Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atmosfera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atmosfera. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’abril del 2019

Fragment d’un cometa dins d’un meteorit


El passat dilluns 15 d’abril, un equip de l'Institut de Ciències de Barcelona, va fer un gran descobriment, trobar un fragment de cometa dins d’un meteorit.

Al pareixer, aquest fragment media poc més d’1 mil·límetre i estava incrustat en materials del meteorit desde fa aproximadament més 4560 milions d’anys, és a dir, de antes de la creació dels planetes. Aquest és un descobriment molt important ja que molts materials de alguns meteorits, s’acaben fragmentan al entrar en la atmosfera en cas de que aguanten tot el viatge de molts milions d’anys.

Ademés, molts investigadors han trobat restes de gel, per el que això significa que abans tenia aigua i que aquesta no va ser suficient per a descompondre, aunque fou mínimament, l’estructura del meteorit.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video Relacionat

dijous, 11 de maig del 2017

Dos grans onades de lava travessen el cràter més actiu del Sistema Solar




L'alineament de dues de les llunes de Júpiter, Europa i Ío, ha permès observar amb més claredat, gràcies a la tecnologia d'imatges infraroges, els fenòmens volcànics que ocorren en la superfície dÍo.

El cràter Loki Pastera, que conté un llac de lava actiu, ha estat escombrat per dos grans ones oposades que han recorregut els seus 200 quilòmetres de diàmetre.

Ío és una lluna que registra un gran vulcanisme. Tupan, Culann, Tvashtar, Ra, o Loki són alguns dels grans cràters volcànics que per la seva forma irregular, a manera de bol, reben el nom de "Pastera".



Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2




dilluns, 11 de maig del 2015

El terratrèmol del Nepal va alterar l'atmosfera de la Terra


Un programari desenvolupat pel Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA, a Pasadena, Califòrnia (EUA) ha descobert que el terratrèmol de magnitud 7,9 en l'escala Richter que va sorprendre i va assolar el Nepal el passat 25 de abril va crear ones d'energia que van penetrar en l'atmosfera superior de la Terra, el que va pertorbar la distribució d'electrons de la ionosfera o termosfera, la zona de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització de la radiació solar. 

Les pertorbacions van ser controlades mitjançant els senyals transmesos pel Sistema de Posicionament Global (GPS) i rebudes per un receptor GPS ubicat en una regió veïna al Nepal. Els mesuraments d'aquesta regió de l'atmosfera que està situada entre 60 i 1.000 quilòmetres sobre la superfície de la Terra van ser filtrades amb aquest programari de processament de la NASA i van mostrar la distribució -i perturbación- dels electrons de la ionosfera. 

Les dades revelen que després de la ruptura del terratrèmol inicial hi va haver un període d'uns 21 minuts fins que la pertorbació ionosfèrica provocada pel terratrèmol arribés a una estació de GPS situada a uns 640 quilòmetres de distància de l'epicentre al Tibet (Xina). 

Gràcies a aquest tipus d'informació els científics podran arribar a planificar futurs sistemes d'alerta per poder respondre amb antelació a qualsevol perill de caràcter natural difícil de detectar com una erupció volcànica o un tsunami.



-Link Original-Link relacionat-Link relacionat


dijous, 13 de novembre del 2014

El mantell de la litosfera

En estudiar la configuració de la litosfera al sud de la península ibèrica, un equip internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que el mantell litosfèric situat sota els marges continentals és més prim del que es pensava. Els resultats es publiquen a Nature i obren la via per a l'elaboració de normativa sísmica, per a l'aixecament d'edificis i altres infraestructures.
L'estudi és important perquè aporta noves idees a la teoria de l'evolució de l'escorça subducida. La geometria, ambient tectònic i configuració de les plaques continentals a l'estret de Gibraltar són únics. És una zona amb forma d'arc còncau cap a l'est localitzada en el límit entre la placa europea i l'africana
Les conclusions obren la via per a l'elaboració de normativa sísmica, per a l'aixecament d'edificis i altres infraestructures. Així mateix, el coneixement de l'estructura del subsòl més superficial contribueix a millorar la gestió del territori.

dijous, 23 d’octubre del 2014

Desgel en l'Antàrtida


Les observacions dutes a terme durant els últims 3 anys amb ajuda del satèl·lit CryoSat, de l'Agència Espacial Europea (ESA) , han permés descobrir que l'Antártida està perdent cada any 159.000 milions de tones de gel.



Les dades del CryoSat analitzades confirmen que les zones més afectades per la ràpida desaparició del gel es troben en l'oest de l'Antàrtida, pròximes al Mar d'Amundsen, unes dades que coincidixen amb l'estudi difós el passat 12 de maig per experts de la NASA sobre la progressiva desintegració de les principals glaceres d'esta zona del continent antàrtic.




Els autors calculen que entre 2010 i 2013, l'Antàrtida occidental, Antàrtida oriental i la Península Antàrtica van perdre 134,3 i 23 milions de tones de gel cada any, respectivament. El desgel observat en estes tres zones és prou per a provocar una elevació del nivell del mar a escala global de 0,45 mm per any. 

La taxa mitjana del gel en l'Antàrtida Occidental s'ha incrementat en comparació amb mesures anteriors, i la pèrdua anual d'esta zona és ara un 33% més alta que calcula en els cinc anys anteriors a l'inici del treball de CryoSat.


Notícia original:


Noticies relacionades:

dissabte, 13 de setembre del 2014

Laniakea,el nostre lloc a l'univers.

  Fins ara,La Terra,la Via Làctea i l'Unvers,era la nostra direcció còsmica.Ara anyadim el concepte de Laniakea,que prove del idioma hawaiano,que significa,cel inmens.Aquest nom l’han ficat en honor als navegants polinesis que utilitzaven els seus coneixements sobre el cel per viatjar a través de l'oceà Pacífic.



Es una massa formada per 100.000 galaxies,en la que es trova,la nostra,realment,la nostra a diferència de la massa aquesta,es casi inperceptible.Es tracta de una vasta red,de galàxies,estrelles,planetes,veïnes que s’extendeixen per 520 millons de anys llum i 100.000 billons de estrelles.


Brent Tully,es el astrònom,que ha investigat aquesta red,amb la ajuda dels investigadors de la universitat de Hawai,i ho han publicat en Nature.A la fotografia,es veu com es la Terra respecte a Laniakea.



















VIDEO SEMBLANT: http://youtu.be/rENyyRwxpHo

 LINKS RELACIONATS: ¿Sabies que?  

Lineakea



 LINK ORIGINAL: Lineakea,el nostre lloc a l'univers.



divendres, 25 de febrer del 2011

La contaminació atmosfèrica a la ciutat de València

El portaveu socialista del govern valencià ha demanat a la Comunitat Europea que s’investigue la elevada contaminació de la ciutat de València.

A una carta escrita al Ejecutiu Comunitari afirma i comprova que en molts punts de la ciutat, la concentració de diòxid de nitrogen supera les emissions mitjanes estacionades com a normals. També denuncia que el govern ha volgut tapar aquesta situació transportant centres controladors d’emissions ha llocs verds i no a zones urbanes. Pensa que l’alcaldessa tan sols amaga els problemes, i no els soluciona.
A la carta exposada, insisteix en que la comunitat europea deuria prendre mesures i investigar per veure si els ciutadans de valència estan respirant aire 100% sa.

D'altra banda, l’alcaldessa de la ciutat ho nega tot. Afirma que l’aire de la ciutat es totalment sa; que ella en ningun moment ha canviat cap centre controlador d’emissió;…


Per el contrari, el portaveu ecologista valencià, opina que el govern valencià no ha pres mesures per poder descendir les emissions de NO2 i que al contrari, intenten tapar aquesta problemàtica de la manera més il·legal que es pot imaginar.





Altres Enllaços:


Video:

divendres, 28 de gener del 2011

La pols atmosfèrica


La grandària de les partícules de pols atmosfèrica influeix sobre el clima, ja que les més menudes el refreden al reflectir la radicació solar cap a l’espai i les més grans l’escalfen a l’atrapar la radiació del sòl, reforçant l’efecte hivernacle. En l’actualitat, un investigador nord-americà, a partir d’un got de vidre trencat al sòl, afirma que les estimacions anteriors no són correctes. Jasper Kok afirma: “ Encara que siguen menudes, les partícules de pols del sòl es comporten en un impacte igual que ho fa un got que cau al sòl.” Els resultats d’aquesta investigació podrien ser útils per a millorar la predicció meteorològica a les zones polsegoses.
L’investigador afirma també que la distribució dels aerosols de pols emès es comprèn malament. Ell ha estudiat un tipus concret de partícules atmosfèriques de pols mineral. Aquestes poden mesurar fins a 50 microns de diàmetre i romanen poc de temps a l’aire, mentre que les partícules més menudes poden romandre una setmana, desplaçant-se pràcticament per tot el planeta. Aquest anàlisi indica que la proporció de partícules grans respecte a la de menudes és entre 2 i 8 voltes superior a la que es pensava fins el moment.
A banda del refredament o l’escalfament del planeta, aquestes micropartícules produeixen un altre efecte. Els ecosistemes marins estiguen possiblement rebent més ferro del que pensàvem per l’absorció del CO2 de l’atmosfera. Aquest fet augmentaria la capacitat d’albelló dels mars. Per últim apareix un altre efecte: al dipositar-se sobre el cim de les muntanyes nevades, la pols atmosfèrica absorbeix calor, fonent la neu més ràpidament.
Aquest estudi es centra en el patrons de fractura de les partícules, basant-se en els del vidre. Per a molts científics : “La idea de que tots els objectes es fracturen de la mateixa forma és bonica, és la natura creant ordre en el caos”


Notícia original


Notícies relacionades:
Efecte de la pols atmosfèrica

Pols atmosfèrica com a regulador de la temperatura a l'Atlàntic