Les experiències estressants durant les primeres etapes de la vida poden desenvolupar diferents trastorns psiquiàtrics en l'edat adulta, especialment en les dones segons un estudi realitzat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Salut Mental.
Aquests trastorns es deuen al fet que l'estrès en l'adolescència afecta a l'escorça prefrontal ja que aquesta encara s'està desenvolupant, desembocant en problemes neuronals i problemes en el comportament.
Encara que no està del tot clar, el sexe podria influir en el desenvolupament d'aquests trastorns. Aquesta teoria, la van comprovar amb un estudi realitzat amb ratolins. Durant els seus últims anys d'infància i la seva adolescència, els van fer passar per diferents situacions estressants i van observar com les femelles obtenien majors danys en els circuits neuronals de l'escorça prefrontal.
L’obesitat és una enfermetat relacionada amb patologies com la diabetis de tipus 2, el càncer… A més, segons estudis, el fetge gras serà la principal causa del trasplantament hepàtic. Els estudis de la microbiota intestinal de pacients amb fetge gras junt amb una bona dieta són fonamentals per a l’èxit.
El fetge és un òrgan essencial, i es pot veure afectat per malalties com el fetge gras. L’obesitat és una malaltia que consisteix en una acumulació d’adipositat que afecta a diferents òrgans, però també es pot observar l’alteració en la microbiota intestinal. La microbiota intestinal s’encarrega de regular el nostre metabolisme i l’estat inflamatori de l’organisme.
Per això, les úniques solucions són la pèrdua de pes o la cirurgia bariàtrica (quan la pèrdua de pes és dificultosa), també es pot regular la microbiota intestinal, mitjançant antibiòtics que poden afectar a la microbiota sana. I l’ajuda dels prebiòtics com la fibra o probiòtics com el iogurt poden afavorir la desaparició de les malalties.
La tiroides és una glàndula que produeix hormones tiroidals, necessàries per al funcionament dels òrgans del cos. Si aquesta glàndula que s’encarrega de regular tot el metabolisme, s’extirpa o comença a funcionar mal, es produeix un hipotiroïdisme, que pot provocar la mort.
Aquesta malaltia afecta més a les dones, i al període de gestació cal portar un control, ja que el fetus no té tiroides i necessita de les hormones tiroidals de la mare, per desenvolupar el sistema nerviós. Per detectar l’hipotiroïdisme i altres malalties, es realitza la prova del taló.
És important controlar els nivells de tiroides, perquè l’hipotiroïdisme no presenta uns símptomes característics. Per poder controlar-la, el tractament que es recomana és prendre una prehormona que ajuda a mantindre els mecanismes fisiològics adequats.
L'Esclerosi Múltiple, una patologia que afecta a més de 50.000 persones a Espanya, i a més de 2 milions i mig a tot el món. L’esclerosi Múltiple presenta una sèrie de símptomes com incoordinació, visió doble, disminució de la força, pèrdua d’agudesa visual… Per tant l’objectiu és detectar-la el més prompte possible, mitjançant una ressonància magnètica.
En el moment del diagnòstic els pacients es troben en un moment vital a la seues vides, plens d’activitats, tant en l’àmbit personal com professional. Per poder continuar amb el procés de formar una familia o millorar al seu treball, requereixen un tractament precoç per controlar els seus símptomes.
Encara es troben molts factors per resoldre sobre aquesta enfermetat, ja que es diu que potser per un factor genètic però la falta de vitamina D, també hi pot influir. És per això que no hi ha manera de prevenir-la, solament detectant-la el més aviat possible i tractant-la amb medicines.
Investigadors del International Breat Cancer Center, situat a Barcelona, han realitzat un assaig clínic on s’ha comprovat que pacients amb càncer de mama HER2-positiu podrien prescindir de la quimioteràpia. Aquest és el primer estudi que es fa en pacients amb aquest tipus de càncer i consisteix en adecuar el tractament a cada pacient, depenent de la resposta terapèutica.
Aquest tipus de càncer de mama representa entre el 15-20% dels tumors de mama diagnosticats i està compost per una proteïna anomenada HER2, que augmenta l’agressivitat i la possibilitat de metàstasi. Les pacients amb càncer de mama HER2-positiu localitzat reben un tractament combinat amb la quimioteràpia anticossos que actuen contra la proteïna HER2.
Finalment, totes les pacients es van sotmetre a un PET-TAC que va determinar el tractament a seguir. La resposta completa consisteix en la desaparició del tumor mitjançant cirurgia. Deixar a un costat la quimioteràpia és favorable ja que s’allunya de la toxicitat. NOTÍCIA ORIGINAL
Un equip d'investigadors de la Universitat de Tel Aviv i el centre mèdic Shamir, a Israel, asseguren haver trobat una forma eficaç de detindre l'envelliment cel·lular. En un article recentment aparegut en la revista Aging, els científics asseguren que els tractaments amb oxigen pur a l'interior de cambres hiperbàriques poden detindre, en adults sans, l'envelliment de les seues cèl·lules sanguínies, i fins i tot revertir el procés d'envelliment, de manera que les cèl·lules es van tornant més i més joves a mesura que s'aplica el tractament.
Els investigadors es van centrar en les cèl·lules immunes obtingudes de la sang dels pacients, i van descobrir que després del tractament els telòmers no sols no havien encollit, sinó que s'havien allargat fins a un 38%, mentre que les cèl·lules senescentes havien disminuït fins a un 37%. Per a això, els investigadors van exposar a 35 persones sanes de 64 anys o més a una sèrie de 60 sessions hiperbàriques durant 90 dies. Cada participant va proporcionar mostres de sang abans, durant i al final de cada sessió, a més d'una altra mostra després d'acabar el tractament complet per veure els resultats.
«Fins ara s'ha demostrat que modificar l'estil de vida o fer exercici tenen algun efecte inhibidor en l'escurçament dels telòmers. Però en el nostre estudi, només tres mesos d’OHB van ser suficients per a allargar els telòmers a taxes molt més altes que qualsevol intervenció amb fàrmacs o canvi en l'estil de vida actualment disponibles» explica Amir Hadanny, un dels autors.
Una investigación,realizada per professionals de l'Hospital Universitari La Paz i d'Atenció Primària de la Comunitat de Madrid revela nous símptomes mucocutáneos de la infecció per covid-19, segons han anunciat esta setmana els seus autors, que també van publicar els resultats en el British Journal of Dermatology.
Un dels símptomes és la anomenada "llengua covid";, caracteritzada per un augment de la grandària d'este òrgan i altres lesions linguals com una depapilación en pegats, és a dir, zones de la llengua més llises i que s'associen a la pèrdua del gust. Podria ser signe de covid-19, unit a altres descrits com a febra o tos. Un altre símptoma que pot alertar d'estar infectat són les alteracions en les palmes de les mans i en les plantes dels peus, una sensació d'ardor i rojor seguit per una descamació o l'aparició d'unes xicotetes taques molt característiques.
L'estudi es va realitzar a l'abril de 2020, examinant la pell i la mucosa oral de 666 pacients amb pneumònia per covid-19. Els resultats mostren que el 25 % dels malalts van presentar alteracions en la llengua i boca, i fins al 40% en palmes i plantes. 78 malalts (25,65 %) van presentar les alteracions en la mucosa oral. Respecte a les alteracions palmoplantares, es van veure en un 39,8 % dels casos, i van incloure sensació d'ardor (7 %) , descamació (25 %) i aparició d'unes característiques taquetes (15 %).
Dolor en la nina, entumiment de la mà, formigueig en els dedos... Són els primers símptomes de la síndrome del túnel carpià. Entre els més greus figuren un dolor tan intens que no et deixa adormir i l'atròfia muscular. La síndrome del túnel carpià és una malaltia associada tradicionalment a professionals com mecanografistas, cuiners i violinistes, però no són els únics que la patixen: afecta fins a al 5% de la població adulta. Podria ser la lesió de l'any, tenint en compte que, a pesar que encara és prompte per a extrapolar dades de la seua incidència en 2020, són molts els fisioterapeutes que asseguren haver detectat un augment dels casos en els últims nou mesos. Les causes són les mateixes que les de moltes patologies musculoesqueléticas no derivades de la covid que han crescut durant este període: poc moviment durant el confinament, teletreball i augment del sedentarisme.
José Casaña Granell explica que el síndrome; “Está provocat per una compressió del nervi mitjà, que travessa el túnel carpià”;.El túnel carpià és un conducte pel qual passa el dit nervi a l'altura de la nina, les parets del qual limiten, d'una banda, amb els ossos de la nina, i per l'altre, amb teixit connectiu. “La compressió del nervi pot estar originada per realitzar repetidament moviments estressants amb la mà o per tindre sovint en una posició fixa i durant un temps prolongat”, explica.
Quan només el bisturí pot solucionar el problema? Si fins fa poc la cirurgia pareixia un final irremeiable, hi ha estudis que apunten que amb un bon abordatge de fisioteràpia es pot regatejar al bisturí. El primer abordatge també busca tractaments conservadors, com les fèrules o la injecció de corticoides per a abaixar la inflamació.
Dins de la família dels glòbuls blancs, els limfòcits T citotóxicos (CTL) exercixen un paper en l'eliminació de cèl·lules cancerígenas.Para fer-ho s'ajuden del complex microambient que rodeja les cèl·lules: la matriu extracel·lular (ECM) constituïda per col·lagen que és una substància proteica que en diversos tipus de càncer es torna densa, rígida i molt alineada en el veïnat dels tumors.
Gràcies a un estudi de la Universitat de Sarre han usat col·lagen boví per a crear una matriu 3D i observar com viatgen per ella els limfòcits T'humans. Els resultats mostren que estes cèl·lules excaven lentament túnels en els teixits, la qual cosa permet que després altres CTL arriben ràpidament a les cèl·lules tumorals o infectades per a eliminar-les.
Els limfòcits T citotóxicos van mostrar tres tipus diferents de moviment: lent, ràpid i mixt. El model matemàtic que ha desenrotllat un altre dels autors, Zeinab Sadjadi, mostra que estes cèl·lules canvien entre estats lents i ràpids. Basant-se en les seues observacions, els investigadors van plantejar la hipòtesi que els CTL es mouen lentament a mesura que espenten a un costat i esgarren les fibres de col·lagen per a formar els canals, facilitant així el moviment ràpid d'altres cèl·lules T. L'evidència experimental va confirmar este escenari. Per exemple, es va comprovar que anaven unes darrere d'altres per la mateixa pista, i també es movien ràpidament per cavitats semblants als canals oberts en la matriu.
Es pensava que estos comportaments eren exclusius dels humans, però un nou estudi publicat en la revista « Science» dóna proves de que els ximpanzés, un dels nostres parents vius més pròxims, també posseïx estos comportaments. L'estudi es basa en 78.000 hores d’observacions, realitzades entre 1995 i 2016, en les que es van analitzar les interaccions socials de 21 ximpanzés mascles d'entre 15 i 58 anys en el Parc Nacional Kibale, a Uganda. Els investigadors van observar només els ximpanzés mascles ja que mostren vincles socials més forts i tenen interaccions socials més freqüents que les femelles.
Algunes teories apunten que esta selectivitat social pot ser resultat de que les persones comencen a donar-se compte que se'ls acaba el temps i desitgen aprofitar-ho al màxim. No obstant això, esta idea no cuadra amb els ximpanzés. «Encara que els ximpanzés són molt intel·ligents, no comprenen que van a morir», explica Richard W. Wrangham, professor d'Antropologia Biològica i fundador i codirector del Projecte Kibale Chimpanzee. «Es molt més probable que un poc més estiga succeint en els ximpanzés per a explicar per què les seues relacions es tornen més positives a mesura que envelleixen.
En quant als hàbits de neteja i proximitat en els ximpanzés són molt importants. Els científics en realitat no es van sorprendre massa amb estes troballes, ja que ximpanzés i humans són molt pareguts en termes d'organització social i eleccions socials. A més, els ximpanzés, junt amb els bonobos, comparteixen el 99% del seu ADN amb els humans.
Les autoritats sostenen que molts dels nous casos es deuen a l'assistència a grans esdeveniments, on el risc de transmissió és major, i insisteixen que nous brots podrien fer marxa enrere a l'avanç aconseguit. Però, què hi ha del sexe?
Tot dependrà de si la gent continua tenint por a la Covid-19 i de quant temps passe fins a l'aparició d'un tractament efectiu o una vacuna. Això voldrà dir que caldrà adoptar més mesures preventives, amb la qual cosa és més fàcil que es queden interioritzades, sobretot en les relacions esporàdiques.
Un altra solució és l'augment d'una altra forma de relacions sexuals: les virtuals. És una eina que ja s'havia anat utilitzant, però amb la pandèmia ha augmentat potencialment. Que substituïsca a les presencials encara és impensable, però mentre dure la desconfiança degut a la pandèmia, l’ús de les xarxes per ligar s'incrementarà i amb això, tots els seus riscos.
