El passat dilluns 15 d’abril, un equip de l'Institut de Ciències de Barcelona, va fer un gran descobriment, trobar un fragment de cometa dins d’un meteorit.
Al pareixer, aquest fragment media poc més d’1 mil·límetre i estava incrustat en materials del meteorit desde fa aproximadament més 4560 milions d’anys, és a dir, de antes de la creació dels planetes. Aquest és un descobriment molt important ja que molts materials de alguns meteorits, s’acaben fragmentan al entrar en la atmosfera en cas de que aguanten tot el viatge de molts milions d’anys.
Ademés, molts investigadors han trobat restes de gel, per el que això significa que abans tenia aigua i que aquesta no va ser suficient per a descompondre, aunque fou mínimament, l’estructura del meteorit.
Fa pocs dies, es va poder fer una cosa que ha revolucionat completament el món, conseguir fer una foto a un forat negre.
Al parèixer, aquesta foto va ser feta amb el telescopi del horitzó de successos (EHT), el qual es un projecte format per diversos telescopis terrestres i la combinació de dades d’estacions d’interferometria ubicats al voltant del planeta terra amb la finalitat d’observar el forat negre supermassiu, conegut com a Sagitari A, al voltant de la nostra galàxia. Segons recents informacions, el forat negre és d’aproximadament uns 44 milions de quilòmetres amb 4,3 milions de massa solar.
Per a major comprensió, s’han organitzat diverses rondes de premsa en diferents llocs del món com en Tokio, Washington, Shanghai o Bruselas.
Uns nous aparats han sorgit, els microtransistors o sensors cerebrals de grafè, que el principals objectius són utilitzar-los per estudiar el cervell i diagnosticar enfermetats importants com l’epilèpsia o infarts del cervell com els ictus. Han segut desarrollats en diversos centres d’investigació en Barcelona
Al parèixer, estan fets per un material flexible, transparent i molt prim anomenat grafè. Aquest material va ser molt important sobre l’any 2010 gràcies a Andre Geim i Konstantin Novoselov que van recibir el premi Nobel de Física per estar sintetitzant amb aquest material sis anys.
Segons experts, aquests microtransistors de grafè tenen una principal avantatge sobre els elèctrodes que és que sols poden detectar l’activitat cerebral per d’amunt d’un cert umbral de freqüencia. Degut a esto, si utilitzarem els elèctrodes no podríem captar frecuencies de per davall de 0,1 Hz, en canvi, si utilitzem els microtransistors de grafè sí podem.
Al pareixer, el diumenge 16 de desembre, ha segut possible alcanzar la màxima proximitat a la Terra del cometa 46P/Wirtanen. No va ser necessari ningun telescopi ja que era visible a simple vista però amb unes dificultats grans gràcies a que té un brill difós i a la presència de la Lluna Plena.
Segons experts, s’afirma que, a pesar de ser un cometa menut, ronda lleugerament superior a un quilòmetre i rota sobre sí mateix amb un període de 7 hores. També, gràcies a fotos fetes amb un modo remot mitjançant l’ús de telescopis robòtics, s’ha pogut saber que apareix amb una coma verda ben desarollà formada per material ionitzat que desde el 29 de novembre alcanzava un grau de tamany angular que era el doble a el de una Lluna Plena. Per lo vist, segons se aproxima cada vegada més al Sol, aumenta el seu brill i va desplegant la seua cola.
Al parèixer, en lo que quedava de any, es va anar moguent-se per diverses constel·lacions ja que s’hi troba a principis de desembre entre les de la Ballena i Erídano. Donat a aquestes circumstàncies, desde el hemisferi nort sols era visible a molt baixes elevacions en la primera part de la nit, però segons avanzava desembre, ananava augmentant altura travessant la constelació de Taurus. En Nadal, s’estimava que estaría prop de Capella i a partir de ahí sería visible tota la nit. També s’hi diu que en cap d’any havía alcanzat la constelació del Lince
Aquesta notícia ens conta que han trobat una lluna extrasolar a 8000 anys llum que té un diàmetre comparat amb el de Neptú i està orbitant un planeta gegant i gasos del tamany de Júpiter, nomenat com a Kepler 1625b.
Al parèixer, la probabilitat de trobar una lluna amb les característiques adequades ( trobar un planeta gegant que no estiga tan prop de l’estrella i que transite) tant lluny és aproximadament d’un 0.05 %.
Els que van trobar aquest satèl·lit gegant van ser uns investigadors de la Universitat de Colòmbia, que es deien Alex Teachey i David Kipping. Primer van analitzar els 284 planetes que s’havien descobert amb el telescopi Kepler i quan van medir els transits ( disminució de la brillantor de la estrella que es produeix quan el planeta passa per davant) van veure que Kepler 1625b presentava diverses anomalies.
Biografia: Periòdic Digital “El Mon” apartat de ciència
·Notícia Original
En aquesta notícia, escrita pel director astronòmic nacional i acadèmic de la Real Academia de Doctors d'Espanya Rafael Bachiller de Madrid publicat el 7 d’Octubre del 2018, ens diu que després d’un viatge de tres anys i mig la sonda espacial japonesa Hayabusa 2 aplega al asteroide Ryugu i desplega dos dels seus robots exploradors, Minerva II 1A i 1B. Aquesta sonda té diversos objectius: un és explorar el asteroide a nivell macroscòpic mitjançant càmeres, espectrògrafs i altímetres lasers i per altra banda, recollir mostres per dur-les i analitzar-les a la Terra.
Al pareixer, l’asteroide Ryugu té forma esfèrica de 845m de diàmetre i té una composició rica en carboni per lo que s’especula que podria arribar a tindre materials orgànics. També s’hi diu que descriu una òrbita de 437 dies de període al voltant del Sol per lo que és relativament pareguda a la de la Terra, així com una distancia similar al Sol.
Bibliografia:
·Periòdic Digital “El Mon” apartat de ciència.
·Notícia Original
