Menjar per al cervell: aquests aliments ens fan més llestos

Una dieta variada i completa en certs nutrients, com el omega-3 (salmó, sardines o tonyina), contribueix al fet que el rendiment intel•lectual d'una persona siga major. Els àcids grassos omega-3 són molt importants per a les funcions del cervell, com també ho són el ferro, el iode i la vitamina B12, que interactuen en el desenvolupament cognitiu. S'ha observat que en persones que tenen una anèmia ferropènica o nivells de iode o de vitamina B12 molt baixos, acaben estant afectades les seues funcions neuronals, de concentració o d’assimilació. El que té d'especial l’omega-3, és un component que es diu DHA, que és part de l'estructura original del cervell, molt important per a moltes funcions cognitives. També s'ha descobert que l'exercici físic ajuda al cervell a nodrir-se d’omega-3 i fins i tot a formar-ne.

El bròquil és l'estel de la vitamina K, juntament amb les cols de Brussel•les i les verdures de fulla verda. Aquesta vitamina juga un paper molt important en funció en la coagulació de la sang i en tractaments per a l'Alzhèimer.
Les ametles i les nous, per la seua banda, contenen precursors de omega-3, vitamina I i magnesi, que permeten mantenir el nivell de concentració durant un temps i aporten gran quantitat de proteïnes.
Els fruits rojos, com els aranyons i les maduixes, són uns grans aliats per a augmentar l'atenció i fixar la memòria. I diversos estudis van demostrar que els aranyons propiciaven la concentració durant diverses hores, sent útils per a estudiants.

El cervell té un nivell de consum energètic tremendament alt, i quasi tots aquests processos de producció d'energia produeixen molt estrès oxidatiu, així els flavonoides, uns pigments naturals dels vegetals la capacitat dels quals com a antioxidant allibera i neteja el cervell de tota aqueixa oxidació. Els trobem en les pomes i els cítrics, també han descobert que els flavonoides de la xocolata negra posseeixen també un potencial revitalitzant en cervells ja desgastats per l'edat.

Així que per a cobrir les necessitats de ferro es recomana incorporar a la dieta carns roges i vegetals verds; per a mantenir òptim l'estat del iode, n'hi ha prou amb una culleradeta de sal iodada al dia, i en el cas de la vitamina B12, convé consumir diàriament un got de llet o dos, carn, peix (preferiblement blau), ou, fruites i verdures.


Comida para el cerebro: estos alimentos nos hacen más listos

19 alimentos beneficos para tu cerebro.

Cinco alimentos que ayudan a aumentar la inteligencia

El genoma humà conté gens donats per microbis

Una anàlisi, gràcies als avanços recents de la genòmica, demostra que el nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.També es va examinar el genoma d'altres espècies donant-nos una àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostrant que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal) és comuna en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie.

Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme permetent l'adaptació de cada espècie al seu entorn local, la qual cosa requereix sovint noves aptituds metabòliques. Ací és on els gens importats dels bacteris poden ser imprescindibles.

En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats.
Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies.
Aquest estudi mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius que contribueixen a l'evolució de molts animals.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes i virus. També hi ha alguns gens procedents de fongs.
Estem acostumats a veure als bacteris com un enemic, però també són part bàsica del nostre funcionament.

El genoma humano contiene genes donados por microbios

Cada persona alberga un kilo de bacterias

Somos (un poco) microbios

Un trasplantament de cèl•lules hepàtiques corregeix les errades del cicle de la urea

L'Agència Europea del Medicament ha rebut una petició d'aprovació d’un nou tractament per a una malaltia rara: la hiperamonemia, acumulació d'amoni en la sang per culpa d'una mutació que impedeix el correcte metabolisme (processament) del nitrogen present en les proteïnes (aquest àtom és clau en els aminoàcids, les baules que formen les proteïnes, com indica l'arrel amino del seu nom). En un organisme sa, aquest nitrogen acaba excretant-se per l'orina en forma d'urea. Quan el procés falla, es forma amoníac que va al cervell i causa una important discapacitat física i intel•lectual i fins i tot la mort del nen.

La teràpia, desenvolupada per Cytonet, consisteix a injectar cèl•lules hepàtiques sanes al fetge del nounat. Amb això s'aconsegueix solucionar l'error congènit. N'hi ha prou amb recuperar un 2% de la funció hepàtica perquè els efectes es reverteixin.

Actualment, la millor solució per a aquests nens, que comencen a sofrir la malaltia quan neixen perquè la mare no pot encarregar-se d'eliminar el nitrogen, és un trasplantament de fetge. Hi ha possibles tractaments com: restringir la ingesta de proteïnes, fàrmacs que eliminen el amoniac per una via diferent de la urea, hemodiàlisi, però són solament solucions temporals
La malaltia, quan la mutació afecta a tot el fetge, pot fer que en 48 hores, un nen sa, segons es va acumulant l'amoni en el seu cervell, deixi de menjar, presente hipotèrmia, hipotonia, i entri en un coma hepàtic. Si no es posa remei, en 72 hores pot haver mort, i no se sobreviu una setmana.
La idea del tractament amb cèl•lules hepàtiques sanes és fer de pont fins al trasplantament.

L'investigador admet que es tracta d'un desenvolupament complex. Es tracta d'investigar amb nens que no tenen pràcticament opcions. Ja en 2007 la EMA li va concedir la consideració d'un tractament orfe (indicat per a malalties poc freqüents o rares), la qual cosa permet simplificar els tràmits. D'acord amb l'últim recompte de la EMA, si s'aprova aquest tractament serà el número 82 específic per a una malaltia rara.

Un trasplante de células hepáticas corrige los fallos del ciclo de la urea

Una niña de 12 años recibe el primer trasplante celular hepático de España

Manipulan ADN en ratones para evitar enfermedades hereditarias

Nanosensors ultrasensibles per detectar abans el càncer.

En aquest cas, un grup de científics del Consell Superior d’Investigacions científiques ha trobat la manera de fusionar nanomecànica i nanoòptica per tal de crear un sensor biològic capaç de detectar de manera precoç alguns tipus de càncer.

Aquest nanosensor és capaç de detectar en  la sang dels pacients certes proteïnes alliberades per els tumors anomenades biomarcadors. Així, amb els coneixements que es tenen de certs biomarcadors es podrà determinar si el pacient té certs tipus de tumors. D’aquesta manera si un bimarcador està present a la sang, aquest deixa una empremta al nanosensor, que és manifesta per un canvi de color en aquest, molt fàcil de detectar.

Els avantatges d’aquest mètode són:
• És 10 milions de vegades més sensible que els mètodes actuals.
• La taxa d’error és de 2 per cada 10.000 assajos.
• Senzill i assequible.

Ara l’únic que queda és fer proves amb pacients i investigar més els biomarcadors.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

IDENTIFIQUEN AL CERVELL “L’INTERRUPTOR” DE LA SET.

Durant anys els científics han estat buscant les neurones que controlen la sensació de set i finalment ho han aconseguit una investigadors de la Universitat de Columbia a EEUU.


Ja es sabia que la set es regulava per certes neurones situades en l’òrgan subfornical de l’hipotàlem, però no ho van poder determinar amb exactitud. En aquestes circumstàncies aquests científics proposaren l’existència de dos tipus de neurones que controlen la set, unes activant-la (CAMKII) i altres suprimint-la (VGAT). Així per comprovar la seva hipòtesi utilitzaren la optogenètica, que permet controlar grups determinats de neurones, que els revelà que estaven en lo cert, ja que en activar les CAMKII en ratolins aquests començaven a buscar aigua i en activar les VGAT deixaven de beure. També comprovaren que sols induïen a beure aigua i que encara que els ratolins estiguessin deshidratats, en activar les VGAT aquests paraven immediatament de beure.

Aquesta imatge d'un cervell de ratolí mostra els dos tipus de neurones, les CaMkII (en vermell) que activen la set, i les VGAT (en verd), que la inhibeixen.

Aquests descobriments indiquen que l’òrgan subfornical s’especialitza en regular la set. Açò podria ajudar a buscar noves teràpies per tal de curar la deshidratació i la set excessiva.

NOTICÍA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

CIENTÍFICS CREEN UN CROMOSOMA SINTÈTIC DE LLEVAT.

Un equip de científics europeus i americans han aconseguit fabricar el genoma complet d’un organisme eucariota, creant el primer cromosoma artificial i confirmant la teoria de la biologia sintètica i fent un gran avanç en aquest camp, ja que fins ara sols s’havia aconseguit fabricar cromosomes de bactèries i organismes més simples, és a dir, procariotes.

Per a poder dur aquest procés a terme, l’equip integrat per brillants científics ha tardat set anys. Així, per tal de crear aquesta meravella de la enginyeria biològica els investigadors han tingut que anar ajuntant cadascuna dels diferents nucleòtids que conformen l’ADN. Encara que han acurtat el nombre de parells de 316 mil fins a 273 mil.

Una vegada creat, aquest cromosoma fou introduït a les cèl•lules vives de llevat, les quals presenten un comportament normal, cosa que significa un èxit rotund a l’experiment.

Així, aquesta experiència confirma que seria possible crear varietats del llevat que foren capaces de fabricar medicaments i vacunes mitjançant la implantació de gens sintètics.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

NOTÍCIA RELACIONADA

VIDEO:

DESCRIT EL CANVI A LA COBERTA DEL VIH QUE EL FA INEFECTIU.

Un equip de científics de la Universitat de Yale ha sigut capaç de descriure a un nivell atòmic

els canvis que es donen a la coberta del virus VIH, ja que aquest virus

té una coberta de caràcter canviant la qual cosa li proporciona la capacitat per a escapar del

sistema immunitari.

Així els investigadors han identificat les proteïnes que formen la punta de llança del virus (part

que el virus desplega quan ha de penetrar la cèl·lula per a infectar-la, fent qeu les membranes

es fusionen)(gp120 i gp40), però aquesta sols es fa visible en el moment de la unió a la cèl·lula,

està plegada fins a aquest moment; coberta per la estructura tancada (la estructura que

presenta el virus habitualment, és a dir, quan està viatjant ) que té la característica de no ser

identificada per els anticossos. En canvi, la

estructura d’atac sí què és vulnerable, per això es manté oculta la major part del temps.

Aquest estudi té rellevància ja que a partir de ell es poden investigar en el futur mètodes per

tal d’impedir que el virus adopte la estructura d’atac, que és el que passa a les persones que

són portadores del virus però que no permeten la seua progressió, ja que el seu sistema

immunitari impedeix que les proteïnes de la escorça del virus canvien de posició.

Notícia original

Notícia relacionada



Notícia relacionada



Vídeo

Troben un mètode per augmentar la fabricació de cèl · lules mare pluripotents.

A la Universitat de Nova York (NYU) s'ha trobat la manera d'augmentar la fabricació de cèl·lules mare pluripotents , mitjançant compostos coneguts com la vitamina C.
S'han fet proves amb ratolins i s'ha augmentat la eficiència de fabricació en més de 20 vegades, això permetrà avançar en la investigació amb cèl·lules mare de forma segura, sobre tot en el camp de la medicina regenerativa de teixits a més de la possibilitat d'estudiar els mecanismes de programació de cèl·lules mare en alta resolució.

Procés de producció de cèl·lules especialitzades a partir de cèl·lules mare.

El mètode estàndar per a la reprogramació de cèl·lules és conegut com a iPSC, que consisteix en agafar una mostra de cèl·lues d'una persona, les quals serien iduides per a convertir-se en iPSCs, per mitjà d'uns certs gens ( Oct4, Klf4, Sox2 i myc ) que són capaços de gerar cèl·lules immadures que serien estimulades per a madurar fins a aconseguir el tipus de cèl·lula desitjada. Però aques procés presenta molts obstacles, com la baixa eficiència o l'alteració de gens en el intent d'augmentar-la.

Així l'esquip d'Stadtfeld va investigar una forma menys invasiva i van investigar compostos que modulen els enzims presents a la majoria de les cèl·lules, alguns dels quals regulen processios relacionats amb el creixement cel·lular, un d'aquests compostos és la vitamina C. La vitamina C ajuda a la producció de iPSCs, ja que activa enzims que remodelen la cromatina. També  van investigar altres compostos que influeixen en les vies de senyalització Wnt i TGF-beta. Així combinant els tres compostos, vitamina C i els dos que actuen en Wnt i TGF-beta s'ha aconseguit augmentar la eficiència de producció de iPSCs d'un 1% fins un 80%.


Noticia original

Noticia relacionada

Video de iPSC: