Identifiquen l'espècie d'un embrió de dinosaure trobat en els anys 90

En els anys 90 van ser trobats ous fòssils i un embrió de dinosaure en Xina que es va popularitzar amb el nom de Baby Louie. Però no ha estat fins ara que un equip internacional de científics ha pogut dir a quina espècie pertanyia. Es tracta d'un nou Oviraptor al que han denominat Beibeilong.

Els autors d'aquest treball descriuen a la nova espècie geganta de oviraptorosaure com el dinosaure més gran conegut que s'ha assegut en el seu niu i va cuidar a les seves cries. Els ous pesen uns cinc quilograms. Són uns dels ous de dinosaure més grans mai descoberts. Es van trobar en una posada en forma d'anell, que formava part d'un niu, i que probablement contenia dues dotzenes o més d'ous. Encara que els ossos dels dinosaures adults no es coneixen, probablement aconseguissin els vuit metres de llarg i les tres tones de massa corporal.

Els descobridors diuen que aquest és un gran descobriment, ja que han descobert l’animal que va pondre els gegantescos ous. És estrany que hi haja hagut una espècie gegant d’oviraptorosaure, ja que aquests solien tenir una estatura molt més petita.


Notícia original:


Notícia relacionada 1:


Notícia relacionada 2:


Notícia relacionada 3:

Troben restes del caiman prehistòric que va habitar a Catalunya fa 16 milions d'anys

En la dècada dels 90, van trobar uns fòssils en la conca del Vallès-Penedès que confirmen l’existència del Diplocynodon ratelii, un caimà (en aquell temps les temperatures eren més elevades). Fins a aquest moment semblava haver viscut només en el sud de França.

El rèptil habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles. L'estudi destaca la petita grandària del rèptil de no més d'un metre de longitud total. L’espècie s'havia originat abans de la divergència entre caimans i al·ligàtors.

Aquests cocodrils compartien també hàbitat en el jaciment català amb grans mamífers com a rinoceronts, el équido Anchitherium, pecarís, cérvols ratolí, bòvids i porcs primitius, parents extints d'elefants i alguns carnívors com els coneguts com a óssos-gossos, félidos, hiénidos i mustélidos extints.



Notícia original


Video


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

La baula perduda entre les aus i els cocodrils

Alan Charig va descobrir un fòssil incomplet el 1956. El fòssil estava incomplet, i Alan el va bautitzar amb el nom de Teleocrater (extraoficialment).

Aquestes dades han arribat a Sterling Nesbitt, qui ha liderat una expedició a Tanzania, on ha descobert noves mostres del Teleocrater rhadinus.

El Teleocrater fou una criatura que va viure fa més de 245 milions d'anys durant el període Triàsic. Carnívor, de dos a tres metres d'envergadura, coll i cua llargs, aquest animal caminava de quatre grapes com els cocodrils i no com a petits bípedes que se suposaven per a aquest punt de l'evolució.

Les anàlisis sobre la seva posició en el registre fòssil el col·loquen just després que el gran grup de rèptils coneguts com els arcosauris es dividís en dues branques: la branca que va donar lloc als dinosaures i eventualment aus i la branca que condueix als caimans i cocodrils moderns.

Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

Els dinosaures que van perdre les dents en créixer

El paleontòleg Shuo Wang va informar d’un primer espècimen sense dents. Primerament, van pensar que era una altra espècie diferent de ceratosaurus però després quan van començar a codificar les característiques genètiques dels dos espècimens i es van adonar de que totes eren idèntiques excepte la característica de les dents. Un estudi més exhaustiu va revelar que els dos conjunts d’ossos representaven la mateixa espècie sols que l’espècimen amb edat més avançada havia perdut les dents.

Aquest descobriment ajuda al treball de saber l’evolució dels becs: una estructura mandibular que serveix com a arma i permet l'alimentació de les aus modernes. Aquest descobriment no significa que aquest fenòmen de perdre les dents passara en tots els dinosaures, ja que en espècies com el conegut Tiranosaurus Rex les dents als desgastar-se es queien de la mandíbula i creixien uns altres en el seu lloc. Aquesta pèrdida de les dents al crèixer també s’ha vist en els fòssils de Limusaurus.

Notícia original

Vídeo

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Nova hipòtesi sobre la formació de la Lluna

Segons una hipòtesi de la dècada dels 1980, fa 4500 milions d’anys la Terra va col·lisionar amb un planeta del tamany de Mart i la fusió dels materials d’ambdós va donar lloc a la Lluna.

Aquesta setmana tres investigadors liderats per Rufu Raluca, de l'Institut Weizmann, en Rehovot (Israel), han desenvolupat una altra hipòtesi: la Lluna es va formar a partir de diversos impactes d’asteroides en la Terra, formant minillunes que es van acabar fusionant. Gareth Collins, experte en impactes planetaris, considera que farien falta 20 impactes a més de molts successos molt exòtics i poc comuns en els casos com aquest.

Per a dirimir la batalla entre les dos hipòtesis, Collins considera que fa falta buscar proves en la Lluna i en la Terra ja que la formació de la Lluna hauria desembocat diversos factors en cadascuna de les hipòtesis.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un anàlisi recolza la idea d'un oceà sota la superfície de Plutó

El 15 de juliol de 2015, la sonda New Horizon va sobrevolar Plutó més a prop que mai (i va fer història). Aquesta sonda va fer fotografies a aquest planeta enà cobert per volcans de gel i una gran regió amb forma de cor. Ara dos estudis estan analitzant aquesta regió i apunten a que hi ha un oceà subterrani baix ella.

Fa molt de temps (mils de milions d’anys), Plutó va xocar amb un cometa d’uns 200km. Aquest fet va originar la gran regió, que va anar plenant-se de gel al llarg del temps i amb la gravetat de Caronte (la seua lluna més gran) es va reorientar el planeta (amb l’efecte de mostrar sempre la mateixa cara a Caronte) al llarg de milions d’anys. La regió s’ha mogut al llarg del temps i l’única explicació que hi ha és que hi haja un oceà subterrani.


Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un any récord per a les energies netes en el món

L’any 2016 pot passar a la història a causa de l’augment de les inversions en les energies renovables que han superat amb escreix les inversions en energies fòssils. La nova potència instal·lada en l’últim any seria suficient per a abastir les necessitats energètiques del continent africà. Ha passat el següent a aquests territoris:

1.Escòcia
El vent va generar en el mes d’Octubre un 25% més que l’any anterior, suficient per a abastir el 87% de les llars.

2. Portugal
Durant 4 dies consecutius totes les seues necessitats energètiques van ser cobertes per energies renovables (principalment hidràulica i eòlica).

3. Ferro (Canàries)
La illa canària va ser abastida durant més de 2 dies (55h) per la Central Hidroeòlica de Gorona del Vent.

4. Costa Rica
Durant 76 dies seguits, les energies renovables van proveir als seus quasi 5 milions d’habitants i totes les indústries i comerços del país.

5. Xina
És ja la primera potència solar del món. Aquest any ha instal·lat encara més teulades solars d’autoconsum i ha fet projectes a zones empobrides.

6. Índia
La segona major planta solar del món està des d’aquest any a Índia (la Kamuthi Solar Power). També compta amb el primer aeroport solar del món (Cochin International).

7. Europa
Europa ha sigut la primera regió en trencar el sostre dels 100 gigavats d’energia solar. En bona part per Alemanya, Regne Unit, Itàlia i França.

8. Alemania
Va arribar a cobrir el 87% de les seues demandes energètiques amb energies renovables el 8 de maig.

9. Dinamarca
Un dia de juliol del 2016, les seues turbines eòliques van podruir un 140% de la demanda del país i va haver d’exportar el sobrant.

10. Regne Unit
Durant 6 mesos (d’abril a septembre) la producció d’energia mitjançant energia solar va superar al carbó i al petroli per primera volta.

Notícia original

Vídeo:

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2