Compost metàl·lic capaç de surar sobre l'aigua

Uns investigadors han demostrat un nou material compost de matriu metàl·lica que és tan lleuger que pot surar en l'aigua. Un vaixell fet d'aquesta classe de materials lleugers no s'enfonsaria encara que sofrís perforacions en la seva estructura. El nou material també promet economitzar combustible d'automoció a causa que combina lleugeresa amb resistència a la calor.

Encara que les escumes sintàctiques estan disponibles des de fa molts anys, est és el primer desenvolupament d'una escuma sintàctica de material compost de matriu metàl·lica que aconsegueix ser tan lleuger. El treball és obra d'experts de l'Escola Politècnica d'Enginyeria de la Universitat de Nova York, en Brooklyn, Estats Units, i l'empresa nord-americana Deep Springs Technology.

Aquest material compost de matriu d'aliatge de magnesi desenvolupat per l'equip de Nikhil Gupta està reforçat amb partícules huecas de carbur de silici i té una densitat de sol 0,92 grams per centímetre cúbic, menor que la d'1,0 grams per centímetre cúbic que posseeix l'aigua líquida. No solament té una densitat més baixa que la de l'aigua; també és el bastant fort per suportar les rigoroses condicions que imperen en l'entorn marí.

En anys recents s'han dedicat esforços notables al desenvolupament de materials compostos lleugers de matriu de polímer, per reemplaçar les peces més pesades basades en metalls i presents en automòbils i embarcacions. La tecnologia per al nou material compost està ja molt propera a la maduresa i podria ser inclosa en prototips per al seu assaig en uns tres anys.

Noticia original
Noticia relacionada

Sedentarisme, tan mal com el tabac i pijor que l'hipertensió

El senzill en sanitat és receptar pastilles, que després molts no les solen prendre. El difícil és planificar a llarg termini perquè la salut dels ciutadans es ressenti com menys, millor.


En el nombre d'avui del British Medical Journal es publica un article més dels molts que estan veient la llum en els últims mesos sobre la transcendència de l'estil de vida a l'hora de disminuir molt significativament els riscos d'emmalaltir. Es tracta d'un treball noruec, realitzat a la Universitat d'Oslo, en el qual s'han seguit durant 15 anys a gairebé 6.000 homes que l'any 2000 tenien almenys 70 anys, avaluant si l'exercici físic moderat podia ser un element que protegís la salut cardiovascular i el risc de morir.


La conclusió és clara: fins i tot en les persones majors l'exercici físic protegeix i disminueix en un 40% la mortalitat quan es comparen poblacions similars però que són fonamentalment sedentàries. Pocs medicaments poden presumir d'aquest percentatge.


Els autors conclouen que el sedentarisme és un factor de risc d'enorme magnitud, tan perillós com l'és el tabaquisme i major fins i tot del que és la hipertensió.

Noticia original
Noticia relacionada

Els 'ulls' de ALMA

Equipat amb els seus cinc sentits, l'home explora l'univers al seu al voltant, i a aquesta aventura la crida ciència". Si tenim en compte tot el que el desenvolupament tecnològic ens ha permès descobrir més enllà del que ens permeten percebre les limitades eines sensorials del cos humà, aquests dos autors proposen que la frase de Hubble hauria de completar-se així: "Equipat amb els seus cinc sentits, a més de telescopis i microscopis i espectròmetres de masses i sismògrafs i magnetòmetres i detectors i acceleradors de partícules i instruments que registren la radiació de la totalitat de l'espectre electromagnètic, explorem el món que hi ha al nostre al voltant, i a aquesta aventura la cridem ciència".

Encara que perdi la seva bellesa poètica, aquesta reformulació de la frase de Hubble descriu amb molta major precisió el gran salt tecnològic que ha amplificat de manera espectacular nostra capacitat d'exploració, transformant per complet nostra visió de l'Univers i del lloc que ocupem nosaltres en ell. Un gran reportatge publicat aquest passat diumenge en EL MUNDO va disseccionar l'últim avanç més espectacular en aquesta revolució científica: les 66 antenes d'ÀNIMA, el major radiotelescopio del món, que des del desert xilè de Atacama apunta al Cosmos profund per captar un tipus de radiació invisible a l'ull humà i detectar així el rastre del Big Bang, dels primers estels i galàxies, del naixement dels planetes...

Enfront de l'insuportable horror del calvari narrat aquest mateix dia a les pàgines d'aquest periòdic pel nostre company Javier Espinosa, el segrest del qual de 194 dies reflecteix el costat més fosc de l'animal humà, els 'ulls' d'ALMA poden ajudar a reconciliar-nos amb la nostra espècie. Som primats capaços de la pitjor barbàrie, deslligada per l'odi malaltís d'un fanatisme atroç. Però també podem col·laborar junts, en un esforç internacional de 21 països, per explorar -com diu Rafael Batxiller- "els nostres orígens còsmics".

Noticia original

Noticia relacionada

Video relacionat

La 'bogeria' d'un eclipse total

Stian Aadland, un aventurer noruec, no va poder contenir la seva emoció en contemplar l'espectacle de l'eclipse del passat divendres des de les illes Svalbard, a Noruega.

Aadland, que treballa com a guia professional en l'arxipèlag noruec, ha estat un dels pocs privilegiats que ha pogut contemplar l'eclipsi de forma total.

En només dos llocs al món es va poder contemplar l'alineació de la Lluna i el Sol de forma total: des de les illes Fèroe (un petit arxipèlag de l'Atlántico Nord, entre Escòcia, Noruega i Islàndia) i l'arxipèlag de Svalbard, a Noruega. La resta del món, inclòs Espanya, va haver de conformar-se amb veure l'eclipsi parcial, i en molts llocs, a més, cobert de núvols.

No obstant això, gràcies al vídeo difós per aquest aventurer, es pot apreciar la immensa bellesa de l'eclipsi total en aquestes illes del país nòrdic. En les impressionants imatges, Aadland apareix enmig del no-res, envoltat de neu, i narrant el compte enrere cap a l'eclipsi total.

Noticia original

Noticia relacionada

Video relacionat

L'enigmàtic núvol marcià

La revista Nature ha publicat aquest dilluns una recerca sorgida arran de l'observació d'un fenomen estrany en l'atmosfera marciana per part de molts astrònoms aficionats. Es tracta d'una protuberància, que correspon a un núvol, que aconsegueix una altura d'uns 250 quilòmetres per sobre del sòl marcià.

Una altra de les característiques estranyes és que el fenomen només pot veure's a l'alba, per la qual cosa els científics aposten per relacionar-ho amb temperatures fredes i una formació cíclica, potser durant la nit. Els astrofísics tracten de recompondre les peces revisant les observacions de 2012, però, segons compte a EL MUNDO el científic del CSIC de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i coautor d'aquest estudi, "tenim moltes probabilitats però en elles sempre hi ha alguna cosa que no encaixa".

Els investigadors contemplen dues possibilitats: núvols o aurores. Tots dos casos es desdobleguen en més possibilitats. Començant amb els núvols, en Mart existeixen tres tipus. El primer serien les tempestes de pols, el segon tipus són els núvols de cristalls de vapor d'aigua, el tercer tipus és el que a aquest astrofísic li sembla més plausible, perquè és un fenomen únic en Mart. Es tracta d'una protuberància, que correspon a un núvol, que aconsegueix una altura d'uns 250 quilòmetres per sobre del sòl marcià, gairebé als llimbs de l'atmosfera. Això és alguna cosa insòlit, doncs mai abans s'havien observat núvols per sobre dels 100 quilòmetres.

Noticia original

Video relacionat

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Un pàncrees artificial demostra ser capaç de millorar el tractament de la diabetis tipus 1

Es calcula que 285 milions de persones de tot el món estan afectades per diabetis, i que aproximadament el deu per cent d’elles patix de tipus 1. Tenint en compte la quantitat de nous casos de diabetis cada any, es calcula que el nombre de afectats arribarà als 438 milions al 2030.

El primer assaig cilnic mundial, dut a terme per l’Institut de Investigacions Clíniques de Montreal i l’Universitat de Montreal, comparant tres tractaments per a la diabetis tipus 1 espatlla els resultats d’un estudi previ i confirma que un pàncrees artificial millora el control de la glucosa i redueix el risc de hipoglucemia. Els resultat són encoratjadors i podrien tenir repercussions importants en el tractament de la diabetis tipus 1.

El pàncrees artificial es un sistema automatitzat que reprodueix el treball de un pàncrees natural en bon estat, adaptant continuament l’alliberació d’insulina als canvis en els nivells de glucosa.

Noticia original

Noticia relacionada

Altres links

Entre 5.000 i 6.000 pacients d’hepatitis C seran tractats en 2015

L’any que ve entre 5.000 i 6.000 pacients afectat per l’hepatitis C seran tractats amb els nous medicaments que han demostrat ser altament eficaços contra el virus: siemprevir, sofosbuvir i declatasvir.

Si les negociacions de preus arribaren a bon punt, el nombre de malalts tractats podira augmentar fins a 7.000.

L’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, ha desmentit este respatler, informa Europa Press. «Estem sorpresos de que es facen estes afirmacions quan nosaltres parlem de pacients, no de xifres. Tant de bo foren només 6.000 o 7.000» va assenyalar el president de la societat científica, que va assegurar que al menys 30.000 pacients amb hepatitis C deurien beneficiar-se dels nostres medicaments.

Noticia original

Noticia relacionada

Altres links

El Consell d'Estat censura la fórmula per retocar la llei del avort

El Consell de l’Estat ha tirat per terra l’intent del Govern d’introduir canvis en la llei de l’avort en vigor. El Ministeri de Sanitat intenta aprofitar una drecera legal per a retocar una norma en sol un punt: el que obliga que les adolescents de 16 i 17 anys tinguen que comptar amb el consentiment dels seus pares per a avortar. Eixe retoc es pretén fer a traves d’una llei d’infancia que no te res que vorer en la llei de l’avort i que és una norma de rang inferior.

La norma actual permiteix a les xiques de 16 i 17 anys avortar en les mateixes condicions que la resta de dones sense informar a la seua família si això implica un “conflicte greu”  i sempre que conten amb l’aprovació del metge.

En el text remès al Consell d’Estat no figura la paraula “avort” ni es menciona la “interrupció voluntària de l’embaràs”.

El Consell de l’Estat advertix que el canvi no te conseqüència alguna sobre la normativa del avort, que s’ha acabat a través d’una llei ordinaria que en ningun cas pot anular o modificar un norma de rang superior.

Noticia original

Noticia relacionada

Altres links

Els nous fàrmacs antihepatitis poden amb tot

Ningú pot dubtar que la irrupció dels nous medicaments antivirals enfront de l'hepatitis C ha revolucionat el tractament d'aquesta malaltia, però encara queda espai per a la sorpresa. Un estudi liderat per un espanyol i publicat avui en The New England Journal of Medicine demostra que una combinació d'aquests nous medicaments és eficaç també en un grup de pacients en el qual les taxes d'èxit eren molt reduïdes: aquells infectats que havien hagut de ser sotmesos a un trasplantament de fetge i en els quals el virus havia tornat a aparèixer

Cap de la Unitat d'Hepatitis de l'Hospital Clínic de Barcelona, Xavier Forns, va provar una combinació dels nous medicaments en 34 pacients trasplantats que s'havien infectats de nou. En tots ells, excepte en un, es va guarir la infecció. Forns subratlla que la combinació provada en aquest estudi no és l'única eficaç en aquest grup de pacients. "A l'últim congrés de la Societat Americana del Fetge s'han presentat dos treballs similars", comenta l'investigador, pertanyent també al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives

La combinació concreta d'aquest treball, encara no ha estat aprovada, però ho serà en 2015. És per a aquest proper any quan Forns té clar que la gran majoria de casos d'hepatitis C van a ser curables, malgrat la polèmica que acompanya als elevats preus d'aquestes noves famílies

Noticia original

Noticia relacionada

Identificat el procés pel qual la pell es neteja de cèl·lules pretumorals

La pell no és només el major òrgan del nostre cos. També és el més exposat a agressions. Un treball liderat per Alberto Gandarillas, de l'Institut d'Investigació Marqués de Valdecilla (IDIVAL, Santander) , ha determinat el paper del gen p53 en aquest procés, la qual cosa apunta que la seua activació podria servir per a previndre alguns càncers.

El seu treball comença per crear una pell a partir de cèl·lules mare primaries, i sobre elles, actuar perquè presenten lesions precanceroses. A aquest gen se l'anomena "el guardià del genoma" perquè se sap que té un paper clau a corregir els errors, les mutacions, que apareixen en les nostres cèl·lules. El seu inactivació en la pell no és prou perquè una persona desenrotlle un càncer perquè necessita altres factors.

En aquest cas, els científics han estudiat un càncer de pell, l'escatós. Es el segon en freqüència entre las neoplàsies dermatològiques encara que sol estar mal registrat. El que ells han fet ha sigut provocar la lesió genètica concreta, i han vist com s'avançava la descamació, el pelat de la pell. Però, a més, el càncer de pell no és l'únic escatós. També són d'aquest tipus alguns de pulmó i altres de cap i coll, que solen ser agressius. En estos casos l'agent desencadenant no és el sol, sinó el tabac i l'alcohol, afirma l'investigador. Per això ells també podrien beneficiar-se dels avanços que s'aconseguisquen.

Noticia original

Noticia relacionada

Els espais naturals protegits deuen millorar la seua gestió

Un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de València (UPV) en quatre espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana advertix que és necessari millorar la gestió dels visitants.

María José Viñals, responsable del grup d’Investigació en Gestió Turística del Patrimoni Natural i Cultural de UPV, ha asegurat que el confort psicológic és la clau per a la gestió i conservació dels espais naturals.

El estudi senyala que la gestió dels visitants és millorable en tots els parcs. Per a això es proposa determinar i aplicar mesures de la capacitat de càrrega recreativa en els parcs que eviten situacions de disconfort i d’impacte sobre algiuns espais.

Noticia original

Noticia relacionada

Acumulació de gasos d’efecte hivernacle marca un nou màxim.

La cantitat de gasos de l'efecte hivernacle en l'atmosfera, causants del canvi climàtic, va alcansar un nou màxim al 2013, segons ha dit l'Oganització Meterológica Mundial (OMM) i ha subratllat que el diòxid de carboni ha augmentat la seua concentració molt ràpidament, tant que no es veia en feia casi 30 anys.

Aquesta situació revela, sogons diu OMM, "Una major urgència en la necessitat d'una acció internacional concertada contra l'acceleració i el canvi climàtic potencialment devastador". "Sabem sens dubte que el nostre clima està canviant i el nostre temps és cada vegada més extrem a causa de les activitats humanes", ha recalcat el jefe de la institució, que opta per revertir aquesta tendència amb la reducció dels gasos.

La concentració del diòxid de carboni és el principal causant del calentament global. El CO2 permaneix en l’atmosfera durant cent d’anys i en els oceans durant més temps.

Noticia original

Video relacionat

Noticia relacionada