Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris investigacio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris investigacio. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de maig del 2021

Desenvolupen un nou biosensor que ajuda al diagnòstic precoç de càncer de mama

Un equip d'investigadors han desenvolupat un nou biosensor per a ajudar a detectar el càncer de mama al més prompte possible. El càncer de mama és el tipus de tumor més freqüent entre les dones al nostre país.

Hui dia, la mamografía es la tècnica que utilitzen per al diagnòstic. Però amb el nou prototip de biosensor, a través d'una anàlisi de sang ajuda a detectar la presència de càncer. És una prova senzilla d'utilitzar, de baix cost i en poc temps, ja que entre uns 30 i 60 minuts, s'obtenen els resultats.

Amb el desenvolupament d'aquest biosensor es detecta el tumor molt més ràpid, i això pot ser molt beneficiós per a les dones.



Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

diumenge, 17 de gener del 2021

Els asimptomàtics causen més del 50% dels contagis




Les persones asimptomàtiques o presimptomàtiques causen més de la meitat de les infeccions del nou coronavirus, segons un informe dels Centres Estatunidencs per al Control de Malalties. Segons el text, un 59% de tota la transmissió prové de persones sense símptomes. Això inclou el 24% dels qui transmeten la infecció sense arribar a desenvolupar símptomes, i el 35% d'individus presimptomàtics, que desenvoluparan els símptomes en els dies següents. El 41% restant es deu a persones amb símptomes evidents de la malaltia.

"Entre les persones que desenvolupen la malaltia, el risc de transmissió apareix en els dies immediatament anteriors a l'aparició dels símptomes i es manté durant alguns dies". Això suposa que moltes persones són capaces de transmetre el virus quan no tenen constància d'haver estat infectats.
Aquests resultats reforcen la importància de seguir les recomanacions, independentment de si hi ha o no símptomes. És per això que l'ús de màscares i el compliment de les mesures de seguretat són crucials.

El que és clar és que el paper dels asimptomàtics en la transmissió dificulta la capacitat de detectar i aïllar als positius, la qual cosa ha influït de manera determinant en el control de la pandèmia. A Espanya, segons l'últim informe elaborat la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, el 53,1% dels casos de Covid-19 detectats des del 10 de maig ha mostrat símptomes, la qual cosa suposa que un 46,9% no ha mostrat cap signe de la malaltia.

dilluns, 2 de novembre del 2020

PER QUÈ HI HA PERSONES ASIMPTOMÀTIQUES?

    

Un dels grans misteris del coronavirus és saber per què hi ha persones que no desenvolupen cap símptoma malgrat estar infectats pel SARS-CoV-2. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va afirmar que, segons els estudis recents, les persones asimptomàtiques també poden transmetre el virus.

Però, per què hi ha persones asimptomàtiques? Investigadors de la Universitat d'Aarhus i l'Hospital Universitari d'Aarhus a Dinamarca han descobert que la resposta a aquest misteri està en què el virus SARS-CoV-2 pot ocultar el seu genoma perquè no siga reconegut pel sistema immunològic.
A l'interior dels nostres pulmons hi ha cèl·lules immunes especialitzades, anomenades macròfags alveolars, que protegeixen als pulmons d'organismes nocius. Quan l'organisme reconeix una infecció provocada per un virus, el sistema immunològic comença a produir interferons, que intervenen en la resposta immune i en la lluita contra la infecció.

Aquesta nova investigació, publicada en la revista EMBO Reports, suggereix que el coronavirus pot ocultar el seu material genòmic perquè no siga reconegut pels macròfags alveolars i evitar així la producció d'interferons. Això podria explicar la fase asimptomàtica inicial observada en molts pacients amb Covid-19.

            

Notícia original

Notícies relacionades: 

       -Notícia relacionada 1

dimecres, 12 de novembre del 2014

Sols el 6% de les persones treballa en el que somniava ser de xicotet.


Les famílies en què tenen un repartiment tradicional, els xiquets que volen arribar a tindre una carrera professional, aspiren a professions masculines, no obstant això, esta conclusió no és aplicable al sexe femení, ja que les xiquetes procedents igualment de famílies tradicionals aspiren a tindre treballs típics al seu sexe.

 En relació als atributs psicològics observats, la investigació se centra particularment en la motivació i l'autoestima. Segons el seu treball, els xiquets que tenen un nivell d'autoestima més alt són els que aspiren a ocupacions menys típiques del seu sexe i "tienen major capacitat d'anar en contra de les normes de génere."

 Per a fer aquest estudi, els investigadors han estat fent diverses preguntes al institut del British Household Panel Survey.

Video relacionat:

Noticia original
Noticia relacionada


diumenge, 4 de maig del 2014

Futurs espermes


Les universitats estatunidenques estan investigant un experiment que, a través de pell d’homes estèrils, donen lloc a cèl•lules germinals. Aquest és un xicotet pas per conèixer la biologia de l’esperma. Servirà també per aplicar aquesta teràpia a la clínica i obtenir un major número i més qualitat d’espermatozoides.

La fertilitat afecta un 10-15% de les parelles i l’home té un paper important en aquest números. Hui en dia hi ha pocs experiments que ajuden a millorar la qualitat del semen i la seva quantitat. Si aconseguiren l’aplicació, reduirien o inclús eliminarien l’esterilitat. Però per a seguir amb aquesta investigació cal seguir estudiant la seva aplicació.

L’experiment constava d’agafar pell de 5 homes per transformar-la en cèl•lules mare pluripotents. Les cèl•lules foren trasplantades als ratolins esterilitzats. Es va comprovar que les cèl•lules es van transformar en precursores del espermatozoides. El que intenten obtenir és que en un futur l’esterilitat no siga un problema per tenir fills.

Altres investigadors volen trobar en aquestes cèl•lules la solució per a altres problemes, però, de moment, tan sols és una expectativa per un futur tractament.  És un xicotet pas per a seguir investigant en aquestes cèl•lules que poden aportar moltes millores a la nostra vida.

Noticia original
Noticies relacionades:
- La pell també per a la insulina
- Problemes relacionats
Video:


dijous, 16 de maig del 2013

Clonació de cè·lules humanes.

Científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN d'un adult, és a dir, cèl·lules clonades.

Des que es va  clonar a l'ovella ''Dolly''les cèl·lules humanes s'havien resistit a aquesta tècnica.La tècnica tenia algunes difucultats perquè els embrions son més delicats que els de altres animals. Però tot i així, es va aconseguir gràcies a que el nucli de l’òvul es va extraure en la metafase i després de la fusió es va estimular al óvul amb descarreges elèctriques i medicaments.

El procés procés d’aquesta clonació consta de set parts o passos:
  • Es va obtenir una cèl·lula de la pell d'un donant.
  • A l’òvul d'una donant se li va extreure en nucli amb l'ADN.
  • La cèl·lula de la pell es va inserir sota la membrana de l'ovòcit. Ambdues cèl·lules es van fusionar amb l'ajuda dels científics.
  • Quan el nucli de la cèl·lula de la pell es va fusionar amb l'òvul, aquesta va començar a desenvolupar-se com si hagués estat fecundat.
  • El desenvolupament embionari es va aturar per obtenir cèl·lules mare. I aquestes cèl·lules mare es poden aplicar a les clonacions d'éssers humans, implantant-se en l'úter de la mare i així naixent un clon genèticamente idèntic al donant de la cèl·lula de la pell.
  • Es van conrear les cèl·lules mare. En les condicions adequades podrien arribar a convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula humana.
  • S’han obtingut tres tipus de cèl·lules adultes (cèl·lules nervioses, cèl·lules hepàtiques i cèl·lules cardíaques) que es podria utilitzar en el tractament de malalties i no hauria rebutjos.

dissabte, 6 d’abril del 2013

La interpretació dels somnis.


Investigadors del laboratori de neurociencia Computacional ATR de Tokyo han fet un gran avanç a la neurología ja que han descobert una manera d'interpretar els somnis.

Van aconseguir aquest avanç mitjançant una investigació en el que la persona s'introdueix en un tub de ressonància magnètica funcional i dorm, així registren l'activitat cerebral i una vegada registrada el desperten i li pregunten que ha somiat, així 200 vegades.
En el que més es devien fixar aquests investigadors per tal d'averiguar-ho era amb el còrtex visual, la zona posterior del cervell.

Aquest experiment va tenir un èxit del 60% de les vegades, ja que els resultats donants per la ressonància magnètica mentre dormia coincidien amb el que la persona havia contat del seu somni.





Noticia original. 

Informació  relacionada.
·Per què somiem?
·El què és un somni.
·Diccionari dels somnis.



dijous, 7 de febrer del 2013

Passar fam millora la memòria.

Segons un nou estudi realitzat per uns científics japonesos i experts de l'Institut Metropolità de Ciències Mèdiques de Tokyo, Japó, passar fam millora la memoria.
Aquesta investigació ha sigut realitzada amb dos grups de mosques, unes ja alimentades i altres per alimentar que al posar-les davant uns olors determinats, a les no alimentades sels ha desarrollat una hormona que redueix el sucre a l'organisme i activa una proteïna al cervell que fa millorar la memòria mentre que les ja alimentades s'han mostrat indiferents.
També n'han sabut que passades 20 hores sense menjar, el que succeeix és el contrari ja que es dificulta la memòria i es produeix una reducció d'aquesta.

Aquest descobriment, al tenir els essers humans la mateix proteïna pot servir de gran ajuda per retindre les coses amb més facilitat.


Video:



Noticia original.


Noticies relacionades:
•Aconsegueixen implantar falsos records a la memoria mitjançant tècniques de suggestió.
•Noves investigacions reivindiquen l'oblit.

Els gens que produeixen la discapacitat intel·lectual.

Sabent que el 2% de la població pateix discapacitat mental, l'Hospital La Fe de València, mitjançant proves d'ADN a 50 famílies, busca els gens ocults responsables d'aquest problema.

Hi ha diversitat a l'hora de parlar del fluix desenvolupament mental que pateixen algunes persones; un dels més coneguts és el Síndrome de Down, però d'aquest ja saben que n'és originat per la presencia d'una copia del cromosoma 21. Però, a un 50% dels que se'ls detecten problemes mentals, no saben l'origen ja que no se sap ben bé perquè ocorre, pot ser pels gens, per una infecció vírica, l'exposició d'un tòxic o per un problema al sistema nerviós.

Amb aquesta investigació, a falta de resultats per ara, espera poder trobar diagnostic a un 35% més dels casos de discapacitat mental.
Video:

Noticia Original.

Noticies relacionades:
·Discapacitat intel · lectual, un desafiament mundial sense resoldre.
·Cada vegada més discapacitats intel·lectuals a les presons.