El hipo es produeix per la contracció involuntària del diafragma i dels músculs intercostals, obligant-nos a inspirar ràpidament. Sobre 35 mil·lisegons més tard, les cordes vocals tancar cop causant del maluc. El hipo es produeix per la contracció involuntària del diafragma i dels músculs intercostals, obligant-nos a inspirar ràpidament. Però els científics no han pogut determinar quins són el paper d'aquesta reflexió que ens passen de vegades fa tanta vergonya.
Algunes coses que diguem per a traure el hipo es per exemple lo de beure amb got revés,donar 20 begudes sense prendre un breath o sostenir l'alè serveix per aconseguir lliurar-ne, etc. En el temps de Plató ja aquestes estratègies es recomanaven però no per saber la naturalesa d'espasmes molestes.
El hipo generalment no es fa crònica i aviat desapareix. Si tu no ajustes amb les estratègies tradicionals per acelerar la teua marxa, sempre podrás recórrer a alguns que han estat provats pels científics. El sexe, per exemple, sembla interessant.
Els rèptils que tenen relacions sexuals per primera vegada a una edat primerenca. En el cas d'aquests animals no hi ha cap medicament de mitjans.
Aquestes són les conclusions d'un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Lincoln, Regne Unit. "Hem observat que més sexe, o almenys més embarassos, és sinònim d'una vida breu", explica Daniel Pincheira-Donoso, un dels autors i els científics del centre.
L'equip d'investigadors ha estudiat la longevitat de més de 1,014 espècies de rèptils, incloent-hi els llangardaixos i les serps. "Les dades espectacle que duren menys animals vius que maduren sexualment a una edat primerenca, mentre que aquells que prefereixen retardar el moment més", afegeix.
Els resultats de l'estudi han demostrat que herbívors i omnívors també tenen una esperança de vida més llarga. I les verdures tenen pocs nutrients, els científics creuen que aquestes espècies es reprodueixen menys (energia falla-los), que en última instància, beneficiar-los: viure més.
Un estudi realitzat per la societat americana de Microbiologia ha intentat posar números i percentatges a la contaminació dels diners en forma de bacteris, i el resultat indica que 94% dels bitllets en circulació estan contaminats amb bacteris provoquen malalties. De fet, el 7% conté Staphylococcus aureus i Klebsiella pneumoniae que causen pneumònia i infeccions de la sang.
Un bany d'aigua simple i sabó pels diners podria reduir les infeccions diarreics fins a un 42%. Però no és pràctic aconseguir bitllets que passen per les mans al rentaplats. Cada any, els bancs centrals del món destrueixen uns 150.000 tones de bitllets antics.
M. Nabil Lawandy i Andrei Smuk son científics americans que han desenvolupat un nou sistema per diners que podrien estalviar bilions de dòlars al sistema monetari basat en cel·lulosa.
Així que va experimentar amb gas CO2 en condicions supercrítiques, un potent dissolvent que també s'utilitza en la indústria alimentària pel greix, l'extracció del colesterol dels olis, carns i lactis. I el resultat va ser impecable.
Quan els raigs del sol xoquen amb les gotes d'aigua en l'atmosfera, la llum es propaga en les bigues dels colors bàsics que la componen. Aquests raigs són reflectits en un angle d'uns 42 graus d'inclinació, que fa que es pot veure l'espectacle des de terra.
Però és només una il·lusió òptica que depèn de l'angle que formen el sol, el líquid i l'observador. És pràcticament impossible mirar un arc de Sant Martí des de dalt, perquè canviar el punt de vista podrien no apreciem els colors reflectits per l'aigua.
Recentment, un turista canadenc afirma que han aconseguit fotografiar els colors d'aquest fenomen de l'avió que viatjava. Va resultar ser un efecte del material de la finestra que es veia.
A més de mostrar esbossos o pintures prèvies que hagen pogut quedar ocultes sota una determinada obra, " l'escàner ens permetrà veure dibuixos preparatoris o identificar repintades ", explica Javier Gutiérrez , investigador de Treelogic i coordinador de Insidde, el projecte finançat pel setè programa Marc de la Unió Europea en què s'emmarca aquest treball amb la participació de vuit entitats de cinc països europeus.
L'escàner permet observar la forma en què s'han aplicat les pinzellades, una informació que està obrint un nou camp de treball per als científics de Insidde: "Pot mostren els detalls del procés creatiu d'una pintura que són de gran valor històric - artístic, perquè ens diuen més sobre com va treballar el pintor, el que és molt útil per als conservadors durant la planificació i execució de treballs de restauració de pintures " destaca Laurens van der Maaten de la Delft University of Technology.
Si bé l'escàner encara està en fase de prova i calibratge, els investigadors ja han aconseguit identificar amb ell alguns dels materials utilitzats en obres d'art. Es tracta d'un resultat que experts dels museus participants han valorat molt positivament perquè " no esperàvem obtenir aquest tipus d'informació, però amb el prototip hem estat capaços de distingir clarament alguns pigments d'altres, la qual cosa en alguns casos evitarà haver de fer una punció en el quadre per conèixer els materials que va utilitzar l'artista ", explica Marta Flórez, del Museu de Belles Arts d'Astúries.
Paral·lelament als treballs de calibratge de l'escàner per obtenir el màxim d'informació possible sobre obres pictòriques, els investigadors estan provant i ajustant l'equip per poder generar imatges d'objectes tridimensionals segellats. Per a això, un escàner de llum estructurada es combinarà amb l'escàner de terahertzs . Geert Willems, director d'R + D de 4DDynamics explica el benefici: " Amb la reconstrucció preliminar de la forma 3D dels objectes, podem guiar a l'escàner de terahertzs cap a les posicions òptimes al voltant de la forma corbada dels objectes, assegurant-nos que no existeix en cap moment contacte entre aquest i l'obra d'art ".
Un milió de persones permaneixen en quarantena a l'Àfrica per a evitar la propagació del ébola. Guinea, Sierra Leona i Libèria han tancat les seues fronteres per a impedir contagis i moviments no controlats. Però, què passa durant les mesures de aïllament i el toc de queda en països del com Sierra Leona per a intentar frenar La malaltia?
Els investigadors intenten mapejar i localitzar els possibles focus per a evitar futurs contagis. Però el control sanguini o de mostres de teixit de goril·les salvatges és una tasca àrdua i que requereix de molts recursos. Fa poques setmanes la Societat de Conservació de Vida Silvestre ( WCS ) presentava una investigació de diversos anys de treball.
Com a instància de part de l'estudi sí van analitzar mostres de 80 goril·les salvatges de cinc hàbitats de la República del Congo. El 10 % va donar positiu a els Anticossos. En general, els simis tenen facilitat per a contagiar-se i morir per l’ébola que els humans. El 25% de micos del Congo ha desaparegut en els últims 20 anys a causa del virus.
Si els investigadors poden traçar més ràpid els patrons d'infecció per l’ébola en la fauna i establir cens d'individus immunitzats, poden estar més preparats per a prevenir els brots en humans i en altres espècies, a més de controlar millor la supervivència de les poblacions de simis i estar preparats per al subministrament de vacunes futura. El estudi está a la revista Neglected Tropical Diseases.
Els Estats Units van fer un esforç considerable en la dècada dels '60 per crear un sistema nuclear compacte , lleuger i autònom que pogués alimentar tota mena d'enginys per a programes espacials, militars o marins. El projecte SNAP era pioner per provar aquests mini - reactors en l'espai. La idea era minimitzar els riscos del personal de terra posant en marxa el reactor a milers de quilòmetres de distància.
Dotze hores després del llançament, el reactor nuclear va ser portat automàticament fins a la temperatura de funcionament per produir més de 600 watts de potència elèctrica. La idea era que aquesta producció es perllongués durant un any... però no va ser així.
El problema de tenir un material perillós a 1.300 quilòmetres d'altura es va posar en evidència el novembre de 1979. Una col·lisió amb algun objecte d'escombraries espacials va produir un despreniment de més de 50 peces del satèl·lit, totes elles rastrejades per la NASA. La base del satèl·lit i del reactor romanen intactes.
Després de 43 dies, la decisió d'un regulador de tensió dins de la nau però fora del reactor va fer que el motor i el reactor es paressin per sempre. Però el combustible encara és allà.
El Snap10A està ara mateix en una òrbita polar estable, és a dir, el satèl·lit passa sobre cada punt del planeta quan aquest gira sobre el seu eix. Triga una mica menys de dues hores a completar la seva òrbita. Pots veure-la en directe per aquí.
Cada tres o quatre dies la seva projecció travessa la Península Ibèrica de sud a nord. Els enginyers de la NASA calculen que l'òrbita deixarà de ser estable en uns 4.000 anys, quan el satèl·lit es desintegri i s'escampi el material radioactiu per alguna zona entre els dos pols. Encara que ja no hi serem nosaltres aquí per veure a qui li toca la loteria.
Passades les 2 de la matinada de divendres a dissabte, Philae ha deixat de funcionar. S'ha quedat sense energia en haver aterrat en un punt fosc del cometa on no pot alimentar-se de llum solar.
Ho han intentat durant diversos vegades però no ha hagut forma. L'Agència Espacial Europea (ESA, per les sigles en anglès) va assenyalar per la seva banda que el robot " ha entrat en mode stand - by ".
Philae, que es va posar a l'ombra, entre unes roques, va funcionar primer amb una pila de 60 hores de vida. El problema és que les seves bateries solars, que havien de prendre el relleu, no van rebre prou llum per permetre-li seguir funcionant.
El robot va aconseguir no obstant això una proesa, una rotació que li permetrà als seus panells solars rebre més llum en els propers mesos, a mesura que el cometa en què es troba avanci cap al Sol. Això li permetrà presumiblement al robot sortir de la seva hivernació cap al mes d'agost, segons Philippe Gaudon.
La pluja de les Tàurides de este any durarà més d'un mes (des del 19 d' octubre a l' 11 de desembre). Coincideix en part con dues pluges d' estrelles: els Oriònides i els Leònides, de manera que resultés fàcil observar als meteors durant les properes nits .
Les partícules, provinents de la constel·lació de Taure, és caracteritzen per su brillantor i la llarga estela que deixen en el cel.
Sempre que s'evitin a els llums de la ciutat, caldrà tenir paciència: s'estima que nomès uns cinc meteors solquin el cel cada hora . La claredat de la lluna plena también dificulta su observació , com ha pasat en els pluges d'estrelles de l'estiu.
Tant els Tàurides del sud com els del nord són visibles des de tots 2 hemisferis. Els fragments procedeixen del cometa Encke, també conegut com 'estel d'anar a peu' per la seua avançada edat. Enckeorbita al voltant del sol con 1 període aproximat de 3,3 anys.
La vida d'un astranauta es basa en que els astranautes fan fotografies i videos des de l'espai per a poder voreu nosaltres. Quasi tot el menjar que menjen està desidratat, però si que poden mejar chocolate. Els astranautes també fan les seves necessitats, però al haver la gravetat resulta un poc complicat per a ells.
Llavors tenen un inodor succionant tant per a deixalles líquids com sòlids però cada un d'ells s'emmagatzema en llocs diferents. La succió s'aplica perquè ho sinos queda suspés en l'aire en forma de esfera i això fa tindre problemes a la nau. L'aigua la porten des de la Terra, però també tenen un tipus de depurador que el que fa es convertir l'orina en aigua més pura del que vejem nosaltres de la aixeta. Intenten dormir, perquè al espai la ISS pega una volta cada 90 minuts. Els astranautes veuen 16 vegades com ix el sol i com s'amaga. Están sempre experimentan com una caiguda lliure constant. Aleshores si no t'agrada la sensació de caiguda lliure de la muntanya russa quan muntes no vajes a l'espai!
Ja queda menys per a HALLOWEEN i també el sol es prepara! Un estudi de la seua web, al cap de uns mesos investigant, han descobert que en eixa imatge, s'han combinat moltes instantànies i han anat seleccionant les més lluminoses, de tal forma que mostren un joc intens i complex de camps magnètics flotant a l'atmosfera.
Crédit de la imatge: NASA/GSFC/SDO
La imatge es va conseguir vorer-la un 8 d'octubre. Com que es pareixia el sol a una carabassa de Halloween, doncs la NASA va colgar a una xarxa social anomenada 'Twitter' aquesta foto que acaveu de vorer. Com que va ser una cosa inesperada ,va causar a totes les xarxes socials exposar-ho per a que ho vejeren quasi tots els usuaris de la mateixa companyia de la NASA.
Un especialiste de la NASA grava el sò del Sol com sona. Però en vegada de sonar d'una forma realment científica, sona com si engegeres el foc o si fregires un ou.
Robert Alexander, diu que lo que es sent es tan sols un sons produïts pel satèl·lit Wind, i no del espai. El satèl·lit Wind el que fa es gravar eixos sons i reproduir-los a un programa d'ordinador, de tal forma que quan ho sentim nosaltres, pareix que s'estiga fregint un ou o una altra cosa pareguda. A l'any 1982, es va fer un altre estudi en el que els micrometeorits i altres compostos colpejavent a una nau espacial, però en eixe cas va ser als Anells de Saturn, i feia sons que sonaven com una tempesta de granís.
.jpg)
