L'estrès en l'adolescència pot modificar el cervell en l'edat adulta, segons un estudi del Incliva

 

Les experiències estressants durant les primeres etapes de la vida poden desenvolupar diferents trastorns psiquiàtrics en l'edat adulta, especialment en les dones segons un estudi realitzat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Salut Mental.

Aquests trastorns es deuen al fet que l'estrès en l'adolescència afecta a l'escorça prefrontal ja que aquesta encara s'està desenvolupant, desembocant en problemes neuronals i problemes en el comportament.

Encara que no està del tot clar, el sexe podria influir en el desenvolupament d'aquests trastorns. Aquesta teoria, la van comprovar amb un estudi realitzat amb ratolins. Durant els seus últims anys d'infància i la seva adolescència, els van fer passar per diferents situacions estressants i van observar com les femelles obtenien majors danys en els circuits neuronals de l'escorça prefrontal.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

L'activitat física pot regenerar neurones?

Segons diversos estudis, es creia que dels 0 a 2 anys, es podia produir la neurogènesi o creació de noves neurones. Estudis realitzats ara amb adults, revelen que l'esport no pot produir l'aparició de noves neurones, però sí que pot millorar el cervell.

Hi ha diferents processos que poden augmentar la funció cognitiva, i l'exercici ajuda en alguns d'ells, per exemple, en la sinaptogènesi, que crea noves conexions entre les neurones o en la angiogènesi, que juda en l'augment del flux sanguini del cervell. Quant a la neurogènesi, hi ha diferents opinions. Alguns experts afirmen que l'exercici sí ajuda i altres opinen el contrari.

Un estudi realitzat per la universitat de Granada, mostra que l'exercici, pot ajudar a produir un augment de la matèria grisa. En aquest cas, no hi hauria noves neurones, però sí que hi hauria un augment considerable de les quals ja tenim. A més, l'exercici també ajuda a augmentar la connectivitat entre diferents regions del cervell. Aquesta pregunta, continua sent un debat obert. De moment, no saben si l'exercici ajuda en la neurogènesi, però sí que afirmen que generen diferents beneficis cerebrals.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

El maltractament dels pares als seus fills en la infància provoca cervells més petits en els xiquets

Un estudi realitzat a xiquets que van tenir una educació dura entre els dos i els nou anys, ha demostrat que una educació massa dura, provoca una grandària cerebral menor.

Per a realitzar l'estudi, van utilitzar xiquets que van néixer en la dècada dels 2000. Cadascun, va tenir una infància dura en major o menor intensitat i, van observar com afectava això al desenvolupament del seu cervell i amígdala, provocant emocions inestables.

Segons l'estudi realitzat per la Universitat de Stanford i la Universitat de Montreal, una educació dura, que no té perquè arribar al maltractament físic o a l'abús, pot provocar un cervell de menor grandària així com també pot influir en l'amígdala, relacionada amb la gestió de les emocions. Si ja l'abús o el maltractament físic s'havien relacionat amb la depressió i l'ansietat produïda en els adolescents o en la vida adulta, una criança dura, ara, s'ha relacionat amb els mateixos símptomes i també amb un còrtex prefrontal més petit.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Si pots llegir i escriure l'activitat neuronal, pots llegir i escriure les ments de la gent

 

Sempre hi ha hagut ambició per controlar el comportament humà. La publicitat i alguns aparells, d'alguna forma, són capaces d'entrar en la nostra ment i esbrinar el que volem. Fins ara, tot estava controlat, però, hem arribat a un punt en el qual la tecnologia pot llegir la nostra ment, ficar-se al nostre cap per a llegir que hi ha.

Els avanços en neurotecnologia, permeten gravar l'activitat de les nostres neurones i canviar-la i, això, és motiu de preocupació per a molts científics. Alguns, com Yuste, han afirmat que això seria violar els drets humans, perquè violen els anomenats “neurodrets”.

Això, ens podria sonar a ciència-ficció, però la veritat és que ja s'estan fent amb animals en laboratoris. Yuste, afirma que el cervell és un òrgan únic que s'encarrega de gestionar la nostra ment, habilitats cognitives, percepció, memòria, emocions… i, si poden llegir i escriure la ment de la gent poden alterar els mecanismes que ens fan humans, com afirma Krakauer.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

Un estudi descriu problemes linguals i alteracions palmoplantars com a símptomes del coronavirus

 

Una investigación,realizada per professionals de l'Hospital Universitari La Paz i d'Atenció Primària de la Comunitat de Madrid revela nous símptomes mucocutáneos de la infecció per covid-19, segons han anunciat esta setmana els seus autors, que també van publicar els resultats en el British Journal of Dermatology.


Un dels símptomes és la anomenada "llengua covid";, caracteritzada per un augment de la grandària d'este òrgan i altres lesions linguals com una depapilación en pegats, és a dir, zones de la llengua més llises i que s'associen a la pèrdua del gust. Podria ser signe de covid-19, unit a altres descrits com a febra o tos. Un altre símptoma que pot alertar d'estar infectat són les alteracions en les palmes de les mans i en les plantes dels peus, una sensació d'ardor i rojor seguit per una descamació o l'aparició d'unes xicotetes taques molt característiques.


L'estudi es va realitzar a l'abril de 2020, examinant la pell i la mucosa oral de 666 pacients amb pneumònia per covid-19. Els resultats mostren que el 25 % dels malalts van presentar alteracions en la llengua i boca, i fins al 40% en palmes i plantes. 78 malalts (25,65 %) van presentar les alteracions en la mucosa oral. Respecte a les alteracions palmoplantares, es van veure en un 39,8 % dels casos, i van incloure sensació d'ardor (7 %) , descamació (25 %) i aparició d'unes característiques taquetes (15 %).

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

 

 

 

 

Síndrome del túnel carpià: què és i com s'aborda la lesió amb què el teletreball ens ha castigat en 2020.

 

Dolor en la nina, entumiment de la mà, formigueig en els dedos... Són els primers símptomes de la síndrome del túnel carpià. Entre els més greus figuren un dolor tan intens que no et deixa adormir i l'atròfia muscular. La síndrome del túnel carpià és una malaltia associada tradicionalment a professionals com mecanografistas, cuiners i violinistes, però no són els únics que la patixen: afecta fins a al 5% de la població adulta. Podria ser la lesió de l'any, tenint en compte que, a pesar que encara és prompte per a extrapolar dades de la seua incidència en 2020, són molts els fisioterapeutes que asseguren haver detectat un augment dels casos en els últims nou mesos. Les causes són les mateixes que les de moltes patologies musculoesqueléticas no derivades de la covid que han crescut durant este període: poc moviment durant el confinament, teletreball i augment del sedentarisme.
 

José Casaña Granell explica que el síndrome; “Está provocat per una compressió del nervi mitjà, que travessa el túnel carpià”;.El túnel carpià és un conducte pel qual passa el dit nervi a l'altura de la nina, les parets del qual limiten, d'una banda, amb els ossos de la nina, i per l'altre, amb teixit connectiu. “La compressió del nervi pot estar originada per realitzar repetidament moviments estressants amb la mà o per tindre sovint en una posició fixa i durant un temps prolongat”, explica.

Quan només el bisturí pot solucionar el problema? Si fins fa poc la cirurgia pareixia un final irremeiable, hi ha estudis que apunten que amb un bon abordatge de fisioteràpia es pot regatejar al bisturí. El primer abordatge també busca tractaments conservadors, com les fèrules o la injecció de corticoides per a abaixar la inflamació.

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

 

 

Així afecta la supervivència del càncer el retard en el tractament per la covid-19

 

Els pacients de càncer han resultat molt afectats per la pandèmia. Els seus tractaments han sigut retardats per atendre els pacients afectats pel coronavirus.Segons un treball publicat al novembre en el British Medical Journal, les persones el tractament oncològic de les quals es retarda, inclús només un mes, tenen un risc de morir entre un 6 i un 13 % més alt. Un estudi que quantifica la magnitud a Espanya de l'impacte de la primera onada de la pandèmia en els pacients oncològics  revela que el nombre de pacients de càncer nous va abaixar un 21 % durant el confinament.
 

Per als experts, la primera onada de la pandèmia ha suposat un descens en el nombre de nous diagnòstics i en l'inici de nous tractaments en els pacients amb càncer degut, en la major part dels casos, a la suspensió de l'activitat assistencial durant els mesos de confinament. No obstant això, també ha influït en la disminució del nombre de diagnòstics el temor per part dels pacients a acudir als seus centres hospitalaris per por de la infecció per coronavirus.


Durant els mesos de confinament les consultes telefòniques van augmentar significativament reduint a un terç les consultes presencials del 2019 però van tornar als seus nivells normals durant el mes de juny. Quant a les noves consultes, es va observar que el nombre de pacients nous va decréixer un 21 % amb relació al mateix període de l'any anterior, sent la major caiguda els mesos d'abril i maig, amb un 32 % menys que en 2019. El nombre de pacients atesos en hospitals de dia descendix una mitja del 14 %, mentres que el nombre de pacients que reben tractament amb quimioteràpia descendix una mitjana d'un 9,5 %.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Estes cèl·lules immunitàries excaven túnels en els teixits

Dins de la família dels glòbuls blancs, els limfòcits T citotóxicos (CTL) exercixen un paper en l'eliminació de cèl·lules cancerígenas.Para fer-ho s'ajuden del complex microambient que rodeja les cèl·lules: la matriu extracel·lular (ECM) constituïda per col·lagen que és una substància proteica que en diversos tipus de càncer es torna densa, rígida i molt alineada en el veïnat dels tumors.


Gràcies a un estudi de la Universitat de Sarre han usat col·lagen boví per a crear una matriu 3D i observar com viatgen per ella els limfòcits T'humans. Els resultats mostren que estes cèl·lules excaven lentament túnels en els teixits, la qual cosa permet que després altres CTL arriben ràpidament a les cèl·lules tumorals o infectades per a eliminar-les.


Els limfòcits T citotóxicos van mostrar tres tipus diferents de moviment: lent, ràpid i mixt. El model matemàtic que ha desenrotllat un altre dels autors, Zeinab Sadjadi, mostra que estes cèl·lules canvien entre estats lents i ràpids. Basant-se en les seues observacions, els investigadors van plantejar la hipòtesi que els CTL es mouen lentament a mesura que espenten a un costat i esgarren les fibres de col·lagen per a formar els canals, facilitant així el moviment ràpid d'altres cèl·lules T. L'evidència experimental va confirmar este escenari. Per exemple, es va comprovar que anaven unes darrere d'altres per la mateixa pista, i també es movien ràpidament per cavitats semblants als canals oberts en la matriu.

 

 

 

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

 

Troben una vacuna per a previndre càncer de pulmó, intestí i pàncrees

Investigadors de l'institut Francis Crick (Londres) han desenvolupat una vacuna per a tractar i previndre càncer de pulmó, intestí i pàncrees.


La vacuna ha sigut creada per a apuntar el gen KRAS, que està relacionat amb el desenvolupament de molts tipus de càncer, inclosos els de pulmó, intestí i pàncrees. Si el gen falla, les cèl·lules cancerígenes comencen a multiplicar-se, però, amb la vacuna, i l'ajuda del sistema immunitari, el procés es pot ralentitzar i així proporcionar una protecció duradora contra estos càncers i, molt important, té uns efectes secundaris mínims.


Gràcies a diferents estudis realitzats amb ratolins, els investigadors han creat un conjunt de vacunes que són capaços de suscitar una resposta immune contra la majoria de les mutacions del gen KRAS més comuns. A més, han pogut observar que es ralentitzava el creixement de tumors i, que a l'utilitzar certes mesures de prevenció, no apareixien tumors durant un llarg període de temps.

 

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

 

La prova del gen tumoral podria ajudar a predir el pronòstic del càncer d'ovari

El càncer d'ovari és l'octau més freqüent en dones, en concret, este estudi s'ha centrat en el càncer d'ovari serós d'alt grau que és el que té una probabilitat de mortalitat més alta. Una prova de tumor, podria ajudar a identificar les pacients amb càncer d'ovari amb una supervivència més precària. 

Els investigadors van trobar que la seua prova d'expressió genètica era substancialment millor per a predir la supervivència que usar l'edat i l'estadi del càncer d'un pacient (mètode utilitzat fins ara) . 

Per a poder realitzar l'estudi, es van utilitzar 4000 mostres. Després de reunir uns 500 gens candidats, van exercir una “xarxa elàstica”; amb les dades d'entrenament. Per a validar encara més les troballes, l'equip d'investigació desitja incloure la prova en un estudi prospectiu i assajos clínics i esperen que la seua prova estiga llesta per a ús clínic en un futur pròxim.

 

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2 

 

 

 

Identifiquen la causa genètica d'un tipus d'infertilitat femenina

 

 

 

La infertilitat afecta un 12% de la població en edat fèrtil. Açò pot estar provocat per diversos factors. En el cas de les dones, la principal causa és la insuficiència ovàrica primària que afecta entre un 1 i un 3% de dones menors de 40 anys. Fins ara, es desconeix d'on prové la malaltia, encara que, es creu que pot tindre un origen genètic.

Un estudi desenrotllat per la CSIC i la USAL han identificat una variant del gen en una família afectada per la malaltia, este gen HSF2BP com a responsable d'esta malaltia. Al trobar este gen, també han trobat una proteïna, la BRME1, que interacciona amb este gen i ho estabilitza.

Estudiant este gen i proteïna amb ratolins, han pogut observar com ambdós interactuen, el gen, reduïx l'expressió de la proteïna BRME1 que disminuïx l'estabilitat de la proteïna HSF2BP provocant la defectes en la divisió cel·lular meiòtica durant la gestació de gàmetes i, açò, desemboca en la malaltia.

 Noticia

Noticia relacionada 1 

Noticia relacionada 2