Microbis, una altra ' amenaça ' per al desglaç de Groenlàndia

 Uns científics han descobert a Groenlàndia que, a mesura que els microbis s'activen en el permafrost  poden augmentar la taxa de pèrdua d’aquesta, degut a que produeixen calor.

 El sòl i la roca no es descongelen a algunes latituds septentrionals, açó produeix que el material orgànic de les plantes que moren mai tinga l'oportunitat de descompondres. Els científics han estat preocupats per l'impacte de l'escalfament global en aquestes regions, ja que si les temperatures al nord creixen prou com per fondre el permafrost, és probable que vegem un gran augment en el diòxid de carboni.

 Una simulació va mostrar que a mesura que augmenten les temperatures globals, es produeix un bucle de retroalimentació a les zones de permafrost. La calor que fusiona el permafrost aplana el camí perquè els microbis descomponguin material orgànic, que produeix calor addicional i que accelera el procés fins que tot el material en el permafrost s'hagi fos i descompost, alliberant grans quantitats de carboni en l'aire molt abans del que els models anteriors havien predit.


 

 Altres noticies relacionades:
“El taladro de hielo para Encelado aprueba su test antártico, obtiene agua aislada hace millones de años”
“A un grado y medio de la fusión permanente del permafrost siberiano” 
 “Alarmante deshielo en Groenlandia” 

Espanya suspèn en la protecció de la biodiversitat

2015.03.03

Espanya compta amb una rica biodiversitat.Però, segons assenyala l'informe titulat 'Anàlisi dels resultats mediambientals de l'OCDE: Espanya 2015 'que es va presentar ahir a Madrid, «aquesta rica biodiversitat està cada vegada més amenaçada». Gairebé el 40% de les espècies incloses en la Llista Vermella europea d'espècies amenaçades es troben a Espanya.

Aquesta riquesa es veu cada vegada més amenaçada, principalment pel turisme, la construcció i les infraestructures de transport, provocant el deteriorament dels sistemes naturals i de la seva capacitat per protegir la fauna ia la flora. La biodiversitat al litoral ha resultat especialment afectada.El augment significatiu de la població de les zones costaneres entre els anys 2000 i 2010 va accelerar la urbanització.

El document, que realitza l'OCDE cada 10 anys, proposa a Espanya 28 recomanacions, no només per abordar els seus problemes per conservar el patrimoni natural d'una forma eficient, sinó també perquè pugui basar la seva recuperació econòmica en «un model econòmic més eficient i respectuós amb el medi ambient ».

L'informe ha detectat «importants avanços» en les polítiques ambientals en l'última dècada. No obstant això, entre les recomanacions que realitza l'organisme internacional hi ha els punts flacs de les polítiques dutes a terme en els últims anys.

L'OCDE porta treballant amb Espanya des de fa temps per facilitar la transició «del totxo a la neurona».

notícia original

noticies relacionades:

-Ricardo Fernández: "El mar Cantàbric té un rica biodiversidad"

-La Xunta haurà d'indemnitzar amb un milió a Pescanova per Touriñán

-El Tresor invisible de l'oceà

Videos:
Ecologistas suspenden a España en protección marina ante Día de los Océanos

Los acuicultores ecológicos, guardianes en la protección de la biodiversidad

Espanya desenvolupa a l'Antàrtida un sistema per vigilar volcans

Científics espanyols han creat una tecnologia de vigilància de volcans que permetrà mesurar els paràmetres del seu estat i que els permetrà detectar qualsevol perill en temps real.

S’està aplicant aquest sistema a un dels volcans de major activitat de l'Antàrtida, així com al nostre país,a l’Illa del Ferro (Canàries).
La base espanyola Gabriel de Castella està instal·lada al cràter d'un volcà actiu, a l’Illa Decepción, enmig d'aquest cràter, fondeja el vaixell espanyol Hespérides.

Complint el protocol del Tractat Polar, científics i militars esperen a bord sense poder desembarcar. Aprofitant aquesta situació, dos sismòlegs estudien el volcà durant tot el dia. Amb aquest nou sistema, el treball dels experts comença a les 03:00 recorrent el cràter des de fora, envoltant l'illa que forma, i després tot l'espai interior. Realitzen una vigilància visual exhaustiva per comprovar que el volcà no està entrant en erupció o no ho ha fet recentment.
Cinc hores més tard, baixen a terra amb una sèrie d'estacions que els permetran detectar qualsevol activitat que pogués indicar que hi ha perill, des fumaroles a cendres, senyals que indiquin una erupció propera o una altra acció del volcà.

Es registren no solament terratrèmols, sinó tot tipus d'activitat.
Durant la inspecció, també s'observen les dades de deformació superficial de l'illa, com es contrau o s'expandeix depenent de la seva activitat, que es pot veure gràcies a la instal·lació d'uns GPS, situats de forma estratègica.

noticia original 


noticies relacionades:
'En las faldas del volcán'
Volcanes


video

Descensos dramàtics en escopinya, cloïssa i vieira

Les dades d'extracció són indicadors que alguna cosa està passant a les poblacions de mol·luscs de la ria d'Arousa. A la confraria de Cambados no va ser fins 2010 quan la cloïssa es va recuperar de la catàstrofe del Prestige. Però des d'aleshores fins ara es constata una progressiva caiguda de les extraccions. Respecte al escopinya que s'extreu en els arenals de Cambados, una espècie que no està afectada pel mortal paràsit de la família de la Merteilia aïllat per primera vegada a Galícia, el descens és encara més pronunciat.
La vieira també ha anat caient progressivament. El mateix passa amb la volandeira que va aconseguir arribar el 2008 la seva cota màxima des del Prestige amb 179.624 quilos venuts en llotja per després baixar quasi fins a una tercera part aquest any.
Respecte als Lombos de l'Ulla, en Carril, l'extermini del escopinya comuna -la reproducció no ha tingut per als biòlegs de la Xunta l'èxit esperat- ha estat la gota que va fer vessar el got per al sector. En la campanya de fa dos anys les extraccions van caure a la meitat i en la d'aquest any, només es van recollir sis quilos en vivers. La producció de cloïssa, ara també afectada pel paràsit, ha baixat dramàticament.
L'Institut Tecnolóxico per o Control del Medi Mariño de Galícia (Intecmar) porta dos anys realitzant mostrejos de l'aigua en diferents punts de la ria d'Arousa des que es va detectar el paràsit, però no es coneixen els resultats definitius d'aquests estudis. El Marteilia és un protozou que parasita als mol·luscs bivalves atacant el seu aparell digestiu i afeblint fins que mor, però és innocu per a l'ésser humà. Els científics creuen que aquest patogen microscòpic es va poder introduir a través d'espècies foranes o del llast dels vaixells. El sector ha llançat l'alerta que podria estar afectant les poblacions de vieires i de musclo.


noticia original 

Noticies relacionades:
-La ría de Arousa, en estado de alarma 
-Pesquerias

Comença aquesta matinada, la més copiosa pluja d'estels

La pluja de Leònides  arribarà al seu màxim aquesta nit. Un consell per a veure-les millor és allunyar-se de la lluminositat de la ciutat. Aquest esdeveniment és un dels més esperats pels aficionats de l'astronomia.
Les pluges d'estels fugaços, de les que es coneixen més de 140 al cap de l'any, són en realitat, petits fragments de cometes (roques i gel) que entren en l'atmosfera de la Terra.
El curiós de les Leònides, és que les restes que deixa el cometa Tempel-Tuttle 1866 I, no estan distribuïts en l'òrbita de forma uniforme. La Associació Astronòmica d'Espanya facilita a la seva web tot un seguit de recomanacions per poder observar el millor possible aquesta pluja d'estels. Principalment, la bona visió del fenomen depèn fonamentalment que cel estiguin clars.


Notícia original 


Noticies relacionades:
-Lluvia de Leónidas: cómo ver las estrellas fugaces
-Eclipse lunar y lluvia de estrellas iluminarán este miércoles al mundo


Video:
Lluvia de estrellas

Prospeccions petroliferes a Canàries

La companyia petrolera Repsol inicia aquest dimarts el primer sondeig en el subsòl marí amb l’objectiu d’averiguar si hi ha cru suficient per iniciar una explotació. Es realitzarà entre Fuerteventura i Lanzarote a uns 1900 metres de profunditat.
Aquest, es durà a terme amb la més avançada tecnologia, amb el vaixell Rowan Renaissance, un vaixell de posicionament dinàmic d’última generació. El cost del lloguer diari del R.Renaissance és aproximadament d’un milió d’euros.



Apel·len que a Espanya mai s’ha fet un sondeig exploratori ni amb la tecnologia que va a utilitzar-se ni amb les mesures de seguretat i mediambientals que van a portar-se a terme.

Repsol de moment sols farà una prospecció (cadascuna comporta un cost d’uns 100 milions d’euros), dels resultats d’aquesta dependrà la segona, ara bé, el llimit de prospeccions imposat és de tres, i la companyia avui dia, no es planteja la tercera.

Notícia original


Noticies relacionades:
-Una activista de Greenpeace resulta ferida en intentar abordar el vaixell encarregat de les prospeccions a Canàries 
-Canàries paralitza la consulta sobre les prospeccions petrolíferes

Video:

Greenpeace es posiciona en el punt on Repsol planeja iniciar les seves prospeccions a Canàries