L'anorèxia i les seves causes genètiques.

L'anorèxia, una de les malalties psiquiàtriques més conegudes pot tenir causes genètiques. Aquesta enfermetat normalment la padeixen adolescents que inclús hi han que acaben morin ja que la cura és llarga i duradera.
Les causes d’aquesta malaltia és deuen a la pressió social, a que la persona malalta és vetja millor, a l'existència de problemes familiars, a fer-li front a la infelicitat, i también, al component genètic.
La alimentació és vital  per tal de portar una vida ja que sense forces i vitamines deixarien de funcionar parts vitals al cos.

Malaltia psiquiàtrica més mortífera.

A l'hospital britànic Great Ormond Street, a la unitat de desordens alimenticis han investigat i pareix ser que aquells que pateixen aquesta enfermetat, tenen una part inactiva al cervell, anomenada insula.
Segons les conclusions dels especialiestes, hi ha una predisposició a patir aquesta enfermetat.

Bryan Lask, professor de l'universitat on s'ha realitzat la investigació afirma que "durant molt de temps es va pensar que aquesta era simplement una malaltia de xiques de classe mitjana però que no és així, no és una malaltia per la qual un opta, és un trastorn molt més seriós del que s'havia pensat ".


Video:




-Noticia original.

-Noticies relacionades:
·Els misteris de l'anorèxia.
·Factors detonants de l'anorèxia en els adolescents.

LA MODEL FRANCESA MOR PER ANORÈXIA

Isabelle Caro va perdre la lluita contra la seua malaltia. Després de la dura lluita que va emprendre des de 2007 contra l'anorèxia, Isabelle Caro va morir.
Va ser hospitalitzada durant 15 dies per una neumopatia aguda i últimament estava molt cansada.

Isabelle Caro es va donar a conéixer en 2007, al mostrar el seu prim cos, per a una campanya en contra de la malaltia, l’objectiu del fotògraf Oliviero Toscani, qui desitjava advertir de les conseqüències del patiment.

Ella era anoréxica des dels 13 anys i el seu mal estat la va sumir en un coma en 2006, quan només pesava 25 quilograms i mesurava un metre amb 65 centímetres.
Després de la campanya 'No Anorexia', la model va decidir superar la malaltia i a principis de 2010 va anunciar que havia aconseguit els 42 quilos.

En 2007, com a part de la mateixa campanya, ella va voler “despertar les consciències” sobre un mal que patixen moltes models.

Esta foto sense coloret ni maquillatge no em posa en valor. El missatge és fort: tinc psoriasis, el pit caigut, un cos de persona major.


NOTICIA ORIGINAL


NOTICIES RELACIONADES:


- La Comunitat de Madrid denúncia un concurs per fomentar l'anorèxia.



NOTICIA ORIGINAL


VIDEO:

L´anorèxia canvia de sexe

L´anorèxia la solem relacionar com a ``cosa de dones´´ però últimament també es parla d´ella en els homes ja que s´ha detectat un gran increment d´aquesta malaltia a Argentina.
Aparentment la ``manorèxia´´ no presenta diferències respecte a l´anorèxia: les dos comencen en fer una dieta perquè es senten grossos i a partir d´aquest moment comencen a perdre pes. En canvi, els especialistes sí que en fan una llista de desigualtats:

- En els homes els trastorns es desenvolupen més tart (dones: 14-20 anys i homes: 15-26 anys).
- Les dones passen dies i dies menjant només un troç de pa, en canvi, els homes solen exigir-se molt en el gimnàs, per la qual cosa es sol notar més en les dones i en els homes és més difícil de diagnosticar.
- El sexe masculí no sol demanar ajuda perquè pensen que seria un signe de debilitat.

Els homes que més propensos són a la malaltia són els que treballen en ambients on es cuida molt l´aspecte físic, per exemple models i futbolistes. La manorèxia no depén de la sexualitat ja que hi ha anorèxics homosexuals i heteresexuals. En els primers sol ser per coqueteria o dependència al seu aspecte i en els segons per agradar més al sexe femení.
Un dels casos més cridaners és el de Jeremy Gilitzer, un model que va morir pesant 29 quilos i amb un índex corporal de 12. Abans de la catàstrofe va arribar a pesar 80 quilos i a tindre un cos estructural. Jeremy comentava que sentia rebuig al seu propi cos però donava la cara als mitjans de comunicación explicant la seua patologia i intentant amb les seues paraules evitar que altres seguisquen el seu fatal camí.
Els símptomes més significatius són la pèrdua de pes, la necessitat de practicar esport contínuament, l´obsessió per l´aspecte físic, por a engordar, agotament, fatiga, vòmits i ús de laxants o pastilles per a enflacar, canvis d´humor repentins, comportament perfeccionista…

Notícia original

Altres notícies:
-Anorèxia i bulímia precoç
-Perquè es veu el cos més gros del que és?

Enllaços externs:
-Més sobre Jeremy Gilitzer

Vídeos: