El canvi climàtic global ja ha tingut un impacte perceptible en tots els aspectes de la vida a la Terra. Ara hi ha evidències que, amb aproximadament un únic grau centígrad d'escalfament global, ja s'està notant un impacte important en els sistemes naturals els trets físics i fisiològics de bastants espècies, com la grandària corporal, estan canviant; hi ha espècies que clarament estan canviant les seves àrees de distribució geogràfica i s'aprecien signes inequívocs que hi ha ecosistemes complets baix estrès; tot en resposta als canvis en el clima a la terra i en el mar.
Molts dels impactes en espècies i ecosistemes afecten a comunitats humanes, tal com indiquen els autors de l'estudi(Brett Scheffers i James Watson), i les conseqüències van des d'una major quantitat de plagues d'insectes capaços d'arruïnar collites, fins a epidèmies de malalties en zones geogràfiques on abans eren impensables, passant per canvis inesperats en els recursos pesquers i un menor rendiment dels cultius agrícoles fins i tot sense l'assot d'insectes herbívors o altres organismes. Però la recerca sobre aquests impactes també permet albergar algunes esperances.
El canvi climàtic global ja ha tingut un impacte perceptible en tots els aspectes de la vida a la Terra. Ara hi ha evidències que, amb aproximadament un únic grau centígrad d'escalfament global, ja s'està notant un impacte important en els sistemes naturals els trets físics i fisiològics de bastants espècies, com la grandària corporal, estan canviant; hi ha espècies que clarament estan canviant les seves àrees de distribució geogràfica i s'aprecien signes inequívocs que hi ha ecosistemes complets baix estrès; tot en resposta als canvis en el clima a la terra i en el mar.
Molts dels impactes en espècies i ecosistemes afecten a comunitats humanes, tal com indiquen els autors de l'estudi(Brett Scheffers i James Watson), i les conseqüències van des d'una major quantitat de plagues d'insectes capaços d'arruïnar collites, fins a epidèmies de malalties en zones geogràfiques on abans eren impensables, passant per canvis inesperats en els recursos pesquers i un menor rendiment dels cultius agrícoles fins i tot sense l'assot d'insectes herbívors o altres organismes. Però la recerca sobre aquests impactes també permet albergar algunes esperances.
L'activitat humana pot alterar alguns dels mecanismes que han modelat el nostre planeta fins ara. Segons un estudi de l'Institut Potsdam, la influència de l'activitat humana en el clima va retardar el començament de la propera Edat de Gel. Els resultats de la investigació, revelen que fins i tot una moderada interferència humana en el cicle del carboni del planeta pot posposar 100.000 anys l'inici d'un nou cicle glacial.
L’autor principal de l'estudi, explica que no s'espera el començament d'una nova edat de gel abans de 50.000 anys, el que fa de l'Holocè una època geològica llarga entre les edats de gel. No obstant això, l'estudi mostra que amb unes emissions addicionals de CO2 (crema de pettroli…) ja seria suficient per posposar la pròxima edat de gel durant altres 50.000 anys. Els investigadors proposen una relació funcional crítica entre la insolació de l'estiu boreal i la concentració global de diòxid de carboni (CO2), que explica l'inici dels últims vuit cicles glacials i podria anticipar futurs períodes d'inici glacial.
A partir d'un elaborat model simulador del sistema de la Terra, els científics van analitzar els efectes de les noves emissions de CO2 d'origen humà en el volum de gel a l'hemisferi nord.
A causa de l'extremadament llarga vida útil del CO2 a l'atmosfera, les emissions tenen un impacte significatiu per a un nou cicle glacial. Fins i tot petites emissions de carboni addicionals afectaran a l'evolució de les capes de gel de l'hemisferi nord durant milers d’anys, i emissions moderades de 1.000 a 1.500 gigatones de carboni posposen amb seguretat la propera edat de gel almenys 100.000 anys .
La recerca de les causes dels cicles glacials segueix sent un de les més fascinants preguntes de la paleoclimatologia. El començament d'una nova edat de gel està marcada per períodes de molt baixa radiació solar a l'estiu. No obstant això, la insolació d'estiu és a punt de mínim en l'actualitat, i no hi ha signes d'una nova edat de gel.
Per la seva banda el director de l'Institut Potsdam, explica que les glaciacions han conformat el que ha determinat el desenvolupament de la civilització humana. A l'última edat de gel li devem el nostre sòl fèrtil. Però avui dia és la humanitat amb les seves emissions per la crema de combustibles fòssils la que determina el desenvolupament futur del planeta. Açò demostra que en l'anomenat Antropocè la humanitat s'ha convertit en una força geològica per si mateixa.
Abans de la Revolució Industrial no s’havia superat les 280 parts per milió de concentració de CO2 en l’atmosfera. Després d’aquesta, i per primera vegada des de fa 400.000 anys, aquesta xifra ha augmentat fins a superar 400ppm. Com afecta aquesta xifra al canvi climàtic?
Quan la concentració de CO2 en l’atmosfera era de 280, la Terra estava quasi un grau més freda que en l’actualitat. En algunes parts el calentament global no es nota, en altres s’està refredant, com en algunes parts de l’Antàrtida i en l’Àrtic, per exemple, des de fa uns segles, des de l’any 1750, s’ha calentat al voltant de 9 graus centígrads.
Es tracta d’una cadena, els èssers vius absorbeixen la meitat de CO2 que els humans emetem diàriament a l’atmosfera, cosa que afavoreix perquè regula l’augment de la temperatura mitjana global. Però, aquest problema fa que el mateix canvi climàtic repercutisca sobre els ecosistemes.
La NASA ha publicat els resultats fets per l’Observatori de Carboni en Òrbita 2 (OCO-2), primer satèl·lit que medeix les concentracions de CO2 i que té la finalitat de captar on i com s’absorbeix aquesta immensa quantitat de CO2 emesa pels humans.
Dave Schimel assegura que la biosfera i oceans, durant aquestos 50-100 anys han absorbit la meitat de CO2. A més afirma que no coneixen com podria canviar el futur si l’efecte de les emissions vingudes de fonts fòssils sobre el canvi climàtic canviaren.
Precisament, esta missió de la NASA té com a objectiu tractar d'esbrinar els mecanismes pels quals s'absorbix el CO2 en la superfície terrestre i de quina manera pot afectar el propi calfament global a la forma en què les grans masses d'aigua i els boscos emmagatzemen en diòxid de carboni que emet l'activitat humana.
No obstant, Michael Freilich, director de la División de ciencias de la Tierra de la NASA ha explicat durant una conferència que aquest fet és irregular, és a dir, hi ha anys on és absorbit el CO2 i altres on tot el CO2 va a l’atmosfera.
La NASA està investigant també en el terreny i també mitjançant dades recollides per instruments que es montaran en els pròxims anys en L’ISS. Una científica de l’OCO-2, Annmarie Elderling diu que aquestes dades són un gran avanç per entendre i prevenir el canvi climàtic. A més explica que medir de forma precisa el CO2 ha sigut una tasca complicada realitzada des de l’espai.
Per a concloure, Lesley Ott, investigadora del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA explica que també estan prenent medides globals dels llocs més sensibles de la Terra per entendre que està succeïnt al Planeta.
Un anàlisi confirma el grau de confiança dels estudis sobre canvi climàtic.
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques han fet un anàlisi crític de les publicacions sobre els impactes en ecosistemes i organismes. Segons els resultats, els científics han assenyalat que hi ha evidències "convincents, però no concloents" que el canvi climàtic sigui la causa d'aquestes transformacions.
L'article, publicat a la revista Global Ecology and Biogeography, és un anàlisi crític de les investigacions dutes a terme en aquest camp, ja que, segons els científics, és "molt difícil" atribuir els actuals canvis en biologia a les transformacions del clima i l'augment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
Per realitzar l'anàlisi, els investigadors han utilitzat una base de dades amb més de 1.500 observacions. Han determinat que "en general, la confiança és moderada a l'hora d'atribuir els impactes biològics al canvi climàtic".
