà veure què derivats són els més eficaços - si és que algun passa les proves -, i, si tot anara molt bé, en 15 o 20 anys es podria tenir un nou tractament. Però aquest termini no desanima els investigadors. Al cap i a la fi, algú ha de fer el primer pas.

Noticia original

Noticies relacionades:

- Descobreixen propietats anticancerígenes en les fulles d'olivera

Vídeo:

La criatura quasi immortal

“Un cuc amb una capacitat miraculosa per a regenerar-se una i altra vegada de forma il•limitada amaga la clau per a evitar l’envelliment”, això diuen els investigadors de la Universitat de de Nottingham, els quals han demostrat com un cuc planaria supera el procés d’envelliment per a ser potencialment immortal, el descobriment pot aportar informació sobre les possibilitats d’estar sempre jove.

Els investigadors han estudiat la seua capacitat per a tornar a crear els teixits danyats o vells amb un intent per comprendre els mecanismes que proporcionen aquesta capacitat. Aquests animalets diminuts son capaços de regenerar nous músculs, pell, vísceres i inclús tot el cervell, una i altra vegada.

Noticia original

Noticies relacionades

Científicos encuentran un gusano inmortal

Encuentran una especie de gusano “inmortal”

Video