El dinosaurio que volaba con alas de murciélago

En la dècada de 1860, van trobar l'esquelet d'una estranya criatura sepultada allí des de fea 150 millons d'anys. Tenia garres afilades, mandíbules cobertes de dents i una llarga cua òssea, però ademés presentava plumes i ales. El biòlog Thomas Henry Huxley es va adonar de que l'animal, anomenat Archaeopteryx, posseia una estranya semblança amb xicotets dinosaures carnívors, com el Compsognathus.

Desenterrat per membres de l'Acadèmia China de Ciències, es tracta d'una espècie que va viure fa 163 millons d'anys i proporciona informació sobre els antecessors de las aus i de com la naturalesa va experimentar en diferents estructures anatòmques abans de conquestar la capacitat de volar.

Batejat com Ambopteryx longibrachium, el fòsil perteneix a la família dels escansoriopterígids. La troballa demostrava que aquestos animals no eren sols trepadors, si no que podien planejar o volar distàncies curtes gràcies a una estructura anatòmica mai abans vista en dinosaures.
Aquell animal va rebre el nom de Yi qi, que significa 'estranya ala'.

noticia original
noticia relacionada
video

PRIMERA VISTA ALS CAMPS MAGNÈTICS DEL SOL

La Nasa ha volgut conèixer el màxim possible de coses sobre el sol i per aquesta rao, ens ha llançat tota una sèrie de vídeos amb un contingut increïble, si encara no ens imaginàvem veure imatges del sol, ara hi han on les podem veure amb tot el seu esplendor un nou contingut on podem veure com es comporten els canvis magnètics del sol .

Els experts que analitzen el comportament del gran astre han aplegat a la conclusió de que aproximadament cada 11 anys, el sol canvia el seu camp magnètic i açò crea un efecte que repercutix en tot el sistema solar. A més, asseguren que l’estudi d’aquestos camps magnètics es molt important perquè entre altres coses ens ajuden a poder precedir tota una sèrie d’erupcions solars i tempestes.

Una de les seues estupendes aplicacions es que poden estudiar el que es coneix com ejeccions de massa coronal. Bàsicament són una sèrie d’explosions tan grans que podrien afectar tant a les nostres comunicacions com al camp genètic del nostre planeta; destruiria les principals fonts d’energia i es possible que tinguérem que quedar-se en la mes absoluta foscor durant molt de temps.

LINK DE LA NOTICIA 

VIDEO

LINKS RELACIONATS

-  http://www.windows2universe.org/sun/sun_magnetic_field.html&lang=sp 

- http://www.iac.es/gabinete/difus/ciencia/soltierra/4.htm 

Científics troben possible nova espècie de polp en Hawai

Els científics creuen haver descobert la que podria ser una nova espècie de polp durant una operació de reconeixement del sòl oceànic en el Pacífic, prop d'Hawaii.Un equip va trobar un xicotet polp de colors clars a una profunditat d'uns quatre mil metres (2.5 milles) prop de l'illa Necker, va dir Michael Vecchione  del National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). Va explicar que el cefalòpode no tenia aletes i totes les seues ventoses estaven en una única fila en cada tentacle.


Aquest va resultar en una aparició fantasmal, la qual cosa va portar a comentaris en mitjans socials de què hauria de cridar-se Casper. És quasi amb total seguretat una espècie no descrita fins ara,va dir en un comunicat publicat el dimecres en el cibersitio del NOAA.És estrany trobar un polp sense estabilitzadors a tanta profunditat en l'oceà, va dir Vecchione, que va destacar que fins ara s'havien trobat cefalòpodes d'este tipus a menys de quatre mil metres.

Dos científics a qui va consultar estagueren  d'acord amb què açò és algo inusual i està a una profunditat récord , va assenyalar Vecchione, que treballa en el National Systematics Laboratory del NOAA.El polp va ser descobert durant una operació de reconeixement del sòl marí realitzada per l'Okeanos Explorer.

Noticia original:

científics troben possible nova espècie de polp en Hawai-informador.mx

Noticies relacionades:
científics troben possible nova espècie de polp en Hawaii-la premsa 

encontren una nova espècie de polp amb aspecte fantasmal-terra viva


Video:

 

Les tortugues van colonitzar el Mediterrani abans de l'última glaciació.

Les tortugues boves (caretta caretta), van ser més abundants en el Mediterrani,van colonitzar el mar abans de l'última glaciació, entre 20.000 i 200.000 anys, segons una investigació realitzada per professors de Biologia i de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB). Els científics creien que la tortuga bova va arribar al Mediterrani des d'Amèrica del Nord i el Carib després de l'última glaciació, però una investigació duta a terme per Lluís Cardona, Alex Aguilar i Marcel Clusa, professors del Departament de Biologia Animal i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la UB (IRBio)  i els investigadors del Departament de Genètica Carlos Carreres i Marta Pascual, ho posa en dubte.

La tortuga bova estan en perill d´extinció per tot el món i les seues principals platges d'implantació estan al Japó, el Carib..., en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia. En les aigües peninsulars, hi ha tortugues procedents tant de l'Atlàntic com del Mediterrani oriental.Segons ha dit Lluís Cardona, fa mes o menys cinc milions d'anys, la distribució de la tortuga bova era global en l'Atlàntic i el Pacífic, fins que l'istme de Panamà va dividir la població en dos grups, un en cada oceà.

Segons el professor, les àrees de nidificació més importants d'esta espècie en l'Atlàntic estan a Brasil, a Amèrica del Nord..., però no es coneixia bé quina relació històrica hi havia amb la conca mediterránea. Este procés de colonització del Mediterrani és anterior al que es pensava i va tindre lloc abans de l'última glaciació.


Noticia original:

rtve-les tortugues van colonitzar el Mediterrani abans de l'última glaciació.


Noticies relacionades:

informador.mx-les tortugues van colonitzar el Mediterrani abans de l'última glaciació

biodiversitat-desvelen com arriba la tortuga bova al Mediterrani estudiant el seu ADN mitrocondial

Video:

Diagnosticada d'Zika a Catalunya una quarta dona embarassada

Des l'1 de gener de 2016 s'han confirmat 33 casos importats de febre vírica de Zika a Catalunya.

Una nova dona ha sigut diagnosticada de la enfermetat de zika a Catalunya, el que fa que eleve els persentatges de gent afectada de esta enfermetat. Desde l’1 de gener ja hi han 33 persones infectades. 4 dones que pateixen aquesta enfermetat segueixen controls mèdics.

El virus Zika provoca un quadre lleu amb febre moderada, exantema que s'estén des de la cara a la resta del cos. Es transmet principalment per la picada de mosquits del gènere Aedes i els casos solen resoldre sense complicacions greus.


Noticia original

Noticia relacionada1

Video

La situació del linx ibèric seguis sent molt greu

WWF celebra l'actualització de la llista roja d'espècies en perill que ha publicat la ,Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa segons la qual, el linx ibèric passa d'estar en la categoria d'espècie 'en perill crític', que representa un risc extremadament greu de desaparició, a ser catalogat com a espècie 'en perill', la qual cosa indica que el risc seguix encara sent molt greu. Esta nova qualificació se deu al fet que la seua població s'ha incrementat des dels 52 individus madurs en 2002 als 156 en 2012.


WWF celebra aquest notable augment d'individus, però recorda que les dades utilitzats per la UICN només arriben fins a 2012 i que des de llavors s'ha frenat el creixement poblacional a causa de la incidència de les seues principals amenaces: absència d'aliment, atropells en carreteres i furtivisme. Per això, WWF alerta que si no es posa solució a aquests problemes, la població de linx tornarà a descendir en els pròxims anys.L'organització ressalta que la gran amenaça que se cern sobre el linx ibèric són les malalties del conill, la seua principal presa.

Quant a l'amenaça dels atropells, WWF subratlla que 2014 ha passat a la història per convertir-se en el 'any negre per al linx ibèric per les 22 morts de linxs en les carreteres espanyoles.

Noticia original: 
Proyecto lince ibérico- WWF España

Notícies relacionades:  

El lince ibérico sale de la UCI- La vanguardia

Ni un lince más atropellado- WWF

Video:

LOS MISMOS GENES HACEN POSIBLE EL HABLA HUMANA Y EL CANTO DE LOS PÁJAROS

Ya Darwin decía en El origen del hombre (1871) que los sonidos emitidos por las aves constituyen, en varios aspectos, la analogía más cercana al lenguaje.  Pues bien, ahora un estudio reciente del MIT publicado en Science aporta otra similitud más, en este caso genética.Andreas Pfenning y sus colaboradores han comparado los mapas de actividad genética –transcriptomas– del tejido cerebral de tres aves capaces de aprender vocalizaciones: el pinzón cebra, el periquito y el colibrí de Ana (Calypte anna). Luego compararon también estos mapas genéticos con otros tomados de aves y primates que no pueden aprender nuevas vocalizaciones, y con los mapas genéticos de los cerebros de seis personas que donaron tejido al Allen Brain Institute de Seattle (EEUU). 

Con todo eso, los científicos comprobaron que el FOXP2 o gen del lenguaje es uno de los 55 genes que muestran un patrón similar en la actividad del cerebro de los seres humanos y de las aves capaces de vocalizar. Por el contario, dichos genes muestran diferentes patrones de actividad en los cerebros de animales incapaces del aprendizaje vocal.

Estos resultados sugieren que los pájaros cantores pueden ser un modelo animal perfecto para el estudio de la genética que subyace a la producción del habla. La cuestión es interesante por sus potenciales aplicaciones médicas en trastornos como la enfermedad de Huntington, que afectan a la capacidad de hablar. Los experimentos con aves cantoras podrían desvelar los genes particulares implicados en esos trastornos.

Noticia original:los-genes-hacen-posible-el-habla-humana-y-el-canto-de-los-pajaros
Enlaces: http://www.muyinteresante.es/

Convierten células cutáneas en neuronas:

Un equipo de científicos de la Escuela de Medicina de la Universidad de Washington en St. Louis (EEUU) ha logrado convertir células de piel humana en un tipo específico de célula del cerebro sin necesidad de emplear células madre en el proceso. El trabajo ha sido publicado en la revista Neuron.

Para su experimento, los científicos emplearon ratones de laboratorio para los que produjeron un tipo de células cerebrales llamadas neuronas espinosas medianas, claves en el control del movimiento del cuerpo

Los investigadores utilizaron células humanas adultas de la piel para reprogramarlas, ubicándolas en un entorno que imitaba el ambiente de las células cerebrales.

Lo que sucedió fue que ese material genético introducido, posibilitó la expresión de los genes que regulan el desarrollo y la función de las neuronas, trasformando las células cutáneas en células  naturales del cerebro. Los investigadores demostraron que estas células convertidas sobrevivieron, al menos, seis meses tras el injerto en el cerebro de los ratones.

Respecto a las futuras terapias para humanos, los científicos están convencidos de que la posibilidad de convertir células humanas adultas podría facilitar el empleo de las propias células cutáneas de un paciente para luchar contra trastornos como la mencionada enfermedad de Huntington.

Para mas información:

convierten células cutáneas en neuronas

otros enlaces:
neuronas-huntington-terapia-
cientificos-convierten-celulas-de-la-piel-en-neuronas

Consiguen ‘crear’ fantasmas en un laboratorio:

Por extraño que suene eso es precisamente lo que han conseguido en la Escuela Politécnica Federal de Lausana (Suiza). Básicamente lo que ha conseguido este equipo de investigación es reproducir en el laboratorio la sensación de una “presencia extraña” a nuestro alrededor. Para ello crearon un robot que enviaba señales a destiempo al cerebro, creando la sensación de que había alguien más alrededor.


"Nuestro experimento ha logrado reproducir la sensación de una presencia extraña inducida en laboratorio por primera vez. Esto
demuestra que puede producirse en condiciones normales, simplemente a través de las señales sensoriales-motoras en conflicto", ha explicado  Blanke.



A nivel cerebral la explicación de este fenómeno está enclavada en la autopercepción de nosotros mismos. En condiciones normales nuestro cerebro es capaz de construir una autopercepción unificada de nosotros mismos a partir de estas representaciones. Sin embargo cuando el sistema funciona mal a causa de una enfermedad (o en este caso por un robot) puede crearse a veces una segunda representación del propio cuerpo que ya no se percibe como un ‘yo’, sino como ‘otro’.


Para mas información :
consiguen 'crear fantasmas' en un laboratorio
/consiguen-crear-fantasmas-en-el-laboratorio/

IDENTIFIQUEN UNA PROTEÍNA CLAU EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CÀNCER DEL PÀNCREES.

La investigació, que publica la revista 'Gastroenterology', ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) esta proteïna és essencial perquè funcione la proteïna KRAS oncogènica, vinculada amb l'inici i la progressió tumoral. Segons els investigadors, la interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb pitjor pronòstic.

La investigació ha sigut dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) . En el treball també han participat Carles Barceló, investigador del mateix departament de la UB, i científics de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) , de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) , del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i de l'Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l'Escola de Medicina de Harvard (EUA) .

Segons ha explicat Neus Agell, més del 90 % dels càncers de pàncrees contenen mutacions del gen KRAS, que ajuda a la cèl·lula a interpretar el que passa al seu al voltant i li indica quines accions ha de fer a continuació, com per exemple reproduir-se o morir. Molts tumors, com els de pàncrees, pulmó o còlon, tenen este gen mutat, per la qual cosa sempre està senyalitzant que les cèl·lules cancerígenes proliferen, independentment de la informació que arriba del mig exterior de la cèl·lula. 

Durant més de 30 anys, els científics han tractat infructuosament d'inhibir KRAS per a detindre el desenrotllament tumoral.

«La estratègia del nostre grup és conéixer millor com regula la cèl·lula l'activitat i el funcionament de KRAS, de manera que si no podem inhibir directament l'acció del KRAS oncogènic, la qual cosa fem és tractar d'impedir la interacció amb altres proteïnes per a evitar que funcione, i influir així en els tumores», ha dit Agell. 

Els investigadors van estudiar quines proteïnes interactuen amb KRAS en cèl·lules cancerígenes i van seleccionar la proteïna HNRNPA2B1.

PESTICIDES BIODEGRADABLES

En la situació actual el futur immediat de la indústria bioquímica, en la que s'enquadren els productors de biopesticides, és encoratjador. Si bé en la Unió Europea (UE) encara predomina l'ús de productes químics en l'atenció i tractament dels cultius, la tendència ha començat a canviar de forma clara. El desenrotllament i ús de diverses variants de biopesticides en els pròxims anys vindrà relacionat amb la presió de l'opinió pública.

Les Administracions públiques han reaccionat davant d'aquests mateixos problemes reduint la llista europea de productes fitosanitaris autoritzats. Tenint en compte que és, després de França i Itàlia, el país europeu amb una major taxa d'ús de pesticides, el mercat té un ampli horitzó de desenrotllament. Segons les dades de l'Eurobaròmetre, el 66% dels espanyols estan "molt preocupats" pel tema dels pesticides. Les dades apunten que els biopesticides tenen un mercat multimil·lionari que s'estendrà no sols per la Unió Europea, Oceania i Estats Units, sinó també pels països emergents.

Només a Europa s'espera que el mercat de biopesticides abast els 889,3 milions d'euros en 2017. Si tenim en compte que l'any passat els agricultors europeus van gastar 417 milions d'euros, l'augment esperat rondarà el 113%. I si es complixen les previsions, d'ací a tres anys un terç de les substàncies per al control de plagues que s'utilitzen a Europa serà biodegradable.

Els pronòstics s'estenen més enllà. Els analistes consideren que el mercat global de biopesticides podria aconseguir en 2020 una quarta part de la quota total de fertilitzants i un volum de negoci de 6.200 milions de dòlars (3.200 milions en 2017) . Si això ocorre, les millors innovacions del sector tindran la seua oportunitat, la qual cosa significarà més inversió i ocupació.

...

El satèl·lit Fermi de la NASA capta un terratrèmol estel·lar



Al gener del 2009 el telescopi espacial de raigs gamma va detectar una explosió d'alta energia procedent d'una estrella de neutrons. Els científics han trobat ara ones sísmiques que es propagaven pel cos celeste.

No és habitual que es produeixin terratrèmols a les estrelles de neutrons amb alta activitat magnètica o magnetoestrellas, reminiscències de l'explosió de grans supernoves. Fins ara, només s'havien detectat senyals sísmiques en tres ocasions (el 1979, 1998 i 2004) i només en les dues últimes es va observar una vibració real. 

El 2009, el telescopi de raigs gamma del satèl·lit Fermi (de la NASA) va detectar una explosió d'alta energia procedent d'una d'aquests cossos celestes. Després d'analitzar les dades, un equip d'astrofísics ha descobert que incloïen senyals sísmiques de característiques semblants a les registrades anteriorment.

Video: 

El descobrement del 2009 d'aquestes ones en petites erupcions que sí que són freqüents obri la porta a la collita de noves evidències per entendre com es comporten les estrelles de neutrons. "El telescopi GBM-de ​​Gamma-ray Burst monitor- és l'eina perfecta per dur a terme aquesta tasca", ha assenyalat Anna Watts, una de les científiques de la Universitat d'Amsterdam que ha participat en la investigació. 

Mentre que el camp magnètic de les estrelles de neutrons té una activitat un bilió de vegades superior al de la Terra, els magenatares o magentoestrellas les superen amb fins a mil vegades més activitat. Fins a la data només es coneixen 23 d'elles. El que va esclatar el 2009 va ser l'SGR J1550-5418, descobert per l'observatori Einstein de la NASA i situat a la constel · lació de Norma, a 15.000 anys llum del nostre planeta.

Font original: http://www.cienciaxplora.com/astronomia/satelite-fermi-nasa-capta-terremoto-estelar_2014102300133.html

Se atrasa el origen de la vida

Se trata de un fósil datado hace 600 millones de años, una época en que la comunidad paleontológica creía que la Tierra solo estaba habitada por criaturas extremadamente simples.

“Fósiles similares habían sido interpretados erróneamente como bacterias, eucariotas unicelulares, algas y formas de transición relacionadas con esponjas, anémonas y animales de simetría bilateral”, ha explicado Shunai Xiao, profesor de Virginia Tech y principal autor del descubrimiento.

Tras desenterrar el nuevo vestigio en la región china de Guizhou, Xiao y sus colaboradores han comprobado que mostraba signos de adhesión entre células, especialización y muerte celular programada, como los animales y plantas actuales. Hasta ahora solo se habían encontrado ejemplos de tal complejidad biológica en la fauna del Cámbrico, periodo que empezó

hace540 millones de años.

Borran recuerdos con luz

Un equipo de científicos del Centro de Neurociencias de la Universidad de California en Davis (EEUU) ha logrado eliminar por completo recuerdos específicos en ratones empleando la luz, concretamente utilizando una técnica llamada optogenética, que se basa en hacer incidir luz sobre las neuronas, entre otros tejidos vivos, para controlarlas.

 recuerdos-luz. Para su experimento, los expertos utilizaron ratones modificados genéticamente para que cuando se activaran sus neuronas, éstas brillaran con fluorescencia de color verde. Además, estas neuronas expresaban una proteína que permitía desactivar con luz las células nerviosas. Así, descubrieron qué neuronas se activaban en la corteza cerebral y el hipocampo, y, por otro lado, desactivar esas neuronas con luz mediante un cable de fibra óptica.

Gracias a la fluorescencia verde, los científicos demostraron que podían identificar  las células que participan en el aprendizaje y que éstas se reactivaban cuando era necesaria la recuperación . De la misma manera, “apagando” con luz esas células nerviosas del hipocampo, consiguieron que los ratones perdieran ese recuerdo.

Según explican en la revista Neuron Kazumasa Tanaka y Brian Wiltgen, líderes del estudio, “esto demuestra empíricamente por primera vez que la corteza cerebral no puede almacenar y recuperar los recuerdos por sí misma, sino que necesita de la ayuda del hipocampo”.