El desgel allibera grans quantitats de ferro a l'Atlàntic Nord.

En l'oceà, l'abundància o escassetat de ferro marquen una gran diferència, ja que el ferro ajuda el creixement més ràpid i abundant del plàncton, que aquest es la base de la xarxa alimentària marina. 
Un nou estudi realitzat per l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole, ha descobert una font gran de ferro per l'Atlàntic Nord, cosa que no s'esperava mai. 

L'aigua alliberada en fondre el gel de glaceres i capes de gel, pot estimular el creixement del plàncton durant la primavera i l'estiu. Aquesta font de ferro augmentarà degut a la fosa de la capa de gel de Grenlàndia davant un clima cada vegada més càlid. 

El ferro de la pols arrossegat pel vent o l'escorriment fluvial estimula les proliferacions massives de plàncton als oceans. 

Les capes de gel i les glaceres contribueixen amb ferro extra provinent de sediments alliberats en el fons d'icebergs que es desfan. 

Noticia original. 

Noticies relacionades:
-El deshielo en la Antàrtida aumentó diez veces en los últimos 600 años. 
-El prolongado invierno se debe al deshielo del Ártico. 

3,3 mil·límetres de pujada anual del mar

Durant estos últims 20 anys, el nivell del mar ha anat augmentant 3 mm per any, a causa de l'expansió de les aigües càlides, segons un estudi internacional que proporciona informació sobre la fusió en les capes de gel polar. 

Des de 1998, els científics han realitzat almenys 29 estimacions diferents sobre la quantitat de capes de gel que han contribuït a elevar el nivell del mar. Fins al moment s'havien utilitzat tres mètodes d'observació per distints grups, però establint els llocs comuns i els temps de tots ells. 

Els experts diuen que en la dècada de 1990 no s'estava produint molt este desgel, va ser a partir del 1999 quan les capes de gel van començar a perdre massa i probablement han estat perdent massa més ràpid des de llavors.

 El professor Andrew Shepherd de la Universidad de Leeds ha establit tres formes de mesurar esta pèrdua. La primera és la combinació de mètodes climàtics i observacions per a anotar guany o pèrdua de gel, mentres que els altres dos mètodes utilitzen satèl·lits especials per a mesurar l'altura i la força gravitacional de les capes de gel per a calcular la quantitat de gel present amb més precisió.

 Un altre estudi en què s'han combinat les missions de deu satèl·lits diferents, mostra que la fusió de les lamines de gel de l'Antàrtida i Groenlàndia han aportat 11,1 mil·límetres fins als nivells globals del mar des de 1992, la qual cosa equival a una quinta part de tot l'augment del nivell del mar. Al voltant de dos terços de la pèrdua són de Groenlàndia, i l'altres, de l'Antàrtida, a pesar que abans, l'estimació va ser tan àmplia que no se sàvia segur si l'Antàrtida estava perdent o guanyant gel, per la qual cosa les noves estimacions confiman que estan perdent gel tant l'Antàrtida com Groenlàndia. 

L'estudi també revela que Groenlàndia i l'Antàrtida estan perdent unes tres vegades més la quantitat de gel que perdien en el 1990

Notícia original

Noticies relacionades:

• Els desgel àrtic destroça el seu rècord
• El misteri del desgel en el sostre del món

El Cryosat-2 detecta grans variacions en l’espessor del gel a l’Àrtic

La Agencia Espacial Europea (ESA), ya fa dos anys entre octubre del 2010 i març del 2011, que va llançar el satèlit Croysat-2 amb la finalitat d’elaborar el primer mapa sobre la densitat del gel dels pols.
El director del Programa de Observación Terrestre de la ESA,  afirma no estar segur de si aquests resultats es deuen al canvi d’estació o al canvi climàtic; "La misión fundamental del satélite va a ser precisamente ésa: derterminar de qué manera el banco de hielo del Ártico responde al cambio climático".

El Croysat-2,  similar al llançat del 2005, consta d’un altímetre per a fer medicions molt precisses i orbita a uns 700km sobre la superficie de la Terra.
El director executiu del National Environment Research  afirma que el gèl de l’Àrtic ja és un fet que esta disminuint, de manera que, consideren al Croysat-2, el “guardián del hielo”.

Notícia original

Notícies relacionades:

Disminució de la grossor del gel de l’àrtic 

“Revista de l’aficionat a la metereologia”

El desgel de l’Àrtic aconsegueix el seu rècord històric 

Un satèlit per a estudiar el gel terrestre 

Primer mapa de la densitat del gel de l’Àrtic

Videos relacionats:

Nevades significatives degut al desgel

Un estudi revela que les onades de fred polar poden estar ocasionades pel desgel tan pronunciat de les zones àrtiques. Aquest efecte provoca que a l’hemisfèric nord les nevades siguen més pronunciades i amb major grossor. Aquest fet, va ser notable als hiverns de 2009-2010 i 2010-2011, on es van registrar gran grossor quantitat de neu.

Un estudi realitzat a Geòrgia, Estats Units, assegura que les variacions climàtiques de l’hemisfèric nord, venen donades per la disminució del gel marí, provocant així un augment de les probabilitats de nevades torrencials en aquesta part del món. Els investigadors es van basar en un estudi realitzat entre els anys 1979 i 2010, en el que es va observar que en l’època de la tardor, el gel marí disminuïa de forma significativa en algunes zones.

Amb aquesta investigació, es va arribar a la conclusió de que hi havien dos factor principals que provocaven les nevades a l’hemisferi nord i aquestos eren: els canvis en la circulació atmosfèrica i els canvis en el contingut del vapor d’aigua. També, un increment de la temperatura durant les temporades d’estiu i tardor, són una de les causes per les que s’està fonent el gel.

-Noticia Original

-Noticies relacionades:

Un segle climàticament remenat

Gir climàtic als EEUU

-Vidio Relacionat:

La NASA adverteix que els Pols es desfan més ràpid del previst

Les capes de gel de Grenlàndia i la Antàrtida estan perdent la seua massa a un ritme més accelerat de les prediccions fetes fins ara que repercutirà en la pujada del nivell del mar mundial.
Les capes de gel s’estan desfent més ràpid que les glaceres de les muntanyes i seran el principal factor que contribuïsca a una pujada global del nivell del mar, molt abans del previst.

Com exemple, en 2006 els pols perderen una massa de 475 giga tones al any, una quantitat suficient per a elevar el nivell global del mar en una mitjana de 1,3 mil·límetres al any front a les 402 giga tones que perderen de mitjana les glaceres de la muntanya.

LA NASA ha analitzat dades dels seus satèl·lits entre 1992 i 2009 i ha descobert que cada any durant el curs del estudi, les capes de gel dels casquets polars perderen 36,3 giga tones més que l’any anterior.

Les capes de gel seran la principal causa del augment del nivell del mar en el futur, ja que posseeixen una massa de gel molt major que les glaceres de muntanya. Però aquesta major contribució de les capes de gel ja està succeint.

Les medicions realitzades indiquen que si continuen las tendències actuals, és probable que l’augment del nivell del mar siga significativament major que els nivells projectats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic en 2007.

Notícia Original

Notícia Relacionada

La NASA adverteix que els Pols es desfan més ràpid del previst.

El gel de Groenlandia i l'Antàrtida estan desfent-se a un ritme més accelerat del previst, segons un estudi fet per la NASA.
Aquest estudi diu que les capes de gel s'estan desfent molt més ràpid que les glaceres i que açò farà que el nivell del mar puge abans del previst.
Per exemple, en 2006 els pols van pedre de mitjana uns 475 gigatones i va elevar el nivell del mar 1'3 mm a l'any mentre que les glaceres sols van pedre 402 gigatones.
La NASA ha analitzat les dades dels seus satèl·lits entre 1992 i 2009 i han vist que cada any els casquets polars perdien una mitjana de 36'3 gigatones de gel més que l'any anterior

L'autor de l'estudi, Eric Rignot, de la Universitat de California, va dir que “que les capes de gel al desfer-se seran la principal causa de l'augment de l'aigua en el futur no es el sorprenent, sino que ja estan començant a desfer-se el gel molt ràpidament”
Els mesuraments realitzats expliquen que si continuem com ara, sense fer gran cosa per evitar el calentament global, es molt possible que augmente significativament el nivell del mal molt abans de els nivells que esperaven el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic el 2007.




Notícia original

Notícies relacionades:

El cambio climático acorrala la fauna y la flora española.
Un estudio prevé que el cambio climático tendrá un impacto sobre el 51% de los vertebrados
El cambio climático reduce el 20% de especies forestales en España