Investigadors alemanys troben la causa dels rars però mortals coàguls de AstraZeneca i Janssen

Alguns investigadors alemanys creuen haver trobat les causes dels coàguls produïts a causa de les vacunes AstraZeneca i Janssen per a la Covid-19.

Els investigadors han fet uns estudis que encara no han sigut verificats, però creuen que els coàguls son a causa dels vectors adenovirus, és a dir, virus gelats. Aquests virus arriben al nucli de les cèl·lules, on es produeixen proteïnes. Dites proteïnes poden provocar la coagulació a la sang.


Com a conseqüència, científics dels Estats Units i Europa han interromput l'ús de les vacunes, ja que els coàguls poden resultar letals. Janssen va explicar per correu que estaven investigant i examinant aquest inusual succés i que compartirien els resultats d’aquestes investigacions quan estiguen . En canvi, AstraZeneca no va parlar del problema.


Els investigadors de la Universitat Goethe de Frankfurt van explicar que les vacunes que utilitzen una tecnologia diferent coneguda com a ARN, fan arribar el material genètic al líquid de la cèl·lula, no al seu nucli. Aquests científics suggereixen als fabricants de vacunes modificar aquest problema per evitar els coàguls.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1 

NOTÍCIA RELACIONADA 2

La població de 40 a 49 anys començarà a vacunar-se al juny, un mes abans del que es preveu

A Mèxic la població de entre 40 i 49 anys començarà a vacunar-se al voltant de les primeres setmanes del mes de juny, un mes abans del que s'esperava. Mèxic ha rebut ja més de 34 milions i al acabar el mes hauran arribat 6.5 milions més.


18,3 milions de persones han rebut la vacunació, és a dir, el 20% de la població total. Aquest cap de setmana arribaran les primeres dosis de la vacuna AstraZeneca a Mèxic i a Argentina. El president de Mèxic s’ha reunit amb les autoritats sanitaries aquest matí per poder augmentar el nombre de vacunacions.


Als Estat Units es vacunen molts mexicans que es traslladen allí i s’organitzen sessions de vacunació a la frontera entre els dos països. Les persones de més de 60 anys ja han sigut vacunades i està en marxa la vacunació del professorat i dones en procés de gestació. L’objectiu principal és la tornada a les aules el 7 de juny, per això ja s’estan netejant i organitzant les escoles.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Canviar el tipus de llet, restringir els cereals i altres trucs per a esquivar l'acne en els adolescents

                                    


L’acne afecta l'aspecte físic dels adolescents i també la seua autoestima. Una deramatologa de l'Hospital Clínic Universitari Verge de la Arrixaca, afirma que l’acne causa l’augment de depressió, ansietat, i inhibició social als adolescents. L’acne afecta a la majoria dels adolescents de entre 15 i 17 anys, encara que pot poder començar a apareixer als 12 anys i pot reduir-se a partir dels 20.


Les causes de l’acne es resumeixen en “factors genètics, hormonals i ambientals”. En quant als genètics, si hi ha antecedents familiars d'acne, els descendents tenen el doble de possibilitats de patir-lo. En quant als ambientals, l'estrès i el consum d'alguns medicaments, junt amb la dieta, poden empitjorar l'acne.


L'empitjorament de l'acne es relaciona amb els hidrats de carboni i les proteïnes.. Cal reduir el consum de lactis i compensar aquesta falta de calci amb llegums i fruits secs. A més cal afegir que es recomana substituir els aliments refinats per integrals, incorporar fruites, verdures i llegums i evitar cereals i dolços.

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Un antiviral fabricat a Espanya és 100 vegades més potent que el tractament actual

Un prestigiós estudi internacional prova que un fàrmac contra el càncer bloqueja la multiplicació del coronavirus en cèl·lules humanes i en ratolins amb covid.

Aquest dilluns un equip internacional d'investigadors ha publicat les primeres dades científiques sobre l'efectivitat d'un nou tractament que podria convertir-se en l'antiviral més potent contra el nou coronavirus: la plitidepsina. Els científics de l'Hospital Mont Sinaí de Nova York, expliquen que aquest fàrmac és unes 100 vegades més potent que el remdesivir, el primer antiviral aprovat per tractar la covid que fins ara no ha demostrat una eficàcia contundent.


La plitidepsina és un fàrmac sintètic basat en una substància produïda per una espècie de ascidis de la mar Mediterrània: animals invertebrats i hermafrodites que viuen ancorats a pedres o molls. És entre nou i 85 vegades més efectiva impedint la multiplicació de virus que altres fàrmacs.


Els investigadors han comparat l'efecte d'aquest fàrmac amb els del remdesivir en dos models de ratolins infectats. Els resultats mostren que la plitidepsina redueix la replicació de virus unes 100 vegades més i que a més combat la inflamació a les vies respiratòries.

 

 

NOTÍCIA

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2 

El coronavirus arriba a l'Antàrtida, l'únic continent en el qual no s'havien registrat casos

 

Un brot de Covid-19 ha estat detectat a la base d'investigació xilena Bernardo O'Higgins Riquelme, tal com ha informat l'Exèrcit xilè en un comunicat. Trenta-sis persones d'aquesta base van donar positiu en les proves el passat diumenge. Els afectats van ser traslladats fins a la localitat de Punta Arenas, al sud de Xile, on es troben aïllats realitzant la quarantena.


Segons ha detallat l'Exèrcit xilè, 26 dels contagiats són militars i els altres deu són civils d'una empresa contractista que es trobava realitzant treballs de manteniment programats a la base antàrtica. El personal de l'estació afectat ha estat reemplaçat per un nou equip que, seguint el protocol establert per evitar contaminar l'Antàrtida, va estar en quarantena abans de el viatge i va donar negatiu en les proves PCR.


A l'Antàrtida no hi ha per tant residents permanents, sinó militars i científics que van sent reemplaçats. El període de major ocupació de el continent de gel és entre octubre i febrer, quan les temperatures són més suaus, així que la seua població oscil·la entre les aproximadament 5.000 persones que acull a l'estiu i a les mil que hi ha a l'hivern.

NOTICIA

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

 

Detectat per primera vegada el nou coronavirus en un animal silvestre en llibertat.

 

EUA comunica el descobriment d'un visó salvatge infectat a l'entorn d'una granja pelletera.

Les autoritats nord-americanes han detectat un visó silvestre en llibertat infectat pel nou coronavirus, segons ha informat aquest dilluns la Societat Internacional de Malalties Infeccioses. L'exemplar infectat, un visó americà, va ser localitzat en l'estat de Utah, després d'una campanya d'anàlisi d'animals salvatges en l'entorn d'instal·lacions pelleteres amb brots de coronavirus, en una data anterior al 30 d'octubre. L’equip del biòleg Thomas DeLiberto ha pres mostres de diferents animals de diverses espècies, però cap més ha donat positiu. «Es poden crear nous reservoris i això complicaria molt el control de la malaltia».

La veterinària Elisa Pérez també alerta del possible impacte en la salut d'algunes espècies si el coronavirus acaba campant al seu aire per la natura. L'Organització Mundial de Sanitat Animal ja va advertir del perill que els animals susceptibles es transformen en un reservori de coronavirus. "Podria suposar un risc continu per a la salut pública i donar lloc a futurs episodis de propagació a les persones",va assegurar la institució internacional.

L'OIE recorda que la principal hipòtesi és que la SARS-CoV-2, emparentat amb coronavirus de ratpenats, va tenir un origen animal, tot i que encara no s'ha identificat la via d'arribada a les persones. El motor de l'actual pandèmia és la transmissió d'humà a humà, encara que també s'han detectat infeccions anecdòtiques en animals domèstics o de zoos, com gats, gossos, tigres, lleons i pumes. «La introducció de virus en noves espècies animals podria accelerar la seva evolució, el que podria tenir un impacte potencial en les estratègies de vigilància i de control», adverteix l'OIE.

 

 

NOTÍCIA

NOTÍCIA RELACIONADA 1

 NOTÍCIA RELACIONADA 2

Com protegir la pell de nens i adolescents de l'ús de gels hidroalcohòlics i mascaretes.

El rentat de mans, l'ús de gels hidroalcohòlics i mascareta estan suposant alguns problemes de pell en nens i adolescents. Els dermatòlegs estan veient més casos de dermatitis en nens i acne en adolescents, que en els mesos previs a la pandèmia. En realitat, està dins del que és previsible si tenim en compte els gels hidroalcohòlics tenen una base alcohòlica que resseca la piel.Por això és important prendre algunes mesures de precaució abans i després de l'ús de gels hidroalcohòlics i mascaretes.


És important prendre algunes mesures de precaució abans i després de l'ús de gels hidroalcohòlics i mascaretes. Per començar, cal tenir en compte que aquests gels es poden substituir pel rentat de mans amb aigua i sabó. En aquest cas que s'haja de fer servir gel hidroalcohólic es recomana triar els que no continguen perfums.


D'altra banda ens trobem que els adolescents estan sent víctimes de l'acne. Aquestes erupcions cutànies s'estan veient encoratjades a causa de l'ús de les màscares i a l'augment de la humitat vinculat a el vapor d'aigua que es genera per l'exhalació d'aire durant hores. Per evitar-ho en el possible s'aconsella mantindre la cara neta usant aigua temperada i netejadors suaus i mantenir la cara hidratada.

NOTÍCIA

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Espanya, el país d'Europa amb més excés de mortalitat en la primera onada de l'Covid.

El nostre país registra entre març i juny 48.000 morts més que la mitjana dels quatre anys anteriors, per davant d'Itàlia, França, Alemanya i Països Baixos. La pandèmia afecta de formes molt diferents, però el centre d'Espanya i el nord d'Itàlia són les més afectades de tota la UE.


Entre març i juny d'aquest any hi va haver a la Unió Europea 168.000 morts més que la mitjana dels quatre anys anteriors. El pitjor moment per al continent va ser el que porta dels últims dies de març a principis d'abril. En aquest període de temps es van registrar 36.000 defuncions més que la mitjana dels quatre anys anteriors. Des de principis de maig la xifra es situa en uns 5.000 morts per setmana.


A la setmana 12 d'aquest any, Bèrgam va registrar un creixement de l'excés de mortalitat del 895% respecte a la mitjana dels quatre anys anteriors. I Segòvia, un el 634% en la setmana següent. Més homes van morir a la UE al març i a finals de maig, però en el mes d'abril van morir més dones.

NOTÍCIA 

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Les primeres vacunes arribaran en primavera "si tinguem sort", diu l'EMA

 

És molt difícil, quasi impossible, tindre la vacuna per al 2020. El director de l'EMA (Guido Rasi) va especificar que "l'arribada de la vacuna serà el començament del final de la pandèmia, però no la fi" i "que només després d'un any de vacuna disponible, veurem que la pandèmia disminuirà significativament ". Rasi creu que, si tenim sort, molts dels que vulguen vacunar-se podrien fer-ho per a l'estiu de l'2021.



Se li va preguntar si podrem deixar d'usar les mascaretes quan arribe la vacuna, Rasi va considerar que "al principi no, i serà possible prescindir del distanciament i de les mascaretes quan tingam les primeres dades sobre l'eficàcia de la vacuna". Va dir d'aquestes dades que "la relació entre eficàcia i rendiment en la pràctica real es veurà quan les persones responen a la vacuna, la seva intensitat i quant dura. Durarà almenys sis mesos".

NOTÍCIA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2