Aconsegueixen amb fàrmacs provocar la conversió de cèl•lules de la pell en cèl•lules cardíaques i cerebrals.

     En els Instituts Gladstone en Estats Units, l’equip de  Sheng Ding, ha transformat cèl•lules de pell en cèl•lules cardíaques i l’equip de Mingliang Zhang,  ha convertit cèl•lules de pell de ratolí en cèl•lules mare neuronals. Aquests investigadors han convertit cèl•lules de pell en altres paregudes a cèl•lules mare d’òrgans concrets i, finalment, en cèl•lules cardíaques i cerebrals utilitzant una combinació de substàncies químiques.

     Aquest descobriment ofereix un mètode més eficient i fiable de reprogramar cèl•lules i evita les inseguretats mèdiques que envolten al món de la enginyeria genètica (fins ara calia afegir a les cèl•lules gens externs a elles). Per tant, amb aquesta nova línia d’investigació es posen les bases per a que en un futur es puguen regenerar cèl•lules perdudes o danyades mitjançant fàrmacs, sense haver de recórrer a la genètica.

     Segons Ding, amb aquest mètode es podran generar cèl•lules exactament en el punt del cos on hi haja un dany i té l’esperança que en un futur es puguen tractar malalties com la insuficiència cardíaca o el Parkinson amb fàrmacs que regeneren les zones danyades a partir de les pròpies cèl•lules del pacient. Aquest procés s’assembla molt a la fascinant regeneració natural que es produeix en la natura en alguns animals, com tritons i salamandres.

Noticia original


Notícies relacionades
- Inducir la formación de nuevas células cerebrales mediante estimulación eléctrica de algunos puntos del cerebro

- Logran transformar células de piel en neuronas mediante reprogramación exclusivamente química


Vídeo

Contaminació en Dakota del Nord por culpa del fracking

     El fracking és un procés que consisteix en trencar roques del subsòl injectant a pressió grans quantitats d’aigua a la que se li han afegit unes  substàncies especials amb l’objectiu d’alliberar el petroli i el gas natural atrapats. Hi ha el perill que aquesta aigua es filtre a altres zones i contamine terres i aqüífers, tal i com ha passat a Dakota del Nord, en Estats Units. En aquesta zona s’han excavat més de 9700 pous en els darrers 10 anys, els quals han provocat més de 3900 vessaments d’aigua de fracking contaminada.

     Aquestes aigües residuals van a parar als rius. Avner Vengosh, Nancy Lauer i Jennifer Harkness, de la Universitad Duke en Durham, Carolina del Nord, van trobar nivells de contaminants tòxics (amoni, seleni, plom, entre altres) que superaven moltes vegades el límit màxim permès per la llei en la zona occidental de Dakota.

     També van trobar que el sòl on es van realitzar els vessaments estava contaminat amb radi, element altament radioactiu que va reaccionar químicament amb partícules del terreny. Quatre anys després encara es va trobar radi en alguns llocs contaminats.

  Si ho comparem amb els vessaments de petroli, aquest s’elimina per biodegradació amb el temps, però els metalls i sals radioactives de l’aigua de fracking no es biodegraden, es queden al lloc del vessament durant molt de temps.

Noticia original

Noticies relacionades

- La toxicidad de los fluidos usados en el fracking y la de su agua residual

- El fracking puede afectar la calidad del aire y perjudicar la salud humana


Vídeo

Fongs i bacteris netegen sols contaminats amb plaguicides

   El DDT  (diclorodifenildicloroetà) és un plaguicida prohibit des de 2001, però que ha contaminat bona part de sòl agrícola. Investigadors de la Universitat Nacional de Colombia Sede Medellín han obert diverses línies d’investigació por poder eliminar els residus de DDT.

   María Angélica Prada Vásquez, estudiant de la Maestría en Medi Ambient i Desenvolupament de la U.N. Sede Medellín, assessorada pel professor Santiago Cardona, va desenvolupar dos tractaments de biorremediació: un en presència d’oxigen i un altre en absència d’aquest.

  Per al primer tractament (en presència d’oxigen) va utilitzar adob i va consistir en aplicar estratègies d’estimulació biològica (mantenint les condicions del medi) afegint nutrients com melassa i nitrat de potassi, KNO3. En  cada tractament es van mesurar les variables d’humitat i temperatura, el recompte de colònies de microorganismes i les concentracions inicial i final de DDT durant quatre setmanes. Els resultats van ser que afegint per separat la melassa i el nitrat de potassi s’observava una reducció de DDT al voltant del 70 % i que afegint els dos nutrients alhora, la reducció va ser del 92,5 %.

  Per al segon tractament (en absència d’oxigen) va identificar els microorganismes  que hi havia en 60 kg de sòl contaminat. Va trobar que els bacteris Gram-negatius i Gram-positius tenen la propietat de metabolitzar el DDT, entre les que destaquen Alcaligenes eutrophus, Hydrogenomonas, Pseudomonas putida.

   Segons el professor Santiago Cardona, per a que aquests estudis siguen efectius cal fer un mapa dels sòls més contaminats per actuar sobre ells i evitar que el contaminant afecte a ecosistemes importants, com les aigües subterrànies o de cultiu.

Noticia original


Noticies relacionades

Suelos Contaminados: La importancia de los estudios preliminares

Proponen descontaminar suelos con bacterias de lácteos


 Video

El calentament global no és una causa natural

Sobre la base d'analitzar com es gela la Terra per sí sola després d'un període de calentament natural, uns científics han realitzat una investigació els resultats de la qual confirmen que la temperatura global no augmenta o disminueix de forma caòtica a llarg termini per causes naturals. Llevat que rebi influències exteriors, deuria romandre estable.
Les noves evidències obtingudes per aquests científics d'Estats Units, podrien finalment ajudar a evidenciar que el canvi climàtic global no succeeix de forma imprevisible, sinó que depèn, en part, de l'activitat humana.
Per al nou estudi, uns científics van utilitzar models climàtics globals i observacions per satèl·lit de la NASA del balanç energètic terrestre dels últims 15 anys. Els anàlisis d'aquestes dades els ha conduit a l'anterior conclusió: els cicles climàtics naturals no poden explicar el nivell de canvi climàtic observat.
S'assumeix que, mitjançant un mecanisme natural, una Terra en procés de Calentament és capaç de restaurar, fins a cert punt, el seu equilibri de temperatures a través de canvis complexos en l'atmosfera i en la forma en que es transporta el calor radiatiu.
Els científics creien des de fa temps que l'estabilització d'algun fenomen  es feia a partir d'un sistema paregut a una vàlvula de seguretat. La Terra crea una retroalimentació radiativa negativa que li permet alliberar una major quantitat de calor acumulat, a través de la part superior de l'atmosfera.
El nou anàlisi confirma que aquest fenomen té un paper dominant en la restauració de l'estabilitat de les temperatures globals, però per sorpresa dels propis autors de l'estudi, allò descobert indica que tendeix a trobar-se superada localment per retroalimentacions energètiques positives, com a conseqüència  del calor atrapat, relacionats amb canvis en els núvols, el vapor d'aigua, la neu i el gel.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El dic de seguretat de gel de l'Antàrtida es troba en perill

- Calentament geotèrmic sosprenentment gran baix la Capa de Gel de la Antàrtida Occidental

Vídeo:

Possible auge de les supertempestes amb l'augment de temperatura del mar

      L'huracà Sandy es va convertir en el segon més costós per a la població dels Estats Units quan va impactar contra el litoral del país en octubre de 2012, matant a 159 persones i una pèrdua de més de 71.000 milions de dòlars en danys. És conegut de forma informal com "supertempesta", però després de tocar terra, Sandy va fer una devastació enorme degut principalment a la seua grandària i ruta inusuals.

      Un nou estudi, realitzat a Estats Units, conclou que un oceà Atlàntic més càlid podria augmentar el poder destructiu d'un futur Sandy. Els investigadors van utilitzar un model numèric per simular les condicions on es formà Sandy, però van modificar la temperatura i l'elevaren en la superfície marítima. El resultat van ser una sèrie de tempestes que foren d'un 50 a un 160% més destructives que Sandy.

      Esta classe d'experiments no és necessariament una simulació realista, però s'avança per un camí similar al que es va témer en l'experiment. Les temperatures podrien arribar a nivells preocupants en un termini de 50 a 100 anys. 

    Per altra part, Sandy va ser probablement una "tempesta perfecta", en el sentit de que va ser provocada per una sèrie de coincidències improbables. És difícil arribar a una conclusió definitiva sobre si el calentament global va contribuir a la seua creació, i la d'altres supertempestes recents, i, en el cas de que sí, esbrinar com ho va fer exactament. Aquest tipus d'experiments segueixen una línea molt important per entendre millor el futur del nostre planeta.

Notícia Original

Notícies relacionades:

- L'augment de les temperatures al segle XXI no s'ha estancat.

- Les temperatures en Europa augmentaran fins 2'5ºC de 2021 a 2050

Vídeo:

Hi haurà prompte una inversió del camp magnètic terrestre?

      

       La intensitat del camp geomagnètic de la Terra ha estat descendint durant els últims 200 anys, a un ritme que alguns científics sospiten que podria acabar en un termini d'uns 2.000 anys, deixant temporalment al planeta sense protecció davant les radiacions nocives del Sol. 

Aquesta caiguda de la intensitat està associada amb les inversions periòdiques del camp magnètic, en les quals els pols magnètics nord i sud de la Terra inverteixen la seua polaritat, i podria durar durant varis milers d'anys abans de retornar a una intensitat favorable i estable.

Amb el camp geomagnètic debilitat, una major radiació solar podria causar efectes nocius per a la salut, com per exemple induir l'aparició de mutacions genètiques, i també podria danyar els aparells electrònics sensibles, com els marcapassos, o també les xarxes de subministrament elèctric. Una inversió podria també desorientar els animals migratoris que es guien, amb la seua capacitat sensorial, utilitzant el camp magnètic terrestre com si fóra una brúixola interna.

Segons un nou estudi realitzat per l'equip Huapei Wang, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el camp geomagnètic no està en perill d'invertir-se a curt termini. Aquests investigadors van calcular la intensitat estable mitjana del camp terrestre durant els últims 5 milions d'anys, i han trobat que l'actual duplica aproximadament la mitjana històrica.

Noticia original

Noticies relacionades:

Inversió del camp magnètic terrestre

Quan el pol nord magnètic de la Terra estava al pol sud

Video:

La inestabilitat de la Antàrtida occidental augmentarà en tres metres el nivell del mar

Des de fa dècades, les observacions per satèl·lit mostren que les glaceres del mar de Amundsen en la Antàrtica occidental estan perdent massa a un ritme accelerat i el desgel de la capa de gel d'eixa regió pot haver arribat ja a un punt de no retorn.
Un nou estudi, liderat per científics alemanys, ha donat un pas més i ofereix una simulació a llarg temps de l'evolució de tota la capa de gel de la Antàrtica.
Els resultats confirmen que la regió de Amundsen és inestable, i els científics afirmen que és possible que estigam presenciant el principi d'un període de desintegració  prolongada del gel marí a l'oceà.

Les simulacions indiquen que la regió es desestabilitzarà després de 60 anys de nivells de desgel actuals. Però per als autors, aquesta zona ja és inestable, per el que aquestes dades seran més altes ràpidament. Si açò ocorre, en els pròxims segles l'augment de tres metres en el nivell del mar serà inevitable, afirma Sinc Johannes Feldmann, primer investigador d'aquest projecte.
"Si es tenen en compte els resultats a escala de mil·lennis, el nivell del mar augmentarà un metre durant els primers 2.000 anys. Arribarem als 3 metres previstos dins d'uns 10.000 anys, però pot ser més ràpid", afirma el científic alemany.

Notícia original

Notícies relacionades:

Un sector de la capa de gel de la Antàrtida occidental es calenta casi el doble de ràpid del que es creia

La capa de gel de la Antàrtida occidental es va formar molt abans del que es creia

Vídeo:

Metà, ozó i aerosols contaminants, els grans oblidats en la lluita contra l'efecte hivernacle

El metà, l'ozó i certs aerosols permanèixen en l'atmosfera durant un temps més curt que el diòxid de carboni, però poden afectar tant al clima com a la qualitat de l'aire. Les polítiques mediambientals, en canvi,  tendeixen a separar les dos qüestions, amb mesures que lluiten contra la pol·lució de l'aire però que no sempre tenen beneficis climàtics i al contrari.

Un nou estudi realitzat per un equip internacionals de científics i dedicat a aquestes substàncies contaminants de presència breu revela mesures que podrien posar en marxa els governs de les nacions per millorar substancialment  la qualitat de l'aire, així com per lluitar contra el canvi climàtic.
En la Unió Europea, la reducció en l'esperança de vida a causa de la pol·lució de l'aire va ser de 7,5 mesos en 2010, i la legislació ja en marxa per millorar la qualitat de l'aire busca reduir la pèrdua fins 5,2 mesos fins 2030. Les noves mesures identificades en el recent estudi, orientades a mitigar l'acció dels anomenats agents contaminants de presència breu, podrien augmentar la qualitat de l'aire i reduir la pèrdua d'esperança de vida encara més: un mes en Europa, uns mesos en China i en un any en India.
Les noves mesures d'atenuació propostes per un equip de l'Institut Noruec d'Investigació de l'Aire també tindrien beneficis climàtics, reduint les temperatures en uns 0'22°C fins 2050. La reducció del calentament en l'Àrtic seria major, arribant als 0'5°C, mentre que al sud d'Europa apart també s'incrementarien les precipitacions. Aquestes dades podrien alleugerar la prevista sequera del futur.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Alerten sobre gasos que no afecten a la capa d'ozó, però sí el clima

- Metà i diòxid de carboni, avaluar en la seva justa mesura l'efecte hivernacle exercit per cada un

Vídeo:

Troben una molècula clau per al desenvolupament de neurones a partir de cèl·lules mare

     En Argentina, un equip d'investigadors de l'institut Leloir dirigit pel científic Pitossi, han descobert una molècula del sistema immunitari que compleix un paper crucial en el desenvolupament de neurones a partir de cèl·lules mare en una regió específica del cervell.

Els investigadors van realitzar experiments basats en un concepte d'interacció entre el sistema immunitari i el sistema nerviós. Durant aquests van comprovar en ratolins que una proteïna del sistema immunitari indueix la formació de neurones en la zona subgranular del gir dentat.

El doctor Fernando Pitossi

Durant la vida adulta, el cervell genera noves neurones en un procés anomenat neurogènesi, a partir de cèl·lules mare i "progenitors neuronals".

Com que l'estudi es va realitzar amb cèl·lules mare adultes, la informació restant podria ser útil per a un altre projecte contra el Parkinson, organitzat per Pitossi. Però per aconseguir aquest propòsit és necessari saber com "convèncer" a aquest tipus de cèl·lules mare a que es transformen en neurones dopaminèrgiques. 

Per Pitossi, és "molt important que la ciutadania sàpiga que queda un llarg camí per recórrer dins de la ciència bàsica per a que algun dia els nostres resultats puguen ser transferits a l'àmbit mèdic d'una manera efectiva i segura".

Noticia Original

Notícies relacionades:

La posible clave para generar células madre totipotentes

Crean neuronas a partir de células de la piel

Video:

Riscos de fertilitzar els mars per intentar refredar la Terra

Els organismes del fitoplàncton, les microalgues en la base de la major part de les reixes alimentàries oceàniques, fotosintetitzen quan són exposades a la llum solar. En el procés, absorbeixen diòxid de carboni de l'atmosfera, convertint-lo en carbohidrats i oxigen.

La capacitat del fitoplàncton per atraure de l'atmosfera el diòxid de carboni que calenta el planeta i produir aerosols que provoquen un major refredament, ha portat a la fertilització oceànica en un mètode atractiu de geoingenieria per reduir el calentament global.

Proliferació massiva de fitoplàncton a la costa de Portugal

Però podrien produir-se impactes climàtics indesitjables pel resultat d'aquestes operacions a gran escala. El més obvi és el risc d'un augment excessiu de les emissions d'uns gasos que són la peça clau en el sistema climàtic global. Ara, uns científics de l'Institut de Massachussetts, EEUU, han descobert que l'augment d'emissions  de sulfur de dimetil, tot i que compensa el calentament produït pels gasos d'efecte hivernacle, provocaria canvis perjudicials en els patrons de precipitació.

En línies generals, els resultats de l'estudi suggereixen que les precipitacions es reduiran en tot el món, i de manera dràstica en algunes regions. Europa, el sud d'Àfrica i Pakistan podrien ser alguns exemples.

                                                                                                                                                       

Els mateixos científics adverteixen que en ixe hipotètic escenari, una menor precipitació reduiria considerablement els recursos hídrics, amenaçant el cicle hidrològic, el medi ambient i la subsistència en les regions més afectades.

Notícia original

Notícies relacionades:

- La retirada del gel en l'Atlàntic Nord podria refredar el clima de l'oest d'Europa

- El canvi climàtic espenta les plantes tropicals fins els cims

Vídeo relacionat: