La imatge quàdruple d’una Supernova

Un equip internacional d'astrònoms, liderats des de la Universitat d'Estocolm (Suècia), va detectar en 2016 una nova supernova o explosió estel·lar anomenada iPTF16geu amb els instruments del Intermediate Palomar Transient Factory (EUA), i van observar que, a més, estava alineada amb una galàxia en primer plànol.

Ràpidament van usar altres telescopis (com el Hubble, el de la imatge) per estudiar-la detalladament. Les dades d'alta resolució van mostrar que la seva llum s'havia dividit en quatre imatges per l'efecte de lent gravitacional que exercia la galàxia intermèdia, que la va magnificar en aproximadament un factor de 50, segons publiquen els investigadors en Science. Aquest efecte, com va predir Einstein en la seva teoria de la relativitat, es produeix perquè la matèria corba l'espai-temps circumdant.

La supernova descoberta és del tipus Ia, que explota d'una manera molt predictible i constant, i la comparació de les quatre imatges per separat pot ajudar als científics a determinar la taxa d'expansió de l'univers i altres paràmetres cosmològics.

Notícia original

Noticia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo relacionat

Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes

Aquesta és la nova espècie de dinosaure amb plomes asimètriques trobada a Xina, que representa el troodòntid més primerenc reportat. Així ho assenyala un estudi que publica la revista Nature Communications. Les plomes asimètriques van ser una innovació important associada amb l'evolució del vol.

L'estudi, liderat per l'Institut de Paleontologia i Paleoantropología de Vertebrats de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, descriu aquesta espècie, denominada Jianianhualong tengi, a partir d'un esquelet gairebé complet i que conserva a més les plomes fòssils. Data del Cretàcic primerenc, fa aproximadament entre 145 i 100 milions d'anys, i va ser trobat en el nord-est de Xina.

No és clar si Jianianhualong tengi era capaç de volar ja que es troben plomes asimètriques tant en espècies modernes voladores com no voladores. No obstant això, els resultats suggereixen que les propietats aerodinàmiques millorades ja estaven presents en els primers parents de les aus, i proporcionen una visió sobre el moment de l'evolució d'aquestes plomes asimètriques.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo relacionat

La Lluna podria haver-se format després de vàries colisions amb la Terra

Des que en 1969 la missió Apol·lo XI posés a l'home en la Lluna, els científics han intentat buscar una explicació al seu naixement. Fins ara, la teoria admesa entre la comunitat científica és la que va sorgir després d'un 'gran impacte' entre la Terra i un altre planeta.


Aquesta hipòtesi suggereix que la creació de la Lluna va ser a partir d'un únic xoc entre la protoTerra (nom que se li dóna a l'etapa primària de la Terra) i un altre planeta, la qual cosa va generar tal energia que va propiciar l'evaporació d'una part de la protoTerra i la totalitat del impactador. Com a resultat, el deixant de sediments de l'impacte va crear una òrbita amb forma de cinturó al voltant del nostre planeta. La unió de sediments que va crear la Lluna es va produir gràcies a les forces gravitatòries. Però segons un recent estudi publicat per la revista Geoscience Nature, la protoTerra podria haver sofert no una, sinó diverses col·lisions.


Raluca Rufu, una astrofísica de l'Institut Científic Weizmann d'Israel, ha reobert el debat de l'origen lunar gràcies a una simulació matemàtica, concloent que el nostre satèl·lit va ser format per nombrosos xocs. L'estudi reflecteix que "almenys 20 impactes" van tenir lloc a la Terra primària i, per tant, van haver de conformar la Lluna tal com la coneixem fins ara.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

L’au capaç de recòrrer 13.000 kilòmetres en busca de sexe

A la revista Nature, s’ha conegut un altre animal que no escatima esforços quan ha de transmetre els seus gens. És el “Playerito pectoral”, una xicoteta espècie d’au. Aquests, són capaços de recòrrer milers de kilòmetres buscant femelles. Els deixaran només el seu esperma.


Els autors de l’estudi van col·locar sistemes de seguiment a les aus per a seguir el seus moviments. Van veure que, després de 14.000 kilòmetres, podien continuar volant. La distància mitjana d’aquests animals era de 3.000 kilòmetres, pero el rècord va superar els 13.000.


També es coneixia que aquestes aus podien aguantar sense dormir durant el temps en que les femelles són fèrtils. Un d’aquests va estar actiu durant el 95% del temps quasi tres setmanes, així van poder tenir més cries.

Amb noves tecnologies, aquest estudi ha sigut possible i podrien fer-se molts més amb aquests lleugers aparells.

Notícia original

Notícia relacionada 1

La població de l’ós polar podria descendir un 30% a 2015

L’ ós polar és una de les espécies que pateix els efectes del desglaç accelerat de l’Àrtic. Segons Royal Society, hi ha un 70% de probabilitats de que la població d’aquests mamíferos baixe en un terç entre 35 i 41 anys.

Els ósos polars necessiten el gel per a poder viure. A l’Àrtic, la capa de gel està baixant a un ritme accelerat pel canvi climàtic provocat per l’home.

El nombre total de la població dels ósos polars és de uns 26.000 exemplars. Aquests tenen dificultats per a trobar menjar i pateixen estrès.

La superfície gelada de l’Àrtic a novembre és de 9,08 milions de kilòmetres quadrats, el que suposa 1,95 milions de kilometres quadrats per baix de la mitja d’aquest mes entre 1981 i 2010.

 

Vídeo relacionat: https://www.youtube.com/watch?v=ra5lcw2spYo

Notícia original: http://www.elmundo.es/ciencia/2016/12/07/58483fa9268e3ee1548b45e6.html

Notícia relacionada 1: http://www.osopolarpedia.com/osos-polares-peligro-extincion-conservacion/

Notícia relacionada 2: franchmagadri.blogspot.com/2009/05/desglaciacion.html