Projecte Lluna Ring

D’ací a dues dècades, la demanda d'energia global haurà crescut més d'un 30%, segons l'Agència Internacional de l'Energia. Mentrestant, la companyia japonesa anomenada Shimizu Corporation, pensa obtenir energia solar a una escala més gran que la de qualsevol altre projecte energètic previ, aquest projecte es coneix com a projecte Lluna Ring.

La idea consisteix en un cinturó de plaques solars instal•lades al voltant de l'equador de la Lluna, conegut com “Anell Llunar", on es recollirá la constant radiació solar i la transformaran en electricitat que s'acumularà a la cara visible del satèl•lit. Allí es convertirà en microones, i uns raigs làser la transmetran a la Terra, on finalment tornaran a ser convertits en electricitat a les centrals energètiques del nostre propi planeta.

La companyia Shimizu sosté que l'anell lunar podria fer-se emprant materials existent a la Lluna, recollits per robots i vehicles controlats des de la Terra, però comptaria principalment amb plaques solars, així com cables d'energia elèctrica, encarregats de transferir aquesta energia des de les plaques solars fins a les instal•lacions de transmissió.

Shimizu assenyala que un dels avantatges de l'Anell Lunar és que, atès que la Lluna no té atmosfera, no hi ha la possibilitat que en ella els núvols o el mal temps inhibeixin l'eficiència dels panells solars.
Això significaria per als habitants de la Terra un recurs energètic inesgotable, d'energia neta.

Notícia principal

Notícia secundaria

ESÒFAGS ARTIFICIALS PER A TRASPLANTAMENTS

Un equip d'investigadors de diferents llocs del món ha aconseguit implantar a l'esòfag de rates un teixit sintètic que reemplaça completament l'esòfag i que és capaç de suportar l'estrès mecànic d'aquest tipus de conducte pel qual passa el menjar.

Al capdavant d'aquest treball es troben dos dels protagonistes dels últims anys de la fabricació d'òrgans al laboratori: l'italià Paolo Macchiarini des de l’ Institut Karolinska a Estocolm (Suècia) i la nord-americana Doris Taylor, des de l’ Institut del Cor a Texas (EUA).

Per aconseguir l'esòfag artificial, els investigadors van extreure un tros d'esòfag d'una rata donant i el van sotmetre a un rentat amb una sèrie de molècules (aigua, àcids i enzims) que eliminen les cèl•lules i l' ADN d'aquest òrgan. D'aquesta manera, aconsegueixen quedar-se amb la bastida del tub, només format per fibres de col•lagen, que posteriorment van sembrar amb uns 90 milions de cèl•lules mare de la medul•la òssia de diversos donants. A les tres setmanes el nou teixit s'havia desenvolupat i reemplaçar el 20% de l'esòfag de la rata.

El treball, publicat a la revista Nature Communications, demostra que els rosegadors no van mostrar signes de dolor, deteriorament de salut o rebuig de l'òrgan. Aquests resultats són part d'un camí amb moltes possibilitats i suposa un avanç per als pacients que se sotmeten a cirurgies per eliminar parts de l'esòfag alterades per càncer, traumes o defectes de naixement.

Notícia principal
Notícia secundaria 

DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER

Jack Andraka un estudiant de 16 anys ha ideat un mètode de detecció precoç de càncer de pàncrees,  ampliable per al de ovaris i al de pulmons.

La mort d’un familiar a causa del càncer de pàncrees fou un dels primers motius per que Andraka començara a investigar sobre la manera de detectar d’una forma ràpida, barata i efectiva el càncer de pàncrees ja que després de la recerca d’informació, una de les coses que mes li van sorprendre fou que sols el 2% dels malalts tenen possibilitats de sobreviure.

El primer pas va consistir en la recerca de la proteïna mes abundant que es troba en la sang en les etapes mes primerenques d’aquest tipus de càncer: la mesotelina. Seguidament va incorporar anticossos específicts per a aquesta proteïna en una xarxa de nanotubuls de carboni, de manera que els anticossos s’uneixen a la mesotelina i s’engrandeixen. Estes molècules separarien els nanotubuls, canviant la conductivitat elèctrica de la xarxa: Quan mes mesotelina present, més anticossos s’agruparan i creixeran, per tant més dèbil serà la senyal elèctrica.

D’aquesta manera Andraka va crear un sistema amb una fiabilitat del 100% i 168 vegades mes ràpid que l’actual ELISA, amb un cost de 800 dòlars.

Notícia principal
Notícia secundaria

GASOS NOBLES A L’ESPAI


Un equip, amb la participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i dirigit pel professor del Departament de Física i Astronomia de UCL Mike Barlow, han detectat molècules, concretament basades en l’argó, en la Nebulosa del Cangrejo.

Gracies a els seus mesuraments de les regions de gas fred i pols en varies romanents de supernoves brillants utilitzant l’observatori espacial Herschel portaren al descobriment casual de la empremta química d’ions d’hidrur d’argó en la Nebulosa del Cangrejo, una troballa que dona suport a les teories científiques de com es forma l’argó en la naturalesa.

La llum provinent de certes regions de la nebulosa va mostrar pics molt forts e inexplicables al voltant de 618 gigaherics i 1.235 GHz, fet que sols por ser possible amb la rotació d’ions moleculars d’hidrur d’argó, però l’únic isòtop d’argó l’ hidrur del qual pot rotar a eixa taxa es l’argó-36 i no l’argó-40, l’ isòtop dominant de la Terra, la qual cosa explica que la estrella de neutrons en el cor de la nebulosa pareix haver  ionitzat el argó, que després es va unir amb molècules d’hidrogen formant l’ ió molecular ArH+.

Aquest descobriment permetrà estudiar amb mes detall la interacció de les supernoves en el medi que els envolta.

Notícia principal

Notícia secundaria

Una proteïna clau per a la memòria

Un equip d’investigadors, liderat per científics del Regne Unit, han identificat una proteïna clau en l’aprenentatge i  la memòria, una troballa que té gran rellevància per a l’estudi de les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

Els records  s’emmagatzemen en una complexa xarxa de neurones, que han d’activar un mecanisme que els permeta formar noves proteïnes que enfortisquen les connexions entre elles (sinapsi).

La proteïna en qüestió és la cridada "receptor muscarínic M3”, d’àmplia extensió en el sistema central, i present en l’àrea del cervell en què s’emmagatzemen els records.

En un estudi realitzat, els investigadors van analitzar una varietat de ratolí el qual el receptor M3 no pot ser fosforilat, és dir, que la proteïna no pot ser activada o desactivada per l’addició d’un fosfat per mitjà del procés de fosforilació. Alguns d’aquestos ratolins es van sotmetre a un tractament de coneixement per por, comparant-se el seu comportament amb el de ratolins normals.

Després de les proves, els científics van descobrir qeu l’aprenentatge i la memòria depenien en gran manera dels receptors M3 i del seu estat de fosforilació, i que perquè es realitze la retenció de nous records, el receptor muscarínic M3 ha d’activar-se patint un canvi molt específic durant la formació d’un record, i si aquest canvi no es produeix, els records no són emmagatzemats.

Aquesta investigació pot ser una gran aportació per als científics per avançar en l’estudi de malalties neurogeneratives i aconseguir finalment una cura o la creació de nous fàrmacs contra aquestes malalties.

Notícia principal

Notícia secundària

Un pas més contra el VIH

Aproximadament 35 milions de persones a tot el món estan contagiades pel virus del VIH, sent una del les principals infeccions mortals del món i un dels primers objectius dels científics per trobar la seua cura, i després d’un camí difícil i ple de decepcions finalment estem més prop d’una vacuna per al sida.  

Un equip de científics espanyols de d’Institut de Recerca de la Sida IrisCaixa han  trobat una molècula que ajuda al VIH a propagar-se pel cos.

L'estudi dels científics demostra que el virus del VIH té en la seva coberta unes molècules, anomenades gangliòsids, que utilitza per penetrar en les cèl·lules dendrítiques. En les infeccions de la sida el virus VIH s'amaga en les cèl·lules dendrítiques i quan aquestes arriben als ganglis, el virus destrueix el sistema immunitari, atacant concretament els limfòcits TCD4.

Els investigadors no només han identificat la funció d'aquesta molècula clau en la propagació del virus, sinó que han demostrat que eliminant els gangliòsids del VIH s'evita que les cèl·lules dendrítiques puguin internalitzar, i evitar el contagi.

Gràcies a aquesta troballa s’ha augmentat la possibilitat de poder avançar en la cura d’aquesta malaltia creant nous fàrmacs i el desenvolupament d'una vacuna terapèutica molt més barata i menys tòxica contra el VIH

Notícia principal
Notícia secundaria