Des de 2007, el 50% de la població mundial es concentra a les capitals mundials. El nivell de saturació de les urbs està en màxims històrics i, amb taxes de motorització així mateix creixents, les conseqüències pel que fa a trànsit i contaminació comencen a ser insostenibles: Mèxic, Londres, París, Roma, Pequín, Madrid i Barcelona, entre altres ciutats , han hagut d'adoptar ja mesures de control del trànsit, reduint la velocitat de circulació en els ramals d'accés (Barcelona), restringint l'accés dels vehicles als seus ametlles centrals (Londres, Madrid) o prohibint directament la mobilitat de la meitat de el seu parc mòbil perquè rodin cada dia només els cotxes amb matrícules parells o imparells segons toc (Mèxic, París).
Però les previsions dibuixen un panorama encara més preocupant. I és que s'estima que el 2050 la població mundial arribarà als 9.000 milions, les ciutats reuniran al 70% dels habitants del planeta, i aquests al seu torn tindran cada vegada més vehicles. Dieter Zetsche, màxim responsable de Mercedes, va sintetitzar la problemàtica ja en 2009 amb una declaració premonitòria: "Ens ha portat 100 anys a arribar al parc actual de 800 milions d'automòbils, però probablement ens costarà menys de 30 doblar".
L'evolució tecnològica ha permès reduir dràsticament els consums i emissions dels models tèrmics tradicionals, tant com que un cotxe de l'any 2000 contamina 100 vegades menys que un de la dècada dels setanta. Però l'augment del parc mòbil mundial s'està menjant aquests avenços. Nobuo Tanaka, exdirector executiu de l'Agència Internacional de l'Energia, opina que "el desenvolupament del mercat mundial de vehicles elèctrics serà una de les claus perquè l'economia global pugui assolir l'objectiu de reduir a la meitat les emissions [de CO2] en 2050 ". Un aspecte en el qual coincideixen la majoria d'enginyers i analistes: l'electrificació de l'automòbil és la solució per no seguir acumulant pol·lució en els centres urbans i començar a millorar la qualitat de l'aire que es respira en els nuclis de població.
Si viu en una gran ciutat, amb cada inhalació introdueix en els seus pulmons diòxid de nitrogen (produït pel trànsit i la indústria), partícules en suspensió (generades pel trànsit) i ozó troposfèric. Són tres contaminants nocius per a la salut que, segons adverteix Juan Bárcena, responsable de l'Àrea de
Qualitat de l'Aire d'Ecologistes en Acció, a Espanya superen els valors límit legals que marca la Unió Europea. L'ozó troposfèric s'acumula durant els mesos de més sol, un contaminant que "es forma a partir de reaccions químiques amb altres contaminants i els raigs de sol, per això és més elevat quan fa bon temps".
Però la contaminació s'expandeix a l'aigua, a la terra i arriba als aliments. Aquest és el cas dels contaminants orgànics persistents: DDT, endosulfan, hexaclorobenzè i policlorobifenils, presents en equips elèctrics i edificis antics. S'han trobat restes en zones remotes.
Cap dels esmentats contaminants s'utilitza ja a Espanya, encara que segueixen presents en el medi ambient perquè han estat dissenyats per persistir durant anys.
L'OMS revela un vincle estret entre l'exposició a contaminants ambientals i el desenvolupament de malalties cardiovasculars, com els accidents cerebrovasculars i les cardiopaties isquèmiques, les pulmonars i fins i tot el càncer. En els últims anys, a més, diferents investigacions i estudis comencen a assenyalar a la contaminació com un factor que contribueix a l'increment d'altres problemes de salut, com les al·lèrgies. Però hi ha altres menys coneguts. Contribueix a l'obesitat. disminueix el rendiment en nens i genera problemes de pell.
Milions d'antigues galàxies, que els invesigadors consideraven quasi extingides, podrien en realitat «seguir vives» i romandre ocultes a la vista després de densos «escuts d'estels» robats a altres galàxies. Fins i tot la Via Làctia, la nostra llar espacial, podria «portar dins» una d'aquestes galàxies antigues. La troballa s'acaba de publicar en The Astrophysical Journal.
En 2005, els astrònoms van trobar que en l'Univers més jove i distant es donava un misteriós excés de galàxies esfèriques compactes. Aquestes galàxies, eren molt abundants fa uns 11.000 milions d'anys, però escassegen molt en l’actualitat.
Igual que els dinosaures van desaparèixer de la Terra després d'una col•lisió còsmica, les simulacions informàtiques mostren que aquests «dinosaures galàctics» de l'Univers primerenc van ser eliminats per mitjà de fusions i col•lisions d'unes galàxies contra unes altres. I són molts els astrònoms que pensen que aqueixa és la raó de la discrepància entre la seua antiga abundància i la seua actual escassetat.
No obstant açò, la idea de les col•lisions té un problema: si realment va haver-hi tantes fusions, hauríem d'estar veient encara moltes d'elles orbitant-se mútuament o en ruta de col•lisió. Cosa que no veiem.
Graham i els seus col•legues, no obstant açò, creuen haver trobat una explicació. I quan van fer una ullada més a prop als censos de galàxies de l'Univers local, van trobar que moltes d'elles havien sigut classificades erròniament. Una anàlisi més detallada de les imatges va revelar, per exemple, que 21 galàxies etiquetades com a grans núvols tridimensionals d'estels eren en realitat discos plans amb grans inflors en el centre.
Els resultats suggereixen que en realitat el nombre d'antigues galàxies esfèriques en l'Univers local és unes mil vegades superior al que es creia fins ara. La qual cosa, aquesta vegada sí, concorda amb el nombre de galàxies esfèriques de l'Univers primitiu.
Però Graham va més enllà. I sosté que almenys una part del bulb central de la nostra pròpia galàxia va poder, en un altre temps, haver sigut una d'aqueixes galàxies compactes.
Un equip d'investigadors dirigit des de la Universitat de Cambridge ( Regne Unit ) i l'organització benèfica internacional de conservació de la Societat Zoològica de Londres , assegura que els babuins chacma ( Papio cynocephalus ursinus ) opten per passar més temps amb exemplars de la seva mateixa edat , estatus i personalitat dins d'un grup. El treball es publica a la revista Royal Society Open Science .
Dins de les seves grans xarxes de ramats , amb el temps , les seves preferències socials es dicten generalment per l'edat, el rang, la personalitat i així successivament , assegura Alecia Carter , coautora de l' estudi en el departament de Zoologia de la Universitat de Cambridge . Això passa amb els éssers humans tot el temps -afegeix el científic- , vam sortir amb persones que tenen els mateixos ingressos , religió , educació, etc. En essència , igual que els babuins.
Els experts creuen que això podria exercir de barrera per a la transferència de nova informació social a la rajada en general , ja que una investigació prèvia -realitzada per aquests mateix investigadors sobre babuins de la mateixa edat i personalitat- confirmava que els animals més joves i audaços són també més propensos a ser generadors d'informació : resolen problemes nous sobre recerca de menjar.
Els científics van seguir a dos grups de babuïns , des de l'alba fins al vespre , al Parc Natural Tsaobis de Namíbia (Àfrica ) , durant diversos mesos entre 2009 i 2014 , per observar els seus patrons de comportament. Aquest estudi és el primer a controlar les estructures de xarxes socials de babuïns en un període llarg de temps.
Al gener de 2016 l'Agència Espacial Europea ( ESA ) llançarà ExoMars , una missió destinada a l'estudi de l'atmosfera i el subsòl del planeta vermell i , específicament , a la recerca de gasos amb possible importància biològica . L'Institut d'Astrofísica d'Andalusia ( IAA - CSIC ) ha dissenyat part de l'instrument NOMAD , una peça clau de l'orbital de ExoMars específicament dissenyada per estudiar el metà, un gas que a la Terra produeixen sobretot els éssers vius i la troballa del a Mart va suposar una sorpresa el 2004. l'instrument acaba d'enviar a l'ESA per a la seva integració en la missió.
Les dades de 2004 sobre el metà a Mart no eren concloents , perquè mostraven una variabilitat impossible , afirma José Juan López Moreno , investigador de l' IAA que lidera la participació espanyola en NOMAD . " El metà triga segles en degradar-se, de manera que la seva abundància hauria de ser constant en el temps. Per la seva banda, la missió Curiosity, després de més d'un any de recerca infructuosa , confirmava en 2014 l'existència de traces de metà al planeta vermell. "Fins aquest descobriment es tractava de mesures locals realitzades per instruments no dissenyats específicament per estudiar metà, i el problema estava una mica abandonat perquè no hi havia explicacions plausibles .
L'instrument NOMAD és un espectrògraf d'alta resolució amb una altíssima capacitat per mesurar compostos minoritaris, fins a cent vegades més gran que els dispositius utilitzats fins ara, que emprarà la tècnica de l'ocultació solar.Observant com el sol s'oculta després llimbs del planeta, és a dir , observant contínuament postes de sol i albades des de la seva òrbita, podrà deduir els components que formen l'atmosfera.
L'instrument s'ha dut a terme per un equip internacional de científics i enginyers i compta amb una important contribució del IAA , que s'ha encarregat de la realització i disseny de l'electrònica de l'instrument , l'ordinador central , la font d'alimentació i el programari .
Els trastorns com l'ansietat, la depressió o l'addicció a les drogues podrien tenir super origen en el delicat vincle que uneix les experiències doloroses amb les positives. Així, els circuits cerebrals que gestionen els successos tant un com d'un altre costat puc anul·lar entre si, estands les experiències positives i negatives connectades. El seu desequilibri és el que provocaría aquest tipus de trastorns. És una de les conclusions de l'últim estudi dut a terme per un equip de neurocientífics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i que recull la revista Nature. Els experts van analitzar en directe a través de l'avançada tècnica de neuroimatge anomenada optogenètica, el cervell de ratolins que experimentaven plaer o dolor.
Els resultats van revelar que els circuits que controlen dues experiències estan connectats i que a més són capaços d'anul·lar uns a altres. Els successos negatius o dolorosos no només es presenten com una cosa negativa davant nostre cervell sinó que debiliten la capacitat del costat oposat: al nostre cervell li costa més processar sensacions positives després d'una experiència negativa i viceversa.
Aquest treball revela que tant l'amígdala basolateral (associada al dolor i a la por) com el nuclear accumbens (associada als sentiments de plaer i recompensa) estan interconnectats i compenetrats com si fossin un pèndol. "El nostre treball mostra que hi ha una interacció entre la valència positiva i negativa i creiem que per això es rellevant per a l'estudi psiquiàtric. L'estrès crònic i l'ansietat greu pot conduir a la depressió, que no pot estar relacionada amb la supresion dels circuits de recompensa a causa que els circuits del dolor o la por estan hiperactius ", explica Kay Tye, líder de l'estudi.
La evident prova de que el nostre planeta es fon la tenim molt propera en el temps: el 2014 va ser l'any més càlid des de que van començar els registres el 1880, encara que tampoc es portava molta diferència amb els que el precedien. El culpable, majoritàriament, és l'home, tal com es va assenyalar en l'últim informe de l'IPCC (International Panell of Climate Change). Encara que al llarg de la història l'evolució climàtica natural del planeta ha patit alts i baixos, els humans han estat protagonistes de l'escalfament global del segle passat; mostra d'això és l'emissió de gasos que retenen la calor per potenciar l'anhelada vida moderna.
Aquest augment desorbitat de la temperatura de la Terra, fa que les glaceres estiguin liquant amb el consegüent augment del nivell del mar, fenòmens que en un futur poden arrossegar conseqüències devastadores. El gel marí en aquest punt juga un paper important, ja que és un component fonamental del sistema climàtic. D'acord amb el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels d'Estats Units , en 2014 l'extensió diària mínima anual del gel marí a l'Àrtic, observada el 17 de setembre, abastava 5.020.000 de quilòmetres quadrats, la sisena més reduïda mai registrada.
L'estat i comportament de l'atmosfera també es veuen afectats per l'acció de l'ésser humà i el model actual de societat. La tala de boscos, sense anar més lluny, elimina una font important d'humitat i absorció de diòxid de carboni. Segons els experts, l'augment d'aquest gas a l'atmosfera incrementa encara més l'efecte hivernacle, per no parlar de la destrucció d'ecosistemes en eliminar climes humits. Altres problemes en creixement, com la contaminació i la superpoblació, també estan danyant sense marxa enrere l'atmosfera i el planeta en què vivim.
L´escalfament global, segons un estudi de la ETH de Zurich (Escola Politècnica Federal de Zurich), podría ser la causa de un 25% de les plujes intenses i un 75% de les ones de calor actuals.
Ja es coneixia que l´escalfament global (provocat pel canvi climàtic) està relacionat amb els fenòmens atmosfèrics ,però, aquest estudi ha demostrat que la relació és encara major de la que s´esperava. L´escalfament global no afecta directament a les condicions atmosfériques sino que les afavoreix per mitja d´un clima, en general, més càlid i humid.
Añadir leyenda
L´estudi ha rebelat que desde la revolució industrial la temperatura global tansols ha augmentat 0,85 graus, peró açò es suficient per a iniciar processos catastròfics com l´escalfament global. Ademés, l´estudi que ha sigut publicat en la revista Nature, complementa d´altre estudi realitzat al 2011 que afirmava que els processos metereològics com les ones de calor o les plujes s´havien duplicat.
Aquestos primers efectes del canvi climatic no són res en comparació del que pot esdevindres.Així hem de començar a ser més estrictes en les mesures aplicades per a acabar amb ell i tots els perills que comporta.
Reciclar, s’ha convertit en un gest quotidià, ha passat a ser un costum mecànic que realitzem quasi cada dia. Amb aquest fem es creen productes i articles que nosaltres tornem a utilitzar, la qual cosa resulta esperançadora per al medi ambient. Antonio Barrón, director de Comunicació Corporativa i Marketing de Ecoembes, ha assegurat que gràcies al reciclatge els envasos tenen moltes vides. Amb 80 llandes de refresc es pot fabricar una llàntia de bicicleta, per exemple. Quan llancem un envàs a un contenidor groc o blau, a més reduïm l’emissió de diòxid de carboni i l’estalvi d’aigua i energia és major. Pel que fa al paper i al cartó, una vegada reciclats tornen a ser el mateix i amb un ús idèntic a l’anterior. Així doncs, amb el paper reciclat, es torna a fabricar paper, però a més es pot obtenir altres productes com filtres per a la cafetera, etiquetes del paper metal·litzat de les botelles de cervesa, etc. Fins i tot les firmes de moda també aposten per peces elaborades amb envasos reciclats. Cada vegada són més les empreses que volen aprofitar l’oportunitat dels productes reciclats per traure nous productes al mercat. Les possibilitats d’obtenir nou productes a partir del reciclatge són immancables i en el nostre país avança a passos de gegant, on, segons dades recents de Ecoembes, ja es recicla el 72% dels envasos domèstics. Notícia original Notícia relacionada 1 Notícia relacionada 2 Notícia relacionada 3
Vídeos
La dieta mediterrània no sols és més sana, també contamina menys
Amb la presència del canvi climàtic, cada vegada són més les investigacions per tal de mitigar les seqüeles, fins i tot limitant la contaminació dels aliments que consumim.
El Complex Hospitalari Universitari de Huelva, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de Huelva han realitzat un nou estudi basat en la comparança entre la petjada de carboni dels menús que se serveixen a la península, basats en una dieta bàsicament mediterrània, i els ingerits en països com el Regne Unit o EEUU. Les dades es van recollir a l’Hospital Juan Ramón Jiménez de Huelva, després d’analitzar 448 dinars i 448 sopars repartits durant totes les estacions de l’any, per tal de satisfer unes necessitats calòriques de 2000kcal i les receptes analitzades incloïen alguns plats típics com la paella, l'olla, gaspatxo, etc. La petjada de carboni diària obtinguda fou de 5’08 kg de CO2, inferior a la mitjana en EEUU (8’5 i 8’8 kg CO2) o el Regne Unit (7’4 kg de CO2). Aquesta diferència es deu a què en Espanya es consumeix molta menys carn de boví (un dels aliments amb major petjada de carboni) i mengem més verdures i més fruites. Llavors, la nostra dieta no sols és més sana, sinó que la també és més ecològica.
Una nota de premsa de l'ambaixada de Finlàndia es fa ressò del descobriment de científics de la Universitat d'Hèlsinki que escoltar música clàssica modula de manera positiva els gens que són responsables de la funció cerebral.
Escoltar música representa una funció cognitiva complexa del cervell humà, que és coneguda per induir canvis positius en la capacitat d'aprenentatge i comprensió. No obstant això, el mecanisme molecular subjacent a aquests efectes és poc conegut. Un equip finlandès ha investigat com escoltar música clàssica afecta els perfils d'expressió genètica dels escoltants. Tots els participants en les proves de l'estudi van escoltar el concert per a violí Nro 3, G major, K.216, de W.A. Mozart, que dura 20 minuts.
Encara que escoltar música és comuna en totes les societats, poc se sap sobre els seus determinants biològics. D'acord a aquest estudi finlandès escoltar música clàssica podria tenir un efecte positiu sobre la salut del cervell, en estimular l'activitat beneficiosa de certs gens i inhibir la influència perjudicial d'uns altres.
Escoltar la música va enfortir l'activitat dels gens implicats en la producció i transport de dopamina i la neurotransmisió sináptica mentre que, d'altra banda, va inhibir l'activitat dels gens que intervenen la neurodegeneració, la qual cosa atorgaria a la música un paper neuroprotector.
Alguns dels gens activats van ser els mateixos que són coneguts com a determinants de la capacitat de cantar en les aus canoras. Això, segons la Dra. Irma Järvelä, de l'equip d'investigadors, podria suggerir algun antecedent evolutiu comú, entre aus i humans, per a la percepció de sons.
Les troballes donen nova informació sobre el sustent genètic molecular de la percepció de la música dins del procés evolutiu i podrien portar a una millor comprensió dels processos que operen darrere de la musicoterapia.
DESCOBERTA UNA NOVA FONT INESGOTABLE DE CÈL·LULES MARE.
Un grup de científics de Israel ha descobert una nova forma inesgotable d’obtenir cèl·lules mare. Aquestes protagonistes de la medicina moderna que han suposat una solució al conflicte ètic de les cèl·lules mares embrionàries, obtingudes de la destrucció d’embrions de dos setmanes, presenten un seriós problema en la aplicació clínica: la ineficàcia de la seua obtenció a partir de les cèl·lules de la pell, es a dir, la dificultat en la seua reprogramació com a cèl·lules mare: sols 1% d’aquestes són capaces de retardar el seu rellotge per a recuperar la seua forma primitiva.
Jacob Hannah i els seus col·legues de l’institut Weizmann en Rehovot, Israel, han aconseguit identificar el principal impediment per a la conversió de cèl·lules adultes en cèl·lules mare ¡PD. Es tracta d’un gen anomenat Mbd3, aquest és un gen repressorque tracta de reprimir els gens immadurs que els factors de transcripció Oct4, Sox2, Klf4 i Myc tracten d’activar. Aquests tres factors de transcripció, són els encarregats de reprogramar les cèl·lules de la pell com a cèl·lules mare, però com que el repressor els ho impedeix, les probabilitats de que les cèl·lules de la pell es converteixen en aquestes són pràcticament escasses.
Segons els investigadors de l’Institut Wizmann, sols seria necessari inactivar aquest repressor Mbd3 per a que l’eficàcia de la reprogramació siga del 100% i no supose cap problema obtenir cèl·lules mare de qualsevol teixit ¡PD. Aquest avanç suposarà un gran pas per a la generació de diversos tipus cel·lulars per a la investigació i la ciència.
Uns científics han descobert a Groenlàndia que, a mesura que els microbis s'activen en el permafrost poden augmentar la taxa de pèrdua d’aquesta, degut a que produeixen calor.
El sòl i la roca no es descongelen a algunes latituds septentrionals, açó produeix que el material orgànic de les plantes que moren mai tinga l'oportunitat de descompondres. Els científics han estat preocupats per l'impacte de l'escalfament global en aquestes regions, ja que si les temperatures al nord creixen prou com per fondre el permafrost, és probable que vegem un gran augment en el diòxid de carboni.
Una simulació va mostrar que a mesura que augmenten les temperatures globals, es produeix un bucle de retroalimentació a les zones de permafrost. La calor que fusiona el permafrost aplana el camí perquè els microbis descomponguin material orgànic, que produeix calor addicional i que accelera el procés fins que tot el material en el permafrost s'hagi fos i descompost, alliberant grans quantitats de carboni en l'aire molt abans del que els models anteriors havien predit.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha publicat fa dues setmanes la Llista Roja de les Abelles Europees. En ella, s’hi denuncia que sobre el 10% de les abelles silvestres europees està en perill d'extinció i que si no actuem amb urgència en poc temps més espècies van a ingressar en aquest llistat. A més, el 79% de les espècies existents a Europa pràcticament no disposem de dades de la situació de les seves poblacions.
L'agricultura industrial i les seues pràctiques destructives, com l'ús massiu de plaguicides, es presenten com uns dels principals factors que amenaça la seua supervivència. No obstant, un informe de Greenpeace, anomenat "PLA abelles, viure sense plaguicides. El canvi cap a l'agricultura ecològica", mostra que hi ha una alternativa a aquest model predominant d’agricultura. L'alternativa és l'agricultura ecològica.
Aquest informe subratlla la importància de les abelles per a la seguretat alimentària mundial i per als ecosistemes, descriu els factors que estan ocasionant el descens d'aquests insectes, parla de la manera en què els mètodes i les explotacions agrícoles industrials afecten les abelles i presenta recomanacions basades en estudis científics per protegir i restaurar les poblacions d'abelles a Europa. Finalment, s’exposen tècniques per al control biològic de plagues, les quals suposen una de les vies per eliminar l'ús dels plaguicides químics sintètics emprats en l'agricultura industrial.
L'agricultura ecològica no contamina el medi ambient amb agroquímics ni amb cultius transgènics, garantint una agricultura sana i uns aliments saludables per avui i demà, ja que protegeix el sòl, l'aigua i el clima, i al seu torn, promou la biodiversitat. Suposa, així, una gran alternativa de cara a la conservació i el correcte funcionament dels ecosistemes que podria veure’s alterat en un futur més pròxim del que imaginem si no fem alguna cosa al respecte. Notícia Original Enllaços relacionats: -Article a la web Reuters -Informe a la web de ElPeriódico -Article a la web Crónica Norte
Xina i Rússia tenen molt mala premsa ambiental. Tampoc surt ben parada l'oscil•lació tèrmica coneguda com El Niño (ENSO), un complex fenomen que provoca períodes de sequeres alternats amb intenses pluges en moltes parts del planeta. No obstant això, un estudi mostra com, malgrat la desforestació de les selves tropicals, aquests tres factors estan fent que torne a renàixer la verdor en el planeta. Però els investigadors adverteixen que no es pot fiar el futur del clima de la Terra a xinesos, russos i els capritxos de El Niño.
Les plantes són la base de la vida. Sobre elles descansen els ecosistemes dels quals, en última instància, depenen els humans. La coberta vegetal és, a més, la primera línia de defensa contra el canvi climàtic. Boscos, selves, pastures, matolls o camps conreats retiren de l'atmosfera la quarta part del CO2 antropogènic que està escalfant el planeta. Per això, cada hectàrea arrencada a les selves amazòniques, d'Indonèsia o l'Àfrica equatorial és un drama global.
No obstant això, un estudi publicat en Nature Climate Change i realitzat per investigadors d'Austràlia mostra ara que la desforestació dels boscos tropicals està sent compensada amb la reforestació en altres parts del planeta en l'última dècada.
La resta de les felicitacions per augmentar la coberta vegetal del planeta cal donar-les-hi a les sabanes i àrees de matoll. La seva aportació al cicle del carboni (mesurat com l'intercanvi net entre l'atmosfera i la terra) no ha estat estudiada amb la mateixa intensitat que la dels boscos.
Hi ha diversos factors que estan elevant el protagonisme de sabanes, àrees d'arbustos i, en menor mesura dels camps conreats: canvis en l'ús del sòl, millors tècniques agrícoles, reducció d'incendis...
L'altre factor té a veure amb l'oscil•lació tèrmica El Niño i el seu revers, La Niña. Aquest fenomen, que s'inicia en l'oceà Pacífic, afecta als patrons de pluja, alternant períodes molt secs amb mesos de pluges torrencials en zones on dominen les sabanes o el matoll. El canvi climàtic està afectant a aquest joc infantil, alterant encara més la impredictible durada de cada període i el seu caràcter més o menys sec.
La postura corporal dels nens en les primeres etapes de la vida és crucial de cara a l'adquisició de nous coneixements, segons conclou l'últim estudi de la Universitat d'Indiana (EUA) i que publica la revista Plos One.
Es tracta d'un nou enfocament que investiga la relació que tenen els objectes cognitius com les paraules o els records amb la posició del cos. "Aquest estudi mostra que el cos juga un paper molt important en els primers anys d'aprenentatge, i mostra com els nens fan servir la posició del cos en l'espai per connectar idees", explica Linda Smith, coautora de l'estudi. Per realitzar l'experiment, els investigadors van comptar tant amb la participació d'un robot androide tant de nens, examinant el paper de la posició del cos pel que fa a la capacitat del cervell per mapejar els noms dels objectes, descobrint que la consistència en la postura i la relació espacial respecte a l'objecte el nom del qual es deia en veu alta, eren crucials per connectar correctament l'objecte amb el seu nom.
Així, en els experiments, el robot va ser programat per assignar un nom als objectes a través de l'associació d'una postura. L'experiment es va repetir després amb nens d'entre 12 i 18 mesos d'edat. Els resultats van ser pràcticament idèntics: el paper de la postura va ser crucial en la connexió amb els noms dels objectes.
Aquests resultats poden proporcionar una nova manera d'investigar la connexió entre cognició i cos; així com noves proves que les entitats mentals com els pensaments, les paraules o les representacions de objectes- que semblen no tenir un component espacial o corporal, en primer lloc prenen forma a través de la relació espacial del cos amb el món que ens envolta.
Un misteri que ronda sobre nosaltres des de fa 4.000 milions d'anys és com va començar la vida al nostre planeta. Un equip de científics del Laboratori MRC de Biologia Molecular a Cambridge (Regne Unit) ofereix una resposta a aquest antiquíssim enigma en l'última edició de la revista Nature Chemistry.
La solució a aquest misteri és que totes les teories tenen la seva part de raó. Segons els químics, els primers meteorits que van arribar a la Terra haurien portat els ingredients que posteriorment van reaccionar amb el nitrogen ja present en l'atmosfera del planeta; això va produir una gran quantitat de cianur d'hidrogen.
En dissoldre en l'aigua, haurien entrat en contacte amb el sulfur d'hidrogen i estar exposats a la vegada a la llum ultraviolada del Sol. Tot això, va generar la "barreja de la vida" per la qual es va obrir pas en el nostre planeta.
Els experts descriuen la manera en què van ser capaços de cartografiar reaccions que van produir matèries imprescindibles per al metabolisme i per a la creació dels blocs de construcció de proteïnes i molècules d'àcid ribonucleic i, per facilitar la creació de lípids que són els que formen les membranes cel·lulars.
Així doncs tots els arguments defensats actualment per la comunitat científica tindrien sentit a la vegada i que només utilitzant aquests tres ingredients bàsics el mecanisme que va disparar la vida va produir més de 50 àcids nucleics, precursors de les molècules d'ADN i ARN.
Els nivells atmosfèrics de CO2 fluctuen entre unes 185 parts per milió (ppm) al llarg dels períodes glacials i unes 280 ppm en els períodes interglaciars, més càlids. Un estudi, que es publica ara en Nature, mostra que el carboni emmagatzemat en el fons dels oceans de l'hemisferi sud va ser alliberat a l'atmosfera coincidint amb el final de l'última època glacial, provocant un augment de les concentracions de CO2 i un increment global de les temperatures.
Aquesta investigació fa que es puga saber com els oceans influeixen en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Els investigadors suggereixen que l'oceà Atlàntic sud i el Pacífic est actuen com a fonts de CO2 de l'atmosfera. Diuen que s'han trobat concentracions molt elevades de diòxid de carboni dissolt en les aigües superficials d'aquests oceans que coincideixen amb increments en el CO2 atmosfèric al final de l'última era glacial.
Aquests descobriments recolzen la teoria que una sèrie de processos que operen en el sector sud dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic van canviar les quantitats de carboni emmagatzemat en les aigües més profundes.
Per arribar a aquestes conclusions, l'equip internacional va calcular el contingut en carboni de les aigües al llarg dels segles mitjançant l'estudi de la composició química de les petxines calcàries d'antics organismes marins que habitaven la superfície de l'oceà fa milers d'anys.
Els oceans han emmagatzemat al voltant del 30 % de les emissions de combustibles fòssils generats per la nostra activitat al llarg dels últims 100 anys.
Els investigadors van analitzar centenars de petits organismes recollits en dues campanyes: en un punt de l'oceà Atlàntic sud a mig camí entre el Cap de Forns i el Cap de Bona Esperança.
Aquests resultats ajudaran a entendre millor la dinàmica de l'acumulació de CO2 generat per l'ésser humà en l'atmosfera. Però, els científics adverteixen que encara no es coneix la història completa com la resta de processos que operen en altres parts de l'oceà, per exemple el Pacífic nord.
Sembla que un bombardeig no sempre és sinònim de mort i destrucció. Segons un nou sistema ideat per l'empresa de tecnologia aeroespacial nord-americana Lockheed Martin, també pot significar vida i reforestación.
La idea de llançar des de l'aire sobre vastes extensions àrides milions de llavors esperant que una bona part d'elles acoseguisca crèixer no és nova. De fet s'utilitza en molts païssos i rep el nom de "sembra aèria". El sistema mai resulta tan eficaç com la plantació manual, però és útil en zones de difícil accés, deserts, zones devastades per la guerra o aiguamolls en què l'ésser humà té grans dificultats per moure. Cal triar molt bé el tipus de llavor i el moment en què es realitza.
No obstant, Jack Walters, ex pilot de la Reial Força Aèria britànica (RAF), va pensar als anys 80 que els avions militars podien servir per a alguna cosa més que per destruir coses. I que en lloc de llavors, es podien llançar joves arbres dotats d'un suport vital, que tindrien moltes més possibilitats de prosperar. El seu treball va ser pres en consideració per la universitat canadenca de la Colúmbia Britànica. Es van fer algunes proves, però els resultats no van ser els esperats.
Així, l'empresa Lockheed va comprovar que els equips usats per sembrar mines es "podien adaptar" fàcilment per a "bombardejar" amb arbres. Els plançons anirien ficats en uns cons de plàstic dissenyats per penetrar a la terra i deixar l'arbre en posició vertical. La seua idea ha consistit, doncs, en modificar els dispositius de bombardeig dels avions militars Hèrcules C-130 que la pròpia companyia fabricava. El procediment és el mateix que es feia servir amb les mines terrestres, però en aquest cas cada con contindrà un arbre jove.
D'aquesta forma, mentre que una persona a terra pot plantar, com a molt, 1.000 al dia, un portaveu de l'empresa va afirmar què "volant a uns 330 metres d'altura i a uns 220 quilòmetres per hora, es podrien plantar més de 3.000 cons amb arbres en un minut creant una franja verda a través del paisatge". Això suposaria 125.000 arbres per a cada vol, o el que és el mateix, uns 900.000 arbres en un dia.
Tot i que el projecte encara no ha trobat finançament, aquesta estratègia podria resultar molt vàlida en llocs on el sòl és tou o poc compacte com les muntanyes escoceses, la tundra àrtica (que a causa del escalfament global s'està desglaçant) o àrids racons de l'Orient Mitjà com la península del Sinaí, a Egipte. I que podria tractar-se d'una eficaç aportació per a la lluita contra el canvi climàtic que aprofitaria milers de vells avions oblidats en els hangars militars de mig món. Segons aquest mateix investigador, "la reforestació aèria és el camí a seguir."
L'incendi s'estén pels boscos natius de Cholila i altres localitats del nord-oest de Chubut, amb unes flames que avancen a una velocitat màxima de mil metres per hora, segons detalla l'agència de notícies estatal, Télam, que explica que les pluges, que podrien ajudar a extingir el foc, arribaran dilluns.
El foc ha arrasat prop de 20.000 hectàrees a la zona nord de la província argentina de Chubut, en el qual ja és considerat com el pitjor incendi forestal de la història del país sud-americà
Jorge Barrionuevo, ha indicat que les condicions meteorològiques de la regió han millorat i que, gràcies a això, aquest dijous han pogut treballar a la zona 5 hidroavions. Per la seva banda, el director general de Defensa Civil de Chubut, Evaristo Melo, ha assegurat que s'està treballant "amb tots els recursos" per intentar detenir l'avanç de l'incendi en Cholila. No obstant, ha advertit que encara estan "lluny de poder dir que està controlat".
Més de cent persones treballen en les tasques d'extinció.
Els incendis, que van començar el passat 15 de febrer, estan focalitzats especialment a la vall del Llac Cholila, sobre els seus marges sud i nord, en el Turó Cholila, i en els cañadones El Turc i Tucu Tucu. Les flames també presenten focus a la riera Jara, el riu El Turbio i el Turó Radal. La situació ha portat al govern provincial a declarar l'estat d'emergència ambiental, segons afegeix el citat mitjà de comunicació, que indica a més que el foc es troba a escassos 4,5 quilòmetres del Parc Nacional Els Alerces.
