El passat 20 de març, el Ministeri de Sanitat i Serveis socials espanyol va modificar un punt de la normativa de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia. En el qual decret, dels quasi 80 medicaments que es venien per recepta en les farmàcies, més de 20 passaran a vendre’s a partir del mes d’abril als serveis farmacèutics dels hospitals. Aquesta vintena de medicaments estan relacionats amb el diagnòstic hospitalari, però també per al tractament de malalties com el càncer, la grip o l’artritis reumatoide. Aquesta desició va ser presa en la reunió de la Comissió Permanent de Farmàcies del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) entre el ministeri i les comunitats autònomes.
Als serveis hospitalaris es podran trobar exclusivament gran varietat de fàrmacs genèrics o de marca, específics per a determinades malalties. Per exemple, hi hauran per a tractar diversos tipus de leucèmia i de càncers com el de pulmó, el gàstric, el de còlon i el de pit , entre altres. També podem trobar medicaments comercialitzats com el “Temodal” adequat per als tumors cerebrals com els glioblastomes o el fàrmac anomenat “Xolair” relacionat amb el tractament de l’asma.
Segons el govern, el motiu pel qual s’han retirat tots els anteriors medicaments entre altres de les farmàcies es deu a un motiu clínic, el qual aquests fàrmacs estan millor controlats en els serveis hospitalaris especialitzats, ja que són comprats per persones que posseeixen malalties molt concretes.
Mentrestant, aquesta decisió és incorrecta i injustificada sanitàriament segons la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC), però la ministra de Sanitat la defèn ja que aquests medicaments són difícils de comercialitzar perquè són molt cars i no es poden tornar als laboratoris. A demés, el que es pretén es que aquesta mesura siga comú en totes les comunitats de l’estat espanyol.
En canvi, la SEFAC afirma que aquesta mesura té un doble sentit, o siga la verdadera intenció del ministeri és econòmica, és a dir, tapar les xifres de gasto farmacèutic en les comunitats. Així, s'evitarà incrementar els deutes de les farmàcies ja que aquests medicaments seran adquirits i administrats pels hospitals. Mentre que el govern ha de seguir un calendari mensual de pagaments amb les farmàcies, en canvi en els hospitals aquests pagaments a proveïdors podran retardar-se fins quasi un any de diferència. A demés, segons el SEFAC, al no tindre les farmàcies possessió d’aquests fàrmacs, els pacients no hospitalitzats que els necessiten tindran més dificultats per a obtindre’ls en qüestió de costos i accessibilitat.
Noticies relacionades:
Vídeo:
