La sequera enfonsa les reserves hidroelèctriques al nivell de 1995

L’aigua embalsada s’ha reduït un 33% en un any. Alerta roja en les reserves hidràuliques. La capacitat de les centrals elèctriques que aprofiten l’aigua per a produïr electricitat s’ha enfonsat al 27,7%. Segons les dades que maneja l'operador del sistema Red Elèctrica, es tracta del registre més baix des d'octubre de 1995. La situació és més alarmant en les conques hidrològiques situades al sud i l'est del país.

Segons les xifres de REE, Espanya tindria una capacitat actual de generar al voltant de 6.000 gigawatts per hora (GWh) amb l'aigua embassada a les preses d'Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa.

La situació actual de sequera i d'incertesa davant l'arribada de futures precipitacions manté en suspens a diversos departaments del Govern. En Medi Ambient segueixen treballant en un pacte nacional de l'aigua que estableix una planificació de la infraestructura actual davant una crisi d'aquest tipus. En Energia, per la seva banda, analitzen com aquesta situació pot traduir en un encariment en les factures de llum de milions de llars i empreses. La generació hidràulica té un cost molt més baix que altres tecnologies com el gas i el carbó.









VIDEO:

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

São Paulo tallarà l’aigua cinc dies a la semana si persisteix la sequera.

Després de dues temporades de pluja molt per sota de la mitjana històrica, São Paulo pateix la pitjor sequera de l'últim segle. 

Si no plou bastant com per recuperar la presa que preveeix les canonades de la ciutat, la compañia que proveeix São Paulo ha anunciat que la ciutat es quedarà cinc dies per setmana sense aigua a partir d'abril. Segons els meteoròlegs, no plourà molt, i la falta d'aigua es va convertint en una obsessió per als paulistes. 

Els ciutadans ja s'enfronten a baixades de pressió que duren fins 18 hores al dia, i depenent de les zones, a talls d'aigua. La sequera afecta bona part de l'Estat de São Paulo, per aquest motiu les restriccions no només afecten als habitatges, sinó a indústries i a agricultors que han de reduir el reg. 

Fins ara, l'únic plà d'emergència consisteix a tancar les aixetes. Ni indústries, ni hospitals, ni escoles, ni l'Estat de São Paulo té un pla B que pugui posar-se en pràctica en cas que les preses s'esgotin completament. Les alternatives utilitzades en São Paulo fins ara són els pous que capten aigua al subsòl i els camions cisterna. Les dues opcions són també recursos limitats i a les que no tothom té accés. 
Els alcaldes de 30 municipis de l'Estat es van reunir dimecres per exigir un comitè de crisi que elabori i divulgui un pla d'emergència.

La sequera és una crisi de doble tall que afectarà el subministrament elèctric. El model brasiler d'obtenció d'electricitat es ssutenta en centrals hidroelèctriques dependents de reserves que ja estan molt a prop del seu límit. Per tractar d'evitar les apafades, el Govern ha recorregut a les centrals termoelèctriques, que són molt més contaminants i cares. 



Notícia original

Noticies relacionades:

-La sequera arriba al carnaval de Brasil.
-La sequera al Brasil activa plans per eventuals racionaments. 

La sensació de boca seca pot ser síntoma d’asma

Científics de la Universitat de Granada i de l’Hospital d’Alta Resolució de Loja (Granada) han demostrat que els pacients asmàtics pateixen xerostomía, el qual tenen un pitjor control de la enfermetat.

La xerostomía afecta al 50% de les persones majors de 60 anys i el 90% en pacients hospitalitzats, es tracta d’un síntoma que presenten molts pacients i dona lloc a molèsties i efectes importants sobre la qualitat de vida i la salut bucal.

Després, el corticoides inhalats (CI) son la base del tractament de pacients d’asma bronquial i s’aplica mitjançant dispositius d’inhalació. Els CI’s tenen baixa biodisponibilitat, tenen efecte a nivell local, i passen en poca proporció a la circulació general.

És va fer un estudi a 74 pacients, els quals 57 pacients tenien asma i altres 17 estaven sans i van participar en el equip de control.

Les dades indiquen que els tractaments amb dosis altes de CI’s provoquen una disminució d’una proteïna salival MUC5B, que té un efecte protector sobre la mucosa oral.

Els resultats d’aquest treball, els científics arribaren a la conclusió que existeix una relació moderada entre el grau de control del asma y la gravetat de la xerostomía.

Noticia original

Noticies relacionades
-Mes estudis que comproven aquest fet

Vídeo

Aigües residuals depurades per a ús domèstic en Texas

A Texas l’escassetat de les aigües ha fet que les autoritats prenguen mesures per evitar l’esgotament de les reserves d’aigua .Per tant han decidit depurar les aigües residuals dels vàters,dutxes... i barrejar-la amb l’aigua potable que encara hi ha.

L’aigua residual  serà tractada i després arribarà al riu Wichita on també rebrà uns tractaments per determinar si està completament neta. Aquesta aigua es barrejarà 50/50 amb l’aigua que hi ha a les reserves per a la posterior conducció a les cases.

Els veïns han expressat la seua indignació davant d’aquest comunicat, però el seu alcalde Glenn Barham ha assegurat que és l’única solució davant la gran sequera, ja que els llacs estan a un 25% de la seua capacitat.

Des de l’estat s’han pres mesures davant la sequera que assola el país i han decidit incrementar el cost d’aigua per vivenda si es consumeixen més litres dels que han acordat.

Per tant parlem d’una situació de crisi ,en la qual han de aplicar estratègies per a poder comptar amb aigua per a la població.

Noticia original

Noticies relacionades

-Conagua preveu sequeres en 20% del territori nacional el 2014

-La pitjor sequera dels EUA a 50 anys danya la meitat de les collites del país

Vídeo

La tardor-hivern més sec

"Venim ja d'un hivern molt càlid i sec", ha recordat el delegat de L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)
, Jorge  Tamayo

La Comunitat Valenciana ha registrat de setembre de 2013 fins febrer, un 70% Menys de les precipitacions normals segons ho explicava hui Tamayo, despres de fer  el balanç hídric   dels darreres mesos i de dir que ha plogut un 60% menys del normal i on la  mitjana de temperatura tambié ha variat de 0,7 º C a 9,1 º C .
La escassetat de plujes afecta molt al risc d’incendis i durant ple hivern , les autoritats han alertar de màxim perill per incendis.

A l 'Aeroport de Manises, el vent d'oest va tenir direcció terral en quasi tots els dies, quan l'habitual és que bufe la meitat d'aquests ;  amb aixó és clara la diferència entre Galícia (on ha plogut 90 vegades més que a la C.Valenciana.

Això suposa un "contrast terrible" amb el vessant altántica. i , gràcies a que no s'ha produït  a tot espanya els embassaments de la Comunitat estan "bastant bé" per ara .

Ara bé , a la primavera , segons el delegat, s'esperen temperatures superiors  als  20 -25 graus ; ja que com havía dit amb anterioritat aquest:

"Després d'un hivern sec, és obvi que no es garanteix una primavera plujosa",


Noticica original :

Noticia relacioanda :

Espanya reclama a la UE quasi 6 mil milions en ajudes agrícoles per la sequera.

La preocupant situació al camp espanyol des de la tardor de l’any passat degut a un oratge anticiclònic està provocant fortes sequeres en diverses regions del país deixant embassaments en mínims perillosos Per açò, el Ministeri de Agricultura i Medi Ambient ha demanat urgentment que s’aproven unes ajudes econòmiques en el pla de política agrària de la Comissió Europea dut a terme durant el consell de ministres europeus d’agricultura celebrat el passat 18 de març. Aquestes subvencions rondarien al voltant dels 5.500 milions d’euros, amb els quals es pretén pal·liar els danys que s’estan causant per la falta d’aigua en el camp tan al nostre país com a Portugal sobretot.  De moment, la Comissió encara té que estudiar a fons el pla realitzat pel Ministeri i si s’aprovaren les ajudes, aquestes arribarien al camp espanyol durant l’octubre d’aquest any com a màxim. 

Espanya intentarà durant la reunió dels 27 buscar suport en altres països comunitaris perquè s’adelanten les subvencions del fons europeu per a abans de l’estiu, és a dir, dels 7.500 milions d’euros anuals que li corresponen a Espanya del pla de política agrària comú, 5.500 milions d’euros son destinats directament per als agricultors i per això des del Ministeri es vol que eixes ajudes no vinguen al finals d’any sinó a l’estiu, per a posar fre quant abans millor a aquesta problemàtica ambiental. El 40% del pressupost de la UE  va destinat a l’agricultura i Espanya és el segon major receptor de l’ajuda comunitària ja que és el que té major activitat agrícola sols per darrere de França. Si a la gran dependència econòmica d’Espanya, li afegim que entre octubre de l’any passat i març d’enguany ha plogut molt per davall de la mitjana, la combinació resultant segons el Ministeri és molt preocupant per al sector agrari i ramader. 

Segons el ministre d’Agricultura, és molt important que la comissió europea preste més atenció i serietat a un greu problema com és la sequera, cada vegada més present en l’agricultura d’altres països europeus mediterranis com Italia, Portugal o Grècia, apart del nostre. Com també, el Govern espera que siga ben rebuda la petició en el Consell europeu d’incluir i tramitar un fons específic sobre la sequera en el nou pla europeu de política agrària comú que es posarà en marxa d’ací dos anys fins al 2020.     

Noticia original 


Noticies relacionades: 
- Brussel·les no dona respostes concretes sobre les subvencions per a pal·liar la sequera a Espanya. 
- La falta de pluges a la Península eleva els costos del camp. 
- Espanya i Portugal s’uneixen per a demanar ajudes econòmiques de caràcter immediat per a salvar el camp de l’actual sequera. 


Vídeo: