Segons els estudis dels científics, la nostra salut mental podria estar influenciada per alguns microbis, però hui en dia aquest procés s'ha estudiat més en animals que en persones. Es pot observar que si introduïm residus orgànics de persones amb una malaltia com la depressió dins d'un animal aquest animal es contagia d'ella.
Segons l'equip d'investigació de Raus, la relació que hi ha entre la salut mental i el metabolisme dels microbis de l'intestí és molt debatut en la cerca del microbioma. Ells diuen que és interessant la situació del fet que els microbis puguen intervenir en el nostre cervell, però ja que en les persones s'ha explorat molt menys que en els animals no se sap molt de moment.
Els científics també van voler analitzar les substàncies que produeixen els microbis que poden actuar en el nostre cervell, després van comparar la informació extreta, amb la dels residus orgànics de les persones amb depressió. I van descobrir que les dues proves contenen microorganismes per a produir DOPAC.
En un cos humà habiten infinitat de microorganismes, és al que cridem microbiota. En els nostres organismes hi ha microbiota en parts molt diferents: l'aparell digestiu, la pell, la cavitat oral, els ulls, l'aparell urinari i, en el cas de les dones, la vagina. Hi ha microbiota al llarg de tot el cos humà.
Per a entendre el que és la microbiota és important conéixer un altre concepte molt pròxim, la qual cosa cridem microbioma humà i que és el conjunt de microorganismes però també la relació que hi ha entre ells i amb l'hospedador.
La microbiota està composta per bacteris, virus, fongs i protozous però com el nombre de bacteris és molt superior al dels altres microorganismes i els bacteris de la microbiota han sigut molt més estudiades que la resta, pot paréixer que només està formada per bacteris quan no és així.
Fins fa poc de temps es creia que el nombre de bacteris d'un organisme humà comparat amb el de les cèl·lules d'eixe mateix cos estava en una relació de deu bacteris per cada cèl·lula. Però l'any 2016 es va publicar un article que revisava eixes xifres. La nova avaluació diu que la proporció de bacteris respecte a les cèl·lules és d'aproximadament el mateix nombre de cèl·lules que de bacteris en els nostres organismes.
Aquests bacteris han evolucionat junt amb l'espècie humana, s'han anat adaptant als diferents tipus d'alimentació i estils de vida i han establert una relació simbiòtica.
Fins ara, el bioplàstic s’extreia dels plàstics derivats del petroli o
d’una forma molt violenta, com és trencar les membranes dels ceps aplicant productes molt contaminants i costosos, que feien l’operació molt complicada.
Les investigadores han creat un bacteri depredador anomenat Bdellovibrio bacteriovorus que ha sigut manipulat científicament per a que puguen traure els bioplastic dels bacteris fàcilment.
Milers d’oliveres d’una zona de Galipoli, Itàia, estaven morint-se i no sé sabia el que les matava. El professor Giovanni Martelli, de 81 anys, l’any 2013 va recordar una publicació en la qual es parlava d'una infecció del bacteri Xylella fastidiosa en unes quantes oliveres de Califòrnia i s va confirmar que aquesta bacteri era l'assassina dels preciosos oliveres centenàries de la província de Lecce.
Aquest bacteri mai havia afectat Europa i ara aquesta zona d'Europa s'enfrontava a un dels bacteris més perillosos en el món de les plantes. A dia de hui, hi ha 12 mlions d'aquestos arbres infectats.
El bacteri, que afecta molts altres cultius, A Lecce ja s'ha trobat a la xylella a cirerers, acàcies i baladres.
El bacteri està viatjant pel sud d'Itàlia a bord d'un insecte, al qual és molt difícil controlar.
Els científics d'un grup de l'Institut de Recerca Agroalimentària de Catalunya. expliquen que els insectes que transmeten el bacteri piquen en molts tipus de plantes, la qual cosa fa molt complex qualsevol pla per eradicar-lo. Una possibilitat perquè deixe d'atacar a l'olivera és que tingui un plat que li agrade més, com les herbes i matolls, però sembla complicat en un estiu mediterrani, com va passar a Itàlia, quan el paisatge és un secarral.
Hi ha diferents teories sobre el per què ha passat això. El fet de que mataren tots els arbres que hi havia en 100 metres de radi va fer pensar que potser era una màfia que volia construir en una zona amb moltes possibilitats de desenvolupament, que si volien que passés un oleducto. Finalment, una fiscal va decidir investigar precisament als investigadors, perquè eren ells els que estaven en el focus de la teoria de la conspiració, com propagadors de la xylella des d'un laboratori.
Molts llauradors pensen que sí han sigut els científics i aquestos es defensen dient que, efectivament, el 2010 van tenir un cep de xylella al laboratori, però d'una varietat diferent de la que ha aparegut en les oliveres.
L'observació científica, per ara, és tossuda i, als EUA, l'únic que estan veient és la possibilitat de fer organismes transgènics resistents al bacteri, cosa que seria impensable a Europa, on la batalla l'han guanyat els que s'oposen a aquestes tècniques.
Des 2014, hi ha obligació de mostrejar les zones olivereres. És una tasca de titans. "A Espanya, tenim dos milions i mig d'hectàrees d'oliverar. Mostrejar cada 20.000 hectàrees pot no ser significatiu", explica Blanca Landa. La solució la pot aportar Pedro Zarco, company de projecte a Ponte, que té pensat fer vols que puguin prendre la temperatura dels arbres i detectar així les copes infectades encara que sense símptomes. Es acceleraria molt més en el diagnòstic de l'epidèmia i s'evitaria que s'estengués. Notícia original
L'any passat, el microbiòleg Jack Gilbert va demostrar, amb el seu equip, que cada família té una aura de bacteris característic que la diferència de les altres. Ja llavors es va fer una pregunta clau: ¿podrien les comunitats de bacteris trobades en els objectes personals d'una persona desvetllar els seus últims moviments?
Cada persona sembla tenir una signatura bacteriana gairebé única i els seus objectes, també.
En un estudi publicat avui, Gilbert demostra costat d'altres col·legues que aquests bacteris que habiten en els nostres objectes personals serveixen per reconstruir quins han estat els nostres últims passos, uns resultats que ja s'estan intentant aplicar a la justícia per identificar sospitosos sense necessitat d'ADN humà, només bacterià.
Els experts van prendre mostres dels telèfons mòbils, les sabates i el sòl que trepitjaven dues persones durant dos dies. Les anàlisis de l'ADN bacterià mostren que les comunitats de microbis en les sabates canvien ràpidament en funció del sòl i que la seva composició característica pot usar-se per reconstruir els últims moviments d'una persona.
Un dels majors reptes per assumir aquesta tecnologia és saber com de ràpid canvien les comunitats microbianes que portem d'un costat a un altre per saber si realment poden ser fiables a l'hora d'identificar una persona. Likn original
Una persona dins del seu cos pot tindre un kilogram de bacteris. La gran majoria d'aquests bacteris es solen situar al còlon. Pesen el mateix que el nostre cervell i en el còlon és on processem els aliments vegetals. El còlon abasta la digestió, processos inflamatoris, immunitaris, càncers, i fins i tot depressió o autisme. Quan una persona pren antibiòtics pot produïr diarres, això és perquè el fàrmac ha alterat el microbiat, eliminant espècies útils. 'Pertorbar la microbiota en les primeres etapes del desenvolupament té conseqüències duradores' diu Martin Blaser. Quan la microbiota té major varietat, entrena al sistema immunitari per a que tinga menys errors. Peer Bork ha estudiat a 146 persones amb càncer de còlon i açò ha permés encontrar una correlació entre la seua microbiota i el risc de progressió del càncer. Açò obri les possibilitats d'actuar sobre les colònies. S'ha vist que enriquir la microbiota millora la depressió en ratolins, i que en xiquets autistes la varietat dels bacteris és molt inferior a la normal.
Molts bacteris naden utilitzant flagels, apèndixs i que actuen com petites aletes que fan que es moga la cèl·lula bacteriana o tiren d'ella. Des de fa temps, es ve assumint que els flagels realitzen tot el trevall quan un bacteri nada, mentre que la resta de la cèl·lula és només és pes mort.
No obstant això, utilitzant una nova tècnica, uns investigadors han descobert que el bacteri es mou, i no només l'empenta aportada pel flagel, és el que fa possible el moviment a través de fluids. La cèl·lula s'obre pas activament per l'aigua descrivint la trajectòria que produeix empenta i contribueix a la capacitat de nedar l'organisme.
La troballa fet per l'equip de Kenny Breuer, de la Universitat Brown a Providence, Rhode Island, Estats Units, podria oferir nous i reveladors dades sobre l'evolució de la forma de les cèl·lules.
Gràcies a una estratègia nova d'obtenció d'imatges microscòpiques, s'ha aconseguit captar el moviment en espiral del cos d'un bacteri. El moviment dels bacteris a través de fluids no només depèn de moure amb rapidesa els flagels; en ell participa tot el cos.
VIDEO:
Moviments d'una bacteria.
Els investigadors van utilitzar la seva tècnica d'obtenció d'imatges per observar la bacteri anomenat Caulobacter crescentus, una espècie amb un sol flagel. La Caulobacter res de dues formes diferents: De vegades el flagell empeny des de enrere, i altres vegades el flagel arrossega des de davant.
Quan es van descobrir els antibiòtics, moltes malalties que fins aleshores havien estat mortals per a gran part de la població mundial van poder combatre’s durant molts anys. No obstant, un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha desvelat el que més es temia: la resistència dels bacteris als antibiòtics és ja una realitat. Els bacteris han desenvolupat una sèrie de canvis que fan els antibiòtics inútils i provoquen una amenaça.
“El mon està abocat a una era de posantibiòtics en la que infeccions comuns i lesions menors que han estat tractables durant decennis tornaran a ser potencialment mortals”, va explicar Keiji Fukuda, subdirector general de l’ OMS per Seguretat Sanitària.
Aquesta resistència fa que les malalties es prolonguen més temps, augmenta el risc de mort que una simple diarrea podria provocar, i a més a més, augmenta el cost del tractament, ja que es requereix un tractament més sofisticat i més estància en el centre sanitari.
Els experts proposen diverses solucions: els farmacèutics poden prescriure els antibiòtics sols quan siga necessari; els pacients han de prendre antibiòtics sols quan el metge els diga, i la dosi que els recomane; també són mesures fonamentals una millor higiene, accés a aigua potable i control de les infeccions als centres sanitaris.
Quan fem una implantació en el cos tendeix a atraure microbis i altres coses negatives a la seva superfície, originen infeccions i trombosis.
Podem protegir les implantacions amb antibiòtics i altres substàncies, però després de poc temps perden la seva eficàcia.
Una nova empresa, Semprus BioScience, dirigida per Christopher Loose i David Lucchino, pertanyets a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a Cambridge, està desenvolupant un nou biomaterial, denominat polySB, per a dispositius mèdics. El biomaterial manté una barrera que impedeix que els microbis la travessin.
Apliquem el biomaterial polySB sobre un dispositiu mèdic, brolla una espècie de matoll de polímetres que atreuen aigua creant una barrera la qual no poden travessar.
El biomaterial redueix l'acumulació de matèria proteica, cèl · lules mamíferes i microbis a la superfície d'un dispsitiu mèdic.
Per a finalitzar la composició química ajuda a reduir l'efecte natural de rebuig del cos cap als dispositius implantats.
A través de modificacions genètiques en el bacteri Escherichia coli, s'ha obtingut un cep d'aquests bacteris caracteritzada per una característica una poc extravagant: són "addictes" a la cafeïna. L'objectiu del projecte és conseguir bacteris optimitzats per ajudar a descontaminar aigües residuals. La relació entre la cafeïna i la depuració d'aigües residuals pot no resultar evident per a la majoria de la gent al principi, però hem de tindre en compte que actualment, la cafeïna i altres compostos s'han tornat importants agents contaminants de l'aigua a causa del seu consum exagerat. Per a les manipulacions genètiques a l'Escherichia coli, es van basar en el fet que un bacteri que viu de forma natural en sòls, la P. Putida, és capaç d'alimentar-se exclusivament de cafeïna. Els investigadors van prendre la maquinària genètica que a la P.Putida li permet metabolitzar o descompondre la cafeïna, i la van transferir a l'E coli, amb l'objectiu d'aconseguir un cep capaç d'eliminar la cafeïna d'aigües residuals, cosa en la qual s'ha demostrat que són capaços. Noticia Original.
ADICTES A LA CAFEÏNA. A través de modificacions genètiques en el bacteri Escherichia coli, un equip de científics han observat que són "addictes" a la cafeïna. L'objectiu és disposar de bacteris per ajudar a descontaminar aigües. La relació entre la cafeïna i la depuració d'aigües pot ser que no siga evident per a la majoria de la gent. Per a les seves manipulacions genètiques a l'Escherichia coli, es va basar en el fet que un bacteri que viu de forma natural en sòls que és capaç de nodrir exclusivament de cafeïna. Els investigadors van prendre la maquinària genètica que a la P. putida li permet metabolitzar o descompondre la cafeïna, i la van transferir a la I. coli, que és fàcil de manejar i fer créixer, amb l'objectiu d'aconseguir una soca d'E coli capaç d'eliminar la cafeïna dediversos tipus d'aigües.
DOS BACTÈRIS A UNA TEMPESTA DE POLS. Les tempestes de pols saharianes a Catalunya és una de les regions més afectades per aquests episodis, caracteritzats per oferir una mena de vels de colors al cel. No obstant això, tot aquest torrent de material acaba per afectar la salut humana, l'agricultura o la pesca. Es calcula que cada any s'escampen per l'Hemisferi Nord prop de 1.000 milions de tones de material. L'estació Matalascañas de la Xarxa de Qualitat de l'Aire de la Junta d'Andalusia, va registrar diversos episodis de desplaçament massiu de pols sahariana des del Nord d'Àfrica. Primer van analitzar el contingut del rastre de pols que havia deixat la tempesta. I un any i mig, els investigadors, van determinar per pimrera vegada la presència de dos tipus de bacteris com si foren material industrial. Aquests procedeixen de l'activitat industrial del nord d'Àfrica. Han hagut de fer diversos treballs. Han trobat calcita, dolomita, quars, argila... No obstant això, els microorganismes han estat analitzats en profunditat. En aquesta investigació, s'estudia la presència d'Firmicutes i Proteobacteria.
S’ha descobert un dels motius pel qual la Yersinia pestis (bacteri de la pesta) no es reconeguda pel sistema immunològic i, per tant, passa desapercebuda mentre va fent-se forta dins del sistema atacat. Aquest nou descobriment ens diu que els bacteris de la Mort Negra tenen la capacitat d’evitar un mecanisme d’autodestrucció dins del sistema immunològic.
A la Universitat de Washington en Seattle els doctors LaRock i Cookson han descobert una proteïna en el bacteri de la pesta que s’uneix a la caspasa-1 i la desactiva. Quan actua la Yop M es neutralitza la caspasa-1 i per tant deixa a la cèl•lula incapacitada per a eliminar la Yersinia i activar els sistemes d’alerta.
LaRock i Cookson pensen que poden extraure idees per a vacunes a partir d’aquest mecanisme de la Yersinia que fa que evite la seua destrucció per part de la cèl•lula. A banda, els sistemes de la Y. Pestis per a controlar les inflamacions també han servit d’inspiració als científics per a combatre exitosament altres malalties.
L'experiment que Richard Lenski, va començar el febrer de 1988 amb bacteris de l'espècie Escherichia coli, porta ja en marxa més de 24. Aquest experiment permet estudiar més de 56.000 generacions d'evolució bacteriana. Dotze poblacions de E. coli viuen en una incubadora en un laboratori, produint al voltant de set noves generacions cada 24 hores. Cada dia, els científics prenen cert percentatge de cada població i el transfereixen a una nova font d'aliment, un pot que conté glucosa fresca, i citrat, aprofitat per una població que va descobrir la seva la forma de consumició després de més de 30.000 generacions.
Com mantenen mostres congelades, quan apareix una cosa nova, els científics poden rastrejar l'aparició del nou tret i les seves circumstàncies associades mitjançant inspecció de totes les generacions anteriors que siguen necessari, per determinar els passos intermedis del procés.
El més recent episodi d'evolució ha consistit en l'aparició de l'esmentada capacitat per nodrir del citrat en una població que no posseïa aquesta capacitat. Aquestes noves bacteris evolucionades poden ara complementar la seva dieta de glucosa amb una mica de citrat. Les E. Coli normalment no poden "digerir" el citrat en presència d'oxigen perquè no expressen la proteïna correcta per absorbir les seves molècules d'en tals circumstàncies.
Com va aparèixer aquesta mutació? Els resultats d'un nou estudi aporten la que podria ser la resposta definitiva a aquesta pregunta. Els autors de la nova investigació han constatat que es necessiten com a mínim tres mutacions perquè aparegui aquest nou tret, i aquestes mutacions s'han de produir en un ordre específic.
Una nova investigació sobre els bacteris mostra que aquests tenen una forma semblant de socialització a la de les plantes i animals.
Els investigadors van estudiar una sèrie de reaccions hostils en els bacteris que mostra que quan hi ha una certa rivalitat entre bacteris per conviure en un mateix habitat, aquestos alliberen unes substancies químiques que els deixen en avantatge ja que deixen molt baixa la capacitat de supervivència dels seus competidors.
En aquesta investigació també s’ha demostrat que els bacteris tenen la capacitat de matar a altres bacteris mitjançant substancies químiques que no afecten a bacteris del seu mateix grup.
L’Insititut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i col•laboradors de l’Institut Francés d’Investigació per a l’Explotació del Mar i de l’Institut Oceanogràfic van suggerir que les poblacions de bacteris en el medi ambient poden tenir diverses funcions i que les rivalitats no només són de caràcter individual sinó que també es produeixen a nivell de poblacions.
Normalment, s’havia pensat que les bactèries eren éssers totalment egoistes i que simplement formaven grups de clons, però ara ha estat demostrat que aquestes formen estructures socials en les seues poblacions.
Una nova investigació ha demostrat que els xiquets que estan en contacte amb gran diversitat de bacteris tenen menys risc de patir en un futur qualsevol tipus d’emfermetat al•lèrgica.
L’estudi es va realitzar amb la
col•laboració de un grup de xiquets, els quals van mostrar que els nens que naixen per via vaginal, és a dir, que al nàixer estan en contacte amb molts bacteris diferents que es troben a l’úter matern, tenen un risc menor a patir posteriors al•lèrgies, ja que han desenvolupat una major microbiota intestinal; mentre que els nens que han nascut per cesària, per tant, amb un contacte molt escàs amb bacteris durant el part, tenen tendència a desenvolupar emfermetats.
El sistema immunitari dels nadons està en un procés d’aprenentatge fins que passen uns mesos desprès del seu naixement, per això, es beneficiós abans que els nadons es separen del ventre de la mare, on es troben protegits pel seu sistema immunitari, els fills hagen estat en contacte amb gran biodiversitat de bacteris, ja que així estaran preparats davant qualsevol posterior emfermetat.
A més, aquest estudi, realitzat per Hans Bisgaard, de la Universitat de Copenhague, s’ha relacionat també amb altres estudis sobre l’asma i la febra del fenc, ja que ambdues provenen pel mal funcionament d’algun factor durant la infància, com les al•lèrgies.
Un equip d’investigadors ha pogut identificar tres ecosistemes bacterians distints residents als intestins, que es diferencien depenent les proporcions dels bacteris Bacteroides, Prevotella i Ruminococcus, cada u d’ells amb preferència per diferents nutrients i que produeixen diferents vitamines.
A la investigació s’han pres dades de 39 persones de continents diferents per identificar els gens que determinen la presència d’uns o altres bacteris, amb anàlisis d’ADN i altres comparacions.
Al mateix temps que s’han descobert aquestos tres ecosistemes, també s’han trobat nombrosos marcadors genètics procedents d’aquestos bacteris, que estan determinats per l’edat i la massa corporal i que podrien utilitzar-se per al diagnòstic de diferents malalties.
