AUTOFAGIA: PARADA DE L’ENVELLIMENT

En poc de temps començarà el primer estudi amb persones sanes per a demostrar si regular l'autofagia, un dels processos que utilitzen les cèl·lules per a netejar els seus rebutjos, influïx en el procés d'envelliment i en algunes malalties relacionades.

En ratolins ja s'ha vist que es pot inclús rejovenir l'organisme d'animals majors i volen veure si en persones també podria funcionar.
L'estudi de l'autofagia és un dels molts camps d'investigació que es plantegen en gerociencia, la ciència que estudia l'envelliment.
Per molt que deuria ser un procés natural, és on està l'origen de moltes malalties.
Com explica la investigadora de l'Escola de Medicina del centre Albert Einstein de Nova York  Ana Mª Corb, en compte de dirigir-se a corregir malalties, els seus estudis van al que és el propi envelliment. L'objectiu és viure en millors condicions fins al final de la vida, que inclús pot allargar-se.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTICÍA RELACIONADA 2


VIDEO

Identifiquen un nou gen responsable de l'autofagia en cèl·lules

Es ben sabut que les cèl•lules utilitzen un sistema de recanvi dels seus components cel•lulars per a eliminar aquells que són defectuosos o bé ja no són necessaris, digerint-los al seu propi interior i expulsant-los posteriorment per exocitosi. Aquest procés es coneix com a autofagia.





(representació de com ocorre a l'interior de la cèl·lula)





Doncs bé, uns investigadors de medicina molecular han identificat recentment un gen que pot arribar a millorar aquest procés.



Amb el pas del temps s’ha demostrat que a aquest procés s’associen moltes malalties greus, com són la formació i progressió de càncers, patologíes neurodegeneratives, certes infeccions o l’envelliment. Són problemes de salut que sorgeixen quan per exemple una cèl•lula acumula un excés de proteïnes que acaba degenerant-la degut a que aquesta no fa una correcta autofagia per expulsar-les. Però, segons aquest estudi, és possible que en un futur s’utilitzen terapies o fàrmacs que modifiquen aquest procés amb el fi de potenciar-lo en aquelles cèl•lules que ho necessiten i alleugerar així les malalties. No obstant, encara falta profunditzar en el seu funcionament per a descobrir com actua en cada malaltia i poder treballar-la així amb seguritat.



Pel moment es coneix que una proteïna anomenada DOR és responsable de les primeres etapes de l’autofagia, ja que facilita la formació d’autofagosomes, uns orgànuls que capturen les parts intracel•lulars inservibles o perjudicials i que al unir-se amb els lisosomes formen els autolisosomes, els òrganuls definitus responsables d’eliminar aquestes parts defectuoses (procés que s'explica al video d'abans).





El fet s’ha descobert mitjançant un experiment amb la famosa mosca de la fruta, on al faltar el gen que codifica la DOR, s’inhibia la capacitat d’autofagia de les seues cèl•lules. Els investigadors continuen amb l’estudi i pretenen descobrir altres proteïnes associades amb la fagocitosi per a poder fer terapies segures en un futur.





Representació gràfica de com actua la DOR (en roig) junt a la proteïna LC3 (en verd) per a produir els autofagosomes que ixen del nucli de la cèl·lula (en blau).





-Notícia original



Noticies relacionades:

-S'aconsegueix que les cèl·lules cancerígenes s'autodestruisquen modificant patrons d'autofagia i apoptosi

-El malfuncionament de l'autofagia podria ser causa del vertígen