Medi Ambient observa possibles "impactes adversos" en el sondeig de Balears.

Medi Ambient observa possibles "impactes adversos" en el sondeig de Balears.

El ministeri creu que les espècies marines poden veure's afectades i obliga el promotor a passar per una avaluació d'impacte ambiental més llarga.

Un grup d'investigadors vol, explorar el subsol Mediterrani, amb el projecte MedSalt-2, però el Ministero de Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha decidit que aquest projecte passe primer per una evaluació d'impacte ambiental ordinaria, ja que podria produir impactes significatius sobre l'ecosistema marí.
 

Al realitzar aquest tràmit fa que el projecte es realentitze, i implica que el Medi Ambient no està d'acord amb les idees de Assumptes Exteriors, les quals eren posar en marcha aquest projecte.
A mes, fins el propi promotor no pot assegurar que les espècies que viuen en l'area on és vol aplicar este projecte seràn afectades o no pels efectes del sonid.

 

 

 

El projecte MedSalt-2 es basa en recórrer durant nou dies l'àrea compresa entre les illes d'Ibiza i Mallorca i el sudest d'Ibiza i Formentera en un buque equipat amb canyons d'aire comprimit.

L'objectiu és realitzar una especie d'ecografia del subsol marí que permet coneixer la seva estructura.












Projecte Medsalt-2

Resolució de l'evaluació d'impacte ambiental ordinaria

La gran amenaça dels reculls coral·lins té els dies comptats.

La corona d'espines, un tipus d' estrella de mar, està arrasant els esculls coral·lins de la regió tropical indo-pacífica des de fa dècades. Es mou a 20 m/h i es capaç de devorar fins a 4 metres quadrats de coral al dia. Per sort, ara està a punt de ser controlada.
S'ha descobert que segreguen unes proteïnes, a l'aigua, involucrades en la comunicació entre els individus d'aquesta espècie. Actuen com impremtes que poden ser interpretades per altres individus, utilitzades sobre tot per trobar parelles o escapar de depredadors.

La corona d'espines, que té temporades de gran sedentarisme, a l'olorar aquesta substància es trona molt activa augmentant la taxa de reproducció i exterminant ràpidament milers de pòlips coral·lins.

La Gran  Barrera de Corall d'Austràlia està amenaçada pel canvi climàtic, ja que els coralls no suporten el calfament de les aigües. La seua mort, el blanquejament de l'escull, s'està estudiant ja que hui en dia és un dels problemes ecològics més greus al nostre planeta.

La mort de l'alga amb la qual fa simbiosi el corall significa la mort d'aquest també. Per tant, la llum o la falta de nutrients afecta també a aquestos organismes. El corall és el refugi i hàbitat més gran dels oceans i està sent aniquilat per la superpoblació d'alguns depredadors, com la corona d'espines.

Notícia original

Notícia relacionada

Vídeo:

 

Tecnologia de la UMA per a convertir el sol en l'energia del futur

Durant molts anys els científics porten investigant energies que no actuen com una amenaça per al nostre planeta. En concret la Universitat de Màlaga porta estudiant al Laboratori de Materials i Superfícies  la manera de convertir el sol en l'energia del futur.

Aquesta investigació està dirigida per José Ramos-Barrado

Ens explica que treballen amb fotossupercondensadores, aquestes permeten l'almacenament d'energia. A més també han observat que gràcies als materials nanoestructurats que utilitzen obtenen un sistema sense cables, per la solidesa i la transparència del material.

La Universitat abans d'arribar a l'estudi dels fotocondensadors ha passat per l'estudi de la cèl·lula fotovoltaica.

Aquest grup de treball també investiga la transformació d'energia química amb elèctrica a partir de ceràmica nanoestructurada que utilitza com a combustible l'hidrogen.

Cal destacar que el Laboratori de Materials i Superfícies forma part del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Actualment compten amb tres projectes del Pla Nacional.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

L'agricultura de les Illes Balears en perill per un bacteri

El Govern regional ha declarat tot el territori de les illes balears afectat per la plaga de Xylella fastidiosa, un perillós bacteri que mata tot tipus d'arbres fruiters. De moment, les autoritats només han detectat la malaltia en alguns arbres, però amb les primeres alarmes van eliminar també per precaució els que els envoltaven. En total, uns 2.000 exemplars d'arbres fruiters  han estat arrencats. S'ha prohibit l'exportació de material vegetal de les espècies que poden portar aquest bacteri, que primer afebleix i asseca les fulles, després ataca les branques i acaba amb la mort de l'arbre.

Las alarmes van saltar a l'octubre del 2016 quan es va detectar el bacteri Xylella en un cirerer.

La Conselleria va aplicar llavors el protocol de prevenció establert per la Unió Europea, que obliga a la destrucció de les espècies que es poden contagiar i a la presa de mostres dels arbres situats en un radi de deu quilòmetres. Es van arrencar més de 1.900 arbres.

Davant el risc que el bacteri suposa per a les plantacions de les illes, el Govern balear ha decidit aplicar el protocol de contenció pel qual només es destruirà l'exemplar afectat pel bacteri.

De moment, s'han frenat les exportacions de material vegetal des de les illes per contenir la seva expansió a la Península i la Guàrdia Civil controla amb zel l'arribada d'arbres i plantes per via marítima immobilitzant els exemplars sospitosos de portar la plaga.



Notícia original
Notícia relacionada

La grip a França

França es troba en un estat crític a causa d'un virus de tipus A, H3N2 molt perillos per las pacients fràgils, especialment als majors de 65 anys que és a qui mes esta afectant. Es trata d'un virus cosí germà d'un altre que va apareixer fa dos anys al mateix territori francés i va causar moltes morts, aproximadament 2,9 millones de persones van ser afectades.

El virus no ataca directament las pulmons com ho feia el d'abans, pero porta complicacións en la gent major, com infeccions o insuficiencies cardíaques, respiratòries o diabètiques.

Els hospitals de França no estas ben condicionas per a aquesta situació, ja que cada día arriben molts contagiats i alguns han tingut que esperar 24h per a ser atesos pels metges o tindre un llit on descansar. Uno de cada sis hospitals de França està saturat. Els metges aseguren que apuesta grip va a portar moltes conseqüències.

Les vacunes pareixen no ser molt eficaces per a aquest virus. En una recidència de 120 persones, 70 van estar contagiades i 13 van morir, les quals 6 estaven vacunades. Es ministeri francés va obrir una investigació per a aquest las excepcional, però la ministra asegura que les pacients i l'assistència médica no es vacuna lo suficient.

Noticia original

Noticia relacionada 

Noticia relacionada

Així "arrasa" la societat de consum amb la biodiversitat del planeta.

Els humans som el principal problema de l'extinció dels animals i comencem a prendre consciència. Un dels factors és la sobreexplotació de recursos naturals.

S'han publicat alguns articles que mostren la pèrdua contínua d'espècies. A EEUU per exemple participen massivament en la desforestació del centre d'Amèrica.

Els articles que apareixen al Nature Ecology & Evolution expliquen que el principal problema està vinculat en el comerç internacional, ja que les principals espècies en perill es troben en els països més consumidors.

A la península Ibèrica en concret el linx es troba en perill d'extinció per l'agricultura.

El problema és que els humans extraguem energia d'una manera il.limitada i açò està produint la sexta extinció massiva del nostre planeta.

El secretari de l'organització conservacionista WWF, crítica que una de les coses que més afecten és la producció d'aliments de manera exagerada. També explica que la petjada ecològica no para de créixer i és molt difícil fer que les persones tinguen un consum responsable, quan part de les collites se'n van al fem. Com a solució proposa examinar les zones on més perill té la biodiversitat i que les empreses ho tinguen en compte. I per altra banda proposa que les empreses informe'n clarament sobre la procedència dels seus productes perquè els consumidors puguen elegir el que compren i puguen ajudar la biodiversitat.

Notícia original

Notícia relacionada 

Notícia relacionada 2

El fong ilicità que fulmina al picudo de manera natural.

Elch ha començat a combatir la plaga del picudo que amenaça en acabar amb el palmeral ilicitano, que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’ Ajuntamet d’Elch i l’empresa de Glen Biotech van començar un balanç en 300 palmeres de l’Hort del Bernia, després al Parque Municipal, l’Hort de la Cuerna, i finalment a l’Hort del Gat, en aquest últim s’havien trobat la major quantitat d’aquest insecte i s’ha aplicat el fong amb una efectivitat del 98%.

D’aquesta forma, el fong d’origen autòcton ha conseguit rescatar de manera natural,y mitjançant un tratament de tres vegades a l’any 1.700 exemplars infectats pel coleòptero. Aquesta ferramenta no utilitza aigua així que la palmera no té problemes d’humitat. Amb aquestos resultats positius, el consistori està dispost a ampliar la lluïta biològica en més horts.

 Notícia original

ELS PRÒXIMS 20 ANYS SERAN CRÍTICS PER AL PLANETA

Nicholas Stern ja va explicar, en un informe encomanat pel govern britànic, que l'impacte econòmic afecta el canvi climàtic. Des que ell va elaborar dit informe, el gel de l'Àrtic continua desfent-se debut a què les temperatures no paren de pujar. En aquell moment Stern va ser optimista assenyalant que la inacció davant del canvi climàtic tindria un cost del 5% del PIB aproximadament, perquè ha augmentat encara més.

Stern és economista i té una mena d'esperança amb la tecnologia i en l'acord de Paris, pel que els estats procuraran que la temperatura del planeta no puge més de dos graus.
En una entrevista que li van fer amb la col·laboració de la BBVA, va explicar que les emissions a l'atmosfera han augmentat, des que ell va fer el primer estudi de 40.000 a 50.000 milions de tones de CO2.

Ell pensa que la tecnologia (intel·ligència artificial i biotecnologia) avança molt ràpidament i d'alguna manera açò podria ajudar.

Els pròxims 20 anys seran crítics per al planeta, ja que cada vegada viu més gent en ciutats, les temperatures seguiran augmentant, cada vegada hi haurà més extincions.

Una possible solució és proporcionar energia sostenible per a la indústria, però el més important serà el transport elèctric.

NOTÍCIA ORIGINAL 

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Crani prehistòric de balena

El descobriment d'un crani de balena prehistòric ha permitit coneixer mes l'evolució d'aquesta especie i saber com va pasar de tenir dents a tenir "barbes" com va dir el Museu de Victoria (Melbourne, Australia)
"Alfred" així és com s'ha anomenat al crani que te d'antiguitat uns 25 milions d'anys aproximadament i va ser trobat a una costa del nordest d'Estats Units. A pesar de tindre dents, parlem d'un dels primers misticets moderns, com son les balenen blaves i les geperudes.
Les caractéristiques que s'han pogut observar en les seues dens corresponen a un habit alimentari únic  d'aquests mamifers, poc temps abans de que passaren a tendre "barbes" que son laminés d'un teixit, compost per fibres de queratina, que trobem en les organismes flexibles i de cos elastic.

Alguns animals marins menegen la llengua avant i arrere per a agafar les seues preses amb mes facilitat i succionarles, o de vegades, també per a agafar materials aspres, com l'arena. Aquesta característica es la raó per la qual les dents d'Alfred tenien esquinçaments horitzontals en la superficie interior.

Video relacionat
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

La maresma torna a respirar

Una finca de 80 hectàrees dessecada fa un segle passa de eucaliptus a paradís per l'àguila pescadora.

En la Marisma de Rubín, a San Vicente de la Barquera (Cantàbria), van dessecar prop de 80 hectàrees de la zona humida per plantar blat i criar-hi aus de granja . Van aconseguir construir un dic de 700 metres de front i 1.800 de costat per desviar el riu Escut i deixar aquelles terres fora de la influència de les marees.
Un projecte pioner de conservació ha tornat a l'estuari de Sant Vicente de la Barquera amb l'objectiu de tornar la natura al seu estat original.

Tot va començar quan el FAPAS li va plantejar a l'empresa maderera i forestal Ence la possibilitat de deixar algun exemplar assenyalat en llocs concrets que pogués beneficiar la conservació d'aus rapinyaires, com l'àguila pescadora. "Quan vam veure la finca del Marisma de Rubín ens vam tirar un fanal i els vam dir: '¿no hi hauria possibilitat de treure aquí tots els eucaliptus?'», conta Hartasánchez.
I Ence va accedir.
La ruptura d'una petita bretxa en el dic lateral  ha permès ja que l'aigua entri sense descans a l'antiga plantació d'eucaliptus amb cada pujada de la marea. Encara que, en uns sis mesos, la mar acabarà per tombar definitivament de forma natural els 700 metres del dic frontal.

«Nosaltres busquem la nidificació d'una parella de les que passen per aquesta zona durant la migració des del nord per reproduir-se al sud. Això provocaria el seu assentament en aquest aiguamoll», aclareix Hartasánchez.

Totes les entitats que han col·laborat en la recuperació coincideixen en l'objectiu: «Aquest projecte té una única finalitat, que és beneficiar la naturalesa», sentencia el president de FAPAS.

Notícia original

Notícia relacionada

Tres glaceres de l'Antártida Occidental han perdut gel a un ritme sense precedents entre 2002 i 2009.



El desalaç que s'està registrant en aquesta zona del continent és el més ràid que s'ha vist fins ara i ha estas documental pels investigadors de la NASA i la Universitat de California a Irvine utilitzant mesuraments realitzats per avions. Les glacéres Smith, Pope i Kohler van perdre centenars de metres de gel entre 2002 y 2009, la seva hipòtesi és que el flux d'aigua mes càlida sota les capes gelades de la badia del Mar d'Amundsen va augmentar significativament des de mitjans de la decada del 2000.


L'aigua càlida de l'oceà flueix per les cavitats continentals que hi ha sota el gel, de manera que lentament va erosionándolo, especialment en les anomenades línies de terra de les glaceres (grounding line, en anglès), com s'anomena al lloc en el qual el glacera es troba amb l'oceà. Fins ara, la quantitat exacta de gel que havia desaparegut tot just havia estat quantificada.


«La nostra pregunta principal és com el sector de l'Antàrtida occidental del Mar d'Amundsen contribuirà a l'augment del nivell del mar en el futur, particularment, seguint les nostres observacions de canvis massius en l'àrea al llarg de les dues últimes dècades», ha explicat Bernd Scheuchl, autor principal de l'estudi publicat a l'agost, en un comunicat. «Utilitzant les dades per sàtel·lit seguim mesurant l'evolució de les línies de terra d'aquestes glaceres, que ens ajuden a determinar la seva estabilitat i quanta massa guanyen o perden», afegeix Scheuchl, l'equip va utilitzar també dades del satèl·lit Sentinel 1 de l'Agència Espacial Europea

Noticia original

Noticia relacionada

LA PUJADA DEL MAR S'EMPASSA DIVERSES ILLES DEL PACÍFIC

En les últimes dècades diverses illes de l'oceà Pacífic han desaparegut sota el mar. El canvi climàtic i l'ascens del nivell del mar se les ha empassat i continuarà tragarant-se moltes altres illes i zones costaneres en els pròxims anys.

Des de 1947, científics australians han seguit l'elevació del nivell de les aigües que envolten a les illes Salomó i han pogut comprovar amb imatges la desaparició de cinc illes. Tot i que la més gran tot just tenia cinc hectàrees, es tracta d'illots amb vegetació, vida silvestre i humana. En algunes encara s'aprecien arbres que s'ofeguen amb les seves arrels sota el mar.

Els registres obtinguts dels troncs dels arbres mostren que el nivell del mar s'ha mantingut estable en els últims segles, No obstant això aquest equilibri s'ha perdut en les últimes dècades. Des de mitjans del segle passat, l'oceà puja uns 3 mil·límetres (mm) cada any.
 
L'estudi, publicat a Environmental Research Letters, també mostra que sis illes han perdut fins al 62% de la seva terra. A més, el ritme d'avanç del mar s'està accelerant. Les imatges preses des del cel mostren que fins als anys 60, les aigües arrabassaven un 0,1% per unitat d'àrea. El percentatge va pujar fins al 0,5% anual fins a 2002 i, des d'aleshores, ha explotat fins a l'1,9%. I, açò no acaba ací, sinó que la pujada del nivell del mar a les Illes Salomó en els últims 20 anys ha estat tres vegades més gran que la mitjana global.

El drama està passant gairebé en directe. A l'illa de Nuatambu, per exemple, on vivien 25 famílies, el mar s'ha empassat la meitat de la terra de l'illa en el que va de dècada i s'ha emportat per davant 11 cases. En diverses illes ja han hagut de mudar-se a les zones més elevades o a altres illes, fet que ha provocat que algunes comunitats s'han trencat (amb alguns membres desplaçats i altres encara resistint).El mar ha començat a endinsar-pel que ha obligat a comunitats de pescadors a pujar turó amunt i reconstruir el seu poble lluny del mar.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
- La pujada del nivell del mar s'està accelerant

VÍDEO:

VERDE QUE TE QUIERO VERDE.

Algunes ciutats com: Copenhaguen, Ciutat de Mèxic, Barcelona o Madrid, són una mostra de zones que han apostat per les cobertes verdes
La construcció de teulades ajardinades va ser primerament un somni però hui per hui s'encamina a ser una realitat comuna en algunes ciutats Espanyoles.
Un exemple d'això el podem trobar en Boadilla de la Muntanya (Madrid), que disposa d'una de les cobertes ecològuiques més importants del planeta.
"El segle XXI sera verd o no sera", va discórrer el president de l'associació Espanyola de cobertes verdes.



Es poden construir en la majoria de les cobertes, però hem de tenir en compte que es necesita l'estudi previ dun tècnic; per a que analitzi si l'habitatge pot o no suportar aquest tipus de teulada.
Ademes és necessari el vot de les tres cinquenes partes dels veïns per a la seva instal·lació.

Les cobertes enjardinades donen ús a milions de metres quadrats i contraresten la perduda d'espais naturals, així mateix aporta grans beneficis tant al medi ambient com als propietaris de la finca:

- Aïllament tèrmic ( no supera els 35 graus)
- Allarga la impermeabilització.
- Reté l'aigua de les precipitacions.
- Redueix la contaminació atmosfèrica i acústica.
I en le steulades actua com a "tendal" reduint fins un 30% la despesa en climatització.

Amb la tecnología actual shan desarrollat cubertes verdes que intenten imitar la natura mitjançant un mecanisme constructiu multicapa, en el qual cada capa realitza una necesitat de la planta y tot el sistema.

NOTICIA ORIGINAL

EL TEMPS S'ACABA

La ONG Robin Wood ha aconseguit cridar l'atenció amb tres il·lustracions que tenen com a fi la denúncia dels efectes de l'acció humana sobre el medi ambien

La campaña de l'organització ambintalista alemana ha estat llançada amb un eslògan concís: "Destruir la naturalesa és destruir la vida"; per mitja de la qual es pretén advertir de les conseqüencies fatals que esta causant l'home en la naturalesa. Les il·lustracions han sigut disenyades per Surachai Puthikulangkura. 

Es poden observar les figures de: un os polar, un cérvol i un simi, triades amb premeditació, ja que son espècies representatives dels habitats que estan sent degradats per l'acció humana. En els lloms de tots ells es superposen paisatges en miniatura que gradualment fan desapareixer la silueta. Una representació molt simbòlica, ja que si li donem al zoom, les imatges ofereixen una realitat molt desalentadora.

Aquesta primera imatge esta titolada El desglaç, i representa el canvi climàtic. sobre la figura de l'os polar, - una especie en extinció- es pot veure una planta petrolífera en flames i diferent maquinària, que ens recorda a les polèmiques activitats en l'Ártic d'algunes multinacionals, entre elles shell, que va abandonar el treball en agost del 2015.

La segona imatge te com a títol la desforestació de la selva, i esta representada en un cérvol.

Espercep un bosc completament talat, grues i llenyataires arrasant amb els últims arbres. se'ns indueix donç al fet de que els humans ja hem destruït la meitat de tots els arbres del planeta.

diversos estudis confirmen que es talen 15.000 milions anualment.

En la tercera y ultima imatge, La destrucció del bosc tropical, la part superior del primat està embolicada en flames, i recorda la crema il·legal de terrenys per a una posterior producció d'oli de palmell, que s'utilitza per als biocombustibles i cosmètics.

Aquestos incendis han estat tan violents que l'habitat d'espècies com l'oranguta ha quedat pràcticament anul·lades, i fins i tot ha afectat als humans, on el fum a arribat a les zones urbanitzades i ha obligat al tancament d'escoles, entre altres..

NOTICIA ORIGINAL