Els microplàstics afecten la supervivència d'amfibis i invertebrats d'ecosistemes fluvials

El grup d'investigació Stream Ecology de la UPV/EHU, en col·laboració amb el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, ha realitzat dos estudis, en els quals s'ha observat l'evolució de larves d'un amfibi i un invertebrat d'aigua dolça durant una exposició de 15 dies a diferents concentracions de microplàstics.


D'aquesta manera, el grup ha estudiat, d'una banda, l'efecte d’ells en la supervivència, alimentació i el creixement dels cullerots, així com la ingestió i la expulsió d'aquests. A més, hem analitzat si els microplàstics s'adhereixen i si alteren la seua productivitat, perquè això demostraria una alteració del funcionament dels ecosistemes d'aigua dolça. La investigadora demostra que els microplàstics causen mortalitat als amfibis, però no afecten el seu creixement. I això suggereix són igual de roïns que altres contaminants i que augmenta el risc de canvi climàtic, la pèrdua d'hàbitat, etc. A més, els amfibis poden ser una important via de transmissió dels microplàstics de l'aigua dolça als ecosistemes terrestres . Aquests resultats aporten noves evidències dels efectes perjudicials d'aquest contaminant en els insectes aquàtics i en el funcionament dels ecosistemes fluvials, i posa en evidència la necessitat d'estandarditzar els mètodes a utilitzar en el futur.




NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

NOTÍCIA ORIGINAL

VÍDEO RELACIONAT

Perquè el càncer afecta a més homes que dones?

Nombroses investigacions han comprovat com els homes tenen més possibilitats a desenvolupar càncer respecte les dones. Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona, ha identificat un dels principals mecanismes biològics que fa que els homes tenen més risc a patir-ho. Es tracta de la pèrdua de la funció de certs gens del cromosoma sexual i que es troba present únicament en els homens. Estudis recents han demostrat que, a l'envellir, les cèl·lules d'alguns homens tendixen a perdre per complet el cromosoma I, fonamental per a la diferenciació sexual del feto.


Comprendre les diferencies biologiques entre homes i dones en el càncer és crucial per a desenvolupar el tractament i prevenció personalisat. Els homes no només pateixen mes de càncer que les dones, sino que ademés tenen un pronòstic pitjor.De fet, la menor esperança de vida d'homes en respecte a les dones s'explica, en part, per esta raó».








NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO RELACIONAT

Qualsevol punt pot considerar-se el centre de l’univers?

El centre de l’univers està relacionat amb la distància i amb la vora formada per la superfície d'aqueixa esfera, és el que podem tocar, i hi ha un punt a l'interior d'aqueixa bola que està a la mateixa distància de qualsevol punt de la vora.En parlar de distància pensem en un sistema de referència


En ser finit, qualsevol punt no pot ser el centre, com ocorre amb una bola compacta de fusta, però en suposar-se que està permanentment expandint-se, no és senzill trobar el seu centre. Així doncs, qualsevol punt no pot considerar-se el centre de l'univers, segons l'actual concepció que tenim d'ell. El International Celestial Reference System és l'estàndard actual, adoptat per la Unió Internacional d'Astronomia . Va ser la matemàtica Emmy Noether la que va trobar el significat de la Relativitat General: la conservació de l'energia està en connexió amb la simetria.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA

UN ESTUDI OBRI NOVES VIES PER A COMBATRE LA MALARIA

Investigadors de la Universitat de Yale han trobat en els mosquits transmissors de la malària més de dues dotzenes de receptors olors que detecten els compostos en la suor de les persones.


Els receptors olfactius del mosquit Anopheles gambiae ofereixen als científics possibles noves dianes per repel·lir, confondre o atraure trampes als mosquits que propaguen la malaria, una malaltia que afecta fins a 500 milions de persones en les regions tropicals de el món. «El món necessita desesperadament noves formes eficaces, econòmiques i respectuoses amb el medi ambient de controlar aquests mosquits», afirma John Carlson, autor principal de l'estudi publicat avui a l'edició on line de la revista Nature i investigador en Yale. «Alguns d'aquests receptors podrien ser excel·lents dianes per controlar el comportament dels mosquits». «Uns majors coneixements sobre el comportament dels mosquits i la seva recepció olfactiva ajudaran a desenvolupar trampes i repel·lents més eficaços i proporcionaran possibles noves dianes moleculars en la lluita contra la malària», explica Carey.


Durant el transcurs de el projecte, la investigadora va registrar a la biblioteca d'olors 27.000 respostes elèctriques de sistema olfactiu de el mosquit / mosca modificat genèticament. «Els compostos que saturen aquests receptors poden reduir la capacitat dels mosquits per localitzar-nos, i els compostos que exciten alguns d'aquests receptors poden atraure els mosquits a trampes o repel·lir-los.

NOTÍCIA RELACIONADA
NOTÍCIA ORIGINAL

LAS GALÀPAGOS MOSTREN L’ IMPORTÀNCIA DE LA BIODIVERSITAT FRONT AL CANVI CLIMÀTIC

La importància de la biodiversitat en l'adaptació als canvis ambientals es veu clarament, en una investigació realitzada per biòlegs de la Universitat de Brown que estudia els efectes de l’agitació de les onades sobre les criatures marines, mostra una imatge més clara de perquè les comunitats biològicament diverses tenen mes probabilitats de prosperar.El coautor Jon Witman, professor de biologia a Brown, afegeix que la investigació els ajuda a comprendre com comunitats marines senceres, no només components individuals, es veuran afectades per l'augment de l'estrès ambiental en aquesta era de canvi climàtic.

Treballant a les Illes Galàpagos, els biòlegs van estudiar els moviments de les onades, van realitzar experiments baix l'aigua i van fer estadístiques de la vida marina per a avaluar els efectes de les agitacions de les ones en els eriçons de mar i els peixos que s'alimenten d'algues.

Una altra part de l'estudi compara la biomassa d'algues en zones expostes a les ones contra zones protegides per les onades, i va descobrir que el moviment de les marees millora el creixement de les algues, probablement perquè el moviment de l'aigua mou els nutrients. Això ens indica que hem de mantenir ambdues comunitats perque tot funcione adequadament.


ENLLAÇ NOTÍCIA ORIGINAL


ENLLAÇ 1 DE NOTÍCIES RELACIONADES


ENLLAÇ 2 DE NOTÍCIES RELACIONADES